Subscribe:

dijous, 12 de setembre del 2019



TERRA   DE  GEGANTS!

Cada any, entre tots els pobles de Catalunya que tenen gegants (que són molts) se n'escolleix un per a ser Ciutat Gegantera. Aquest és l'amfitrió d'una munió de gegants que es troben un dia per celebrar la seva gran festa i socialitzar entre ells. L'any 1997 ho va ser Esplugues. Va ser una "festassa". Hi havia 333 gegants, 151 capgrossos i uns tres mil geganters i geganteres, a més dels 270 voluntaris que procuraven que tot anés bé. (jo també vaig ser-ho) Havíem de rebre les colles que venien d'arreu del país i procurar que se sentissin el més còmodes possible, La trobada va durar tres dies amb espectacles per a tothom: cercaviles, exposicions, balls, sopar i espectacle medieval, concurs de fotografia... Resumint: tres dies de festa, alegria i gresca pels carrers per a satisfer els gustos de tothom.

L'any 1997, com que Esplugues havia estat ciutat gegantera es va decidir que siguessin els gegants, la Marta i el Mateu, els qui tinguessin l'honor de fer el pregó de la Festa Major. Jo, aleshores treballava a la radio i el director, que em tenia en gran estima, em va dir si volia fer la veu de la Marta, la del Mateu l'havia de fer el Jordi Udina, un actor de solera del poble. No us podeu imaginar la il·lusió que em va fer, això de ser la primera persones que posés veu a una geganta era tot un honor, i és clar, de seguida vaig dir que sí!

S'acosta la Festa Major d'Esplugues i la colla gegantera ja es prepara per fer-nos gaudir d'allò més, amb els seus personatges tan especials.
Les figures dels gegants encarnen els personatges de la llegenda  d'El Cavaller de Picalqués, que es desenvolupa a l'Edat Mitjana a la vil·la  d'Esplugues. Són: la Marta, el Mateu, la Caterina i el Quim ( el cavall). Es van construir l'any 1984. La geganta Caterina es va estrenar una mica més tard, l'any 1987.
El Mateu i en Quim, normalment desfilen per separat, només en les festes molt importants, el cavaller va muntat  sobre  del cavall...És que junts pesen molt!!!

La Marta, molt bona dansaire

En Mateu, muntant a cavall

La Caterina, molt eixerida ella

En Quim, tot solet

L'EMOCIÓ  DE  LA  GEGANTA

La Marta, la geganta principal, aquests dies està una mica nostàlgica, recordant una data com la d' avui que va ser molt emotiva, tan per a ella com per en Martí i vol compartir els seus records amb tots nosaltres.

 MARTA: - "L'any que Esplugues va ser ciutat gegantera, ens van demanar si volíem fer el pregó, el Mateu i jo, perquè la Caterina és una mica tímida  i el Quim, va dir que si començava a renillar, espantaria el personal...Quan ens ho van proposar vam sospesar molt bé els pros i els contres, perquè era trencar el codi geganter, que fins aleshores només havíem parlat entre nosaltres...Però vam dir:- "Què caram la vil·la d'Esplugues bé es mereix aquesta primícia. Tothom ens estima molt, ens treuen a passejar totes les diades importants i ens ho passem molt bé". Si voleu que us digui la veritat, ja feia temps que contemplant des de la meva alçada, les anades i vingudes de la gent d'Esplugues, compartia les seves il·lusions, alegries i tristeses i m'hagués agradat poder ficar-hi cullerada. Hi ara que hi haurà més confiança , pel fet de compartir el català, us diré un secret. El dia del pregó em vaig emocionar i el Mateu també. Veure la gentada que omplia la plaça de Catalunya (d'Esplugues) de gom a gom per escoltar-nos, bocabadats per la novetat i amb molt de respecte, és una cosa que no oblidarem mai. Es pot dir que vam sentir una emoció gegantina!
En Mateu, la Caterina, el Quim i jo, us donem les gràcies pel vostre gran afecte.
Nosaltres també us estimem i des de la nostra alçada us enviem un petó gegant.

Marta.


M. Roser Algué Vendrells

22 comentaris:

  1. Vaig assistir a aquesta diada, M. Roser. La veritat és que no hi havia pensat més, però ara que en fas memòria recordo la desfilada. El cavall d'Esplugues és una figura molt apreciada entre els gegants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram, quina casualitat, mira que ja fa anys d'això...Al cavall i el Mateu normalment van separats però a les festes especials, el Mateu no es vol cansar, però els geganters si que es cansen, he, he...
      Bona tarda, Xavier.

      Elimina
  2. Que bonic! M'emociona la dedicació de la gent en aquestes feines festives... m'encanten els gegants i aquesta mena de festes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí a Esplugues la cultura popular té molt arrelament...Hi ha geganters, capgrossos, castellers, bastoners, un esbart, una colla gegantera, correfocs per grans i petits, tres corals...Darrerament s'ha creat una associació de trabucaires, com pots veure no ens estem de res!
      Bona tarda, Carme.

