Subscribe:

diumenge, 15 de novembre de 2015

Un estiuet de Sant Martí atípic...

Aquest estiuet de Sant Martí, en quan a temperatura, ens està despistant molt, perquè sembla que estem al setembre o al mes de maig, però els colors no ens enganyen, ens diuen que estem al novembre, al bell mig de la tardor...
Ahir, a les dues de la nit,( al cor del novembre) cantava un ocell i em vaig estar una estona escoltant-lo. Refilava molt bonic, semblava un rossinyol o una alosa, perquè una merla no ho era; aquí n'hi ha moltes però conec el seu cant... 
Amb una mica de retard aquí teniu unes quantes fotos, del Montseny...















Adeusiau, paisatges de tardor...

Fotos M. Dolors


He trobat aquest poema poc conegut i l'he volgut compartir

Quan els mots 
respiren intempèrie
i el cel els aixopluga els sons.

Quan les nits
allargassen la foscor
i ens aixafen al fons dels llits.

Quan els matins
ens regalen frescor
i la son mandra i por.

Quan el bosc
i el fang i el foc i el vent 
i les fulles parranderes
fan un món.

Quan passa tot això,
diem: oh! ja som a la tardor...

Isabel Barriel

M. Roser Algué Vendrells 

44 comentaris:

  1. Molt atípic aquest estiuet de Sant Martí... Malgrat les temperatures, la tardor fa el seu curs bell i implacable. Precioses fotos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El què més m'ha sobtat, és sentir refilar un ocell desconegut a les dues de la matinada, com si fos primavera...
      Si us han agradat les fotos, la fotògrafa( ma germana) estarà contenta!
      Petonets, Carme.

      Elimina

  2. M'agrada perquè coneixes el cant dels ocells i ets poeta. T'imagino escoltant-los mentre passeges amb la càmera o bé de nit, quan el rossinyol fa de les seves en ple estiuet de Sant Martí. Sembla que s'allarga, però a mi prou que em plau aquests dies de regal.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'abraçada dels arbres daurats és una carícia, Roser. Però jo sols espero respirar aire fresc, i el que m'arriba és reescalfat pel sol i em produeix molta incomoditat. Se'ns retalla la tardor, aquesta època que incita al recolliment i a la contemplació de la bellesa.
      Una abraçada.

      Elimina
    2. Tens raó Olga, l'aire fresc de la tardor a la cara, és com una benedicció...i admirar aquest bé de Déu de colors, ens encomana placidesa...
      Però tu no et preocupis si ara no pots, perquè això passarà i després en gaudiràs molt més!!!
      Molts petonets, Olga.

      Elimina
    3. Jordi, en conec algun de cant d'ocell, però m'agradaria saber-ne identificar molts més...Quan vaig a caminar, mai porto auriculars , prefereixo escoltar els sons de la natura que, si t'hi fixes bé, se'n senten molts...
      Va ser com un regal el cant de l'ocell, que segurament es pensava que era primavera! Però cap ocelleta devia acudir a la seva crida...
      Jo prefereixo un novembre més normalet, dels que no despisten la natura!
      Un refilet de petonets, camí del Far.

      Elimina
  3. ¡Oh, Mª Roser!!!

    Que preciosidad de otoño se aprecia en todas y cada una de las fotografías, me fascinan y eso que el otoño, no es mi estación preferida.
    Mas me atrapa la majestuosidad de esa arboleda de bellos colores y árboles que me parecen centenarios.

    Los versos son también muy bonitos.
    Ha sido un placer pasar por esta tu casa y ver la maravilla de la naturaleza otoñal.
    Te dejo mi cálido abrazo junto a mi gratitud y mi estima.

    Deseo que hayas tenido un feliz domingo. Yo estoy con un resfriado y no he salido de casa. Buena semana, querida amiga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Marina!

      Las fotos las hizo mi hermana, se pondrà contenta. Son de la sierra del Montseny, no muy lejos de Barcelona...
      Mi estación favorita si que es el otoño, una que es de naturaleza melancólica...

      Los versos són de una amiga del blog, me gustó el poema que yo no conocia.
      No era de recibo dejar un otoño sin celebrar, con un poema y sus colores.

      Cuídate el resfriado, pero no mucho que a lo mejor le gusta y se queda más tiempo, he, he...Que te mejores guapa!
      Besitos.

