Subscribe:

dijous, 29 de juny de 2017

Bon estiu a tothom

El meu blog ja em demana vacances , així que li faré cas... I als que aneu a triscar per les muntanyes, espero que no us passi  res de semblant al què em va passar a mi, per si de cas, aneu amb molt de compte!!! Jo aniré fent-vos visites com sempre i faré de guardiana del blog...
DE NASSOS AL FANGUEIG!

Avui us explicaré una aventura que em va passar en una de les meves escapades, que si hi penso, ara que  ja ha passat molt de temps, va tenir la seva gràcia...Però al seu moment us puc ben dir que no me'n va fer gents ni mica.
Era un estiu molt calorós ( em sembla que l'any dels focs de la Catalunya Central) me'n vaig anar una setmaneta a fer turisma rural a un poblet molt petit , proper a la coneguda vila medieval  d 'Ainsa ( a la comarca de Sobrarbe)que l'any 1965 ve ser proclamada "Monumento històrico artístico"  per la seva bellesa.

Vista general,d'Aínsa.
Recordo una gran Col·legiata, un castell amb un patí molt gran i una plaça Major enorme, realment un poblet petit però meravellós.
Plaça Major d'Aínsa.
El poblet de quatre cases on jo estava, era dalt d'una muntanya i es deia Sieste.
Sieste

Des de la casa on feia estada  vaig recorre algunes de les moltes aquelles valls pirinenques.
Un dia em vaig endinsar per una propera a la Vall d'Ordesa, de la qual no recordo el nom, perquè en vaig seguir més d'una i ja fa molt de temps; podia ser, Broto, Bujaruelo, Pineta, Bielsa...N'hi ha tantes al Pirineu! Se que era més aviat petita.
 La qüestió és que vaig anar per un camí ( a peu), que seguia el curs d'un petit riu, i que s'enfilava fins a una gran explanada des d' on s'arribava a un bonic salt d'aigua, però jo no hi vaig arribar, perquè anava molt justa de temps.

Quan em va semblar que havia de girar cua, per l'hora, vaig anar baixant tranquil·lament, fins arribar a la riba del riu. Com sabeu, normalment entre el riu i el camí, hi ha una part de fangueig...Barreja d'herbes , terra i aigua. Vaig tenir la brillant idea de deixar el camí, perquè em va semblar que a l'haver-hi herba, no seria tant cansat... Anava caminant, xino, xano, quan per no ficar-me en un toll una mica gros, vaig posar el peu sobre un tronc que feia de passera, amb tant mala sort que, a l 'estar moll, vaig relliscar i ja veieu a la Roser no de nassos, sinó tota sencera dins del fangueig. Em vaig aixecar i per sort no m'havia fet mal, però anava negre de dalt a baix, tota empastifada d'aquell fang  que a més feia una mala olor,  que feia venir basques...
A l' aixecar-me i veurem amb aquella fila , em vaig quedar com petrificada, sense saber què fer ; a sobre la gent que passava pel camí em preguntava que m'havia passat, si m'havia fet mal i jo m'hauria amagat en un forat...Però és clar que alguna cosa havia de fer. Vaig mirar al meu voltant i no em veia amb cor de rentar-me amb l'aigua d'aquell riu que baixava gelada. però és clar, tampoc podia anar d'aquella manera tan galdosa...
Per sort, allà una mica més avall, vaig veure un petit refugi i com que tenia el cotxe a prop i portava uns pantalons curts i una samarreta...I ja em veieu preguntant al refugi si tenien una dutxa d'aigua calenta, doncs sí, que en tenien. Vaig veure el cel obert i segur que feia cara de pena, perquè de seguida em van fer passar...
Fins i tot em van deixar una tovallola per eixugar-me, (jo no en duia al cotxe, ara sí) però no us ho perdeu, jo sóc molt maniàtica i la tovallola anava sola cap a la rentadora, però us asseguro que en aquell moment ni manies ni res, els ho vaig a agrair amb tota l'ànima,  sort de la roba de recanvi del cotxe, que la portava de casualitat. Quan vaig arribar a la casa on feia estada, em van rentar la roba enfangada i eixuta i tot, encara feia aquella pestilència d'aigua estancada. I aquí no s'acaben les "aventures" d'unes caloroses vacances, segur que en algun altre post, us en faré cinc cèntims més...

