La masia abandonada

Sola, tota sola la masia

dorm un somni de pedres i fustam.

les portes són tancades nit i dia,

hi ha un silenci de mort al seu voltant.

De tant en tant, alguna bestiola

s'hi apropa pels camins més amagats

i en respirar l'esglai de la llar sola,

se'n torna rastrejant les soledats.

Només algun ocell flairant el niu

que penja d'una branca encara tendra,

refila com un símbol del caliu

que avui a dins la llar tot s'ha fet cendra;

i si els ocells coneixen l'alegria

d'aquell amor que mai no pot morir,

és que l'instint solemnement els guia

sota el cel blau, pel lluminós camí.

És l'amor, aquesta cosa viva

que ens parla d'esperança i d'il·lusió;

és la vida mateixa que ens captiva

i ens fa més radiant nostre horitzó.

En estat crític. (Ramon Mas)

En altre temps dins la masia oberta

s'hi respirava un aire triomfant;

la joventut vibrava ben desperta

i emprenia la feina tot cantant.

Els avis bressolaven la mainada

amb cançons d'un temps enyoradís

i l'aviram corria per l'entrada

picant el gra menut prop del pedrís.

I la solemnitat de les diades

reunia famílies i amistats;

totes les festes eren celebrades

amb un escalf de cordialitats.

Mes, si avui la masia abandonada

s'ha adormit amb la són dolça de la mort,

els homes la veuran altra vegada

ben desperta i amb un delit més fort;

perquè tot en la vida passa i torna

i en el retorn es mouen voluntats

i es va teixint aquesta gran corona

que és premi dels pobles retrobats.

La Carola , prop de Ripoll( Ripollès).

I en el retrobament s'obren les ales

i la volada s'eixampla dins l'espai

i els pobles es guarneixen amb les gales

que els dignifiquen amb més impuls que mai.

Els pobles són banderes desplegades

que es mouen amb el vent de la il·lusió

i que tenen virtuts ben arrelades,

no es fa esperar la gran resurrecció;

i si han posat marfugues amb deliri

i els homes han perdut la voluntat,

amb la mateixa palma del martiri

el seu destí s'haurà purificat.

I de nou tornaran cançons de glòria

damunt la pau serena dels sembrats

i les generacions tindran memòria

d'una desolació de temps passats.

No és morta, no, la gran masia sola!,

ara dorm entre somnis d'ideals,

quan desperti serà l'ocell que vola

seguint la llum dels pobles immortals!

En aquesta casa del Solsonès, va néixer la meva mare. Cal Ginga. Quan ja no hi havia ni els padrins ni els oncles i tietes, la masia va restar sola força temps.  Ara una família de Cardona , que la va restaurar una miqueta, la tenen com a residència de vacances.

Visita nostàlgica a la masia restaurada!

Joan brilles l'autor d'aquest poema, és un poeta d'Esplugues, va ser Mestre en Gai Saber (Va guanyar les tres flors dels Jocs Florals). Aquí us deixo un petit fragment de les paraules que li va dedicar el seu net , Joan Sala, en un homenatge que li va fer el poble.

" Joan Brillas i Vilà, el meu avi, va ser i va viure la seva vida com un poeta".

"Sentia un profund amor pel món rural i als anys 70, en plena efervescència de l'èxode de la pagesia cap a les ciutats, escrivia el seu poema, La Masia abandonada."

Quan neix en Joan l'any 1901, Esplugues tenia al voltant dels 1.200 habitants, 300 cases i 20 carrers.

M. Roser Algué Vendrells