Subscribe:

diumenge, 23 de juny del 2013

VOLDRIA SER...

Voldria ser la pluja,
que amara amb gotes de plata
la teva pell.

Voldria ser la rosada del matí
i que els teus ulls fossin les roses
d’un bell jardí.

Voldria ser la llàgrima,
que et rellisca suaument cara avall
quan estàs trist.

Voldria ser un petó tendre i dolç,
per posar-me en els teus llavis
quan et sents sol.

Voldria ser el teu somni...
perquè quan et desvetllis, de matinada,
pensis en mi.

 M, Roser Algué Vendrells


Aquest és el meu poema que, molt amablement, em va posar en el seu blog, l'amiga Glòria. de GloBos.blog...Gràcies.
Publicat per a

42 comentaris:

  1. Jordi Solà Coll24/6/13 3:56

    M'agrada com jugues amb la tendra contenció dels mots per expressar les emocions. L'aigua tot ho amara: la pluja, la rosada, les llàgrimes; fins
    i tot la imatge -un llac?-, talment sorgida del fons d'un somni, el del darrer tercet de versos...

    Des del Far, de matinada...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser24/6/13 16:53

      Moltes gràcies Jordi, faig el que puc i el resultat no sempre és satisfactori, però en aquest cas , crec que sí...Tu ho dius, format per totes aquestes coses, emergeix de matinada, el llac dels somnis!
      Benvingut a les meves petiteses; cada cop que algú vol compartir sensibilitats, em sento una mica més feliç!
      Una abraçada cap al Far.

      Elimina
  2. Helena Bonals24/6/13 11:22

    Ja te'l vaig elogiar al bloc de la Glòria. Té molt de sentiment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser24/6/13 16:54

      Gràcies Elena, ja me'n recordo. Espero que gaudeixis d'aquest, dia festiu!

      Elimina
  3. Carme Rosanas24/6/13 12:13

    Jo també te'l vaig llegir... és molt bonic... i a mi també m'agradaria tot el que dius...

    Bon dia de Sant Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser24/6/13 17:01

      Hola Carme, gràcies a tu també, però bé l'havia de posar, doncs ja fa uns dos anys que ho havia fet, però no tenia tants amics que el poguessin llegir...

      Espero que gaudissis de la revetlla, sobretot amb els més menuts, que els encanta tanta xerinola; jo li vaig dir a la petitona que vigilés i ella em va dir: no et preocupis, que ja vaig en compte(i això que només jugava amb bombetes i alguna bengala)...
      Una bon tarda de Sant Joan també per a tu.

      Elimina
  4. novesflors24/6/13 12:40

    Un poema que només pot nàixer d'una ànima tendra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser24/6/13 17:05

      Hola noieta, no sé això de tendra, gairebé una miqueta pansida...Però els sentiments sempre es conserven bé, si en tens cura...

      Petonets de dilluns a la tarda.

      Elimina
  5. Consol24/6/13 16:02

    Un poema molt amoròs i sensual. Molt bonic, M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser24/6/13 18:21

      Gràcies Consol, i això que els poemes d'amor no són el meu fort, no m'ha donat per aquí, penso que tothom té el seu estil, però mira, de tant en tant...
      Bon capvespre de sant Joan.

      Elimina
  6. Montserrat Llagostera Vilaró24/6/13 17:41

    Hola M.Roser.
    Es tendre i dolç, tot el qu ´ expresas en aquest Poema.
    Reb un petó desde Valencia, Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser24/6/13 18:25

      Hola Montserrat, moltes gràcies, el trobaràs al llibret...Tot i que és un poema amorós, ja veus que jo conservo el meu estil personal...
      Molts petonets Montserrat, en un dia de Sant Joan que sembla de mes de març!

      Elimina
  7. Sílvia 24/6/13 18:02

    Voldria ser aquest poema per transmetre tant de sentiment! Preciós, no em canso de llegir-lo. Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser24/6/13 19:17

      Moltes gràcies Sílvia, ets un sol...Una vegada un amic que també feia pomes, bastant millor que els meus, em va dir: "aquest és el poema que a mi m'hauria agradat fer". No cal dir que em va fer molt feliç.
      Molts petonets de capvespre.

      Elimina
  8. jpmerch24/6/13 18:11

    Res que afegir al que s'hi ha comentat

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser24/6/13 19:22

      Moltes gràcies JP, de vegades penso que potser hauria d'escriure més sobre el tema, però jo sóc més de nostàlgies i sentiments, en general i de vegades, potser una mica ensucrats i tot...
      Petons. de dilluns festiu.

      Elimina
  9. Relatus24/6/13 22:26

    Mira que els poemes d'amor em costen... és bonic

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser24/6/13 22:43

      Tampoc són el meu fort Loreto, però de tant en tant, sembla que la inspiració ve per aquest cantó i és clar tampoc pots fer-li un lleig...
      Petonets de bona nit.

      Elimina
  10. Glo.Bos.blog24/6/13 22:56

    L'amabilitat va ser teva en deixar-me'l compartir. I espero en endavant que me'n deixis posar algun més dels teus preciosos poemes.
    Gràcies M. Roser.
    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser24/6/13 23:04

      Hola Glòria,
      No m'has pas de demanar permís, jo, encantada que algú valori el que faig, així que, gràcies a tu...
      Petonets de bona nit.