      Elimina
  4. unes fotos de tardor molt i molt maques ....diuen que al final de la setmana vinent arribarà el fred ....fin i tot les plantes van despistades pobretes amb la calor

    abraçades

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'artista de la família va anar d'excursió i jo me n'he aprofitat...Sí, he vist que dissabte la línia del temps baixava en picat. Penso que aquestes temperatures no són normals, despisten les plantes i els ocells!!! Però aquests canvis tan sobtats no m'agraden gaire...
      Petonets, i bona setmana.

      Elimina
  5. A la botiga la tardor estava de rebaixes.
    - Pos'im una lliure de fulles daurades i tres unces de polsim de capvespre.
    La dependenta me les anava a embolicar.
    - No cal, Roser, me les emporto posades.
    I heus aquí unes fotografies d'un Montseny amable, i el refilar d'un ocell misteriós.
    - Si és servit.
    - Què li dec?
    - La tardor està d'oferta, però no té preu.
    - Doncs gràcies guapa!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, gràcies Xavier per aquest conte diàleg tan reeixit...M'encanta, està molt ben trobat! M'agrada aquesta Roser, venedora de fulles daurades i polsim de capvespres... Els refilets d'un ocell, són de propina!
      Petonets, senyor poeta!

      Elimina
  6. Aquest regal de color i paraules compartides sacsegen algun que d'altre cor compungit.
    El sol arrapat a cada fulla i dansant amb els refilets d'un ocell misteriós tot sorprès per la bonança.
    Bona vista de caçadpra d'imatges i una bona oïda i una dolça veu de poeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si és un bàlsam pel cor, n'estic satisfeta...
      És que aquesta bonança, anima a fulles i ocellets a ballar sota un sol misteriós, poc acostumat a tocar la simfonia d'un novembre càlid...
      Vista , oïda i veu, tot ajuda a fer poesia!
      Petonets, Teresa.

      Elimina
  7. Quin post més tardorenc, i com m'agraden aquestes fotos, tot i que avui feia una bona caloreta, la veritat, i a més hi ha un bon indicatiu que no acaba d'arribar el fred: encara hi ha mosquits!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies XeXu, és que jo sóc de tardor, que per això hi vaig néixer i sóc un bon tros nostàlgica...I els seus colors m'enamoren!
      Em sembla que als mosquits els queda poca vida, la ratlla del temps dels mapes del cap de setmana, baixa "en picat"...Passarem de la màniga curta , a la bufanda i els guants...
      Petonets, XeXu.
      Elimina

      Elimina
  8. Són precioses aquestes fotografies, M. Roser; felicita la teva germana! I el poema de la Isabel també és molt adequat per a acompanyar-les. No pateixis pel fred, que vindrà i ben viu! Després no ens el treurem de sobre.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Montse, Ja li diré a l'artista i segur que estarà molt contenta...A mi m'agraden els poemes de la Isabel, són molt planers. Segur que després rondinarem pel fred, però ja és el què toca, queixar-se del temps!!!
      Petonets, Montse.

      Elimina
  9. quan els dits se't glacin aquest hivern recordaràs sens dubte aquest estiuet que tan bé se'ns posa a nosaltres i tant malament al planeta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram Joan si que m'ho pintes cru...Però no et preocupis, em compraré uns guants ben gruixuts, d'aquells fets de mitja...
      A mi com al planeta, no se'm posa gaire bé aquest estiuet atípic!!!
      No em diguis que no fa goig, veure la gent pel carrer tapats amb la bufanda, imitant xemeneies de fum d'alè gelat, he, he...
      Petonets, Joan.

      Elimina
  10. Ja m'imagino com deuria gaudir la teva germana passejant per aquest indret tant preciós i poder recollir aquestes imatges tan maques!!...Felicita-la de la meva part.
    Gràcies per compartir-les i fer-me recordar la bona sensació que jo també vaig experimentar l'any passat quan hi vaig anar.
    I encara que amb massa tardança (ja ha passat la cap-vuitena) MOLTES FELICITATS!! pel teu aniversari!!
    Una abraçada molt, molt forta!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montse, de part seva ! És que van anar d'excursió al Montseny, expressament per fer fotos, però segons ella, l'esplendor de la tardor ja anava de baixa...
      Ai Montse, mai és tard per una felicitació, no importa el temps que hagi passat, em quedo amb la intenció. Moltes Gràcies!!!
      Petonets de colors, Montse.

      Elimina
  11. Ja està bé, de tenir tardors primaverals, menys tristes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai no, no Helena, jo les vull més autèntiques...I que en són de boniques les tardors tristes! Però sembla que hagin desaparegut...Ara passem de l'estiu a l'hivern. Uf!!!
      Petonets, Helena.

