Subscribe:

dimecres, 9 de desembre de 2015

Agramunt i els torrons

Vista del poble. Comarca de l'Urgell.
Recordo que quan era petita, ens regalaven unes capsetes de llauna, ( utilitzades després per guardar petits tresors) amb torrons d'Agramunt, que duien escrit aquest poema:

Menjar d'esquirol
menuda avellana
i mel montsecana
feta amb raig de sol.
Dintre del perol,
bull la pasta blana,
després diu... galana
fadrina: Quí en vol?

Torrons d'Agramunt
que  tenen un punt
de reial dolçor,
qui un cop n'ha provat
en resta emmelat
dels llavis al cor.

Un petit tast...

Com que trobo que era un bonic regal, vaig trucar a la casa de més solera de torrons i els vaig comentar que seria bonic tornar a fabricar la caixeta. No recordo de quina marca eren, doncs al poble  n'hi ha diferents fàbriques. Em van contestar molt amablement, per dir-me que ja ho havien pensat, però no ho podien fer, perquè hi havia un petit problema; és que no se sabia de qui era el poema i és clar, tampoc era lògic  que alguna marca se'l fes seu. Suposo que abans això no es mirava tant...

M. Roser Algué Vendrells. 

38 comentaris:

  1. Quina llàstima! És un poema molt desaprofitat. M'encanten alguns mots com "emmelat", és que sembla que ja l'estiguis llepant la mel!
    Sí, abans no es mirava gaire això dels drets d'autor. Ara potser se'n fa un gra massa. No vull dir amb això que es pugui prendre un poema sense citar l'autor, sinó que , senzillament ens hem tornat menys despresos, més interessats… Crec.

    ResponElimina
  2. Si que és una pena, perquè el poema bé s'ho val...
    Penso que la solució seria que totes les fàbriques d'Agramunt, el podessin fer servir, cadascú amb el seu estil d'envoltori i així, no hi hauria problemes, ja que els seus torrons tenen denominació d'origen com Agramunt, el poema seria un detall ben bonic i segurament més gent en comprarien, però quan es tracta de negocis, suposo que costa posar-se d'acord.
    Bon vespre, August.

    ResponElimina
  3. Un poema dolç, com els torrons que contenien la caps dels tresors.
    Com dolça era la infantesa, i un tresor la il·lusió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És curiós que no es pugui saber de qui és el poema...
      Segurament molts dels tresors que guardàvem a la capsa ( que per ella mateixa ja ho era), eren petites il·lusions!!!

      Petonets, Xavier.

      Elimina
  4. Jo no recordo pas ni les capses ni el poema... Ara hi ha botigues dels torrons d'Agramunt per diferents llocs de Barcelona. Tot l'any!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les coses han canviat Carme, abans si et regalaven una capsa com la que dic( que per cert l'he buscada a Internet i no l'he trobada), en feies tota una festa...També penso que els torrons d'ara no són com els d'abans, que eren una delícia...
      Petonets Carme.

      Elimina
  5. Respostes
    1. Sí, seria una solució, però suposo que es volen estalviar problemes...Trobo que els torrons guanyarien, com a mínim, en la presentació.

      Petonets, Helena.

      Elimina
  6. Sempre podrien canviar el poema, ja que, ja em perdonareu, però massa bo no el trobo. Perquè els torrons i xocolates sí que els trobo bons. Són una passada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, algú se'n podria inventar un, però potser consideren que no és massa comercial. La gràcia d'aquest poema, és la seva antiguitat, ho dic perquè si ningú és capaç de trobar-ne l'autor...I sí que en són de bons, per llepar-se'n els dits!!!

      Petonets, XeXu.

      Elimina
  7. He pensat el mateix que l'Helena: "Ànonim o "d'autor desconegut", o que facin un concurs per conèixer qui el va escriure...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El dia que jo posi una fàbrica de torrons, tots aniran dins d'una capsa amb un poema, he, he...De més verdes en maduren!!!

      Petonets, Loreto

      Elimina
  8. Sí que és una llàstima. I, mirant l'època en què va ser escrit, potser a l'autor (si visqués) no li importaria que el posaren a les capsetes sense citar l'autoria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que si no va sortir aleshores, ja gairebé la cosa no té remei, ves a saber qui el deuria escriure...Trobo que és una mica misteriós!
      Investigaré a l'ajuntament del poble...

      Petonets, Novesflors.

      Elimina
  9. Jo penso que si el publiquessin de nou, com a anònim, no trigarien gaire a sortir-ne pretendents; néts, nebots, etc. del suposat autor, reclamant-ne l'autoria, i com no, els drets d'autor... Amb capseta o sense, els torrons d'Agramunt són boníssims!
    Una abraçada, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo, Montse que ja no en deu quedar cap hereu, sinó ja hagués sortit abans...Igual el va escriure algun pastor mentre guardava les ovelles!!! Tens raó, són bons, perquè sí.
      Petonets, Montse.

      Elimina
  10. doncs que algú se'l faci seu..... és una llàstima que això es perdi i no vull ni pensar que es perdin els torrons....