Una de les moltes valls del Pirineu...
M. Roser Alguè Vendrells

39 comentaris:

  1. Dona, comences les anècdotes d'aquelles vacances, i tanques el blog fins el setembre? Molt malament! Bé, que passis unes bones vacances de blog i que no siguin tan accidentades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he...L'he posada perquè aneu amb compte i no us passi com a mi...Aquest any segurament les passaré a la meva caseta al peu de Collserola! Només espero que no faci la calor d'aquests dies passats!
      Que tinguis molt bon estiu, XeXu.

      Elimina
  2. Anècdotes com aquesta que et va passar, tal com dius, quan les recordes són més divertides que quan succeeixen.
    Una vegada vàrem passar uns dies al càmping de l'Ainsa, i també ens tocà un any molt calorós. Tothom deia que en aquella comarca a l'estiu s'ha de dormir ben tapat i havíem de dormir a fora del sac.
    Bones vacances M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ves a saber si va ser el mateix estiu, perquè la gent del país deia que no en recordaven cap de tan càlid, va ser l'any dels focs a la Catalunya Central. Aquell dia vaig fer tot un numeret!
      Que tinguis un bon estiu, Xavier.

      Elimina
  3. Jo, quan se m'acabe el que tinc programat i que va publicant-se tot sol, també faré vacances fins a setembre perquè ací fa una calorassa que no puc estar ni cinc minuts davant l'ordinador.
    Bones vacances, M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veus , és una bona idea això de programar els posts i que vagin fent, mentre tu pots llegir en una ombra o refrescar-te en un rierol.
      Que tinguis un bon estiu, Novesflors.

      Elimina
  4. molt bon estiu M Roser!!!! apa quina aventura! i sort que després de tot el fangueig no vas prendre mal ....el que no arregli una muda de roba i una dutxa...molt bon estiu i abraçades !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si noia l'aventura va ser sonada i encara sort que portava recanvi de roba al cotxe, perquè sinó no sé pas com me n'hagués sortit...No et pots imaginar la cara que vaig posar quan vaig veure la tovallola, però la necessitat et fa perdre les manies!!!
      Que tinguis molt bon estiu.
      Petonets, Elfre.

      Elimina
  5. Una gran aventura Roser!
    Ara la pots explicar més relaxada i amb un cert punt d'humor...
    Gràcies per compartir-la.
    Molt bones vacances maca!
    Petons i abraçades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquell moment el sentit de l'humor em sembla que em va desaparèixer del tot...Però ara cada vegada que hi penso em venen ganes de riure!
      Que tingueu un bon estiu també vosaltres.
      Petonets, Olga i Carles.

      Elimina
  6. Molt bones vacances i no t'enfanguis.....que costa de rentar la roba

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, aquest any no hi ha perill que m'enfangui, perquè em penso que passaré les vacances a casa, que també si està bé sempre que la calda ens deixi respirar...Ja veus ens farem companyia al'hora de fer de guardians dels blogs!!!
      Que descansis molt i et recuperis ben aviat.
      Petonets, Joan.

      Elimina
  7. Vigilarem, doncs... que la teva aventura ens serveixi d'avís...

    A veure si aquest any no ens enfanguem, ni tu ni nosaltres... bones vacances, guardiana de blogs!

    El meu blog, com sempre seguirà anar fent tot l'estiu... ens veurem, doncs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus quines coses em passen, no es pot ser tan llançat, però aquest any a caseta o sigui que no m'enfangaré, però segurament m'avorriré, què hi farem. Però puc aprofitar per envoltar-me els peus amb els colors més bells!!! Vosaltres aneu en compte.
      Entre el Joan i jo els blogs estaran ben vigilats...
      Que tinguis un bon estiu Carme i si ja estarem en contacte.
      Petonets.

      Elimina
  8. Ha, ha, ha, M. Roser, quines coses et passen!
    Sort en vas tenir del providencial refugi, sinó arribes galdosa a Sieste.
    Bones vacances, jo de moment segueixo al peu del canó però d'una manera molt relaxada.
    Petonets!

