L'ILLA DE LA CALMA
(Ui, quines vacances!)
.jpg)
En Santiago Rusiñol, va ser un gran pintor de l'època modernista, però també era escriptor. En una revista que vaig llegir, hi havia un comentari sobre el seu llibre "L'illa de la calma". Vaig pensar que me'l compraria, perquè em sembla que no està exhaurit.
A ell, el va impressionar molt la vida a l'illa. La revista havia seleccionat uns quants fragments del llibre, que jo us deixo aquí, perquè els he trobat molt interessants.
" Lector amic...Segueix-me en una illa on sempre hi fa calma, on els homes no porten mai pressa, on les dones no es fan mai velles, on no es malgasten ni paraules, on el sol hi fa estada i on fins la senyora Lluna camina més a poc a poc, encomanada de la mandra".
"Aquesta illa és Mallorca lector. És aquesta moneda grega muntada en blau que, segons diuen, va eixir de la mar salada per a prendre el sol una estona i si va trobar tan bé, que si va quedar adormida".
"Així que hi hagis desembarcat t'entrarà una mitja son tan rítmica i melodiosa, unes ganes de no fer res tan segures i definitives i un ensonyament tan seguit, que diràs:" Aquesta és la terra que convenia al meu mal; una terra que sense dormir, si pot reposar i somiar-hi".
 |
| Vall dels tarongers ( Viniaraix), Santiago Rusiñol. |
Espero que aquest petit tast, us agradi tant com a mi. M'ha semblat una visió molt bonica d' el racó de sa Lluna i l'he volguda compartir i fer un petit regalet a la nostra amiga Lluneta.
 |
| Hort mallorquí , Santiago Rusiñol. |
M. Roser Algué Vendrells
A mi també m'han vingut ganes de llegir-lo!!...
ResponEliminaDe totes maneres Mallorca ja no és la mateixa illa de calma que descriu Rusiñol...Però en la seva lectura segur que s'hi gaudirà...El buscaré a la Biblioteca...Gràcies per compartir-ho.
Una abraçada molt forta i bon cap de setmana!!
Jo no l'he llegit encara, però després de veure aquests fragments, suposo que deu ser un llibre preciós...Tens raó Mallorca ja no és el què era, però ens queden les illes més petites, on encara és un plaer fer-hi una escapada, sobretot, Formentera...
EliminaPetonets i un bon cap de setmana també per a tu :)
Roser! A falta d'una illa de la calma exterior, sempre podem gaudir de la nostra illa de la calma interior i particular. Que també val? :)
ResponEliminaPer cert... i a Mallorca els homes, tampoc es fan vells o només és privilegi de les dones?
Abraçadaaaaaa!!!!
Tens raó Judit, però de vegades per aconseguir una illa de pau interior ( el millor), ajuda molt, que l'entorn sigui tranquil, illa o no...
EliminaJo estic pensant de fer un cop de cap, però potser encara que no hagi arribat al "setè vagó", he recordat que no hi puc anar en tren...Veig que en Rusinyol, també tenia sentit de l'humor!
Petoneeeeets :)
Quina delícia, aquestes pintures! Mallorca inspira.
ResponEliminaEstà molt bé això de combinar literatura amb art pictòric...Jo, en Rusiñol només el coneixia com a pintor, per veig que les paraules també les dibuixava molt bé...
EliminaBona tarda, Helena.
Tots hem de cercar un lloc on mantenir-nos en calma i carregar bateries per continuar lluitant cada cia.
ResponEliminaI tant , Joan, sinó sempre podem fer com diu la Judit, gaudir i treure força de la nostra illa interior...
EliminaQue tinguis un bon cap de setmana.
un llibre pendent ....no ´se si ara Rusiñol la nomenaria illa de la calma ....amb el Bauzà i el seu govern enlloc de calma estant en peu de guerra ....ai no puc evitar anarme'n de la literatura al moment present
ResponEliminaPotser en diria l'illa dels alemanys o dels despropòsits lingüístics...És normal fer una associació d'idees, no se pas on anirem a parar...
EliminaQue tinguis un bon diumenge.
Quant i quant ha canviat aquesta illa des d'aleshores!!!
ResponEliminaNo he vist el post de sa lluna, però hi aniré també... Ésmolt bonic.
Tens raó ha canviat molt, però encara conserva llocs tranquils que la gent no coneix i que són una meravella...
EliminaTenia el post guardat, però m'ha semblat el moment oportú penjar-lo ara, per fer costat a la Lluneta. Al cap i a la fi, és el seu Racó...
Petonets, Carme.
Aquest cuadre transmeteix poesia i ,una contemplació a l'armonia del ésser humà.
ResponEliminaTarda de nuvols.