    ResponElimina
    Respostes
    1. No deu ser fàcil...Els torrons no crec pas que es perdin, que cada vegada en venen més i gairebé tot l'any; jo, fora de Nadal, només em menjo els que sobren...Em fas pensar en aquella dita de quan un s'enfada, "s'han acabat els torrons!!!
      Petonets, Joan.

      Elimina
  11. Els drets de reproducció. I els de consumició ;-))

    Bons, els d'Agramunt (torrons, i minyons...que també en tenen!!)

    petonets, guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona, els drets de consumició ja els pagues prou quan compres els torrons...Però es paguen amb molt de gust, i si te'ls pots menjar en companyia d'aquests bons minyons, segur que encara són més bons!!!

      Petonets , Montse.

      Elimina
  12. La solució que proposen la Helena i la Loreto seria bona i així podríem tornar a gaudir d'aquesta capça que ens expliques ( m'agraden molt les capsetes de totes menes) :)

    ResponElimina
  13. Si que ho seria, però em fa l'afecte que massa interès no deuen tenir, i això que ara estan de moda les coses antigues i penso que seria un bon màrqueting. No pararé fins que en trobi alguna!!!
    Petonets, Núria.

    ResponElimina
  14. Dolços els torrons i el poema ben escaient...Haurem d'esperar que la poesia vengui. De la capseta si en sabem res, t'ho farem saber.
    De moment vés amb compte amb les abelles, llaminera!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades les coses les trobes fàcilment, però aquestes capsetes les he buscades per tot arreu i ni rastre...Trucaré a l'ajuntament a veure si m'ho poden solucionar!
      Ui, em menjaré els torrons on no hi hagi cap rusc a la vora, no fos cas...
      Petonets, Teresa.

      Elimina
  15. jo n'he menjat de torrons d'Agramunt ....no recordo la capseta .....potser el poema era d'algú anònim, vull dir no conegut si mai ningú va reclamar res perquè ho faria ara?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que qui més qui menys, tots n'hem menjat i són tan bons...És curiós perquè hi ha blocaires de la meva quinta i veig que no ho recorden pas!
      Jo també ho penso això que dius tu, però és el què em van dir, potser era l'excusa perquè no els semblava comercial...
      Petonets.

      Elimina
  16. És un poema molt graciós, has fet bé de compartir-lo, així no és perdera.
    Deliciosos els torrons de Agramunt, però és necessiten bons dents per menjar-los.

    ResponElimina
  17. Trobo que és una pena que es perdin petits tresors com aquest...
    Si que ho són de bons i pels d'avellana, que són els autèntics, cal tenir una bona dentadura, però ara ja en fan de tous i de totes classes!
    Petonets Glòria.

    ResponElimina
  18. ¡Hola Mª Roser!

    Que bonitos recuerdos eh, cosas costumbres o tradiciones que se van y no vuelven. Nada es igual se van quedando atrás mucho y bonitos valores.

    Sabes, la música nostálgica la va como anillo al dedo a esta bonita en entrada.

    Gracias por compartirla. Un abrazo con mis mejores deseos de paz amor y felicidad. Que todos tus sueños se hagan realidad.

    Se muy muy feliz.

    Nos vemos" en enero si dios quiere.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marina!

      Como siempre bienvenida y si eres golosa, podemos compartir turrón. Los de Agramunt, estas tabletas redondas con avellanas, son muy típicos aquí y una auténtica delicia.
      Esta es la época del año más rica en tradiciones que nos recuerdan nuestros años infantiles, pobres, pero felices...

      Un beso grande y besitos pequeños como estrellitas, que il·luminen estos dias de paz.

      Elimina
  19. Que prudents! M'has fet entrar gana, no hi ha res com recordar!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més que prudents , penso que tenen d'altres prioritats...
      Ui, per fer passar la gana, aquelles figuretes de massapà petitones, són ideals!!!

      Petonets, Maijo.

      Elimina
  20. Saps M. Roser, que no recordo les capsetes aquestes de torrons, en canvi el poema si que em sona, però no se de que.
    Bonics records i bons torrons.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. És curiós que la gent no ho recordi, ja que no ens en devien pas regalar a nosaltres sols i molta gent en devia comprar...L'últim capsa, la tenia la Dolors, per guardar coses i recordo haver-la vist no fa pas molt, però ara no la trobem...
      Petonets, Anna.

      Elimina
    2. Ja m'agradaria tenir una capseta d'aquestes. La de les cartes de festeig dels meus pares era de Galletas Plaja.
      Suposo que moltes dites i poemes que ara en diem anònims van tenir un autor. És curiós, queda la memòria del paladar però no la de la persona.
      Una abraçada, Roser.

      Elimina
    3. Abans hi havia molts productes , sobretot per a gent llaminera, que anaven amb capsetes que després utilitzaves com més t'abellia, sempre però solien ser petits records sentimentals...
      El gust sol anar lligat a coses d'infantesa. Per això és ben curiós, que un poema tant lligat als dolços, no se sàpiga de qui és, però encara no m'he rendit...
      Petonets, Olga.

      Elimina
  21. Color , il·lusió , bellesa, harmonia...Tot allò que ens pugui fer una mica més feliços!!!
    Petonets, olga i Carles.

    ResponElimina