Subscribe:

dilluns, 11 de maig del 2020

Un petit poema perquè els nens i les nenes, ( i els grans) recordin els dies d'estiu que van gaudir de  la platja, perquè aquest any potser els hauran de viure de records!
LES  GAVINES

Quan jugo a la platja

la sorra és daurada;

i un aire fresquet

em talla la cara.

Seguint les barquetes,

volant sobre el mar

hi ha moltes gavines.

M’agrada mirar-les

perquè sé que són...

Les meves amigues¡ 



Les gavines estan molt tranquil·les sense ningú que les molesti!!!

 M. Roser Algué Vendrells
Publicat per a

21 comentaris:

  1. xavier pujol11/5/20 22:38

    Enyorem per endavant el que (potser) no podrem gaudir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser12/5/20 20:19

      Es molt possible Xavier, ara que podem veure alguna gavina volant!!!
      Bona nit, Xavier.

      Elimina
  2. Alfonso Robles Motos11/5/20 23:06

    De vegades la bellesa del senzill et meravella. Sí, pot ser que aquest estiu la platja la tinguem difícil. Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser12/5/20 20:20

      Jo diria que força difícil...Tens raó la bellesa de les coses senzilles és la que té més valor.
      Petonets.

      Elimina
  3. espai de contes12/5/20 9:28

    Un poema molt tendre M.Roser. Esperem que aquest estiu puguem anar algun dia a banyar-nos a la platja i prendre el sol a la sorra. I si no ens podem banyar, contemplarem el paisatge que es preciós!
    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser12/5/20 20:22

      Per fi han sortit les gavines que et vaig dir, deuen pensar que ja els queda poc d'estar tranquil·les...Jo diria que és més possible que contemplem el paisatge, que no pas que ens banyem...
      Petonets, Marta.

      Elimina
  4. Sergi12/5/20 10:52

    Les gavines i tants altres animals! Però em sembla que aviat se'ls acaba la tranquil·litat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser12/5/20 20:24

      Jo diria que aprofiten els últims dies de ser les reines de la platja, de totes maneres aquest any, no estaran massa plenes, em sembla.
      Bon vespre, XeXu.

      Elimina
  5. Ada12/5/20 11:15

    Qué bonic Roser, m'encanta aquest poema... és teu?
    Em recorda a aquest de Josep Carner:


    Les gavines

    Vivim de tristes deixalles

    i de pesca de peixets;

    podem per la llum i en colles

    enfilar-nos com coets.



    Als que sirguen per la terra

    des d'amunt els dem conhort;

    viatgers en adonant-se'n

    diuen: -Vaja, som a port-.



    Gent de testes acotades,

    presoneres del costum:

    que l'ànima se us enlairi

    per les vies de la llum.


    Bon dia bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser12/5/20 20:27

      Si que es meu, en feia sovint per a la mainada...Ja m'agradaria assemblar-me al Carner, tot i que aquest és força senzill...
      Bon vespre, Ada.

      Elimina
  6. http://azulgenia.blogspot.mx/14/5/20 2:10

    Este año el mar y las playas pertenecen por completo a las gaviotas, es un tierno poema ideal para los pequeños.

    Que estés bien,sigue cuidándote querida amiga.

    Besos y abrazos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser14/5/20 19:30

      Desde luego a esta parejita se las ve muy felices sin nadie que las moleste...Tienes razon, segurmente en las playas este año habrà más pàjaros que personas...
      Hago todo lo necesario para estar bien!
      Besitos, linda amiga.

      Elimina
  7. Teresa Duch16/5/20 19:38

    No m'agraden gaire les gavines, però el poema m'ho ha fet oblidar i la imatge és una bona tria. La platja? No sé on vaig sentir que s'hauria de demanar hora online i et reservarien l'espai per no sé quantes hores. On anirem a parar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser17/5/20 21:45

      A mi m'agrada la seva figura, però quan penso que mengen escombraries, ja no m'agraden tant...
      No sé a quina platja han dibuixat uns quadrats a la sorra, per mantenir la distància de seguretat! No ho se pas Teresa.
      Petonets.

      Elimina
  8. Ateliê Tribo de Judá25/5/20 3:37

    Temos que ter o olhar de criança para que a vida tenha sempre o encanto natural, pequenas coisas que são verdadeiros tesouros.

    beijos
    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser25/5/20 20:27

      Si continuem sent per dins la nena de la nostra infantesa, farem coses boniques com petits tresors.

      Petonets, bonica.

      Elimina
  9. Olga Xirinacs25/5/20 10:21

    Són precioses i polides, les gavines. També han après a "pispar" l'entrepoà que algun despistat porta a les mans. A la meva germana li va passar. Van llestes, les gavinetes.
    Molta salut, M. Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser25/5/20 20:29

      D'aspecte són molt i molt boniques, però és clar, quan veus que són lladregotes, ja no et cauen tan bé...
      Salut també per a tu i bona nit, Olga.

      Elimina
  10. artur25/5/20 19:20

    Semble que aviat se'ls acabarà la tranquil·litat.... ja hi han molts homo sàpiens (?) prenent posicions !! ;)
    Bonic poema, Roser !! Abraçades !!

    ResponElimina
  11. M. Roser25/5/20 20:33

    No sé pas si són molt sàpiens, aquests que ja prenen posicions, alguns són "irresponsàbilis".
    Les haurem d'observar com alcen el vol...
    Bon vespre, Artur.

    ResponElimina
  12. Unknown24/6/20 15:01

    Gaviotas. Con su silvido tinto ate, que hacen sentir un cálido momento el hecho de escucharlas. 👏👏👏

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)