Subscribe:

dissabte, 14 de març de 2015

LA FONT DE LA BONA AIGUA -- 2

Un dia d’una forta tempesta, en Magí , un cop apariats els animals, es disposà a sortir com cada dia, sense fer cas de la Carme, la seva mare, que li deia que no ho fes amb aquell temps.

Però ell, tossut, es posà les botes i un sac per caputxa ( amb la tempesta millor no agafar el paraigua), i emprengué el camí que el menava a casa de l’estimada. El vent bufava amb força, els llamps brillaven com les llengües d’un drac enfurismat i els trons retrunyien per la torrentera. Talment semblava que el món s'hagués d'esfondrar. Tot d'una, un arbre va caure al bell mig del camí abatut per una forta llampada. De retruc l'arbre va tocar l'hereu, que va perdre el coneixement.


Bloc de meteorologia

Ja vesprejava quan en Martí es despertà i es va trobar dins la cova sense saber com hi havia anat a parar. El més estrany de tot era que no li feia mal res, ans al contrari, tenia una gran sensació de benestar sense saber per què. Es va alçar i va continuar fent camí tan de pressa com va poder cap a casa de la Neus, pensant que devia estar preocupada per la seva tardança.
Cadí. Bloc els Dalton
Quan va arribar-hi , era fosc com una gola de llop, doncs ara ja no hi havia ni la claror dels llamps. La noia l’esperava amb l’ai al cor, pensant que havia pres mal. En Magí no va saber explicar-li què li havia passat.

Aquella nit, l’hereu, va haver de quedar-se a dormir a l’hostal i, a trenc d’alba, l’Arnau, el mosso de confiança, va dur-lo a casa amb el carro.

D’ençà d’aquell dia cada cop que en Magí passava pel costat de la font, sentia una estranya atracció. Era un misteri que ell no entenia, una sensació màgica.


Continuarà...


M. Roser Algué Vendrells

44 comentaris:

  1. Una bona continuació Roser. Esperarem el final. A veure si és un bon principi per a la Neus i en Magí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De moment la cosa sembla tranquil·la...Total, fins dissabte, són set dies d'espera!
      Petonets.

      Elimina
  2. Unes imatges molt boniques i que fan un bon complement al relat! A veure com continua! Bon dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No saps pas l'estona que m'hi passo buscant imatges que s'adiguin al text...I procuro sempre que m'és possible que siguin de fotògrafs o de blogs coneguts...
      Bon diumenge.

      Elimina
  3. un conte màgic també .....a veure com segueix....gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre que hi surten dones d'aigua, intervé la màgia...El final arribarà amb la primavera...
      Petonets.

      Elimina
  4. Tui, aquesta dona d'aigua, sembla que no només s'havia quedat amb ell i amb el seu temps, sinó que també s'ha quedat amb la seva memòria...

    A veure com segueix...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que les dones d'aigua en saben un niu de capficar els humans...I el pobre Magí no entén res!
      Bon diumenge, Carme.

      Elimina
  5. Què tindrà la font, algun encant per a Magí?

    ResponElimina
  6. Ves a saber, les fonts són molt màgiques i el Magí una mica despistat...
    Petonets.

    ResponElimina
  7. la màgia de les aigues... nimfes ... en magí no en tenia ni idea que, des sempre, les fonts tenen una especial protecció.
    bé, a veure com seguirà... !!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que totes les llegendes d'aquests personatges bosquerols i d'aigua dolça, des de sempre deuen haver interessat més a la gent més urbanita, que als propis pagesos, que convivien amb tot un reguitzell de gorgs, rierols, fonts...La qual cosa devia fer que s'interessessin més per les coses pràctiques...
      Petonets i somriures.

      Elimina
  8. M.roser, set dies ens faràs esperar per saber el desenllaç!
    Ja ens el fas gruar, ja...;-)
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona, serà com esperar la primavera! Es per si meu de tirar la cavalleria per sobre , com a mínim les flors m'alegraran...
      Petonets.

      Elimina
  9. Vinga aquest final, que volem saber què passa a la font!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram, veig que sou molt impacients, ja sembleu jo, que sempre m'ho diuen; segurament d'aigua n'hi haurà!
      Petonets.

      Elimina
  10. Una font màgica i un final per desvetlllar...Esperarem!

    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Audrey, així m'agrada que no tingueu pressa, que la màgia vol el seu temps!
      Petonets i somriures.

      Elimina
  11. M'agrada, Roser, com descrius la tempesta: la sentia damunt meu! Aquesta segona part ha estat aparentment plàcida, però ja s'ensuma que alguna cosa ha de passar. El dubte ès si aquesta cosa serà tan potent com per passar per sobre de l'amor dels dos nois…
    Ai, que si acaba malament em sabrà greu…
    Esperarem a dissabte.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies August, espero que no t'arribés cap espurna dels llamps...No vull donar pistes, però qualsevol semblança amb una novel·la negra o amb una ensucrada, és pura coincidència...
      El final arribarà amb la primavera, ves per on!!!
      Petonets.

