Subscribe:

dijous, 2 d’octubre del 2014

TENDRESA

Aquestes vacances, endreçant papers, vaig trobar coses escrites que ni sabia que tenia. Entre d'altres aquesta frase que m'ha encantat, però tinc un dilema i és que no sé si la vaig escriure jo (que ja m'agradaria), o algú altre. He buscat per Internet i no n'he tret l'aigua clara. De totes maneres, com que és molt bonica, he pensat que en podia fer un post. Si algú sap de qui és, m'agradaria saber-ho, perquè sinó ( encara que em passi una mica), me la quedaré...

Si els sentiments anessin a l'escola, a la tendresa li donarien matrícula d'honor!

La Mixi, te cura del petit Biel, com si fos un  dels seus gatets.    
El nen, dins del bressol, és feliç.


M. Roser Algué Vendrells

54 comentaris:

  1. Jo no l'he escoltat mai i la veritat és que està molt bé, aquestes frases deuen ser com el vi, que amb els anys milloren. Fes-la teva, el sol fet de guardar-la ja te'n dóna l'ús.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobo que la tendresa és de les emocions més dolces...Mira si ningú no me la reclama...
      Bon vespre, Joan.

      Elimina
  2. Tampoc he sentit mai aquesta frase, així que potser sí que és teva! Bé, que jo no l'hagi sentit no vol dir res, però realment no em sona. M'encanta la foto, veieu com els gats no són tan dolents. El meu també em llepa per tenir cura de mi, i això que ja estic granadet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que vaig trobar papers que fins i tot havien canviat el color, ja eren groguencs!
      No crec pas que siguin dolents, però penso que són independents i van a la seva.
      El Biel ja té 9 anys, i de petit, no hi havia manera de treure la Mixi del bressol...
      Ara que a mi, sempre que l'intento agafar, em clava les ungles i això que m'encanten els animals!
      Bon vespre, XeXú

      Elimina
  3. Jo tampoc conec la frase... No l,havia sentit mai. És bonica. La tendresa sempre trauria matrícula d'honor. Segur. Que bonica la foto ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veig qua al final me la podré quedar, que bé...La foto és el Biel el meu renebot,
      quan era petitó i no podíem treure el gat del bressol. Sembla mentida però, els animals, tenen un tracte especial amb els infants...
      Petonets, Carme.

      Elimina
  4. No conec la frase.
    Sé què diu la Mixi: "Aquest nen es meeeeu."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment la gateta actuava com si el nen fos seu...Si el trèiem del bressol, no ens n'adonàvem i ja hi tornava a ser i això que aleshores la Mixi era molt joveneta!
      Petonets Xavi.

      Elimina
  5. Aquesta frase preciosa per a mi és nova.
    La tendresa d'aquesta foto la fa més maca encara.

    Aferradetes tendres! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que quan vaig trobar la frase havia de buscar una foto que si adigués i aquesta em va semblar prou tendra...
      Petonets, dolcets:)

      Elimina
  6. Segur que és teva, parla de l'escola, la tendresa... M.Roser cent per cent! :)
    I la fotografia és preciosa preciosa!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa il·lusió que la veieu del meu estil...Moltes gràcies!
      Ara el nen i la gateta, ja són força més grans...
      Petonets, Sílvia.

      Elimina
  7. Tampoc jo le sentia mai, però es molt bonica. I la mixi amb el Biel m'ha recordat el meu Diesel ( un siamès que en va acompanyar durant divuit anys) amb els meus fills petits, sempre dormia als peus del bressol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram si que va ser una bona i llarga companyia, divuit anys...Aquest em sembla que en té uns deu...La Mixi no es movia de la capçalera del bressol i el nen feliç.
      Petonets, bruixeta.

      Elimina
  8. Jo tb crec que la frase és teva, et queda bé. No sé quin dels dos fa cara de més feliç... Bon cap de setmana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, doncs me l'adjudicaré...La veritat és que als dos se'ls veu molt feliços!
      Petonets, Loreto.

      Elimina
  9. Bona frase. Los meus gats també me fan festes... tot i que no obro llaunes de caviar ;-D

    Bona foto... gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs aquesta gateta s'estima molt el nen, però a mi m'esgarrapa si el vull tocar... Ho he de fer quan no mira!
      Gràcies a tu pel comentari.
      Petonets, Montse.

