Aquí us deixo un parell de poemes d'animalets marins perquè la mainada, a l'estiu, pugui practicar sensibilitats, amb la seva lectura.
EL TAURÓ DE PELUIX
Quan obre la boca
el meu amic tauró,
sembla la gran cova
d’un drac monstruós.
Té unes dents com punxes
però no em fa mal.
¿Li faig pessigolles?
¡Pobret animal!
M. Roser Algué Vendrells
EL DOFÍ
Avui a la platja
he vist un dofí,
té l’aleta blanca
però és de color gris.
Jo, neda que neda,
i ell vol venir amb mi.
Li pujo a l’esquena
i és molt i molt fí.
¡Quan tornava a casa
s’ha quedat molt trist!
Jo li he dit: no ploris
amiguet de plata...
Tornaré a venir!
M. Roser Algué Vendrells
Un tauró de peluix i un dofí amic dels banyistes. El buscaré a la Barceloneta i a les platges del Garraf.
ResponEliminaI perquè no? els adults de vegades ens agrada jugar com els nens...
EliminaBon vespre, Xavier.
Uns poemes molt bonics, M. Roser. Segur que la mainada a qui arribin s'ho passaran molt bé amb ells!
ResponEliminaUna abraçada, bonica!
Espero que ara que tindran vacances, els vingui de gust llegir-los i fins i tot aprendre'ls de memòria, per quan tornin a l'escola poder-los ensenyar als companys...
EliminaPetonets, Montse.
Molt macos els poemes, però si el tauró no és de peluix com ho faries?
ResponEliminaGràcies, ja he procurat que fos de peluix, perquè encara que a mi m'agraden molt els animals no vull pas que se'm mengin, ni a mi ni a ningú...
EliminaBon vespre, XeXu.
Quin tauró tan dolç! I el dofi és un encant! Un poemes molt bonics M.Roser.
ResponEliminaBona nit i dolços somnis.
Moltes gràcies Marta, Aquest tauró fa venir ganes de gronxar-lo i el dofí d'acariciar-lo...
EliminaDe tant en tant m'agrada posar algun poema infantil, per a la mainada.
Petonets, Marta.
Eu morei em Recife capital do estado de Pernambuco um dos lugares mais perigosos do mundo para banho no mar devido a incidência de ataques de tubarões, e sempre amei os golfinhos mas nunca tive o privilégio de ver um de perto, mas o tubarões sim.... foi assustador .
ResponEliminaAqui no Brasil temos uma especie de golfinho (boto rosa) ele vive em rios da amazônia existem lendas folclóricas a respeito dele, um verdadeiro encanto da natureza.
Beijos
Joelma
Hola amiga,
EliminaJo no em banyaria pas en un mar on hi hagués taurons, però segur que aquest lloc devia ser molt bonic...
El dofins també m'agraden molt, són un encant , però de vegades també poden ser perillosos, jugant, jugant...Quin nom tan especial el de "boto rosa" i també molt curiós que visquin als rius.
Aquí, avui comença l'estiu,( uf, quina calor) suposo que al Brasil comença l'hivern ( que bé, fresqueta)...
Petonets, Joelma.
Fan goig. Els nens, amb aquests poemes, no poden restar indifeents a la poesia.
ResponEliminaEls "meus nens", si els poemes els feia jo, els aprenien amb molta il·lusió...Espero que se n'hi apunti algun més!
EliminaPetonets, Novesflors.
Les teves lletres sempre ens porten el costat més bonic de les coses, saps trobar el punt màgic i il·lusionant per fer-nos despertar l'infant que encara portem dins nostre.
ResponEliminaBona revetlla !!
EliminaGràcies Artur, això és deformació professional, que m'encanta escriure coses que agradin a la mainada i també com dius tu, tornar un mica a la infantesa...
EliminaBon vespre.
Un encanto de poemas con la temática de dos bellos ejemplares marinos, imagino a los pequeños recitando los poemas.
ResponEliminaBesitos hermosa amiga.
Como ahora aquí es època de playa, pensé que seria bonito hablar de animales marinos, aunque uno sea un poco feroz,( pero si es de peluche...)el otro es mucho mas mimoso!
EliminaBesitos para ti también, linda amiga.
Tinc un dofí a casa i un tauronet, així que demà li llegiré els teus poemes a l'Elna, Roser. Segur que ho entén. Tothom sap que és més llesta que la seva iaia. Petonets!
ResponEliminaHe, he, segur que més llesta no, llesta com la iaia...Em fa molta il·lusió que els hi llegeixis, a veure si li agraden!
EliminaPetonets per a tu també, Teresa.
Una hermosura!
ResponEliminaEl mar y sus habitantes, fuerza y energía en cada verso.
Un abrazo estimada amiga.
Gracias bonita, a los niños les encantan estos pequeños poemas de animalitos, como ahora están de vacaciones, cundo vayan a la playa, se acordaran de ellos.
ResponEliminaBesitos, Adriana.
¡No me quiero ver con un tiburón!... Pero si con los delfines que nos hacen las mis piruetas para nuestro deleite.
ResponEliminaBonita entrada, Roser.
Te dejo un besazo.
Ni yo Marina, fuera los tiburones! Los delfines aunque nos parecen muy bucòlicos y simpàticos, pueden también llegar a ser dañinos con sus juegos!... Ahora ver-los és una gozada.
EliminaGràcias amiga, a ver si los pequeñajos aprenden que de todo se puede hacer poemas!
Besitos marineros.
Aquests animalets són un tresor en el mar que ens alegren la vida els que tenim cnosciència d'Amor infinit amb tot el que vibra.
ResponEliminaUna Abraçada.
Gràcies.
Teniu raó però a casa com que no en podem tenir de veritat, ens hem de conformar amb peluixos...
ResponEliminaPetonets.