Subscribe:

dissabte, 21 de març de 2015

LA FONT DE LA BONA AIGUA -- 3
Els nuvis a Montserrat. Any 1937. Foto treta del llibre Memòries i evolució dels casaments, a Esplugues.


Abans hi havia una dita, feta tradició d'obligat compliment, que deia:" Si vols estar ben casat, porta la núvia a Montserrat".

El temps va anar passant i arribà el dia que l’hereu del Puig, es casà amb la pubilla de l’hostal.  Aviat van tenir una filla, la Mariona, bonica perquè sí, amb uns ulls verds preciosos, que enamoraven ...Quan va ser una mica gran, li agradava molt anar a buscar aigua a la font, tot endinsant-se dins la cova, la qual cosa amoïnava a la Neus que, patidora com era, sempre  pensava que la nena hi podia prendre mal.

Però mai li va passar res, perquè dins la cova la vigilaven amb tendresa, les mirades protectores de les dones d’aigua. Les mateixes que, temps enrrere seguien embadalides les anades i vingudes de l’hereu, durant el festeig.  Però, ves per on...Ara n’hi ha una altra de mirada, la d’uns ulls infantils que, com nostàlgic record d’una misteriosa tarda de tempesta, són iguals que els de la petita Mariona.

I diuen que en aquesta cova, mai cap infant i va prendre mal. I per això i perquè sempre hi rajava una aigua molt fresca li van posar el nom de Font de la Bona aigua”.

Bloc Ozna-Ozna

M. Roser Algué Vendrells

53 comentaris:

  1. que no perdem mai aquests llocs tant màgics i tant ben vigilats

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com en seria d'avorrida la vida, sense alguns tocs de màgia...
      Bon diumenge.

      Elimina
  2. Les dones d'aigua també poden tenir filletes?

    Que bonic!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es veu que si, Carme, sempre hem sentit a dir que se sentien atretes pels humans...
      Bon començament d'aquesta primavera hivernal.

      Elimina
  3. Com m'ha agradat.
    Ja et vaig dir que havia begut aigua de les font d'Esplugues. Una aigua germana de la que descrius.
    Pel que fa a la fotografia, et puc dir que els meus avis són dels que van anar de viatge de nuvis a Montserrat. Parlo de cap el 1916.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Xavier, ja veig que et vas salvar de l'assetjament de les dones d'aigua, deus ser més viu que en Magí...
      Els teus avis diu? Doncs els meus pares també van anar a Montserrat, devia ser després de la guerra. Els avís que es van casar a començaments del 1900, no van pas anar enlloc, que a pagès només hi anaven els que tenien possibles.
      Sembla que la primavera ve una mica remullada,
      Que tinguis un bon diumenge.

      Elimina
  4. Que bé, sentir-se protegit per les dones d'aigua! M'has deixat intrigada. A la petita Mariona se la va empassar la tempesta?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, ai, Teresa, que dius ara! A la petita Mariona no li va passar res, ben al contrari, és que a dins de la cova, sense ningú saber-ho , ara hi t'he una germaneta...La màgia d'una nit de tempesta!!!
      Petonets màgics.

      Elimina
  5. que mai ens falti una bona aigua !!!
    gràcies per la puja M Roser.
    bon diumenge !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Mercè per ser-hi sempre.
      Que tinguis un bon començament de primavera, amb moltes flors que ens facin oblidar aquesta fresqueta.
      Petonets.

      Elimina
  6. sempre m'han agradat les dones d'aigua , tant per la màgia com pel nom , no m'estranya que el cuidessin ! m'ha agradat molt llegir-ho .....la bona aigua! gràcies i bon cap de setmana de primavera incipient

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, si que són un amor les dones d'aigua, llàstima que el Magí no s'adonés del que li havia passat, ara sabria que té dues filles igual de boniques...
      Bon cap de setmana a tu també, encara que sigui passat per "aigua".

      Elimina

  7. La màgica de la tradició i l'aigua com a símbol de la vida i l'abundància.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les tradicions sempre tenen una espurna de màgia i ves per on, aquest dies s'ha celebrat la festa de l'aigua que, com dis tu, és símbol i font de vida...
      Petonets, de començament de primavera , cap al teu Far.

