Subscribe:

dimecres, 2 d’octubre de 2019

Un cel de finals d'estiu

Aquest és un cel que ens fa palès que l' estiu s'acomiada de nosaltres. A l'albada ja no es veu cap estel i  la vermellor d'un sol que tot just s'intueix, ens anuncia un nou dia i crida la lluna perquè l'esperi. Quan arriba el capvespre, la lluna plena s'amaga, perquè ella és un xic tímida, i tota s'enrojola. Potser algun dia  ella respondrà a la seva crida i l'esperarà. Veurem sol i lluna plena, al mig del cel, com un petit miracle!!!
Albada a Torre Mongó.

El sol diu esperem,
a la lluna que s'amaga,
enrojolada!

Posta de lluna.

M. Roser Algué Vendrells 
                                         
     Fotos, Lluís Roure                                        

38 comentaris:

  1. Tot un Amor impossible, el d'aquest parell !!.
    Com t'agrada tant la Lluna i el Sol , et deixo un regalet, a veure si t'agrada :)
    https://youtu.be/WZP54O7ZuPs

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. L'autor ha suprimit aquest comentari.

      Suprimeix
    2. https://www.youtube.com/watch?v=C_nxNRXmU_Q
      Poema del Sol i La Lluna.

      Suprimeix
    3. I tan pobres! ves a saber serien tan feliços, però mira potser amb una mica de màgia...
      Quina cançó tan simpàtica, m'ha agradat molt el teu regalet, com que sóc una mica infantil...Moltes gràcies.
      Petonets, Artur.

      Suprimeix
  2. Posta de sol, posta de lluna, o bé sortida de sol, posta de lluna... o bé....

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Si Carme, podríem fer moltes combinacions si no ho sabessim i totes vàlides, però en aquest cas és sortida de sol i posta de lluna.
      Petonets, Carme.

      Suprimeix
  3. A tu blog Enllacat per la indepenedencia.

    Acabo de ver el trato a los medios de información en una manifestación independentista catalana, es algo vergonzoso el acoso y agresión sufridos, hasta el propio Rufián lo ha condenado“¿Por qué no te marchas?”, le espetaba un hombre. Ante esto, Rufián ha publicado un mensaje a través de su cuenta oficial de Twitter en el que denuncia que “hacerle esto a una trabajadora con un micro en la calle es de energúmeno. Lleves la bandera que lleves en el cuello. Ya basta”..
    ¿No os da vergüenza?
    Lo dijo Carlos Marx, que no era Borbón precisamente, ni del PP, y lo reprodujo como cita en su poema “Malos recuerdos” el poeta Antonio Gamoneda: “La vergüenza es un sentimiento revolucionario”.
    Vosotros ni tenéis vergüenza ni sois revolucionarios ni, mucho menos, pacíficos, que no es no matar a nadie, sino no agredirlo, dejarle manifestar su opinión y el derecho inalienable de cualquier pueblo libre a la información.
    No tenéis vergüenza ni lleváis camino de recuperarla.

    ResponSuprimeix
  4. No sé perquè m'envies aquest post si jo no sóc pas violenta al contrari , que sóc pacifista i condemno la violència vingui d'on vingui i a mi el Rufian em cau molt bé...No et volia contestar però com que sóc educada... Es la primera vegada que em diuen que no tinc vergonya, no serà que t'estaves mirant al mirall???
    Per cert, que és un bloc Enllacat

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Perdona quizá he escrito mal el texto de la banderita esa que tienes en un banner que dice: Blog enllaÇat per la independencia (Blog enlace para la independencia) o algo así. ¿Me he perdido? Por eso te lo mando, por si no habías visto a los de la independencia.

      Suprimeix
    2. Una mosca no fa estiu, Pitt. I tampoc no sabem si és una mosca. Traduzco:
      Nosotros, independentistas, si alguien de los nuestros se muestra violento lo condenamos, aunque como supongo sabes, hay quién, sin ser independentista, hace lo que sea para demostrar que somos violentos.

      Suprimeix
    3. Cadascú al seu blog té dret a posar-hi el que li vingui de gust, sense ofendre ningú i fins ara no te n'havies adonat!!!
      Per cert és Enllaçat...

      Suprimeix
    4. Sense traduir Teresa, que quan volem escribim bé el català...I suposo que el que dona cops de porra, "juga" amb pilotes de goma, arrossega la gent pels cabels, aquests deuen ser molt pacifistes, veure per creure!!!
      Petonets, Teresa.

      Suprimeix
    5. Ai, volia dir "cabells", si ja em fan caçar mosques i tot...

      Suprimeix
  5. Molt poètica la relació entre el sol i la lluna. Els estimem tots dos, ens fan falta per viure.
    El haiku també és molt bonic, M. Roser.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I tan Xavier, és que una és poètica i romàntica, només em falta fer com els gats i cantar-li cançons a la lluna, he, he...

      Gràcies i bon dia Xavier.

