Subscribe:

dimecres, 5 de novembre de 2014

AMIC,  DONA 'M  LA  MÀ




Amic: si encara en tinc algun, dona 'm la mà,
que la mar està folla i encrespada
la barca de la vida es pot tombar
i tinc por d'una nova batzegada.

Amic: tu que tens càlida la mà
pren la meva que tinc freda i gelada;
sento angoixa del que m'esdevindrà
i sé que serà llarga la hivernada.

Amic: per aquests camins, dona 'm la mà,
que aquesta nit és fosca i no té albada,
m'embasardeix allò que sé que he de trobar
en fer el tombant de cada recolzada.

Amic: estreny-me fort, ben fort la mà
tu que la tens segura i reposada;
tinc moltes, moltes ganes de plorar
i em trobo sola enmig de la gentada.

Maria Font i Castany, del llibre La mort del Camp, editat l'any 1981 i amb un preciós pròleg de Miquel Martí i Pol. Ella va néixer en una masia de Sant Pere de Torelló i als vuit anys, ja escrivia poemes però se'ls guardava per a ella. Va ser ja de gran, quan va poder descansar de les feines de pagès, que es va dedicar a fer un recull de la seva obra. En Martí i Pol,( al pròleg) ens parla d'una visita que li van fer gent de Torelló( on va anar a viure ) i s'adonà que intervenia  poc en la conversa; ella s'excusà del seu silenci :" no en sé gaire d'enraonar i per això escric"..."Estimava el silenci, com la majoria dels poetes, era una manera fàcil de dialogar amb ella mateixa" comenta ell...Quan jo la vaig conèixer, ja tenia prop de noranta anys...


M. Roser Algué Vendrells

42 comentaris:

  1. t'allargo la meva, per si la necessites alguna vegada. Precioses paraules

    ResponElimina
  2. Gràcies Joan, ja ho tindré present, no se sap mai...
    Petonets.

    ResponElimina
  3. És preciós el poema i molt bonica l'anècdota que expliques de la trobada a Torelló amb en Martí Pol.

    Tant de bo que les mans amigues no ens falléssim mai les unes a les altres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que és bonic, a més la senyora era molt agradable, jo la vaig conèixer a una trobada poètica a Centelles...
      Seria fantàstic tenir un mà amiga disposada a ajudar-nos sempre!
      Petonets, Carme.

      Elimina
  4. Que maco... A mi també em passa, l'altre dia ho pensava: escric perquè em costa parlar, o perquè parlant em costa dir el que realment vull dir i que m'escoltin. Moltes gràcies per compartir experiències, M. Roser!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per ser-hi...A mi m'agraden molt els poemes escrits per gent del camp , homes o dones, potser perquè jo hi connecto més...Realment el què escrius moltes vegades costa verbalitzar-ho!
      Petonts, SÍlvia

      Elimina
  5. Estimar el silenci no és només patrimoni dels poetes. Jo no diria que l'estimo, però sí que el valoro en la justa mesura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord, XeXu, però potser els poetes el valoren més, en general...A mi sempre m'ha semblat una situació molt agradable i això que jo soc molt xerraire, però, de vegades...
      Bon vespre.

      Elimina
  6. Lindo!! é sempre gostoso sentir a mão amiga que além da presença ainda afaga a alma.
    Mesmo distante assim sinto tua mão na minha,com aconchego de nossa amizade.
    beijos
    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joelma , molt bonic, "una mà que acaricia l'ànima", es nota que tens una gran sensibilitat...
      La teva mà en la meva, d'amiga a amiga, també n'he sentit la calidesa!
      Petonets i somriures.

      Elimina

      Elimina
  7. El poema es preciós. Aquí tens una ma amiga :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que ho és... Les terres on vius, són molt inspiradores...
      L'accepto de bon grat aquesta mà amiga i t'ofereixo la meva sempre que et faci falta!
      Petonets dolços.




      Elimina
  8. ¡Hola Mª Roser!!!

    Que lindo poema amiga, abraza un pizco la melancolía, la añoranza o necesidad de la mano amiga. Me ha encantado, a pesar del traductor que no lo traduce bien,, pero lo he entendido, sino intuyo! Y ya.