Penso que a ses illes hi ha encara molts racons poc coneguts, que són uns quadres perfectes que la natura ens regala i que la seva contemplació ens transmet com dius tu, poesia i dona harmonia a la nostra vida. Gràcies per ser-hi. Aquí fa una tarda ben assolellada tot i que, a l'horitzó, es veuen unes bones castelleres...
EliminaQue tinguis un bon cap de setmana.
Sí en Rossinyol visqués la Mallorca d'avui en dia, quedaria garrativat, esmapardut i estorat. Digo!
EliminaEn lloc de Rusiñol he escrit Rossinyol. Ara vaig al cuarto dels mals endreços y m'hi tancaré com a càstig.
EliminaTens tota la raó, si aixequés el cap, es tornaria a morir de cop...Dius i dius bé!
EliminaNo et preocupis Gregori, que jo també l'he escrit malament...I no et castiguis, perquè realment seria més lògic escriure-ho com la nostra au que canta millor...Així, que ja pots sortir del "quarto de les rates"!!!
Bona nit tingueu.
No hi ha tanta calma, però és una terra preciosa. I sentir parlar mallorquí és emocionant. Em sembla que sa lluna estarà encantada amb el regal.
ResponEliminaPenso que s'ha de saber trobar els racons que ningú ha contaminat, que encara n'hi ha molts...Ai, sí, l'escrit de la Lluneta em va agradar molt. Per què ens han de prendre els signes més evidents de la nostra identitat?, No hi ha dret.
EliminaBona nit, Loreto.
Preciós Post.
ResponEliminaEl gran Santiago Rusiñol, tan que m´en parlaba el meu pare.
Bona nit desde Valencia, Montserrat
Gràcies Montserrat, trobo que és molt bonic que la mateixa persona dibuixi els paisatges amb els pinzells i amb paraules...
ResponEliminaPetonets de bona nit.
Bon dia!
ResponEliminaTranscric un tros d'apunt del "Dillatari" d'en Ponç Pons que tot i que fa referència a Menorca, evidentment es pot aplicar a la seva germana gran:
"Anam de bon matí a la platja verge de Cavalleria. Ja hi ha gent. L'aigua és neta i cristal·lina. En qüestió d'una hora sembla un parc d'atraccions.
Mig arenal en pèl, algun radiocasset, cans amollats, iots, llanxes, jugadors de paleta...
Ningú no parla la nostra llengua. Ni tan sols els catalans (se'ls nota a l'accent i els fuig alguna expressió) que llegeixen el Sport.
Fris que véngui la tramuntana i s'ho endugui tot.
No em vull desanimar. Faig una volta discreta fins al final de la platja amb en Llorenç i n'Ignasi. Ens enfilam pel coster i ens ficam dins un blocaus mig esfondrat.
Pens en la gent que hi va viure, en els soldats que hi van fer la guerra. Dies tranquils vora un mar de soledat i peix.
M'apassion parlant de la bellesa sagrada d'aquesta illa i els fills em miren benèvols:
- No t'esgavellis, papà!
- No n'hi ha per a tant!
Tornam esquivant gent al nostre lloc i amb una simple careta (cada para-sol sembla una botiga: matalassos, barques de plàstic, geleres portàtils, taules, cadires...) anam a bussejar fins a unes roques que separen la platja en dues.
Hi ha una escurçana que es colga. Si qualcú hi posa el peu... Davall l'aigua sentim el so de les pedretes, dels petits macs que borinen a causa del corrent.
De nou al petit lloc on na Roser pren el sol, veig com els fumadors deixen les llosques de cigarreta clavades en l'arena.
Anar i venir
per l'arenal de gent.
No sóc Crusoe.
Sé que tenen tant de dret com jo de ser a Menorca. ¿Però se l'estimen de ver? ¿Qui s'interessa per ella, pels seus costums, la seva història, la seva llengua? ¿Qui la respecta, la salva, la protegeix? ¿Se l'estimen els menorquins?
M'imagín nu,
trescant aquest platjal,
Bach amb perruca.
És la una i partim. En tot moment he intentat posar bona cara per no influenciar els meus fills ni espanyar la festa a ningú. Ells han nascut amb açò i ho troben natural. Jo no m'hi acostum. ..."
Petons suaus plens de calma per a tothom
Moltes gràcies noieta, m'ha agradat molt aquest fragment...
ResponEliminaRealment les illes tenen racons d'una bellesa incomparable, però que molta gent no es pren la molèstia de descobrir i s'amunteguen com formigues bellugadisses...I si que n'hi ha per tant, i per més! i totes ses illes són precioses...