    ResponElimina

  9. Ai, Glòria, no es pot ser tan "aventurera" que després passen aquestes coses...T'asseguro que si no arriba a ser pel refugi , no sé pas com me n'hagués sortit, però sempre trobes una solució per sortir del pas...A casa meva encara riuen imaginant-se la tovallola, he, he!
    Jo també estaré a casa, només espero que no torni a fer la calor del mes passat, uf!!!
    Petonets i bon estiu, Glòria.

    ResponElimina
  10. Que divertida aquesta aventura. M'hauria agradat veure't. Es clar que llavors no debia fer tanta gràcia. sort que no et vas fer mal i ara es simpàtic recordar-ho.
    Bon estiu M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan em vaig aixecar, el primer que vaig pensar, va ser on em rentaria...I és clar l'aigua del riu era gelada i ni pensaments de ficar-mi...I la gent em mirava, però tampoc em podia ajudar, com que no m'havia fet mal...I de cop, salvada, un petit refugi!!!
      Ara és una anècdota divertida, però en aquells moments, no ho va ser gaire!
      Que tinguis un bon estiu Anna i compte amb les vores dels rius, he, he!
      Petonets.

      Elimina
  11. Ostres Roser, no crec que et fes pas gens de gràcia quan et va passar! Te'n vas sortir prou bé, trobo! Tindré en compte la seva aventura per a la setmana que passaré al Pirineu andorrà!
    Molt bon estiu, bonica, i una abraçaa ben gran!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquell moment no me'n va fer gens ni mica, em vaig quedar quieta sense saber que fer, mig desorientada i a sobre la gent em preguntava que m'havia passat...Però mira a grans mals grans remeis, he, he!!!
      Que tinguis un bon estiu i que t'ho passis molt bé pel Pirineu.
      Petonets, Montse.

      Elimina
  12. Roser, doncs jo espero la continuació amb candeletes perquè moltes vegades quan en passa una, no ve mai sola i en passen més. M'has fet pensar en quan jo vaig caure amb tota la família al canal de desguàs de l'Ebre. Pudor em sembla que no en féiem, però quan vam arribar a Sant Carles per comprar-nos alguna peça de recanvi vam veure que portàvem fang fins i tot a les pestanyes.
    Bones vacances i no te'n vagis del tot. Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira me n'ha passat més d'una i anant sola, sembla que tot sigui més gros, però també me'n sortia, més o menys bé...
      Que dius ara, així que anant en companyia també passen aquestes coses! Si t'explico que jo, de petita, jugant amb d'altres nenes, vaig caure a una cloaca de rec i anava amb la bata blanca de l'escola...Encara recordo l'esbrocada de la mare a ma germana( que era més gran) perquè no m'havia vigilat més bé!
      Ai, ai que diuen "que no hay dos sin tres"he, he...
      Bon estiu Teresa, passat'ho molt bé. Petonets.

      Elimina
    2. Ai, volia dir "esbroncada"...

      Elimina
  13. Essas lembranças são muito boas e engraçadas embora na hora tenha sido constrangedor .... o bom da vida é isso! viver sem vergonha dos imprevistos.
    Amei as imagens belíssimas .
    Desejo-lhe boas aventuras e nos conte tudo, amo sorrir com você.
    Beijos
    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com que soc una mica aventurera, de vegades em passen coses com aquesta, que ara semblen molt divertides, però en aquells moments, no em van fer gaire gràcia, però mira, m'ho vaig agafar amb bon humor i també me'n vaig sortir...
      M'agrada compartir aventures, però sobretot, somriures i sensibilitats!
      Petonets, Joelma.