      Elimina
  8. quin relat més entranyable, cal mantenir viva la memòria d'aquestes llegendes en tenim unes quantes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Xelo, és important conservar les llegendes, però si cal, també ens en podem inventar alguna, oi?
      Petonets de vent i pluja.

      Elimina
  9. Gràcies per mostrar-nos el teu conte, M. Roser. És deliciós. Una mica de màgia en aquests temps és molt d'agrair. I sobre la tradició d'anar a Montserrat en viatge de noces, et diré que jo també la vaig seguir..., tot i casar-me a principis dels 80! Però ja ho saps, m'hi perdo sovint per allà...
    Molt bona primavera, bonica, i una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per llegir-lo amb bons ulls...I tant Montse què seria la vida sense una mica de màgia!
      És que era una tradició molt arrelada aquesta d'anar a Montserrat al poc de casar-se. Ja sé que aquesta muntanya és un dels teus amors i us heu de trobar sovint...
      Bona primavera també per a tu encara que comenci ventosa i plujosa, que en tenim molta per endavant. Petonets.

      Elimina
  10. I tots contents! Ja ho deia jo, són tremendes les dones d'aigua.
    Bon cap de setmana, M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tremendes són tens raó, però , es clar, bé han de conservar l'espècie, encara que sigui fent aquestes trampes...Llàstima que les dues germanetes no es puguin conèixer...
      Bon cap de setmana també per a tu i un petonet de pluja.

      Elimina
  11. Les dones d'aigua protectores, com el cel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com més protecció millor oi? Encara que hi sigui màgica...
      Petonets ventilats i plujosos.

      Elimina
  12. Hauré de buscar més informació, perquè per aquí tothom sembla conèixer les dones d'aigua, i jo només us les he sentit anomenar a vosaltres. Semblen plenes de bondat, això sí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les dones d'aigua formen part de tots aquests éssers màgics que ronden per boscos, gorgs , fons, rieres...Si que són bones , però són una mica com les sirenes que els agrada seduir els homes...Diuen que algun no ha tornat després de deixar-se endur gorgs endins!
      Bon cap de setmana, XeXu.

      Elimina
  13. Un lloc preciós per amagar-hi els records i anar-los a recollir, sabent que sempre seran frescos i vius.
    Bona nit des de la llevantada, M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per amagar-hi records plens de màgia, sabent que sempre estaran ben resguardats i a la nostra disposició; potser algun dia tindrem la necessitat de treure'ls i compartir-los!
      Avui aquí també fa llevantada (coincidim).
      Petonets Olga.

      Elimina
  14. Preciós relat M. Roser. Quan podíem esperar venjança ho has omplert de tendresa. M'ha encantat.
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Alfonso, de venjança en sobra molta al món, en canvi ens fa falta una bona dosi de tendresa i sempre és agradable ajudar, amb unes senzilles paraules, a fer créixer aquest sentiment...

      Petonets i bon diumenge.

      Elimina
  15. Quina historia més bonica, Roser!
    Si les dones ( i nenes) d'aigua vigilen segur que mai cap infant patira cap mal en aquesta cova.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, estic contenta que t'hagi agradat...Només és una pena que les dues "germanetes" no puguin jugar plegades...
      Un començament d'estació una mica passat per aigua, em sembla que aquesta deurà ser una primavera regalada, com deien abans!
      Petonets.

      Elimina
  16. Caram amb les dones d'aigua, que punyeteres, es valent de la màgia per aconseguir el que volen, encara que està bé, que protegeixen als menuts. Molt bonic el conte.
    Una abraçada M. Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que són una mica trapelles i els encanta seduir els homes, encara que sembla que en alguns casos, ells ni se n'assabenten...
      Moltes gràcies Anna i molts petonets.

      Elimina
  17. Hola M Roser: Ja he llegit el tres capitols de la Font de la Bona Aigua, m´en agradat molt.
    Saps jo quan amb vareig casar l´endemá portarem al ram de núvia a la Mare de Déun de Montserrat i pasarem uns díes a la Celles.
    Petons, Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola noieta, és que això de que els nuvis havien d'anar a Montserrat, era gairebé com una obligació moral...
      M'agrada que t'hagi agradat el conte, sempre és agradable saber que els altres gaudeixen del què fas...
      Molts petonets.

