Subscribe:

dissabte, 11 d’abril de 2015

El mes de març, el meu bloc va fer 7 anys, abans deien que a partir d'aquesta edat, ja es tenia us de raó (?).... i resulta que l'ordinador que ja en tenia nou, ha dit, fins aquí...Si no meu vist per casa vostra, és perquè n'he comprat un de nou i no me l'han dut fins aquesta setmana. Espero tornar a tos els vostres blocs de mica en mica...Per cert que aquest ordinador és una mica diferent i he de fer el rodatge...
Posaré alguns posts dels primeres anys quan encara no tenia gaires amics blocaires. El primer que posaré , és el perquè del nom Petiteses...Intentaré que surti dissabte. Espero que m'hagueu trobat a faltar una micona!!!

PER QUÈ  PETITESES ???

Foto Roser.

Petiteses és el títol del Blog i del meu llibre de poemes.
A la vida, ens passen poques coses realment importants i, si alguna vegada tenim la sort de tocar el cel amb la punta dels dits, és com un esclat de focs d’artifici que ens enlluerna, però finalment s’esvaeix, deixant una estela de polsim de nostàlgies.
Les coses que de veritat ens fan vibrar, per bé o per mal, les que ens ajuden a fer via, solen ser les coses petites. De vegades fem un pas enrera, però sovint, després, en fem dos o tres endavant. És una mica anar per la vida a cop de sensacions, a les que jo he anat donant forma de prosa o de poema, segons el que em demanava el cor en cada moment, i les coses del cor sempre són prioritàries. Ja sabem que és el pensament el que regeix els nostres actes, però sovint ens cal posar un xic de fantasia i d’il.lusió a les nostres vides.

Jo sempre he estimat la poesia; ara bé tinc molt clar que sentir-se poeta no és només fer versos... és, sobretot una actitud davant la vida. És un fer camí, observant i captant els missatges de tot allò que ens envolta, sense perdre’ns cap detall de la vida que passa a prop nostre i que, d’alguna manera, ens va enriquint, per després poder transmetre als altres un borrall de sensibilitat. Unes vegades en prosa i d'altres en forma de poema, segons el que el cor ens dicta en cada moment...


I faig meva l’expressió amb que algú, potser sense ser-ne conscient, va plasmar aquesta filosofia:


“ APRENDRE A MIRAR, 
ÉS APRENDRE A ESTIMAR “ 

Curiositat, Ramon Mas

M. Roser Algué Vendrells                                                                                             (  Abril, 2008 )

46 comentaris:

  1. Felicitats per aquests 7 anys compartint "Petiteses", què, com tu molt be dius, són las que realment deixen petjada i arriben al cor.
    Una abraçada molt, molt forta!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montse, que faríem sense les coses petites...
      Molts petonets.

      Elimina
  2. Felicitats pel set, i a continuar compartint les petites-grans coses boniques...
    Una abraçada, M. Roser, i per molts anys més!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Marta(?),I sí, espero poder seguir compartint les meves petiteses...
      Petonets i bon diumenge.

      Elimina
  3. M'agrada aquesta manera de què parles de les petiteses de la vida. I del teu parer sobre la poesia, de les actituds vitals, de la curiositat.
    Sóc afortunat de tenir el llibre "Petiteses"
    Tant de bo que el blog duri molts anys i segueixis trobant coses grans per explicar-nos des del teu "Petiteses"
    I que el nou ordinador faci bondat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Xavier, jo diria que molts compartiu aquesta meva actitud...
      Jo també espero seguir explicant les meves petites coses, que per mi són força grans...
      L'ordinador m'ha d'anar ensenyant els seus secrets, que alguns estan ben amagats!!!
      Petonets.

      Elimina
  4. Qué bonic post Roser, m'encanta l'energia positiva que trasmet el teu blog, cada vegada que entre, i també per la música que trobe que has escollit molt bé!! Recorde que vas ser una de les primeres bloggaires que vaig conèixer i que em va semblar que ets una persona amb molta sensibilitat. M'alegre molt d'haver-te trobat!
    I que tornes a estar connectada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les teves amables paraules, intento sempre ser una mica optimista, sobretot amb el tracte amb els altres, però no et pensis, de vegades la processó, va per dins, però és clar, els demés no en tenen pas la culpa...No sabia que fossis de les primeres persones que vas descobrir en aquest món virtual i si em vaig fer seguidora teva, és perquè valia la pena compartir...
      Jo també estic contenta d'haver entrat a "casa" teva!!!
      Petonets

      Elimina
  5. És la segona vegada que t'escric en aquest post. La primera he fet fallida, i és que t'escric des del mòbil, perquè l'ordinador no funciona, quan només fa 3 mesos que el tinc.
    El post de fa 7 anys és com un retrat de tu. Moltes felicitats i per molts més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram noia, doncs si que has estat de pega amb l'ordinador, espero que el meu es porti bé, encara que hi ha moltes coses que no les tinc per la mà.
      Jo penso que quan un té un tarannà, no canvia fàcilment i jo he intentat no fer-ho.
      Moltes gràcies per ser-hi...
      Petonets.