    Ha sido un placer pasearme por tus preciosas letras.
    Te dejo mi gratitud y mi estima, por tu buen hacer y tu cercanía.
    Besos azules en vuelo. Y se muy muy feliz.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marina!
      Un lindo poema que en este caso , no és mio, sinó de una mujer de campo que después de las duras tareas, todavia sacaba unos momentos para escribir sus emociones...
      Estos paseos por los blogs, siempre nos aportan satisfacciones, sobre todo cuando podemos compartir lasencillez de nuestros sentimientos.

      He podido coger unos cuantos besos, que me salieron al paso y que me alegraron n el día.

      Un beso con sonrisas!

      Elimina
  9. Hauríem de donar més sovint la mà, espontàniament. I si te la demanen d'aquesta manera, encara més!
    Gràcies Roser per donar-nos a conèixer aquesta treballadora de la terra i la poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Xavier!
      Va ser un goig per a mi conèixer-la...I és que el camp inspira molt, malgrat la duresa del treball.
      Una mà salvadora no se li nega a ningú i si va acompanyada d'uns precs tan plens de sentiments, és tot un plaer.
      Bona nit tardoral( ara , sí).

      Elimina
  10. Aquestes mans que encara són a l'abast quan es necessiten, són les que ens salven sovint de deixar de creure en la humanitat. Benvingudes siguin!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant Montse, mentre hi hagi unes mans amigues, disposades a acudir a la crida d'algú que passa per uns moments crítics, vol dir que el món encara té solució...
      Petonets de bona nit.

      Elimina

  11. El silenci és la llavor del mot i la mà el símbol que venç la por. Sensible i meravellosa entrada, M. Roser.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden les teves paraules...Amb unes mans plenes de la llavor del silenci, que acudeixin a la nostra crida, no hem de tenir por de res...
      Petonets cap el Far, Jordi.

      Elimina
  12. Querida y entrañable amiga Roser, ya estoy de regreso estaba de viaje por eso mi tardanza en visitar tus maravillosos textos y poemas.
    ¡Este es hermoso! yo te ofrezco mi mano amiga en la distancia, quzas este helada tambien pero lleva cariño hacia ti.

    Amigo: aprieta hacerme fuerte, bien fuerte la mano
    tú que la tienes segura y reposada;
    tengo muchas, muchas ganas de llorar
    y me encuentro sola en medio de la multitud.

    un besito y mi abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Con razón tu blog también estava descansando...
      Gracias por tus palabras , amiga. A pesar de la distancia he percibido la calidez de tu mano y me quedo con el cariño...

      Fíjate, lo bien que has traducido el poema; cuando hay sentimientos de por medio, los idiomas siempre son un puente que nos une.

      Besos y sonrisas.

      Elimina
  13. M'ha agradat molt el poema de Maria Font i Castany... versos senzills i directes, com són sempre els versos que saben parlar en silenci.

    Un abraç

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tinc debilitat pels poemes de la gent del camp, perquè tenen una sensibilitat especial, pel contacte diari amb la natura...I de silenci no els en falta pas!
      Petonets, Ximo.

      Elimina
  14. Has fet molt bé de compartir aquest poema tan bonic i tan ple de tendresa. I, alhora, de donar-nos a conèixer aquesta sensible poeta.
    Estimo al silenci, perquè em permet "sentir" moltes coses, inaudibles entremig del brogit.
    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment era una persona dolça i tímida, em va agradar conèixer-la...
      És veritat, només el silenci ens permet escoltar sentiments, tan si venen de fora com els que guardem ben endins!
      Petonets, Glòria.

      Elimina
  15. Les mans amigues s'agraeixen tant!
    Jo també sóc de poc parlar. Potser per això els meus comentaris sempre són curts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un mà amiga et pot salvar de mots entrebancs...
      Jo sóc una enamorada del silenci, però per altra banda, sóc bastant de enraonadora, encara que sembli una contradicció...
      Petonets i somriures.