      Elimina
  18. Aquesta no me l'esperava! Mira, que espavilada la dona d'aigua! I l'hereu sense sospitar res.
    Un conte molt bonic, M.Roser. M'ha agradat, m'agraden els finals amb sorpresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah! i també vaig anar a Montserrat. Aquella època era una tradició, que gairebé tothom complia de bon grat.

      Elimina
    2. Les dones d'aigua són molt seductores! I l'hereu estava a la lluna. Vaig pensar que era un final que no es deuria imaginar ningú...
      A més i anaven la gent benestant i els que no en tenien ni cinc de calaix, com els meus pares.
      Petonets amb un toc de màgia.

      Elimina
  19. Hola Preciosa, pues subir allá arriba no ha debido de ser muy fácil. Pero ante la duda de no ser bien casado... tira para arriba....

    Te aclaro lo de la entrada, estaba empezando a escribir una letras para semana Santa y me llaman a la puerta era un visita sin previo aviso. Luego en vez de darle a guardar en borrador, le di a publicar, que al instante lo eliminé, pero en menos de un segundo debe llegar a quien tenga el enlace. Eso es todo. gracias. paso en otro momento pues ahora ya se me cierran las persianas y no escribo bien. Un abrazo y buenas nochoes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues si Marina en tiempos de mis padres todos los recién casados subían a Montserrat, que es nuestra patrona.

      Si le diste a publicar y lo quitaste cuando vuelvas a hacerlo, tu lo veràs però los demàs no, es lo que me passó a mi hace un par de posts, luego puse uno pequeñito de explicación, para avisar que estava publicado pero no lo podian ver. Fue la solución.
      Besitos.

      Elimina
  20. Quan vagi a Montserrat me'n recordaré, una història molt maca

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Loreto, i pots recordar a tants nuvis com anaven a visitat la Moreneta, acabats de casar...
      Petonets.

      Elimina
  21. Dones d'aigua, ninfes, gorgs, sirenes... què no ens manqui la màgia!. Una història molt bonica!

    Petonets,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Audrey, tots aquests éssers formen part de la màgia dels somnis.
      A les nostres llegendes sovint hi surten.
      Petonets també per a tu.

      Elimina
  22. Relat i música s'uneixen per acollir-me al teu blog. Una estona breu però plaent.
    Una abraçada, M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Maijo per sentir-te acollida a les meves Petiteses, ho faig amb molt de gust... Ara amb un ordinador nou!!!
      Petonets de tots colors.

      Elimina
  23. ¡Hola Mª Roser!!!

    Paso de nuevo a desearte una feliz Semana Santa y Pascua de Resurrección.
    Yo estaré de descanso un tiempo, pero de cuando en vez pasare a visitarte en cuanto pueda.

    Un abrazo gran de y se muy muy feliz.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Marina!

      Siento llegar tarde, pero mi ordenador dijo basta...Hoy ne llegó uno nuevo a ver que tal va...

      Espero que tu descanso sea provechoso para ti y ya sabes que siempre eres bienvenida!

      Muchos besitos, guapa.

      Elimina
  24. Després d'uns dies enfeinat retrobo les companyies blogaires com tu. M'ha encantat aquest final. M'esperava un desenllaç tràgic… Ja se sap, les dones d'aigua tenen més aviat mala premsa. En fi, gràcies per aquesta història tan màgica.
    Per cert, aviat rebràs una petita sorpresa, M Roser.
    Una abraçada i Bona Pasqua!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho he aconseguit, per fi!!!
      Ja vaig dir que el final seria una sorpresa, precisament perquè és dolç...I el Magi sense assabentar-se de res...L'he rebuda i t'he enviat un correu.
      Petonets, August.

      Elimina
  25. Montserrat... Montanya Sagrada.
    Festival de cançons al Caminar pels seus secrets camins.

    Gràcies.
    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per venir a les meves Petiteses...Si es camina amb música , és més agradable...
      Petonets.

      Elimina
  26. Un bon i feliç final del conte, Roser ...i molt tendre !!
    De vegades encara dic la dita de Montserrat, Roser .....hi ha coses que no canvien ! hehehe
    Bona tarda !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Artur, Es que el tarannà de la Roser...
      Es veritat, hi ha moltes dites que segueixen vigents. Els meus pares també hi vasn anar a Montserrat, de nuvis...
      Petonets.

      Elimina