Subscribe:

dimarts, 18 de juny del 2019

Aquí us deixo un parell de poemes d'animalets marins perquè la mainada, a l'estiu, pugui practicar sensibilitats, amb la seva lectura.
EL TAURÓ DE PELUIX 

Quan obre la boca
el meu amic tauró,
sembla la gran cova
d’un drac monstruós.

Té unes dents com punxes
però no em fa mal.
¿Li faig pessigolles?
¡Pobret animal!



EL DOFÍ

Avui a la platja
he vist un dofí,
té l’aleta blanca
però és de color gris.
Jo, neda que neda,
i ell vol venir amb mi.

Li pujo a l’esquena
i és molt i molt fí.
¡Quan tornava a casa
s’ha quedat molt trist!

Jo li he dit: no ploris
amiguet de plata...
Tornaré a venir!

M. Roser Algué Vendrells

25 comentaris:

  1. Un tauró de peluix i un dofí amic dels banyistes. El buscaré a la Barceloneta i a les platges del Garraf.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I perquè no? els adults de vegades ens agrada jugar com els nens...
      Bon vespre, Xavier.

      Elimina
  2. Uns poemes molt bonics, M. Roser. Segur que la mainada a qui arribin s'ho passaran molt bé amb ells!
    Una abraçada, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que ara que tindran vacances, els vingui de gust llegir-los i fins i tot aprendre'ls de memòria, per quan tornin a l'escola poder-los ensenyar als companys...
      Petonets, Montse.

      Elimina
  3. Molt macos els poemes, però si el tauró no és de peluix com ho faries?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, ja he procurat que fos de peluix, perquè encara que a mi m'agraden molt els animals no vull pas que se'm mengin, ni a mi ni a ningú...
      Bon vespre, XeXu.

      Elimina
  4. Quin tauró tan dolç! I el dofi és un encant! Un poemes molt bonics M.Roser.
    Bona nit i dolços somnis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Marta, Aquest tauró fa venir ganes de gronxar-lo i el dofí d'acariciar-lo...
      De tant en tant m'agrada posar algun poema infantil, per a la mainada.
      Petonets, Marta.

      Elimina
  5. Eu morei em Recife capital do estado de Pernambuco um dos lugares mais perigosos do mundo para banho no mar devido a incidência de ataques de tubarões, e sempre amei os golfinhos mas nunca tive o privilégio de ver um de perto, mas o tubarões sim.... foi assustador .
    Aqui no Brasil temos uma especie de golfinho (boto rosa) ele vive em rios da amazônia existem lendas folclóricas a respeito dele, um verdadeiro encanto da natureza.

    Beijos
    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola amiga,

      Jo no em banyaria pas en un mar on hi hagués taurons, però segur que aquest lloc devia ser molt bonic...

      El dofins també m'agraden molt, són un encant , però de vegades també poden ser perillosos, jugant, jugant...Quin nom tan especial el de "boto rosa" i també molt curiós que visquin als rius.

      Aquí, avui comença l'estiu,( uf, quina calor) suposo que al Brasil comença l'hivern ( que bé, fresqueta)...

      Petonets, Joelma.

      Elimina
  6. Fan goig. Els nens, amb aquests poemes, no poden restar indifeents a la poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els "meus nens", si els poemes els feia jo, els aprenien amb molta il·lusió...Espero que se n'hi apunti algun més!
      Petonets, Novesflors.

      Elimina
  7. Les teves lletres sempre ens porten el costat més bonic de les coses, saps trobar el punt màgic i il·lusionant per fer-nos despertar l'infant que encara portem dins nostre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Artur, això és deformació professional, que m'encanta escriure coses que agradin a la mainada i també com dius tu, tornar un mica a la infantesa...
      Bon vespre.

      Elimina
  8. Un encanto de poemas con la temática de dos bellos ejemplares marinos, imagino a los pequeños recitando los poemas.

    Besitos hermosa amiga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Como ahora aquí es època de playa, pensé que seria bonito hablar de animales marinos, aunque uno sea un poco feroz,( pero si es de peluche...)el otro es mucho mas mimoso!

      Besitos para ti también, linda amiga.

      Elimina
  9. Tinc un dofí a casa i un tauronet, així que demà li llegiré els teus poemes a l'Elna, Roser. Segur que ho entén. Tothom sap que és més llesta que la seva iaia. Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, segur que més llesta no, llesta com la iaia...Em fa molta il·lusió que els hi llegeixis, a veure si li agraden!
      Petonets per a tu també, Teresa.

      Elimina
  10. Una hermosura!
    El mar y sus habitantes, fuerza y energía en cada verso.
    Un abrazo estimada amiga.

    ResponElimina
  11. Gracias bonita, a los niños les encantan estos pequeños poemas de animalitos, como ahora están de vacaciones, cundo vayan a la playa, se acordaran de ellos.
    Besitos, Adriana.

    ResponElimina
  12. ¡No me quiero ver con un tiburón!... Pero si con los delfines que nos hacen las mis piruetas para nuestro deleite.

    Bonita entrada, Roser.

    Te dejo un besazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni yo Marina, fuera los tiburones! Los delfines aunque nos parecen muy bucòlicos y simpàticos, pueden también llegar a ser dañinos con sus juegos!... Ahora ver-los és una gozada.

      Gràcias amiga, a ver si los pequeñajos aprenden que de todo se puede hacer poemas!

      Besitos marineros.

      Elimina
  13. Aquests animalets són un tresor en el mar que ens alegren la vida els que tenim cnosciència d'Amor infinit amb tot el que vibra.


    Una Abraçada.
    Gràcies.

    ResponElimina
  14. Teniu raó però a casa com que no en podem tenir de veritat, ens hem de conformar amb peluixos...
    Petonets.

    ResponElimina