Subscribe:

diumenge, 4 de juny de 2017

DITES, REFRANYS, FRASES FETES...

Demano excuses a les persones que em segueixen en un altre idioma, perquè  els refranys no solen tenir gairebé mai, una traducció literal...

A mi sempre m'han agrada't les dites, els refranys, les frases fetes...Segurament perquè són un llegat lingüístic important, dels nostres avantpassats. Penso que és una pena que els tinguem una mica arraconats i que pels infants siguin gairebé uns desconeguts. Per això vaig fer aquest escrit, fent servir aquests tipus d'expressions, per la classe de sisè. Crec que els va agradar, perquè és com un joc, desxifrar els seus significats...( no sé si tots són correctes)

 QUI DIA PASSA ANY EMPENY

Quan sona el despertador, salto del llit lleuger com una daina i com que sóc més eixerit que un pèsol, de seguida em trec la són de les orelles. Em rento com els gats i faig un mos per treure el ventre de pena.
Agafo la motxilla que pesa com un ruc mort; però ja se sap, carga que plau no pesa, i més content que un gínjol, enfilo carrer enllà, camí de l'escola.
I, és clar, com que m'agrada fer safareig, fico cullerada en totes les converses dels grupets que trobo pel camí i arribo a l'escola, a tres quarts de quinze.
Malgrat tot, la mestra amb mira amb bons ulls i jo m'assec al meu lloc al costat d'un company que em fa pam i pipa i no em diu ni ase ni bèstia. Però jo em faig l'orni, me'l miro de cua d'ull i veig que riu per sota el nas.
De seguida posem fil a l'agulla i comencem la nostra tasca. De mica en mica es comença a trencar el silenci, fins que hi ha tant de guirigall, que la classe sembla el mercat de Calaf.
A la mestra li comença a pujar la mosca al nas...Aleshores ens fa posar palla a l'esquella, perquè diu que té el cap com un timbal! Quan sortim al pati, jo vaig corrent com un llamp i com que el sol que entra per les finestres m'enlluerna,  no veig un bou a quatre passes i em fumo de lloros. Els companys es pixen de riure i jo m'aixeco traient foc pels queixals, vermell com un tomàquet, però sa i estalvi.
Quan arriba l'hora de dinar, com que tinc una gana de llop, em menjaria un bou amb esquelles. Com que no sóc gens llepafils i m'agrada tot, acabo de menjar en un tres i no res.
Després de l'escola vaig al parc a estirar les cames. Diuen que faig cara de no haver trencat mai cap plat ni cap olla i de vegades me n'aprofito per fer la guitza als companys. Penso que sóc dels que tiren la pedra i amaguen la mà.
De cop i volta algú s'adona dels meus tripijocs i em quedo més sol que la una . Com que m'avorreixo, toco el dos, cap a casa. Hi arribo suat i moll com un pollet. La mare no vol que vagi sempre corrent, perquè diu que només tinc la pell i l'os Tot i que menjo per quatre, es veu que sóc un sac de mal profit.
Com que s'acosta l'hora de tancar els ànecs, l'àvia fa el sopar i de la cuina bé una flaire que fa venir ganes de sucar pa amb l'olor i se'm fa la boca aigua.
Normalment quan me'n vaig al llit, de seguida agafo el son i dormo tota la nit com un tronc. Però avui el cap em barrina, intentant treure l'entrellat d'un petit galimaties...
Penso que la gent és ben estranya; un dia em diuen que parlo com un llibre sense fulls i que de coses en ser un niu i un altre dia m'etziben que no he vist el món per un forat!
Tanco els ulls i penso que no cal posar-se pedres al fetge i que tal dia farà un any.

M. Roser Algué Vendrells.

(Aquest post el vaig penjar el 2009 i ara l'he tornat a recuperar...) 


28 comentaris:

  1. aquestes dites s'haurien d'introduir més sovint al nostre vocabulari doncs m'he trobat alguna vegada que al fer-los servir m'han tingut que preguntar el seu significat. Les dites són una gran part de la nostre història.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'ha passat això que dius i és una llàstima que aquesta riquesa del nostre vocabulari es vagi perdent...
      Petonets, Joan.

      Elimina
  2. Molt bon exercici! Si és que es pot parlar només amb frases fetes i locucions, en tenim per tot! N'has posat una bona pila i em sembla que les coneixia totes o gairebé, però algunes són variants de les que conec jo, per exemple a casa quan tenim molta gana ens menjaríem un bou amb banyes. I també ens posem vermells com un pebrot!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó XeXu , cada lloc té les seves variants i com més en sabem millor, perquè molts ens expliquen coses de com era tot abans o sigui, que ens fan coneixer millor la nostra història...
      Bon vespre, XeXu.

      Elimina
  3. ¡Hola,Mª Roser!!!

    Ya hacía tiempo que no leía algo tan bonito y natural como tu relato de añejas frases que pienso deberían usarse y darle más relevancia.
    Me ha encantado leerte, reina. siempre es un inmenso placer pasar por esta tu casa.

    Te dejo un abrazo, mi gratitud y mi estima.
    Feliz semana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marina!
      A mi " las frases añejas " como tu las llamas, me encantan y las uso siempre que puedo , pero cada vez es mas difícil encontrar personas que las utilicen normalmente...
      Sabes, estaba sufriendo porque pensé que las personas que soléis usar el traductor tendríais problemas...

      Te felicito porque veo que has captado el tema perfectamente!
      Te regalo uno que espero que sea cierto.

      " Junio soleado y brillante,
      te pone de buen talante".

      Un abrazo grande, con todos mis buenos deseos para ti.