      Elimina
  12. Quina preciositat de fotos! Veritablement no hi res més bonic que la tardor, o gairebé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Novesflors, l'artista( ma germana) estarà contenta...A mi és l'estació que més m'agrada, la tardor, però ja se sap, que per gustos, colors...I en aquest, cas mai millor dit!!!
      Petonets.

      Elimina
  13. Precioses les fotografies, i la poesia encantadora.
    Quina tardor inversemblant, amb ocellets que refilen i de temperatures agradables! Diuen que aviat vindrà el fred i s'acabarà aquesta bonança. Llàstima...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Glòria, aquest post és com una simfonia a dues veus les fotos de la Dolors i el poema de la Isabel...
      Sí noia, no recordo una tardor com aquesta i ja n'he viscudes forces; diuen que el cap de setmana tocarà abrigar-se ja!
      Jo en tinc ganes, no m'agrada quan fa el temps que no toca, tot se'n recent!
      Petonets Glòria.

      Elimina
  14. Boniques fotos... Gràcies per portar-me ací a La Plana els colors de la tardor de la muntanya :)

    Un abraç

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Ximo...Jo encantada de portar-te els colors de la natura, d'aquesta tardor, que ens té a tots despistats, tan a persones , plantes com animalets. I la setmana vinent, farà un fred que pelarà, ai aquest temps!!!
      Petonets.

      Elimina
  15. Quina preciositat de fotos, felicita la teva germana, són genials. Llàstima que ja s'allunya la tardor, el bon temps i els refilets dels ocells. Molt bonic també el poema amb que les acompanyes.
    Petonets tardorencs M. Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has vist Anna? La Dolors que es tota una artista...Doncs jo ja tinc ganes que faci el temps que toca, perquè de tardor , res de res i tota la natura està desorientada..Passarem a l'hivern en un tres i no res...Ah, i aleshores em queixaré del fred , només si en fa molt, he, he...
      Petonets, Anna.
      Elimina
      Respon

      Elimina
  16. Sempre està bé que ens regalin una estona més de bon temps i a més, acompanyada dels magnífics colors de la tardor. L''hivern ja és prou llarg i sembla que demà arriba sense ser-ne l'hora. Adéu tardor! Les fotos de la M. Dolors precioses, el poema també. Un petonet, Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de bon temps , és molt relatiu, sinó pregunta-li a algun pagès...
      Si que diuen que arriba demà, però jo diria que serà el temps que li toca fer a finals de novembre...Novembre enllà, agafa la manta i no la deixis anar ( que diu el refrany)...
      Gràcies , ja li diré a ma germana, estarà contenta!
      Petonets, guapa.

      Elimina
  17. quines fotografies més boniques, i la poesia molt maca

    ResponElimina
  18. Gràcies Imma, aviat tocarà posar-ne de l'hivern...Trobo que el poema és entenedor i entranyable.
    Petonets.

    ResponElimina
  19. Aplaudiments per a tots.
    I per a la tardor que se'n va.
    Avui ja és hivern hivern.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jordi, ves per on hem passat de l'estiu a l'hivern, de la màniga curta , a tapar-nos el nas amb la bufanda...I on és la tardor? ens l'han presa!!!
      Petonets, Jordi.

      Elimina
  20. ¡Hola Mª Roser!!!

    De nuevo por aquí contemplando esta exquisita belleza, que expuesta por ti con tanto gusto, me parece maravillosa, aunque no sea mi estación preferida, sé que es la de muchas personas. Desde luego todos las fotos son una bella estampa.
    Te dejo un abrazo grandote, mi gratitud y estima.
    Se muy feliz.

    ResponElimina
  21. Hola Marina!

    Muchas gracias, la fotógrafa , que es mi hermana, se alegrará con tus comentarios, són los ultimos coletazos del otoño, que este año se nos presentó casi como un pequeño verano...Ahora ya empezó el frío y habrá que preparar la cámara y ponerle una bufanda para hacer fotos del invierno!

    Abrazos cariñosos, también para ti, hay que acurrucarse con el frío....

    ResponElimina
  22. Un estiuet de San Martí totalment màgic donant pas a una tardor encisadora.

    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Olga i Carles...Jo no n'havia vist mai cap d'estiuet de Sant Martí que durés tants dies, però ara ja ha arribat el fred i podrem cantar: avui la neu i gebre, cobreix la terra arreu...

      Molts petonets.

      Elimina
  23. MARAVILLOSO!!!!
    cálido abrazo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Colibrí Viajero, que bonito poder volar por entre estos árboles otoñales, llenos de color...
      Besitos y sonrisas.

      Elimina