Unes fotos fantàstiques
Fa un temps, mirant la revista Descobrir Catalunya, vaig ensopegar amb unes fotos de muntanya que em van semblar una meravella. Vaig investigar una mica sobre el seu autor i resulta que eren d'un noi, bastant jove, de Navàs. I em va fer il·lusió perquè jo també en sóc filla.Us deixo un petit tast d'aquestes fotos espectaculars. Les paraules del peu de foto, també són seves. Si en voleu veure més, cal que cliqueu aquí.
 |
| Montserrat és un castell de núvols. |
 |
| La corona del cel. Montserrat. |
 |
| Vesubi de llum, Pedraforca. |
.jpg) |
| Mirant com la nit besa el matí. Rasos de Peguera. |
 |
| Eternament encantats. Llac de Sant Maurici. |
 |
| La llum ens guia, la sort ens somriu. Pic de Midi d'Ossau. |
M. Roser Algué Vendrells
Precioses les fotos...
ResponEliminaVeure Montserrat com si fos un vaixell navegant en un mas de boira, és una imatge sempre espectacular, jo ho he vist algun cop des de la muntanya de Sant Llorenç de Munt.
Quan vaig veure les fotos d'aquest noi me'n vaig enamorar( de les fotos), trobo que tenen un encant especial i també m'agrada les frases que hi posa...
EliminaPetonets, Carme.
ResponEliminaEstilísticament suggeridores, precisament el dia del taller de fotografia Vilafranca parlo, entre altres coses, de paisatge. Últimament va de fotografia!
Abraçades, des de El Far.
I a tu què t'he de dir Jordi, que n'ets un mestre de les fotos...Però em va fer il·lusió que fos un noi molt jove i nascut al mateix poble que jo!
EliminaPetonets des del peu de Collserola.
M'agrada molt especialment "Vesubi de llum".
ResponEliminaBon estiu, M. Roser.
Trobo que les seves fotos d'alta muntanya, tenen un encant molt especial...
EliminaBon estiu per tu també, Novesflors.
Genials! I els textos del tot adients. Si que tenen alguna cosa d'especial, sí.
ResponEliminaLa veritat és que per triar-ne unes quantes m'hi vaig passar una bona estona, perquè totes m'agradaven...Aquest dia al Facebook, vaig veure que n'havia penjat de la Patum de Berga, també d'espectaculars...
ResponEliminaBon vespre, Loreto.
Montserrat, el Pedra, els Encantats... Bona tria de muntanyes-símbol, magníficament fotografiades.
ResponEliminaTu, com que et coneixes totes aquestes muntanyes, segur que les has vistes en situacions també molt fotogèniques...
EliminaEm va fer gràcia que fossin d'un paisà meu!
Bona vespre, Xavier.
Aquest noi és un poeta de la paraula i l'imatge. Només amb una mirada sensible és pot captar tanta bellesa.
ResponEliminaVaig a veure'n més!
Doncs si noia, perquè el paisatge hi és per tots, però per saber captar l'instant precís, s'ha de ser tot un artista i els peus de foto que hi posa son molt poètics...
EliminaEm va semblar que seria bonic compartir-les.
Bon vespre Glòria.
Realment són unes imatges fantàstiques!!... Ja m'imagino la bona sensació que va sentir aquest noi davant d'aquests preciosos paisatges...Quina passada estar allà en aquell moment!!.... Gràcies per compatir-ho.
ResponEliminaUna abraçada.
A mi m'agraden molt i saber captar el moment precís, no ho sap fer tothom, perquè de vegades és només un instant de màgia...
EliminaI Montse, segur que tu les faries igual de boniques si t'ho proposessis, sí, ja sé que ets més de detalls, però que també són especials i màgics...
Petonets, Montse.
M’agrada la fotografia i, aquestes, són unes magnífiques fotos. Bona troballa, M. Roser. Felicitacions a l’autor.
ResponEliminaAbraçades d’anada.
Tens cops amagats noieta, no sabia que t'agradés la fotografia...I tu les pots fer a vol de Papallona! Realment són unes fotos fantàstiques. Segur que el Sergi, estarà content que agradin tant...
EliminaPetonets de tornada.
Impressionants!
ResponEliminaI tant Helena, ja m'agradaria només que alguna de les que jo faig, s'hi assemblés una mica...
EliminaPetonets .
Aquestes imatges són un un regal meravellós per poder començar la setmana amb un gran somriure sabent que, malgrat tot, tenim uns paisatges fantàstics i gent que sap com mirar-los.
ResponEliminaAferradetes i bona setmana, nina!! :)
La natura és així de generosa , ens regala uns paisatges fantàstics, sort en tenim que hi ha qui sap captar-ne l'essència en el moment precís...
EliminaPetonets de dilluns, Lluneta.
Són unes fotos genials, llocs emblemàtics de la nostra terra des d'un punt de vista perfecte . M'ha fet gràcia això que el jove autor sigui del nostre poble.
ResponEliminaPetonets
S'ha de tenir molta sensibilitat, per saber captar la màgia de cada instant...
