La cabana de l'avi Pere
6è FIL
(làmina--sostre)
“Quina
cabana tan bonica”- pensava en Pere. Era
feta de pedra seca . Ell vivia amb la família, però cada estiu anava a passar-hi uns dies.
-
Avi vull venir... Però era tan xic, el Perico! Esperarien que fos una mica més “escaradet”.
L’avi li explicava com era i el nen l’anava dibuixant en una làmina, poc
a poquet...
Un
dia mentre estaven ben arraulits al llit de fusta vella i reciclada , sentiren uns
sorollets, així com “xiribit, xiribit...Van mirar arreu i van veure en un racó del sostre , un niu d’ocellets que
frisaven per esmorzar ...Sempre que calia
arreglar algun estrall, miraven de no tapar el forat dels moixonets.
Quan el nen ja havia acabat el dibuix ...Oh sorpresa! Era igual que la cabana de veritat, fins i tot amb el niu d’ocellets, que encara que l’avi no li hagués explicat, ell s’ho havia imaginat així. Ai, la imaginació infantil!!!
M. Roser ALgué Vendrells
Bons temps per exercitar la imaginació.
ResponEliminaSi no hi ha res més fer...
EliminaBona mona, Xavier.
Que bonic, Roser !
ResponEliminaBona Pasqua ;)
M'agrada que t'agradi Artur, ja has comprat la mona???
EliminaBon dia.
Hola Roser, veig que la recuperació no t'ha tret la imaginació i les ganes d'escriure petits relats com aquest.
ResponEliminaCelebro que estiguis bé,
Una abraçada i Bona Pasqua!!
Moltes gràcies August...Quan hi ha temps de sobres!
EliminaBon dilluns de Pasqua amb mona inclosa.
Petonets.
Bona Pasqua, M.Roser! Ja vas recuperant el fil i les ganes d'escriure. Això és bo! Una història preciosa. La imaginació dels nens és única.
ResponEliminaMoltes gràcies Teresa i bon dilluns de Pasqua amb una bona mona, que segur que aquí les feu boníssimes...
EliminaPetonets i visca la imaginació, infantil o no!
Senyal que avi i nét feien bon equip, l'un descrivint i l'altre dibuixant!
ResponEliminaSegur que si, a més avui li deu haver regalat la mona, perquè al país de la fantasia no hi ha pas confinament...
EliminaBon dilluns de Pasqua, XeXu.
Bon conte, M Roser!!!!
ResponEliminaGràcies Carme...Segur que avui menjareu un bon tros de mona amb els teus nets! Feu-ne una mossegadeta a la meva salut.
EliminaPetonets.
L'imaginació té el poder de evitar que passi tot el que no ens agradaria. Si podessim viure-hi, tindríem uns vida perfecta. Però potser tampoc ens agradaria, perdríem el factor sorpresa.
ResponEliminaTens raó, no és bo perdre el factor sorpresa, sempre que sigui bona , és clar, sinó millor viure al país de la fantasia...
EliminaBon dilluns de Pasqua i bona mona!!!
Un conte molt bonic M.Roser.
ResponEliminaSegur que aquests dies de confinament, els nens, degut a l'avorriment, despertaran la creativitat que molts tenien adormida. I des de la finestra, segur que alguns observaran els ocells com no havien fet mai.
Petonets!
Moltes gràcies, Marta...Suposo que el fet que la gent( grans i petits) hagin tret la creativitat per fer coses molt boniques, és l'única cosa bona d'aquests dies tan feixucs...
EliminaPetonets i bona mona.
Hola Roser!
ResponEliminaQuina història tan bonica, la cabana, els moixonets, el dibuix... segur que l'avi li havia explicat amb tanta devoció que per això el nen va ser dibuixar com és en realitat. Bonica i tendra història!
Gràcies per participar a tots els fils, Roser, una abraçada i bona Pasqua.
Gràcies a tu per les teves crítiques positives...Les meves històries són una mica infantils , bé s'ha de notar que sóc mestre!
EliminaMolts petonets i bona mona de Pasqua, Núria.
Una tendra i bonica història, M. Roser. La imaginació dels vailets és il·limitada.
ResponEliminaEspero que hagi anat bé la Pasqua, dins el confinament. Una gran abraçada!
Has vist Montse? A la Roser li agraden els contes infantils...
EliminaTot el bé que podia anar, aquí amb ma germana!
Petonets, Montse.
Dias difíceis a humanidade vem passando mas a arte vem nos ajudar a manter o equilíbrio, belo texto .
ResponEliminaContinue se cuidando e cuidando de quem você ama.
Tudo vai ficar bem.
beijos
Joelma
Tens raó Joelma, l'art ens alegra l'ànima i ens fa ser més feliços...
EliminaJa estic bé de salut, gràcies per preocupar-te!
Peonets.
Molt maca aquesta història de la cabana, l'avi i el nen, quina intuició la del menut. M'ha fet recordar la barraca de la vinya del meu pare, quantes vegades ens havia eixoplugat, era més senzilla que aquesta de la foto, però el troç de la porta era semblant.
ResponEliminaUna abraçada M. Roser.
Ai Anna, jo no tinc tanta intuïció com els nens, però aquests dies, entre l'operació( que ja està tot bé) i el confinament, no em falta temps per pensar...
EliminaPetonets, Anna.
Aquesta idea de refugi-cabana-niu m'agrada molt, i el llit, encara que sigui vell, també. Molta salut i bon sant Jordi. Que passis bona nit, Roser.
ResponEliminaEs la natura que ara no podem veure...És que el llit és de fusta reciclada, que és molt ecologista aquest avi!
ResponEliminaMolta salut també per a tu, un Sant Jordi confinat, però amb la flaire de les roses virtuals.
Bona nit, Olga.
La imaginació és poderosa, Roser, i la d'un nen encara més. Segur que ho va dibuixar tal com desitjava i se li va complir el desig.
ResponEliminaPetonets!
M'agrada molt el teu punt de vista...A veure, intentaré imaginar algun desig, a veure si se'm compleix.
EliminaPetonets per a tu també.
Que bella historia, me encantan las historias que brotan de la mente infantil son frescas y sanadoras.
ResponEliminaQue estés bien y mas recuperada mi hermosa amiga.
Besitos cuídate mucho.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn lindo relato entre abuelo y nieto. Más bien me parece un precioso cuento. Perdona que no pasara antes, voy con mucha calma y, la verdad es que este problema que nos atañe a todo el mundo me está pasando factura.
ResponEliminaSiento que hayas estado algo delicada de salud, pero por lo que los comentaristas dicen, ya estás recuperada y algo has comentado en mi página. Celebro que estés ya bien del todo y que sigas escribiendo, por ti y por nosotros, puesto que así nos comunicamos y sabemos unos de otros. gracias, amiga por Ser por Estar.
Un abrazote y bendiciones.