      Elimina
    2. Estou aguardando ansiosa pelo relato das novas aventuras, aproveite as férias para se inspirar.
      beijos
      Joelma

      Elimina
    3. Ja tinc alguna altra aventura preparada, per explicar...De moment vaig fent posts i els guardo per quan el blog ja no vulgui descansar més!
      Petonets, Joelma

      Elimina
  14. Hola M Roser, m´encantat aquest Post i no per t´haguessis enfangat i la caiguda, sino per la sencillesa i claretat en que ho expliques, sempre es trova bona gent.Saps que m´encanten les fotografíes d´aquest bonic poble.
    Perdonem que m´he fet una gandulota i entro poc en els blogs.
    Molts petonets, Montserrat

    ResponElimina
  15. Perdonada Montse, cadascú s'ho munta com vol o com pot i gràcies per les teves paraules...Va ser una aventura ben sonada, per sort no em vaig fer mal només se'n va ressentir el meu amor propi, perquè vaig passar molta vergonya!
    Que tinguis un bon estiu.
    Petonets.

    ResponElimina
  16. Arribo del Pirineu, però no m'he enfangat, com en la xocant història que ens expliques... segur que hi havia caca de vaca i tot, ¿oi?
    Com que tinc l'edat que tinc, els meus peus van insegurs, i no et pensis que no he estat a punt de caure ensopegant en alguna pedra... allò que els pèls se't posen de punta i et ve una calor; però de moment, salvada.
    Et desitjo un bon estiu i sí, vés flotant pels nostres blogs com una fada benigna.

    ResponElimina
  17. Hola Olga!
    He, he, caca de vaca no n'hi havia, però l'aigua enfangada era negra i feia un pudor que no t'ho pots imaginar...T'asseguro que em vaig aixecar d'una revolada, em vaig mirar i vaig pensar i ara què fas!!!
    Però mira es veu que era el meu dia de sort. Això que dius tu d'ensopegar amb pedres també em passa, però faig un saltironet i a corre...
    Que tinguis també un bon estiu i que la remor del mar et faci companyia. Doncs si jo aniré fent visites...
    Petonets, Olga.

    ResponElimina
  18. Preciosas las fotos son bellisimos los lugares que has estado visitando en tus vacaciones.
    Que pena que te hayas caido en el lodo, me imagino tu cara y la nausea por el olor a mi en lo personal no me agrada el lodo.
    Saludos y sigue disfrutando bonita.

    ResponElimina
  19. Estas vacaciones son de hace unos años cuando andaba sola por estos mundos perdidos pero muy bellos...
    Fue toda una aventura de humor negro ( por el color del lodo). Ahora con la perspectiva del tiempo me río, pero entonces la sonrisa se fue de vacaciones por unos momentos!!!
    Un beso grande, linda amiga.

    ResponElimina
  20. En aquell moment no deuria fer gràcia però ara sí que en fa, bona anècdota! A mi un cop em va passar una cosa semblant a Berlín, anàvem a una festa tots mudats i al sortir del taxi vaig caure de quatre potes en un toll d'aigua, bastant profund, total, tota xopa al lavabo de la festa per intentar eixugar-me una mica... en fi :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram noia, veig que tenim una anècdota en comú...Va ser molt curiós, perquè em vaig trobar a terra en un tres i no res, encara sort que no em vaig fer mal, però la situació va ser ben còmica vista des d'ara, perquè en aquell moment em vaig quedar tota de color de xocolata, però l'olor no era tan bona!!!
      Petonets.

      Elimina
  21. BUENA DIVERSIÓN!!!!
    ABRAZOS

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encantada de verte otra vez por aquí i ya ves que cosas me pasan ... Pero de divertidas en aquel momento nada, de nada!
      Estoy recordando otra aventura para compartir.
      Besitos.

      Elimina
  22. ¡Hola Mª Roser!!!

    Deseo que hayas disfrutado de tus vacaciones, deben ser esos, muy bellos lugares para pasar unos bonitos días y salir de la monotonía diaria que todos o la mayoría necesitamos

    Bien pues espero tu nuevo post.
    Te dejo un abrazo inmenso, mi gratitud y mi gran estima.

    Se muy -muy feliz.

    ResponElimina
  23. Hola Marina,
    Ya ves, mi blog sigue de vacaciones unos días más...Ya tengo otro post preparado de las mismas vacaciones en el Pirineo Aragonés y es que era una espècie de "Indiana Jons" ( salvando las distàncias), lo digo por las aventuras...
    Este año solo estuve tres dias en la montaña, me tocó aguantar un calor nunca experimentado, menos mal que ya refrescó un poco!

    Muchos besitos, amiga.

    ResponElimina