Subscribe:

divendres, 24 d’abril del 2020

     Compartir sensibilitats.

Aquests dies , regirant calaixos, he trobat aquest petit escrit de prosa poètica que, ja fa anys vam escriure una alumne i jo. A la mainada li fa il·lusió poder compartir sensibilitats, se senten importants... Com que el vaig trobar bonic, estava ben guardat!

 Al matí, quan obro la finestra, el sol em dona el bon dia i del jardí, m'arriba l'olor de les flors i de la terra mullada, per la rosada de la nit!!!



M. Roser i alumna...

Publicat per a

26 comentaris:

  1. xavier pujol24/4/20 21:58

    Aquestes olors que cites ara es revifen a la ciutat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser25/4/20 19:54

      Ja que no les podem tocar les flors i la terra, és bo poder-les olorar...
      Bon vespre, Xavier.

      Elimina
  2. espai de contes25/4/20 9:16

    Sí que és molt bonic aquest escrit de prosa poètica.
    Ara, que la majoria tenim molt més temps, és un bon moment per guardar-lo en una capsa amb altres tresors d'alumnes o professors.
    Salut i una abraçada M.Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser25/4/20 19:58

      De tant en tant regiro calaixos i trobo coses que no recordava que les tenia...
      De totes maneres llenço moltes coses, sinó no em cabrien a casa i hauria de sortir jo, he, he...
      Petonets i salut també per a tu.

      Elimina
  3. Sergi25/4/20 10:14

    Amb l'aire més pur que tenim ara, les olors arriben millor segur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser25/4/20 20:02

      És ben cert XeXu, la contaminació se n'ha anat , però ens ha deixat un regal enverinat...És curiós veure les grans ciutats abans mig emboirdes i ara amb un cel blau i net!
      Els primers dies que va ploure valia la pena sortir al balcó per olorar i fer una respirada fonda!
      Bon vespre i molta salut.

      Elimina
  4. Alfonso Robles Motos25/4/20 23:09

    Què bonics el text i la foto, ara quan ens trobem alguna cosa que ens recorda a l'escola, als nostres alumnes, a bons moments ens plena d'emocions i sentiments. Petonets M. Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser26/4/20 21:32

      Tens tota la raó Alfonso...Sobretot en aquests dies tan poc agradables que estem tenin ara, recordar petites coses ens alegra una mica la vida!
      Petonets i molta salut, Alfonso.

      Elimina
  5. artur26/4/20 19:05

    Es un bonic despertar, aquest !.
    Felicitats :)

    ResponElimina
  6. M. Roser26/4/20 21:36

    I tan Artur, sobretot aquests dies tan poc agradables, fa que valorem més un despertar com aquest.
    Petonets.

    ResponElimina
  7. ..NaNy..27/4/20 21:15

    hola gracias por tu visita y por tus palabras de consuelo. Saludos

    ResponElimina
  8. M. Roser28/4/20 20:08

    Buenas tardes NaNy...Espero que la vida te de alguna alegria que suavice tu pena!
    Besitos.

    ResponElimina
  9. Teresa Duch1/5/20 19:08

    Doncs potser aquest nen ara ja és un poeta, Roser! Deus tenir uns records tan bonics i entranyables de tota la mainada que vas tractar i a qui vas ajudar a aprendre a viure...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser1/5/20 20:23

      Nena, nena...Potser és una poeta, o poetessa!
      Doncs si Teresa, no és per a fer el fatxenda, però els meus alumnes tenen molt bon record de mi, per sort!!!
      Petonets.

      Elimina
  10. http://azulgenia.blogspot.mx/3/5/20 2:37

    Estoy segura que esa niña absorvio toda la hermosa sensibilidad tuya y es toda una poetisa.

    BEsos, cuídate mucho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser3/5/20 20:08

      Por que no? todo es possible...Pero durante mi largo recorrido por el mundo educativo he conocido a tantas niñas y niños que resulta difícil seguirles la pista...La verdad es que en el recuerdo los tengo muy presentes y algunos todavia me los encuentro a menudo.ç
      Besitos y salud para ti también y si, procuro cuidarme. ahora ya nos dejan dar paseos diarios de una hora....

      Elimina
  11. Anna Guilanyà3/5/20 11:24

    Que bonic aquest petit escrit, es maco aixó de compartir sensibilitats amb els alumnes. Regirant calaixos es troben agradables sorpreses que ens fan reviure temps passats. Aquests dies va bé fer aquestes coses.
    Petonets M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser3/5/20 21:44

      Gràcies Anna, sempre que tinc estones lliures, m'agrada rebuscar pels calaixos i sempre llenço coses, però sovint en trobo algunes que em fa il·lusió haver-les guardat!
      Petonets, Anna.

      Elimina
  12. Ada3/5/20 18:33

    M'has recordat a un personatge d'una òpera, Mimí, de la Bohème, que deia: "il primo sole dell'aprile è mio"... més o menys, que el primer raig de sol és teu, això és un tresor també!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser3/5/20 21:54

      Caram noia, quin nivell, per això de l'òpera...Aquesta Mimi, era molt romàntica, i la frase és molt bonica," el primer raig de sol d'abril és meu"...El primer no, però algun raig de sol ja m'ha tocat perquè ja he anat a passejar una estona...
      Petonets, Ada.

      Elimina
  13. Adriana Alba8/5/20 15:30

    Hermoso recuerdo en poema!
    Seguramente tus alumnos estarán orgullosos de ti.
    Un abrazo y disfruta de los paseos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser8/5/20 20:25

      Gracias bonita, lo guardé porque me gustó!
      Espero que tengan un buen recuerdo,es lo más lindo de esta profesión...
      Cada día me doy un pequeño paseo y lo disfruto, porque se respira tanta tranquilidad... En mi zona solamente encuentro flores y pajaritos, personas muy pocas...
      Besitos y mucha salud!

      Elimina
  14. Ateliê Tribo de Judá8/5/20 23:03

    Lindo texto e a lembrança nele contida.

    Enfim estamos aguardando o dia de podermos estar mais próximo de tudo e de todos que gostamos.
    Beijos

    Joelma

    ResponElimina
  15. M. Roser9/5/20 19:44

    Gràcies amiga!
    Ens fem un bon tip d'esperar temps millors, és una bona manera de practicar la paciència...

    Petonets, Joelma.

    ResponElimina
  16. Marina Filgueira9/5/20 20:36

    Muy bonita foto con esas florecillas de tan lindos colores.
    Gracias Rose, por alegrarnos la mirada y la vida.

    Besitos y bendiciones. Cuídate mucho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser10/5/20 19:52

      Hola Marina!
      Encantada de verte por aquí...Si no nos alegramos la vida nosotras, quien lo hara?

      Besitos tambié para ti y mucha salud!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)