EliminaNo hi havia pensat que també és el teu poble, potser tu coneixes la família i tot, perquè hi vas viure més temps...Fixa't que havia anat al casal que el teniem davant de casa, jo encara recordo el senyor Badia, que amb el pare eren molt amics...
Petonets, Anna.
Fantàstiques, sí, els jocs amb les llums... un plaer, merci!!
ResponEliminaA mi em van enamorar, trobo que s'ha de ser molt sensible per captar aquests instants de la natura... De res!
EliminaPetonets, Gemma.
És una delícia contemplar aquestes imatges, però no em cau la bava només per això, també m'encantaria trepitjar aquestes muntanyes! Les fotos no serien tan espectaculars, però la vivència valdria la pena.
ResponEliminaTens tota la raó, XeXu, seria fantàstic passejar-se per aquestes muntanyes i poder contemplar aquest espectacle al natural...Però mira, a mi les fotos em fan somniar el moment màgic que van ser fetes...
EliminaA mi sempre m'ha agradat la fotografia, però no sóc massa destra, en aquest afer! Faig el què puc...
Bon vespre.
Son precioses M.Roser.
ResponEliminaGràcies per compartirles.
Un petó, Montserrat
M'encantaria poder fer unes fotos com aquestes, trobo que s'ha de ser molt sensible i tenir molta paciència, per captar cada instant màgic...
ResponEliminaPetonets i que tinguis un bon dia, Montserrat.
Ostres...unes fotos espectaculars! i posa els peus en aquests paratges ha de ser un regal pels sentits.
ResponEliminaGràcies per compartir!.
I tant que sí Audrey i si mires el seu bloc, en té moltes més...Penso que a part de ser un bon fotògraf, s'ha de tenir una sensibilitat especial per captar aquests moments tan màgics...
EliminaPetonets.
Quando o homem tem a sensibilidade de captar o que de mais lindo a natureza tem a oferecer em sua essência é puro deslumbramento para a apreciação.
ResponEliminaNada pode imitar tão bela perfeição.
Isso mostra o quanto somos abençoados por Deus em sua criação.
Beijos
Joelma
Joelma, la natura ens regala moments d'una gran bellesa, que estan a l'abast de tothom...
EliminaPerò per saber captar-los amb la càmera, s'ha de tenir un sensibilitat especial i molta paciència, per trobar el moment màgic...
Petons i somriures.
meravelloses i tan properes
ResponEliminaI tant Xelo, són aquí mateix, a l'abast de la mà...De vegades anem a buscar paisatges a llocs llunyans i no ens adonem que a pas de xiruca en podem veure de molt màgics...
EliminaPetonets.
Quina meravella d'imatges!!!
ResponEliminaLa revista Descobrir Catalunya té això, unes imatges precioses del nostre estimat país i unes descripcions fetes amb el cor, amb les emocions a flor de pell. Tinc la sort de tenir-la a l'abast i cada mes me la repasso tota, tota!
Gràcies Roser!
Jo no sóc de comprar revistes, però aquesta és l'única, perquè pots admirar llocs d'aquí que són meravellosos i que no sabíem ni que existien...I ens adonem que el nostre país és petit, però bonic i a voltes molt màgic...
EliminaEl noi ( Sergi) va estar molt content, quan va veure el post.
Petonets, guapa.
Quina mirada aquest noi jove, Roser. Els petits textos també hi fan.
ResponEliminaRoser, no sé si li passa a algú més. Blogger m'avisa quan publiques i jo entro al teu blog quan puc, però ja van dues vegades que intento entrar al cap d'un parell de dies d'haver sortit l'avís i no em surt la teva darrera entrada. Només la penúltima. Inclús entrant al blog externament des de google, la que parles del cor de Catalunya no m'apareix. Si no t'ho ha dit ningú més, miraré la configuració dels blogs que segueixo, però no em passa amb ningú més. Un petó, guapa.
Suposo que saber aquestes fotos tan espectaculars , és qüestió de sensibilitat i paciència...
EliminaAixò que dius del meu post del cor de Catalunya, que es veu però no surt, és problema meu, que tot fent proves vaig clicar publicar , sense adonar-me'n, d'aquí uns dies ja es veurà. Alguna altra vegada ja m'ha passat, com que sempre vaig esverada...
Petonets, Teresa.
Son unes fotos molt maques , una delícia !
ResponEliminaSi que ho són Artur, és que tenim un país petit, però amb paisatges molt màgics!
EliminaM'agradaria ser a les muntanyes al moment del clic!!!
Petonets.
Realment aquest xicot sap fer poesia amb la seva càmera! El paisatge és el mateix per a tothom, i en canvi no tots sabem veure-hi el mateix quan el mirem...
ResponEliminaUn plaer, com sempre, el que ens ofereixes en els teus posts..., tot i que de vegades, com avui, arribo a misses dites!
Una gran abraçada!
Perdona Montse, no havia vist el teu comentari.
EliminaTens raó, segur que són moltes les persones que han vist aquestes muntanyes, però per captar aquests instants tant màgics, s'ha de tenir molta sensibilitat i paciència( per esperar el moment precís).
No passa res Montse, ja sé que sempre hi ets!
Petonets.