I jo em pregunto, qui em va veure prenen el sol en aquella petita cala? Sort que jo no faig nudisme, he, he... Però tan a Menorca com a Formentera, he compartit platja amb els que porten el banyador fet de brisa marina!
La marinada que bufa fluixet també et porta petonets per a tu.
Jo també coneixia a Rusiñol com a pintor i me sorprès com tu, Roser, en veure que també dibuixa bones paraules !!
ResponEliminaEstic segur que avui en dia, a l'illa de la calma , sabríem trobar llocs encalmats i molt agradables i on la Lluneta ens hi podria acompanyar !!
Bon regal , Roser !!
Segur que si Artur, pensa que les vegades que hi he estat, mai m'he quedat a les aglomeracions turístiques i he pogut gaudir realment de llocs d'autèntica calma. Només cal saber trobar-los ja que solen ser lloc de més difícil accés, o que no se sap per què, no s'han posat de moda...
EliminaGràcies i bona setmana.:)
Santiago Russiñol, l'artista complet. Escriptor, pintor.... i mestre!! M'ha agradat llegir la seva manera de veure la Mallorca de fa un segle.
ResponEliminaFita
Jo vaig trobar-la una descripció encantadora, ja tinc ganes de llegir el llibre. Doncs si que era tot un artista, perquè pintava paisatges, dibuixava paraules...
EliminaLlàstima que en algunes coses han canviat molt, ses illes...
Que tinguis una bona setmana.
Artista polifacètic Russiñol. Com a pintor m'agrada moltíssim, com a escriptor no el conec tant, tret de "L'auca del senyor Esteve", però veig que té una ploma exquisida, igual que els pinzells.
ResponEliminaAvui me l'has descobert, M.Roser, gracies.
Has vist noia, jo també faig descobertes, de tant en tant, i la veritat és que la seva prosa m'ha agradat molt, dibuixa el paisatge amb pinzells i amb paraules.
EliminaPetonets, Glòria.
que puc venir??
ResponEliminapetons de sargantana
I tant, si cabràs dins la motxilla-... Però pel viatge t'hauràs d'estar ben quieteta, per no esglaiar cap urbanita àvid de platges; després podràs corre per la serra de Tramuntana i posar-te de panxa al sol
EliminaPetonets, de bona nit.
Gràcies per compartir aquest bocí de calma, I com es de necessari trobar-la la calma!, a Mallorca, prop de casa, del mar, a la muntanya...la cosa és saber que ets a recer i gaudir!.
ResponEliminaPetonets i bona nit!
De res Audrey, la veritat és que a tot l'entorn de ses illes hi ha uns paratges meravellosos, que la gent no es molesta a buscar i que són autèntics recers de pau i calma, on pots gaudir plenament de la natura en el seu estat més pur...
EliminaQue tinguis una bona tarda.
¡Hola, Roser!!!
ResponEliminaNos dejas un precioso texto prosa poético de un gran artista: creo que es un canto -homenaje a esa preciosa Isla de Mallorca.
No lo conozco pero me gustaría leer un libro suyo; y voy a ver si encuentro por aquí, en Pontevedra algo de él.
Ha sido un placer pasar por tu casa y empaparme de estás bonitas letras e imágenes deliciosas.
Te dejo mi gratitud y mi estima. Un abrazo grandote y se muy muy feliz.
¡Hola guapa!
EliminaFíjate que yo lo conocía más como pintor que como escritor, pero se ve que destacó en ambas artes...Pintava el paisaje con pinceles y con palabras bonitas... De las cinco islas, yo he visitado tres y todas tienen rincones preciosos llenos de encanto. Solo hay que alejarse del bullicio de la gente y adentrarse en los parajes donde la naturaleza todavia se conserva en toda su pureza.
El placer ya sabes que también és mio, de visitarte y que asomes tu carita por aquí!
Un beso grande Marina y muchos pequeños como las gotitas de lluvia que estan cayendo.
Gran artista Rossinyol i preciosa illa Mallorca, en especial aquesta vall dels tarongers !
ResponEliminarecords m roser !
;-)
I tant Joan, trobo que va pintar molt bé la bellesa dels paisatges, tant amb els pinzells com amb les paraulers...
EliminaPetonets :)
Des d'aquest racó que com deia Rossinyol "Aquesta és la terra que convenia al meu mal; una terra que sense dormir, si pot reposar i somiar-hi", on sa calma encara se respira a molts indrets, t'agraeixo aquest regal tan bonic.
ResponEliminaEns l'han fet malbé, però a mi em fa mal escoltar als "turistes" que vénen a per sol, festes i alcohol, dir que l'illa no és el que era. No vull negar que hi ha llocs que s'han venut per això, hem de recordar que aquesta illa viu majoritàriament del turisme. però als mallorquins no ens agrada aquest tipus de turisme, ens agrada la calma de la nostra illa, els seus meravellosos paisatges i la bona gent que ens visita i vol gaudir d'ella com noltros ho fem.