      Elimina
  16. Molt molt bonic el poema, val la pena deixar-se agafar per la mà d'un amic, confiar-hi, tot i que de vegades sembla que potser no ens entendrà, que cadascú està en el seu món i que ens creuem, sí, però que tornem al nostre món. Potser val la pena, ni que sigui per aquests encreuaments, que ens donem fort la mà...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em sembla que un amic és aquell que hi és quan li demanes, però que també et dóna la mà quan tens un problema, encara que no li demanis...Potser és una bona manera de saber amb qui pots confiar.

      Estic contenta, he anat a votar i m'ha sorprès la gentada i el bon ambient que hi havia...

      Petonets, Gemma.

      Elimina
  17. Emocionant el poema, pels sentiments i per les certituds que demostra. En tal dia com avui, veiem que si ens donem la mà s'esvairan moltes de les nostres temences.
    Bona tarda, Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que si Olga, els sentiments i són a vessar en cada vers. Avui si més no, hem allargat la mà a molta gent i això ens dóna confiança, però encara caldrien més mans enllaçades per arribar al cim de la llibertat...
      Petonets, Olga.

      Elimina
  18. Preciós aquest poema buscant la ma amiga. M'ha emocionat la història de la Maria i el seu silenci.
    Una abraçada M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment era una persona que intentava passar desapercebuda i vaig poder comprovar que la timidesa l'acompanyava, malgrat l'edat tan avançada que ja tenia...
      Petonets, Anna.

      Elimina
  19. Bell poema!, què fariem sense poder agafar la mà d'un bon amic. Dóna i rebre la mà enforteix el cor. I també valoro el silenci, malgrat no ser poeta.

    T'allargo la meva mà, de tot cor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que és bonic Audrey. Una mà que ens acompanyi, que ens acaroni...Com dius tu enforteix el cor del qui la dóna i del que la rep.
      Ser poeta no és només patrimoni de qui fa versos, és una actitud davant la vida i em sembla que tu, la tens amb escreix.

      Moltes gràcies, m'arriba el seu caliu.
      Petonets.

      Elimina
  20. Què maco aquest homenatge de l'amistat que ens has regalat amb aquest poema de la María Font, tan ben escollit!!
    En LLach també té una cançó molt maca "Dona'm la mà" (D'e'n Martí i Pol) que m'agrada molt.
    M'ha agradat ser una més en aquesta trobada tan maca de mans amigues, en silenci...Jo també la deixo estesa.
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí el mèrit és de la Maria...Si furguéssim una mica, trobaríem molta gent del camp amb uns sentiments molt poètics i, de vegades, ni ells en són conscients.
      M'agrada molt això de mans amigues en silenci...Són petites alegries que la vida ens regala.
      I jo l'estrenyo ,en el silenci d'aquest capvespre tardoral...
      Molts petonets.

      Elimina
  21. Conec a moltes persones q escriuen, dibuixen, toquen instruments... pq els costa expressar-se oralment. O s'ho pensen. Jo tb m'hi incloc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat de vegades les mans ens serveixen per expressar els sentiments quan no sabem fer-ho amb la paraula; com dius tu, tocant un instrument, dibuixant o escrivint...Si només s'ho pensen , sempre hi pot haver l'opinió d'un amic que els faci veure les coses clares. I estic segura que tu t'expresses molt bé!
      Petonets.

      Elimina
  22. M Roser
    Quin Poema més preciós.
    L´he llegit en veu alta.
    Mercés per aquest Post m´has donat a coneixer una Poetesa magnífica.
    En Marti Pol, el vareig veurer en persona, quan va vindre a Valencia amb en Lluis Llach en "Un Pont de Mar Blava", fa 21 anys, aleshores ja anava amb cadira de rodes.
    Et dono la má junt amb un petó desde Valencia, Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perdona, no havia vist el teu comentari...
      Si que és bonic i pensa que jo vaig conèixer la poetessa que ja tenia prop de noranta anys i era molt tímida i entranyable...
      Ves per on, dec ser de les poques persones que em trobo pel bloc, que no els agrada gaire en Llac; m'agraden les lletres, però cantades per algú altre!
      Petonets.

      Elimina