      Elimina
  10. Queda-te-la com a teua, M. Roser: ets ben digna d'ella. La tendresa ho pot tot, pense, encara que de vegades no és ben entesa.
    Salut i poesia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Jesús, trobo que en al món dels sentiments, la tendresa és la reina...És veritat, hi ha gent que la confon amb alguna cosa feble o cursi...No saben el què es perden!
      Petonets,

      Elimina
  11. La tendresa és la reina. La frase ben segur que és teua.

    ResponElimina
  12. Ves per on, al llegir el teu comentari m'he adonat que he posat el mateix que tu, a l'anterior resposta...I és que suavitza qualsevol contratemps!
    Petonets.

    ResponElimina
  13. Oh, això sí que és tendresa. Com s'estimen.. Un petó i bona nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, i no sé qui estima més a qui, perquè els dos fan cara de felicitat...
      Bon cap de setmana i petonets de bona nit.

      Elimina
  14. Crec que a tots ens passa que algunes coses que guardem ens les fem nostres i no sabem després si realment ho són. Però si no és teva ara també ho és.
    frase molt bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps què passa, que de tant en tant endreço papers i sempre surten coses inesperades...
      M'ha fet gràcia posar-la amb aquesta foto.

      Elimina
  15. M. Roser, jo crec que pot ser teva perfectament, fa molt per tu. Queda-te-la sense manies, si algú en té el copyright, ja et perseguirà :)
    Veure la Sara amb la gossa dels meus pares, la Kuma, també és 100% tendresa. Els nens i els animalons són una cosa impressionant, matrícula és poc!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Gemma, mentre ningú es queixi...
      No sé perquè però el mateix animaló, es comporta diferent amb un infant que amb un adult, encara que els tractis bé!
      Petonets.

      Elimina
  16. Per a mi la paraula "tendresa" és la més maca... Per totes les emocions, sempre bones i dolces" que em suggereix.
    Així doncs, sigui qui sigui l'autor de la frase, jo també ho sento així.
    M'ha agradat molt la foto que has escollit per donar-nos una mostra de "tendresa"
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo penso que no hi ha cap sentiment que li faci ombra a la tendresa...Ella suavitza qualsevol situació que podem viure.
      Les fotos familiars, són un bon lloc per buscar, sempre fas alguna troballa!
      Petonets, Montse.

      Elimina
  17. Molt bonica la frase M. Roser, jo també penso que es teva, és el teu estil. La fotografia és tot tendresa.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està bé això de tenir un estil propi, he, he...Ara, tan el Biel com la Mixi, ja tenen nou anys, però s'estimen igual!
      Petonets, Anna.

      Elimina

  18. Després de fer un estudi en profunditat de l'estructura morfosintàctica, així com dels elements significants, crec estar en posició de dir que, molt probablement, la frase
    és teva! I ben encertada que és...

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram Jordi, veig que has fet un estudi molt profund de la frase, he, he, i si has arribat a aquesta conclusió segur que és veritat...
      Haurem d'intentar colar una mica de tendresa a les escoles, a veure si pugem el nivell
      de sensibilitat del personal, que prou falta fa!
      Petonets, camí del Far.

      Elimina
  19. Hola, M. Roser:

    Pasa que a veces escribimos algo y no le ponemos que es nuestro, luego pasa el tiempo, lo encontramos y luego no sabemos... o nonos damos cuenta de que es nuestro.
    A mi me pasa bastante eso, y con pena lo tiro o, borro si lo tengo escrito, por no acordar me.
    La foto es tan tierna,.. de una belleza extraordinaria. Me ha encantado.
    Siempre es un inmenso placer pasar por tu casitaa virtual.

    Te dejo mi gratitud y mi estima siempre.
    Un abrazo y feliz semana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marina!
      Suele pasar cuando nos ponemos a ordenar papeles, a partir de ahora firmaré lo que escriba...

      El niño de la foto és el hijo de mi sobrina, cuando era pequeñito, la gata parecia su guardaespaldas, siempre estava pendiente de él.

      Besitos y sonrisas para ti.

      Elimina
  20. No se si és teva, M.Roser, però mereixeria ser-ho.
    Ho sigui que si ningú la reclama te l'adjudico!
    Petonets...tendres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs adjudicada queda, Glòria... Com que l'octubre és un mes important per mi, serà un regal que em faig.
      Petonets..miau!

