Un cel de finals d'estiu
Aquest és un cel que ens fa palès que l' estiu s'acomiada de nosaltres. A l'albada ja no es veu cap estel i la vermellor d'un sol que tot just s'intueix, ens anuncia un nou dia i crida la lluna perquè l'esperi. Quan arriba el capvespre, la lluna plena s'amaga, perquè ella és un xic tímida, i tota s'enrojola. Potser algun dia ella respondrà a la seva crida i l'esperarà. Veurem sol i lluna plena, al mig del cel, com un petit miracle!!!
 |
| Albada a Torre Mongó. |
El sol diu esperem,
a la lluna que s'amaga,
enrojolada!
enrojolada!
 |
| Posta de lluna. |
M. Roser Algué Vendrells
Fotos, Lluís Roure
Tot un Amor impossible, el d'aquest parell !!.
ResponEliminaCom t'agrada tant la Lluna i el Sol , et deixo un regalet, a veure si t'agrada :)
https://youtu.be/WZP54O7ZuPs
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Eliminahttps://www.youtube.com/watch?v=C_nxNRXmU_Q
EliminaPoema del Sol i La Lluna.
I tan pobres! ves a saber serien tan feliços, però mira potser amb una mica de màgia...
EliminaQuina cançó tan simpàtica, m'ha agradat molt el teu regalet, com que sóc una mica infantil...Moltes gràcies.
Petonets, Artur.
Posta de sol, posta de lluna, o bé sortida de sol, posta de lluna... o bé....
ResponEliminaSi Carme, podríem fer moltes combinacions si no ho sabessim i totes vàlides, però en aquest cas és sortida de sol i posta de lluna.
EliminaPetonets, Carme.
A tu blog Enllacat per la indepenedencia.
ResponEliminaAcabo de ver el trato a los medios de información en una manifestación independentista catalana, es algo vergonzoso el acoso y agresión sufridos, hasta el propio Rufián lo ha condenado“¿Por qué no te marchas?”, le espetaba un hombre. Ante esto, Rufián ha publicado un mensaje a través de su cuenta oficial de Twitter en el que denuncia que “hacerle esto a una trabajadora con un micro en la calle es de energúmeno. Lleves la bandera que lleves en el cuello. Ya basta”..
¿No os da vergüenza?
Lo dijo Carlos Marx, que no era Borbón precisamente, ni del PP, y lo reprodujo como cita en su poema “Malos recuerdos” el poeta Antonio Gamoneda: “La vergüenza es un sentimiento revolucionario”.
Vosotros ni tenéis vergüenza ni sois revolucionarios ni, mucho menos, pacíficos, que no es no matar a nadie, sino no agredirlo, dejarle manifestar su opinión y el derecho inalienable de cualquier pueblo libre a la información.
No tenéis vergüenza ni lleváis camino de recuperarla.
No sé perquè m'envies aquest post si jo no sóc pas violenta al contrari , que sóc pacifista i condemno la violència vingui d'on vingui i a mi el Rufian em cau molt bé...No et volia contestar però com que sóc educada... Es la primera vegada que em diuen que no tinc vergonya, no serà que t'estaves mirant al mirall???
ResponEliminaPer cert, que és un bloc Enllacat
Perdona quizá he escrito mal el texto de la banderita esa que tienes en un banner que dice: Blog enllaÇat per la independencia (Blog enlace para la independencia) o algo así. ¿Me he perdido? Por eso te lo mando, por si no habías visto a los de la independencia.
EliminaUna mosca no fa estiu, Pitt. I tampoc no sabem si és una mosca. Traduzco:
EliminaNosotros, independentistas, si alguien de los nuestros se muestra violento lo condenamos, aunque como supongo sabes, hay quién, sin ser independentista, hace lo que sea para demostrar que somos violentos.
Cadascú al seu blog té dret a posar-hi el que li vingui de gust, sense ofendre ningú i fins ara no te n'havies adonat!!!
EliminaPer cert és Enllaçat...
Sense traduir Teresa, que quan volem escribim bé el català...I suposo que el que dona cops de porra, "juga" amb pilotes de goma, arrossega la gent pels cabels, aquests deuen ser molt pacifistes, veure per creure!!!
EliminaPetonets, Teresa.
Ai, volia dir "cabells", si ja em fan caçar mosques i tot...
EliminaMolt poètica la relació entre el sol i la lluna. Els estimem tots dos, ens fan falta per viure.
ResponEliminaEl haiku també és molt bonic, M. Roser.
I tan Xavier, és que una és poètica i romàntica, només em falta fer com els gats i cantar-li cançons a la lluna, he, he...
EliminaGràcies i bon dia Xavier.
Quins paisatges mes bonics, Roser!