      Suprimeix
  6. Quins paisatges mes bonics, Roser!
    Que es facin realitat els petits miracles i també els grans!
    Petonets!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És que aquest fotògraf fa unes fotos molt guais...
      Em sembla que veient el panorama, ja m'agradaria que es fecin realitat els petits!!!

      Petonets, Teresona.

      Suprimeix
  7. Unes imatges precioses.
    El sol i la lluna són una meravella i una font inesgotable d'inspiració pels escriptors i poetes.
    Una abraçada!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies en nom del Lluís, que en sap un niu de fer fotos guapes...
      I no només inspiren als poetes, sinó que donen vida a tothom, en aquest cas el sol!!!
      Petonets Marta.

      Suprimeix
  8. Unes imatges precioses, M. Roser. El cel estrena colors de tardor, quin goig poder gaudir-ne i deixar-se'n commoure! Que la nova estació et sigui íntimament ben gratificant, bonica!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies Montse, sort en tinc dels fotògrafs professionals que em deixen les seves fotos, així sempre quedo bé...
      Ja vas veure els llums de Montserrat? que bonic , era molt emocionant, jo les he vistes per vídeo i fotos.
      Saps que m'han convidat a radio Molins de Rei per fer-me una entrevista i més coses que ja us diré més endavant; jo vaig dient que sí i això que de moment la tardor no m'és gaire de gratificant
      aquest any, però com que encara falten dies...No sé si l'agafes tu aquesta emissora!
      Petonets, Montse.

      Suprimeix
  9. Bona nit M. Roser. Aquí, a Almeria, també tenim uns capvespres vermellosos i blavosos meravellosos. És un plaer estar per aquí. Petonets

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Alfons, quan de temps sense veure't pel món dels blogs, espero que estiguis bé i tens raó, els capvespres són meravellosos a molts llocs, només cal mirar-los.
      Petonets també per a tu.

      Suprimeix
  10. Amb tota dignitat hi tan sols un punt en que sol i lluna s'uneixen i en aquest punt hi ha magnificiència.


    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És un punt màgic, que faríem els que som una mica sensibles, sense les meravelles que ens regalen el sol i la lluna!!!
      Petonets Olga i Carles.

      Suprimeix
  11. Quina lluna més grossa que vau fotografiar, no sembla de veritat!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Això el Lluís Roure, que fa unes fotos magnífiques i em deixa utilitzar-les. No tothom té encert per captar instantànies a la natura.
      Bon vespre XeXu.

      Suprimeix
  12. Esperarem el miracle, M. Roser.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Quin remei ens toca sinó esperar, el problema és que no sabem quan de temps...
      Petonets, Novesflors.

      Suprimeix
  13. Hermosas fotografías!
    el sol y la luna, inspiradores eternos de tus bellas letras.
    Abrazos.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola bonita, encantada de verte otra vez por aquí y llevas razón el sol al amanecer y al atardecer y la luna llena siempre nos regalan instantes mágicos y de esto saben mucho los gatos que le cantan a la luna des de los tejados...O esto es lo que dice la leyenda!
      Muchos besitos, linda amiga.

      Suprimeix
  14. Quines fotos més xules! M'encanta quan el cel es veu de colors liles i vermells, i la lluna sempre és bonica trobar-la, però plena té màgia! Una abraçada Roser!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies en nom del Lluís Roure que és el fotògraf i me'n deixa fer ús...A mi la veritat és que les postes de sol m'agraden molt i des de casa les veig cada dia, les de lluna, també m'agraden sobretot quan hi ha alguna cosa( com aquesta torre) que les fa màgiques.
      Petonets, Ada.

      Suprimeix
  15. L'autor ha suprimit aquest comentari.

    ResponSuprimeix
  16. Nos dejas un hermosísimo post con esas tus primeras y lindas letras que suenan a prosa poética y que me encantó leer.

    Y las fotografías son excelentes, tanto la puesta de sol como ese delicioso y mágico amanecer. ¡Aquí te dejo mi felicitación! Bien merecida. Y también mi inmensa gratitud por tu buen hacer y por tu huella en mi espacio.

    Un abrazo con todo mi aprecio y cariño. Marina.
    Ten un hermoso día, Roser, amiga.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Marina!
      Ya ves, de nuevo nos encontramos por aquí para compartir sentimientos...
      Si que són preciosas las fotos ( lo puedo decir sin rubor porquè no las hice yo)La primera si que es un amanecer, pero la segunda es una puesta de luna, la luna se esconde antes de ser vista por el sol!

      Yo también te agradezco tu fidelidad, es un gusto leerte.
      Muchos besitos, amiga.

      Suprimeix
  17. Aquesta lluna em recorda a un formatge de conte infantil. Precioses imatges i paraules!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Gemma,
      Tens raó, però és una lluna tan preciosa...
      Gràcies per ser-hi i per ser tan amable!
      Petonets, bonica.

      Suprimeix