Subscribe:

dijous, 26 de novembre de 2015

En Tomàs i el llapis màgic


En Tomàs té un caseta,
que és de cartó i petiteta.
S’avorreix perquè està sol,
i fa un posat de mussol.
Ha vist tot bocabadat
un llapis al seu costat.
Una porta ha dibuixat
i de la capsa ha marxat.
Dibuixa allò que imagina...
Una papallona fina,
que es cansa de tan volar
i no sap on descansar.
En Tomàs també dibuixa,
un núvol que porta pluja.
Ha caigut una goteta
hi ha sortit una floreta.
La papallona i la flor,
es miren i diuen: Oh!
En Tomàs ara està trist...
Ell també vol un amic.
Però sent una veueta:
Ep, noi, on vas tan de presa?
I botant al seu darrera,
hi ha una pilota vermella.
A la casa d’en Tomàs,
se’n van tot marcant el pas.
La pilota i en Tomàs,
són amics de veritat.
Comencen a imaginar
i els pensaments fan volar.
Tantes coses han somniat,
que la capseta ha explotat.
I el llapis, on s’ha quedat?
A un raconet oblidat?
Potser algú el trobarà...
I el conte continuarà!!!
(Adaptació en forma de poema, d'un conte de Ricardo Alcántara.)

M. Roser Algué Vendrells.

32 comentaris:

  1. A veure si algú aprofita el llapis, doncs... En Tomàs feliç amb la seva amiga pilota...És bonica la història i l'adaptació poètica també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La nostra biblioteca( de l'escola) porta el nom d'aquest escriptor, n'és el padrí...
      Em va semblar una manera diferent de veure el conte, miraré si trobo el llapis!
      Petonets Carme.

      Elimina
  2. ohhh, que bonic, quina musicalitat l'hi has donat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies noieta, no sempre és fàcil adaptar un conte, però aquest em va semblar fàcil i més curt de llegir...
      Petonets, Nuria.

      Elimina
  3. Amb aquests rodolins
    (tan fins)
    Segur que agrada
    (a la mainada)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per això de rodolins fins...I els teus també fan patxoca. Si que els agrada i com que només han de llegir una pàgina, s'ho agafen amb més ganes...
      Petonets, Xavier.

      Elimina
  4. M. Roser
    versàtil.
    !!
    Se't felicita.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jordi, són petites llicències que una es pren , de tant en tant...El dia que l'autor del llibre vingui a l'escola, li ensenyaré!
      Petonets, Jordi.

      Elimina
    2. Montse, no sempre és fàcil transformar un conte en un poema, en aquest cas , sí...
      Petonets, ben gebrats?

      Elimina
  5. Ha, ha, molt graciós!
    Està molt ben trobada la teva adaptació d'aquest compte tant imaginatiu.
    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Glòria, serà qüestió de buscar el llapis, a veure si podem escriure molts contes...
      Petonets, Glòria.

      Elimina
  6. Respostes
    1. Moltes gràcies Olga i Carles... Jo m'ho vaig de passar molt bé, espero que a l'autor no li importi...
      Petonets i somriures.

      Elimina
  7. No sé si havia llegit mai una poema d'un conte, ben trobat, bonic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has vist? ara ja no ho podràs dir, he, he...La veritat és que em va resultar força fàcil, potser pel tipus de prosa en què estava escrit...
      Petonets i somriures.

      Elimina
  8. Excel·lent, M. Roser! Vinc de llegir Pere Quart a ca la Glória, i aquest poema m'hi ha fet pensar. Com sabeu atrapar l'atenció dels menuts per la poesia, amb treballs tan ben trenats com aquest!
    Una abraçada, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram noia, que em comparis amb Pere Quart, és tot un honor, he, he...De vegades has de buscar la manera de motivar-los!

      Petonets i que tinguis una bona setmana.

      Elimina
  9. Felicitats, Roser! N'has fet una adaptació ben divertida i ben rimada! Ara els nens tenen dos històries pel preu d'una: una en prosa i l'altra en vers!

    Per cert, si trobes el llapis i ens el pots deixar…

    Bona tarda de diumenge!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies August...Amb l'avantatge que aquesta versió la llegiran més de pressa, perquè és més curta. Espero que l'autor del conte no s'ho prengui malament, de fet fa molt de temps que el conec!!!

      Doncs ja ho tindré en compte això del llapis, ens el podríem anar passant...
      Que tinguis una bona setmana.

      Elimina
  10. Molt bona adaptació, els nanos segú que ho disfrutaran.
    Imma C.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, de tant en tant faig algun experiment i em surt bé...En ells he pensat!!!
      Bon vespre.

      Elimina
  11. Una dolçor d'història convertida en poema (gairebé en música). Ai, la imaginació dels nens!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Novesflors...Ara només hem de trobar el llapis per poder escriure més històries...
      Bon vespre.

      Elimina
  12. Que bonic Roser! I l'has rimat perfecte. Segur que el tornarà a agafar el llapis, potser ara toca de jugar. Petonets.

    ResponElimina
  13. Moltes gràcies Teresa, de vegades és entretingut jugar una mica amb les paraules i en aquest cas , el conte ho permetia...Cadascú hauria de tenir un llapis com aquest, seria "guai"...
    Petonets, guapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan entro al teu post, em sembla trobar una saleta de casa teva empaperada a fines ratlles grogues i grises. I sempre hi ha un poema per escoltar. Una estada agradable.

      Elimina
    2. Moltes gràcies Olga, ja saps que sempre hi seràs benvinguda, ( a la virtual i a la real), encara que la saleta no estigui empaperada...Això sí, de poemes no en falten pas...Segur que sempre t'hi trobaràs ben acollida...Hi posaré un balancí perquè et puguis gronxar i una manteta d'estrelles, perquè l'estada sigui encara més agradable...
      Molts petonets, d'esperança.

      Elimina
  14. Molt bona l'adaptació que has fet del conte. T'ha quedat un poema preciós i fàcil de llegir. Segur que a la mainada els encanta i es van acostumant a la poesia.
    A veure qui troba el llapis i el continua...
    Petonets M. Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Anna, el nens el llegeixen en un tres no res i tens raó, s'acostumen a llegir poemes i també a escriure'n...
      Tots hauríem de tenir un llapis com aquest, escriuríem meravelles!!!
      Petonets Anna.

      Elimina
  15. Quan era petita mirava uns dibuixos d'un nen que duia ulleres que tot el que dibuixava, apareixia. No recordo el títol ni n'he sentit a parlar mai més però m'agradaven molt. El poema és molt tendre.

    ResponElimina
  16. Doncs també devia tenir un llapis màgic aquest nen...Mira, em va fer il·lusió posar el conte en forma de poema!
    Et volia enviar fotos de balcons i no trobo el teu correu...Sé que
    tens una nena i m'agradaria enviar-li el meu conte sinó és massa gran!

    m.rosalve@hotmail.com

    Petonets.

    ResponElimina