TERRA   DE  GEGANTS!

Cada any, entre tots els pobles de Catalunya que tenen gegants (que són molts) se n'escolleix un per a ser Ciutat Gegantera. Aquest és l'amfitrió d'una munió de gegants que es troben un dia per celebrar la seva gran festa i socialitzar entre ells. L'any 1997 ho va ser Esplugues. Va ser una "festassa". Hi havia 333 gegants, 151 capgrossos i uns tres mil geganters i geganteres, a més dels 270 voluntaris que procuraven que tot anés bé. (jo també vaig ser-ho) Havíem de rebre les colles que venien d'arreu del país i procurar que se sentissin el més còmodes possible, La trobada va durar tres dies amb espectacles per a tothom: cercaviles, exposicions, balls, sopar i espectacle medieval, concurs de fotografia... Resumint: tres dies de festa, alegria i gresca pels carrers per a satisfer els gustos de tothom.

L'any 1997, com que Esplugues havia estat ciutat gegantera es va decidir que siguessin els gegants, la Marta i el Mateu, els qui tinguessin l'honor de fer el pregó de la Festa Major. Jo, aleshores treballava a la radio i el director, que em tenia en gran estima, em va dir si volia fer la veu de la Marta, la del Mateu l'havia de fer el Jordi Udina, un actor de solera del poble. No us podeu imaginar la il·lusió que em va fer, això de ser la primera persones que posés veu a una geganta era tot un honor, i és clar, de seguida vaig dir que sí!

S'acosta la Festa Major d'Esplugues i la colla gegantera ja es prepara per fer-nos gaudir d'allò més, amb els seus personatges tan especials.

Les figures dels gegants encarnen els personatges de la llegenda  d'El Cavaller de Picalqués, que es desenvolupa a l'Edat Mitjana a la vil·la  d'Esplugues. Són: la Marta, el Mateu, la Caterina i el Quim ( el cavall). Es van construir l'any 1984. La geganta Caterina es va estrenar una mica més tard, l'any 1987.

El Mateu i en Quim, normalment desfilen per separat, només en les festes molt importants, el cavaller va muntat  sobre  del cavall...És que junts pesen molt!!!

La Marta, molt bona dansaire

En Mateu, muntant a cavall

La Caterina, molt eixerida ella

En Quim, tot solet

L'EMOCIÓ  DE  LA  GEGANTA

La Marta, la geganta principal, aquests dies està una mica nostàlgica, recordant una data com la d' avui que va ser molt emotiva, tan per a ella com per en Martí i vol compartir els seus records amb tots nosaltres.

 MARTA: - "L'any que Esplugues va ser ciutat gegantera, ens van demanar si volíem fer el pregó, el Mateu i jo, perquè la Caterina és una mica tímida  i el Quim, va dir que si començava a renillar, espantaria el personal...Quan ens ho van proposar vam sospesar molt bé els pros i els contres, perquè era trencar el codi geganter, que fins aleshores només havíem parlat entre nosaltres...Però vam dir:- "Què caram la vil·la d'Esplugues bé es mereix aquesta primícia. Tothom ens estima molt, ens treuen a passejar totes les diades importants i ens ho passem molt bé". Si voleu que us digui la veritat, ja feia temps que contemplant des de la meva alçada, les anades i vingudes de la gent d'Esplugues, compartia les seves il·lusions, alegries i tristeses i m'hagués agradat poder ficar-hi cullerada. Hi ara que hi haurà més confiança , pel fet de compartir el català, us diré un secret. El dia del pregó em vaig emocionar i el Mateu també. Veure la gentada que omplia la plaça de Catalunya (d'Esplugues) de gom a gom per escoltar-nos, bocabadats per la novetat i amb molt de respecte, és una cosa que no oblidarem mai. Es pot dir que vam sentir una emoció gegantina!

En Mateu, la Caterina, el Quim i jo, us donem les gràcies pel vostre gran afecte.

Nosaltres també us estimem i des de la nostra alçada us enviem un petó gegant.

Marta.

M. Roser Algué Vendrells