      Elimina
  12. L'amor que tot ho pot i una cova amb misteri. Bons ingredients, Roser, per enganxar el lector. A més a més, vas guanyar un premi, que és prou difícil. Una abraçada i un afalac.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Teresa, durant una època mi presentava als premis, però me'n vaig cansar, perquè moltes vegades veia coses que no m'agradaven. El que més il·lusió em va fer, va ser el de "la Kika no s'agrada", que el vaig anar a recollir a Nules (País Valencià) i m'ho vaig passar molt bé.
      Un petonet i un somriure.

      Elimina
  13. Això de les tempestes i els llamps sembla que marquen molt...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però quan hi ha amor pel mig, no hi valen ni llamps ni trons. Amb la por que em fan a mi...Bé, els llamps!
      Petonets.

      Elimina
  14. ens has deixat ben intrigats ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'això es tracta noia, he, he...Espero que les expectatives no siguin decebedores!
      Petonets.

      Elimina
  15. Es veu perfecte, Roser.
    I sento l'aigua, que també es beu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jordi, l'aigua se sent, es veu i es beu...I s'intueix un final màgic?
      Petonets.

      Elimina
  16. Quedem pendents de la resolució, Roser !!....i amb ànsia !! hehehe
    Bona nit !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot arribarà, com la primavera, espero que no tingueu una decepció...Bé si la teniu, no m'ho digueu, he, he!!!
      Bona nit també a tu.

      Elimina

  17. Ens has deixat en suspens, continuarà... I més encara amb la darrera imatge, enigmàtica i mistèrica, d'en Sergi Boixader. Un doll de llum i d'aigua!

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  18. Aquí està la gràcia,( o el desastre) amb el suspens, he, he...Bonica imatge eh? M'agraden molt les fotos del Jordi, que a més som fills del mateix poble...
    Petonets, amb aires de misteri.

    ResponElimina
  19. ¡Hola Mª Roser!!!

    Que bonito relato nos dejas que tiene un tanto de misterio… al encontrarse Martin dentro de la cueva, aunque yo no entiendo algunas letras, voy intuyendo lo que quieren expresar.
    Así que, buen susto se llevó el tozudo de hijo de la señora Carmen, que quiso salir aunque tronara a rayos y centellas.
    Y es que cuando algo nos interesa, uno se arriesga para conseguir el propósito que nos interesa, no?
    Al final termina bien la historia un tanto mágica, de Magi y Martin, o eso creo.
    Ha sido un placer pasar a leerte.
    Te dejo mi gratitud y mi estima. Un abrazo grande y se muy muy feliz.

    ResponElimina
  20. Ah, se me olvidaba decirte que las imágenes son preciosas. Mi felicitación.

    ResponElimina
  21. Hola Marina!

    Esta vez he querido darle a mi blog un poco de misterio...Es que siempre hay que hacer caso a las madres, que son muy sabias, pero quando el amor llama a la puerta, no hay tormentas que impidan que los enamorados se vean...

    Que no ha terminado la historia Marina!!! T'erminarà el próximo sábado con la llegada de la primavera...A ver si te gusta el final.
    En cuanto a ls fotos, siempre intento buscar-las en algun blog o que sean imàgenes de alguien conocido, aunque a veces és dificil.

    Un abrazó cariñoso también para ti y que las hadas sean buenas contigo!

    ResponElimina
  22. Que li va passar al Magí en aquella tempesta? i quin misteri ens amaga la font? Estic intrigadíssima esperant el desenllaç...
    Petonets M. Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els misteris serveixen per això Anna, per intrigar la gent, he, he...Va que ja només queda un dia!
      Petonets, misteriosos.

      Elimina
  23. Hi ha sensacions que no sabem d'on ens venen però són tan intenses que ens atrauen irremeiablement. Potser en Magí ha quedat encantat.

    ResponElimina
  24. Ai el pobre Magí, que em sembla que encara no ha baixat de la figuera, com deien abans...
    Petonets, Consol.

    ResponElimina
  25. no tenim pressa a desvetllar el final és un gust deixar-se portar per les teues paraules, una abraçada M Roser, i gràcies per la teua amabilitat

    ResponElimina
  26. Moltes gràcies Xelo. Mira em va venir de gust fer-ho així, hi vaig pensar que tres capítols ja estava bé, tampoc cal abusar, la primavera porta al bec d'un ocellet, el final de la història.
    Petonets bonica.

    ResponElimina
  27. Encara que els llegiré d'seguit faig una parada per gaudir de les paraules que has entrellaçat en aquest segon lliurament, alhora vaig pensant que ens oferirà la tercera part. Molt bonic M. Roser.
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Alfonso, de vegades és divertit jugar una miga amb la imaginació dels amics blocaires...Tot i que em sembla que el misteri és fàcil de descobrir...
      Petonets de primavera.

      Elimina