      Elimina
  6. Moltes felicitats per l'aniversari del teu blog, M. Roser. Ell no ha necessitat arribar als 7 anys per tenir ús de raó, perquè des del seu naixement que en té de sobres...
    També a mi m'ha agradat molt el teu article vital i entenedor sobre les petites coses; de fet, només pel fet de ser importants ja es converteixen en grans coses...
    Molta sort amb el nou ordinador i una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Montse, però és veritat que quan jo era petita es deia molt...Però és clar, el meu blog ja el vaig començar amb uns quants anys més i ja havia posat seny...
      És que al començament em va costar molt entrar dins del món blocaire i trobo que hi tenia alguns posts que penso que poden agradar.
      Molts petonets per a tu.

      Elimina
  7. les petiteses..., la sal de la vida !!!
    set anys per anar escampant la teva mirada
    per anar creant amistats
    per compartir alló que arriba al cor

    set anys on has deixat petxada en els qui t'hem conegut, malgrat sigui virtualment.
    un gran petó,

    GRÀCIES

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai Mercé, que em posaré vermella, amb aquestes paraules tan afalagadores...
      Jo intento ser agradable amb tothom, no sé si ho aconsegueixo. Tot i que fa poc que hem connectat pel blog, penso que ja tenim una certa confiança!!!
      Molts petonets també per a tu.

      Elimina
  8. Ja deia jo que aquí passava alguna cosa, sense els teus comentaris al meu blog!
    Jo també crec en la importància de les coses grans en les petites.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs tenies molta raó, que jo sempre sóc fidel en comentar els blogs amics...
      Moltes coses petites, poden fer-ne una de molt gran!
      Molts petonets.

      Elimina
  9. Felicitats per aquests set anys, Roser i tant de bo en pugem compartir-ne molts més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Núria, jo també ho espero que sempre és agradable intercanviar sensibilitats.
      Molts petonets.

      Elimina
  10. És clar que t'hem trobat a faltar, els teus comentaris no passen mai desapercebuts. Enhorabona per tots aquests anys de blog, i per molts anys. No sembla un gran descobriment que les coses petites són les veritablement importants, però convé dir-ho i recordar-ho sovint, que de vegades ens perdem en temes més aparents, però no tan importants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies XeXu, per les teves amables paraules, vaig fer una brometa...
      No et creguis, hi ha gent que passa bastant de les coses petites, però pel camí es deixa moltes coses agradables.
      Molts petonets.

      Elimina
  11. Bentornada Roser! I felicitats per aquests 7 anys. Jo no fa ni 7 mesos que et conec i ja sento que he connectat amb tu i amb moltes de les coses que dius. Aquest post inicial del "Petiteses" que, òbviament, no coneixia m'ha agradat molt. El subscric completament. Precisament una cosa semblant acabava de dir a l'Hora Blava de la Consol.
    En fi, que la majoria d'edat oficial et porti a la joventut vital.
    I, paciència amb el nou ordinador, ja saps que als nous se'ls ha d'ajudar…
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies August...Veus, ja deia jo que hi havia moltes persones amb aquest filosofia de vida. Em sembla que la Consol també és d'aquest tarannà...
      Com a mínim per dins cal intentar sentir-se jove...
      Sort tinc d'un "becari" que sempre està disposat a guiar-me amb l'ordinador...
      Petonets August.

      Elimina
  12. Felicitats per aquests set anys del blog, sembla que fos ahir.
    M'agrada el que expliques de les petiteses i la poesia. Em quedo amb la frase final "aprendre a mirar és aprendre a estimar" realment en saps de captar i transmetre el que ens envolta.
    Petonets de primavera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Anna, m'alegro que t'hagi agradat el meu post...
      Aquesta frase , que no sé quin la va dir, sempre la tinc present...Si nó observem les coses, és dificil que ens puguin transmetre res.
      Petonets Anna.

      Elimina
  13. Coincidència, perquè també se m'ha espatllat l'ordinador, però l'han pogut arreglar... sí, fa una mica de trasbals. Felicitats pel nou i que duri...
    Hi ha petiteses molt valuoses: una perla, un robí, un diamant... però les petites belleses que trobem a la vida moltes vegades ens fan més favor i consol que les pedres precioses. Per molts anys, Roser.
    Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no és gaire bona coincidència...La veritat és que encara vaig una mica perduda, espero acostumar-mi!
      Ai les coses petites, no sé pas com m'ho faria sense elles i moltes, també en poden fer una de gran...
      Moltes gràcies Olga.
      Petonets.

      Elimina

  14. Sàvies paraules. Un cop llegides, cal reflexionar al voltant del seu sentit. Escriure, com a manera de plasmar un estat d'ànim o un pensament determinat, és un ofici de llarg recorregut. Cal picar molta pedra. Com tu dius, és una actitud davant la vida. Poetitzar les petites coses, fins i tot el gest, les fa grans als nostres ulls.