ResponEliminaQue es facin realitat els petits miracles i també els grans!
Petonets!
És que aquest fotògraf fa unes fotos molt guais...
EliminaEm sembla que veient el panorama, ja m'agradaria que es fecin realitat els petits!!!
Petonets, Teresona.
Unes imatges precioses.
ResponEliminaEl sol i la lluna són una meravella i una font inesgotable d'inspiració pels escriptors i poetes.
Una abraçada!
Moltes gràcies en nom del Lluís, que en sap un niu de fer fotos guapes...
EliminaI no només inspiren als poetes, sinó que donen vida a tothom, en aquest cas el sol!!!
Petonets Marta.
Unes imatges precioses, M. Roser. El cel estrena colors de tardor, quin goig poder gaudir-ne i deixar-se'n commoure! Que la nova estació et sigui íntimament ben gratificant, bonica!
ResponEliminaGràcies Montse, sort en tinc dels fotògrafs professionals que em deixen les seves fotos, així sempre quedo bé...
EliminaJa vas veure els llums de Montserrat? que bonic , era molt emocionant, jo les he vistes per vídeo i fotos.
Saps que m'han convidat a radio Molins de Rei per fer-me una entrevista i més coses que ja us diré més endavant; jo vaig dient que sí i això que de moment la tardor no m'és gaire de gratificant
aquest any, però com que encara falten dies...No sé si l'agafes tu aquesta emissora!
Petonets, Montse.
Bona nit M. Roser. Aquí, a Almeria, també tenim uns capvespres vermellosos i blavosos meravellosos. És un plaer estar per aquí. Petonets
ResponEliminaHola Alfons, quan de temps sense veure't pel món dels blogs, espero que estiguis bé i tens raó, els capvespres són meravellosos a molts llocs, només cal mirar-los.
EliminaPetonets també per a tu.
Amb tota dignitat hi tan sols un punt en que sol i lluna s'uneixen i en aquest punt hi ha magnificiència.
ResponEliminaUna abraçada.
És un punt màgic, que faríem els que som una mica sensibles, sense les meravelles que ens regalen el sol i la lluna!!!
EliminaPetonets Olga i Carles.
Quina lluna més grossa que vau fotografiar, no sembla de veritat!
ResponEliminaAixò el Lluís Roure, que fa unes fotos magnífiques i em deixa utilitzar-les. No tothom té encert per captar instantànies a la natura.
EliminaBon vespre XeXu.
Esperarem el miracle, M. Roser.
ResponEliminaQuin remei ens toca sinó esperar, el problema és que no sabem quan de temps...
EliminaPetonets, Novesflors.
Hermosas fotografías!
ResponEliminael sol y la luna, inspiradores eternos de tus bellas letras.
Abrazos.
Hola bonita, encantada de verte otra vez por aquí y llevas razón el sol al amanecer y al atardecer y la luna llena siempre nos regalan instantes mágicos y de esto saben mucho los gatos que le cantan a la luna des de los tejados...O esto es lo que dice la leyenda!
EliminaMuchos besitos, linda amiga.
Quines fotos més xules! M'encanta quan el cel es veu de colors liles i vermells, i la lluna sempre és bonica trobar-la, però plena té màgia! Una abraçada Roser!
ResponEliminaMoltes gràcies en nom del Lluís Roure que és el fotògraf i me'n deixa fer ús...A mi la veritat és que les postes de sol m'agraden molt i des de casa les veig cada dia, les de lluna, també m'agraden sobretot quan hi ha alguna cosa( com aquesta torre) que les fa màgiques.
EliminaPetonets, Ada.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaNos dejas un hermosísimo post con esas tus primeras y lindas letras que suenan a prosa poética y que me encantó leer.
ResponEliminaY las fotografías son excelentes, tanto la puesta de sol como ese delicioso y mágico amanecer. ¡Aquí te dejo mi felicitación! Bien merecida. Y también mi inmensa gratitud por tu buen hacer y por tu huella en mi espacio.
Un abrazo con todo mi aprecio y cariño. Marina.
Ten un hermoso día, Roser, amiga.
Hola Marina!
EliminaYa ves, de nuevo nos encontramos por aquí para compartir sentimientos...
Si que són preciosas las fotos ( lo puedo decir sin rubor porquè no las hice yo)La primera si que es un amanecer, pero la segunda es una puesta de luna, la luna se esconde antes de ser vista por el sol!
Yo también te agradezco tu fidelidad, es un gusto leerte.
Muchos besitos, amiga.
Aquesta lluna em recorda a un formatge de conte infantil. Precioses imatges i paraules!
ResponEliminaHola Gemma,
EliminaTens raó, però és una lluna tan preciosa...
Gràcies per ser-hi i per ser tan amable!
Petonets, bonica.