      Elimina
  4. a mi també m'agraden els refranys, les dites, les locucions, les frases fetes són unes de les millors expressions de la llengua i la cultura ....com s'ho devien passar de be els crios! els joves d'ara tampoc en saben gaire d'aquests temes

    moltes gràcies M Roser! abraçada de dlluns

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que les persones que tenim avantpassats rurals (del tros) en sabem molt més, perquè la majoria es refereixen a coses del camp, del temps...Jo procuro fer-ne servir sempre que puc i si no m'entenen els ho explico! Com molt bé dius són una riquesa cultural!
      Petonets, Elfre.

      Elimina
  5. :-))

    El puc fer servir per a les classes? És un exercici molt reeixit.

    Abraçades!

    PD. Vaig fent, poc a poc. No tinc gaires ganes d'escriure, però sí de llegir qui ho fa tan bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tan Montse, n'estaré molt contenta y segur que la quitxalla de la Segarra en coneix molts...

      Cadascú al seu ritme; no cal correr noia, que a poc a poc també s'arriba a tot arreu i les ganes ja tornaran...Gràcies Montse!

      Petonets.

      Elimina
    2. La meua quitxalla és més gran que jo :-)) Tinc un alumne de 78 anys!! :-D

      El teu text va agradar molt. El vam treballar a fons, durant gairebé tota l'hora de classe. Diuen els alumnes que et doni les gràcies per escriure tan bé.

      Abraçades, estimada.

      Elimina
    3. Hola Montse, dones classe a adults? Jo no ho he fet mai i suposo que deu ser gratificant...M'ha fet molta il·lusió que els agradés el meu text, diga'ls-hi que les gràcies a ells per treballar-lo i per les seves amables paraules...I a tu per fer de mitjancera!!!
      Petonets, guapa.
      Elimina

      Elimina
  6. Molt ben lligat l'escrit aquest tot de frases fetes. M'agrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, és una manera de què els xiquets les coneguin perquè la gent, quan parla, cada vegada n'utilitza menys i és una llàstima que es perdi aquest tresor lingüístic...
      Petonets.

      Elimina
  7. Has arreplegat un bon grapat de frases M. Roser. N'hi ha per llogar-hi cadires.
    El protagonista del teu relat és eixerit s'apressa a anar a escola perquè sap que "el mestre es fa vell" i sap que "a la taula i al llit al primer crit".
    I que abans d'anar a dormir cal "canviar l'aigua de les olives".

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, Xavier em sembla que em faries la competencia, "veig que en saps un niu", segur que tens avantpassats pagerols, ja que ells en tenen tot un diccionari: de les collites, del temps , de les llunes...A mi m'agraden molt, ens hauríem d'esforsar per conservar aquest bagatge cultural!
      Bon dia Xavier.

      Elimina
  8. Molt enginyós i divertit! M'agraden molt les frases fetes i procuro fer-les servir. A casa se'n deien moltes, la meva avia en sabia un gavadal.
    Vas tenir una pensada genial, és una manera boníssima de ensenyar-les i conservar-les!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agraden i procuro fer-ne servir sempre que puc, recordo que els avis i els pares en deien moltes...És que si no ho fas una mica divertit, la quitxalla no si engresca!
      Petonets, Glòria.

      Elimina
  9. TIENES MUCHA CREATIVIDAD. GRACIAS POR COMPARTIR TU INGENIO.
    ABRAZOS

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchs gràcias Adolfo, escribir siempre ha sido una ilusión para mi i el blog me permite compartir sensibilidades


      Besitos.

      Elimina
  10. Quina colla de dites i frases fetes tan bem lligade en un relat. Algunes feia temps que no les sentia. M'han agradat molt. Nosaltres a vegades hem fet relats amb unes quantes i ja ens costen de lligar.
    Una abraçada M. Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es que a mi m'agraden molt les frases fetes...Els pares en sabien moltes, es podrien fer moltes història, igual un altre dia em decideixo i en faig una altre...
      Petonets, Anna.

      Elimina
  11. Existem coisas que precisam ser preservadas para que não se percam com o tempo e ensinar divertindo é uma ótima estratégia para que fique na memória e com certeza eles vão passar o conhecimento para outras pessoas e assim a memória cultural será perpetuada.
    Parabéns pelo belo trabalho.
    Desejo-lhe uma ótima semana.
    beijos
    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. La meva llengua( el català), té formes d'expressió que són petites metàfores, però cada dia s'utilitzen menys...A mi , com a mestra, m'agrada que els nens i nenes no les oblidin, perquè són una riquesa cultural...
      Moltes gràcies per les teves paraules i jo també et desitjo una bona setmana.
      Petonets, Joelma.

      Elimina
  12. Fas molt bé de fer servir dites i anar-les escampant. Són fruit del nostre patrimoni cultural i l'hem de preservar.
    Bona tarda, M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Consol. Tens tota la raó, la llàstima és que cada vegada s'utilitzen menys i és una pena, perquè com molt bé dius és una riquesa del nostre patrimoni cultural i n'hem de tenir cura...
      Bon vespre, Consol.

      Elimina
  13. M'encanta com ho has lligat, Roser! Tinc un llibre on diria que hi són tots, però aquesta història que has fet és per emmarcar-la.
    Les mestres, en actiu i no, teniu recursos per a tot.
    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobo que és una manera divertida perquè la quitxalla els interioritzi, ja que si no els aprenen es perdrà una part molt important de la nostra cultura popular...
      És que les mestres som unes "cracs"! Aquests dies , a l'escola hi havia un noi de pràctiques i li vaig caure molt bé, em deia que era molt inspiradora, he, he.
      Petonets a tu també, Teresa.

      Elimina