    Felicitats, i abraçades des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si Jordi, jo sempre he pensat així, perquè hi ha persones que es diuen poetes, només perquè escriuen quatre versos...Jo no ho dic mai que ho sigui m'hi sento per l'actitud, no pas per quatre senzills poemes que un dia d'especial inspiració, puguin sortir de la meva ploma...
      Moltes gràcies Jordi i en tu també li veig, aquesta actitud!
      Petonets.

      Elimina
  15. Moltes felicitats pels teus 7 anys. He de dir-te que m'alegre molt d'haver trobat el teu blog, a mi també m'importen molt les petites coses i tens una actitud sempre positiva davant la vida; aixó m'anima, m'anima llegir-te. ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, encara que els primers anys, van ser una mica laits, perquè em va costar entrar dins la roda blocaire. Per això repetiré alguns dels primers posts que penso que són interessants.
      T'agraeixo les teves amables paraules, intento tenir una actitud positiva, tot i que no tot són flors i violes. A mi també m'agrada haver connectat amb tu, perquè els teus poemes són una meravella!!!
      Molts petonets.
      Elimina

      Elimina
  16. I tant que t'hem trobat a faltar! Cada dia.
    Felicitats per aquests set anys, que ja són forces, que segueixes sempre al nostre costat amb les teves petiteses que ens omplen tant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Gloria, va ser una petita broma...
      Si que són uns quants anys i espero que tu m'acompanyis molts més.
      Que acabis de passar un bon diumenge.
      Petonets.

      Elimina
  17. felicitats M Roser i felicitats també a tots els qui gaudim de les teues paraules

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram noia, em sembla que no m'ho havien dit mai això! Moltes, moltes gràcies, una fa el què pot...
      Petonets.

      Elimina
  18. ¡Hola, Mª Roser!!!

    Felicidades por este precioso tiempo con todos nosotros, siete hermoso años de aprendizaje contigo. Nos has regalado bellos pogs, bellas letras e imágenes las cuales nos ah hecho felices. Solo deseo que sigas escribiendo manteniendo este bello lugar, muchos años mas.

    Suerte mucha suerte. Te dejo un cálido y fuerte abrazo, mi gratitud y mi estima siempre.

    Estoy de descanso pero siempre tendré un momento para dejar un te quiero en cada blog amigo, el tuyo es una de ellos.
    Chauuuuu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Marina!

      Me alegra haber colaborado a que os sintais un poco mejor, hago lo que puedo...Espero que las dos podamos seguir dando guerra por los caminos del blogs, durante muchos , muchos años.
      .
      Sabes que yo también me siento feliz de contar con tu amistad.
      Descansa todo lo que puedas que és bueno para el cuerpo y el espíritu y es que andamos tan estresados...

      Besitos.

      Elimina
  19. Felicitats per aquests anys, que ja en són uns quants!! ✿

    Com dius tu sempre, que les coses petites ens omplin cada cop més, que les lliçons que ens regalen ens facin més sensibles i més autèntics.

    Un plaer llegir-te de nou! Tot i que el meu ordinador no ha fet cap tro, sóc poquíssim per aquí, però vaig fent de mica en mica.
    Aferradetes ben fortes!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Lluneta i sembla que fa quatre dies...

      Doncs sí procurem omplir la motxilla de coses petites i farem el camí de la vida més lleugers...

      Cadascú s'organitza com pot, l'important és la intenció...I el meu ordinador em fa anar de corcoll, perquè a l'hora de posar comentaris, surt una lletra tan petita, que m'equivoco cada dos per tres, a més el teclat és més petit...

      Molts petonets bonica.

      Elimina
  20. Respostes
    1. Gràcies Jordi, ja veus com passen de de pressa els anys i no els podem parar...
      Petonets.

      Elimina
  21. no puc deixar cap comentaria a la teua entrada d'avui, seria un plaer posar-te pell i veu , però ia la maleïda distància ... tant de bo organitzem una trobada i sortim de la pantalla, amb temps m'ho podria organitzar.... tot anirà bé... gaudeix

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et preocupis, és que avui ho he fet expressament...
      El plaer també seria meu, m'agrada parlar cara a cara, amb les persones sensibles, potser algun dia...
      Jo també espero que vagi bé, suposo que tot és començar, després vas agafant seguretat...
      Molts petonets.

      Elimina
  22. FELICITATS per aquests set anys... El set és màgic i molkt important!!!

    Les coses petites estimulen el saber mirar i veure-hi amb claravidència per Aprendre a Estimar de Veritat i en LLibertat!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies i és que el temps passa que no ens en donem compte...
      Veig que heu captat molt bé el missatge...Sinó coneixem les coses no les podem estimar i sobretot també penso que en llibertat!
      Bon vespre.

      Elimina
  23. Per molts anys, M. Roser. Les teves petiteses et fan ser més gran. És un plaer trobar un racó de pau i saviesa com el teu.
    Molt bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Consol. Jo diria que hi faig joc amb les meves petiteses, perquè jo també sóc petitona...
      Em dieu unes coses tan boniques, que em sembla que me les acabaré creient, són un "xute" d'autoestima, que sempre s'agraeix...
      Molts petonets, Consol.

      Elimina