      Elimina
  21. Jo no l'havia llegida mai, és molt bona, m'agrada molt. :)

    Un abraç tendre per a Roser! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que és una frase bonica i t'asseguro que si l'hagués escrita jo (?), n'estaria ben orgullosa...
      Gràcies per l'abraçada tendra.
      Petonets Ximo:)

      Elimina
  22. Tant és qui l'hagi escrita, M. Roser; és bonica, molt bonica i ben certa! La tendresa és una de les poques riqueses de valor incalculable que encara ens queden, en aquest món cada vegada més esgavellat.
    I moltíssimes felicitats pel teu sant, bonica! Que el teu Roser no deixi mai de florir, i que els teus amics en puguem veure les roses!
    Una abraçada molt, molt gran!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bonica i tant, però és una qualitat que sovint les persones no sap apreciar i no saben el què es perden...
      Moltes gràcies Montse, fa il·lusió que algú se'n recordi, ara m'acaben de trucar des de Berga...Roses i espines, però Intentaré no punxar ningú, he, he...

      Molts petonets, amb roses de tots colors.

      Elimina
  23. Tendresa, calidesa i seguretat encara que el moment de vida sigui tan fràgil... A vegades en posar-me a dormir penso en el gosset que dóna les voltes per jeure al jaç, s'hi acomoda, i jo també faig costat a les petites criarures.
    Bona nit, Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi havia manera de treura la gateta del bressol del nen. Només girar-te i ja hi tornava a ser. Suposo que com que l'qnimalò no havia parit, el seu instint maternal va fer que " l'adoptés...Tens un gosset? A mi m'agraden molt els animals, però a casa no n'hem tingut mai. A la masia de la mare , sempre en tenien dos o tres...
      Petonets, dolços.

      ResponElimina

      Elimina
  24. No decorrer da vida vamos guardando coisas que futuramente se tornam tesouros do tempo, trazem sentimentos bons e suaves, doces lembranças é como se fossem sorrisos e carinhos guardados que possuem mistérios nem todos que encontrar vão poder usufruir apenas aqueles que tem pureza de coração.
    Desejo-lhe muitos sorrisos e suavidade do carinho de flor.
    beijos
    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amiga Joelma, és com si el nostre cor fos una capsa de tresors, on hi guardem tots els sentiments positius( tendres , suaus, d'amistat...), que ens anem trobant pel camí de la vida ...Amb el temps, els tornem a reviure i en tornem a gaudir com la primera vegada, amb tota la seva puresa.
      Petonets,i somriures de colors.

      Elimina
  25. ¡Hola Mª Roser!!!

    Paso a dejarte mi gratitud y mi estima: por tu buen hacer y tu cercanía. Al paso, ver esa tierna foto que causa gran placer. Hay que ver lo cariñosos que son los gatitos.

    Siempre es un placer pasar por tu casa.
    Te dejo un cálido abrazo y besos azules en vuelo.
    Feliz fin de semana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marina!
      Muchas gràcias por tus amables visitas. Da gusto poder hablar, aunque sea de forma virtual, con buenas amigas como tu.
      Los animalitos són un primor, si tu los quieres elllos te corresponden.

      Muchos besitos para ti como si fueran una pequeña lluvia de estrellas.
      Que disfrutes de un domingo feliz.

      Elimina
  26. Unes paraules boniques i encertades i una foto tendra i preciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agrada molt la frase, per això em volia assegurar la possibilitat de que l'hagués pogut escriure jo...Quan en una família hi ha nens i animalets, surten fotos tendres com aquesta.
      Petonets i somriures.

      Elimina
  27. Hola M Roser.
    Ets tant tendre que la frase ben bé pot ser teva.
    M´encante aquest post tan el gatet con el nen.
    Petons, Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montserrat, realment la foto és l'expressió de la realitat, gat i nen eren inseparables...
      Bon vespre, boniqueta.

      Elimina
  28. Hola M. Roser.
    Moltíssimes gràcies pels teus comentaris a Ambonsulls.

    Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joan,
      Moltes de res, m'agraden els teus posts, perquè amb poques paraules( o sense) expresses molt bé els missatges que ens vols fer arribar...
      Petonets.

      Elimina