Diculpa per no haver vingut abans, aquests dies estic com a perduda, busco i no sé que busco, com si algú m'hagués deixat anar de la mà ...
Aferradets ben dolces, nina.
Gràssis per tot! ❤
Jo penso que sí Lluneta, que per sort encara hi ha molts llocs on s'hi pot somniar, recordo que fa anys vaig venir al casament d'una amiga i em van passejar per llocs fantàstics de l'illa (tan a la costa, com a l'interior), que segur que encara si deu respirar la mateixa calma, perquè els turistes ni els deuen conèixer, ja que tots es concentren als mateixos llocs, com si fossin formigues...
EliminaPer favor, res de demanar disculpes, jo ja hi he passat per aquest camí i entenc molt bé que et sentis perduda, sort que de mica en mica, el temps va suavitzant la pena...Cuida't molt, bonica!
Un petó molt gros i molts de petits com si fossin estrelletes que t'acompanyin en aquests dies, amb la seva llum:)
Gràcies per mostrar aquests quadres del Rusiñol, confesse que m'havia dedicat més a la seua obra literària i havia bandejat la seua faceta com a pintor, i he de dir que m'ha fascinat. Per cert, la foto és impactant, té una màgia especial.
ResponEliminaDe res Mònica, és que per casualitat vaig trobar la ressenya del seu llibre, que per cert encara no me l'han trobat, a la llibreria on vaig normalment, i aleshores vaig decidir fer un post amb dos dels seus quadres pintats a Mallorca i amb aquesta foto de somni que vaig trobar per Internet...
EliminaCelebro que t'hagi agradat, quan m'arribi el llibre us ho farécaber.
Petonets.
Les dues pintures d'en Russinyol mostren paratges de calma i tranquil·litat igual que descriuen aquests bells fragments tant poètics. Jo em pregunto si avui a Mallorca en quedarà algun d'aquest bonics racons on encara es pugui gaudir de la calma i viure tranquil.
ResponEliminaUna abraçada M. Roser
Paratges preciosos Anna, que encara en queden molts, per sort i és que la gent es concentra als mateixos llocs i es perd el bo i millor...Ai Anna, bona Patum! quina envegeta em fas, jo m'hauré de conformar fent-ne algun salt, mentre miro la tele...Ves per on, encara me'n recordo!
EliminaPetonets, bonica.
ResponEliminaHe llegit L'illa de la Calma diverses ocasions. El seu estil literari és modernisme en estat pur, expressió erudita i sensible del que ara és, en perspectiva, un paradís perdut.
Des del Far, una abraçada!
Que bé Jordi, jo estic esperant que m'arribi, segur que en gaudiré molt de la seva lectura...Perdut del tot, no Jordi, s'han de saber trobar alguns indrets que encara queden, fora de la devastació turística o de la cobdícia dels alemanys...
EliminaSegur que hi ha algun paratge on hi podries ubicar el teu Far...
Petonets, faroner.
Un paradís (perdut, potser) aquesta illa de la calma. Només mirant la foto que encapçala aquesta entrada ja t'hi quedaries sense posar data de retorn.
ResponEliminaPenso que perdut del tot no, Dora...Ara que no és el que havia estat anys enrere segur, es tracta de marxar dels llocs turístics i endinsar-se per l'illa,com un expert explorador...Aquesta foto la vaig treure d'Internet i la veritat el títol del post li fa que ni pintat...I tan que ens hi quedaríem!
EliminaPetonets i bon cap de setmana.
Doncs pinta molt bé. Jo de Santiago Russinyol en recordo molt bé l'obra de teatre "L'auca del senyor Esteve" divertidíssima. La vaig representar quan era jove i encara me'n recordo d'uns quants fragments. És una mica la seva vida disfressada: un noi que vol ser artista i la seva família burgesa vol que continuï el negoci familiar. Però ho tracta amb molt d'humor i és una bona crítica a la societat del seu temps. La novel·la que cites es veu diferent. Almenys aquests trossos són molt poètics. Roser, filla, quants comentaris... m'estic una hora baixant amb el ratolí per poder comentar. Però me n'alegro molt, eh?
ResponEliminaDe fet jo només coneixia l'Auca del senyor Esteve , com a treball literari d'en Rusiñol, estic esperant que m'arribi el llibre de L'illa de la calma, perquè aquests fragments m'han agradat molt...
EliminaM'encanta que estiguis una hora baixant amb el ratolí, això és una injecció de moral, però no sempre és igual...Solució, comenta e les primeres, he, he...
Molts petonets, guapa.