      Elimina
  3. Devia ser una festassa amb tants de gegants! Segur que va ser un dia molt especial per tota la gent del poble.
    És curiós, que una tradició tan antiga com la dels gegants, s'hagi mantingut a llarg de tants i tants anys i no hagi perdut pistonada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que va ser preciós Marta, tot i que els gegants van haver de fer algunes corredisses per culpa d'algun cap de núvol que ens va fer un mica la guitza...Saps què passa que els pares de ben petits ja hi porten els fills i quant aquests són gran com que ja ho han viscut...La meva neboda alguna vegada fa ballar la Caterina i també toca la gralla i la meva reneboda que ara té deu anys, de ben petita ja portava un capgròs...
      Petonets, Marta.

      Elimina
  4. Unes fotos fantasticament originals.
    Una festa gran i divertida.


    Petons Roser!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si que fan molta festa, els gegants, n'hi ha que ballen molt bé...La Festa Major sense ells no seria pas igual de moment sembla que la tradició continua!
      Petonets, Olga i Carles.

      Elimina
  5. Qui pot resistir-se a l'emoció, Roser, veient tothom a sota, emocionat? Els gegants són una de les coses meravelloses que tenim a Catalunya.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Teresa, trobo que fan molta patxoca...La mainada si diverteix molt, però els grans també. Per algunes criatures és un misteri que ballin tan bé i aleshores cal aixecar-los'hi les faldilles perquè vegin que qui balla és una persona, ves per on, santa innocència.
      Petonets, Teresa.

      Elimina
  6. Ostres, em sembla genial que posessis la veu a la geganta Marta! Quin honor, i quina responsabilitat! Suposo que a mi inicialment m'hauria fet vergonya, però em sembla que també m'hauria acabat avenint a una cosa tan especial!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si XeXu per a mi va ser tot un honor, pensa que aleshores treballava a la radio i l'ajuntament va demanar si ho podia fer algú que hi col·laborés. Com que el director em tenia molta confiança em va dir que m'ho proposava a mi , perquè estava segur que ho faria bé...Vergonya no, perquè la gent a nosaltres no ens veien, doncs estàvem sota l'escenari, de totes maneres molta gent coneixia la meva veu. Jo vaig gaudir-ne molt.
      Bon vespre, XeXu.

      Elimina
  7. Ets una persona d'allò més polifacètica, M. Roser, un pou de sorpreses! Havia de ser una festassa molt bonica! I quins gegants més bonics!
    Gràcies pel reportatge i una abraçada gran!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Faig el què puc Montse, segons les circumstàncies...El que passa es que vaig començar ja una mica grandeta a fer petites "proeses" ,ja que durant molt de temps havia de treballar i estudiar i no tenia hores per gran cosa més...
      Doncs si Montse, va ser una festa ben sonada i jo en vaig gaudir molt.
      Molts petonets per a tu, Montse.

      Elimina
  8. ¡Hola, Mª Roser!

    Nos dejas un post, un reportaje preciosísimo con la tradicional fiesta de la Diada. Día De Cataluña. Me alegra mucho que la hayáis disfrutado paz y amor. Mi enhorabuena, amiga.

    Me ha encantado pasar por esta tu casa. te dejo mi inmensa gratitud y mi gran estima.

    Un abrazo y se muy, muy feliz.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marina,
      El post no es de la Diada, sinó de los gigantes de Esplugues, haciendo su pasacalle el día de la Fiesta Mayor...
      El dia de la Diada, como en los últimos años, se celebró en Barcelona con una multitudinaria manifestación, gracias por tus buenos deseos.

      Parece que ya volvemos a coger carrerilla, con los posts...A mi también me gusta venir a visitarte.

      Muchos besitos, de luna llena!

      Elimina
  9. Tota una festa "Gegant" , mai millor dit !. Al meu poble també em gaudit d'algunes diades com aquesta i es molt emocionant per tothom.
    Bon reportatge, Roser ! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó Artur!
      Em sembla que cada any es fa en un poble diferent, perquè tothom si senti representat...
      Que tinguis una bona setmana.

      Elimina
  10. Lindo!Lindo!!

    Cá no nordeste do Brasil , mais especificamente em Pernambuco temos personagens folclóricos (Mateu e Catirina) são bem regionais os atores fazem peças interagindo com o publico nos teatros ou praças livres , um verdadeiro espetáculo.

    Como é bom conhecer um pouquinho do seu universo.

    beijos
    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molts països compartim tradicions semblants i també cada país te les seves pròpies.
      Quina gràcia el Mateu i la Catirina, es diuen com dos dels nostres gegants. Està molt bé que el públic participi als seus espectacles.
      A mi també m'agrada saber coses del teu país.
      Petonets, Joelma.

      Elimina
  11. Els gegants animen molt les Festes Majors, fan la festa més grossa. Debia ser molt emocionant fer el pregó aquell any com la geganta Marta, suposo que són records que mai s'obliden.
    Una abraçada M. Roser

    ResponElimina
  12. Doncs si, Anna, una Festa Major sense gegants, és molt deslluida...A mi em va fer molta il·lusió fer de Marta, sempre que la veig, recordo aquell any que vaig ser la seva veu!
    Petonets, Anna.

    ResponElimina