      Elimina
  11. sa lluna26/6/13 11:48

    Del amor surten paraules dolces
    per acaronar tot allò que estimem.

    Molt tendre, com tu.
    Bessets, preciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser26/6/13 15:28

      Moltes gràcies Lluneta, les paraules dolces fan de bon sentir i si afegim unes gotes de tendresa, ajuden a que la vida sigui molt més feliç...

      Per cada carícia una cançó
      per cada paraula dolça, un petó...

      Per tu paraules que acaronin, bonica!!!

      Elimina
  12. Ateliê Tribo de Judá26/6/13 17:51

    O amor nos faz ser todas as expressões desse lindo sentimento, nos encontramos em toda a natureza e toda forma de amar.
    Linda e encantadora poesia.
    beijos
    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser27/6/13 15:21

      Tens raó Joelma, l'amor, si és autèntic, ens omple amb la bellesa dels sentiments, amb paraules senzilles i tendres.
      Gràcies per la teva amabilitat!
      Un petó i un somriure.

      Elimina
  13. Joan Abellaneda26/6/13 18:35

    molt bonic, intimista, poema

    una abraçadeta m roser !!

    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser27/6/13 2:03

      Gràcies Joan, una fa el que pot, segons l'estat d'ànim del moment.
      Petonets.

      Elimina
  14. Galionar26/6/13 19:24

    Sense dubte, M. Roser, ets tot això i molt més per a la gent que estimes i que t'estimen. És un poema molt bonic, amb la seva aparent (només aparent) senzillesa, és com la melodía d'una cançó que hom es cansa mai d'escoltar.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  15. M. Roser26/6/13 19:37

    De vegades Montse del que voldríem ser al que som hi ha un llarg camí...Tot els meus poemes són senzills, però no passa res i parlant de cançó, i volia fer posar música per uns professionals, però em demanaven massa calerons...Cadascú hi haurà de posar la seva!
    Petonets de capvespre, noieta.

    ResponElimina
  16. Josep26/6/13 23:47

    Uns no volen, uns ja són.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser27/6/13 15:12

      Josep, m'acabes de fer un compliment??? Si és així, moltes gràcies.
      Bona tarda.

      Elimina
  17. rebaixes27/6/13 12:38

    voldria... volar un dia
    i quedarme dalt i mirar
    i veure la petitesa
    que pot ser-ne el més gran.
    Voldria... volar un dia
    i copsar l'eternitat
    sols un instant saber-ne...
    Si l'infinit és realitat.
    Voldria... volar un dia
    i no parar de volar,
    sabent que estem junts
    que res ens ha separat.
    Voldria... volar un dia
    i volar, i volar i volar...
    .................... Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser27/6/13 16:42

      Anton, el teu voldria, és de gran volada!!!
      Les coses que ens semblen petites, sovint són les més importants, perquè ens arriben a l'ànima...
      Ui l'eternitat, hauries de volar molt i molt alt i tot i així...
      Si volar ja ha de ser gratificant, fer-ho en companyia seria com un somni...
      De vegades miro els moixons i penso que la seva visió del món deu ser tan diferent de la nostra, però sempre els podem imitar amb la imaginació, només ens cal tancar els ulls i llançar-nos!
      Petons, Anton.

      Elimina
  18. julia rubiera27/6/13 14:53

    Mil gracias querida y admirada poetisa por una vez más concedernos el privilegio de sumergir nuestra alma en el bello manantial de tus letras. Muchos besinos de esta amiga que te quiere un montón y siempre te lleva en el corazón.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser27/6/13 16:49

      Gracis a ti bonita, la imaginación es un gran manantial por donde manan los sentimientos, a veces en forma de poesia, de bellos textos o de leyendas. Lo importante es buscar las palabras más lindas, para compartir la belleza con los demás.
      Muchos besinos también para ti, Ozna, con todo mi cariño.

      Elimina
  19. J.Eugenia Mares27/6/13 17:45

    Hermoso deseos impregnan los versos de tan lindo poema.

    Quisiera ser la lluvia,
    que empapa con gotas de plata
    tu piel.

    Besos y un abrazoooo enorme amiga linda.

    ResponElimina
  20. M. Roser27/6/13 19:14

    A veces quisiéramos, cosas bellas , dulces y tiernas. Que las consigamos o no, ya es otra cosa, pero nadie puede impedirnos soñar...

    Besos y anrazos cariñosos amiga Atlántida.

    ResponElimina
  21. Marina Filgueira27/6/13 19:27

    ¡Hola Roser!!!

    Debe ser un poema precioso, no entiendo la letra, pero intuyo lo que quiere decir.
    Se que habla de rosas, de lágrimas, de jardín, entre otras cosas.
    Supongo que Voldria, querrá decir querría? O podría, o quisiera. Es mucho adivinar... Bueno, me ha gustado en lo que he entendido.

    Te dejo mi gratitud y mi estima siempre.
    Un abrazo y hasta la vuelta del verano. Gracias Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser28/6/13 19:33

      Hola Marina!
      Siento que no entiendas el poema, però no tienes porquè jugar a las adivinanzas, hay correctores que te ayudan, como mínimo, para tener una idea general...Y sí, Voldria ser, quiere decir Quisiera ser...
      Piensa que yo tengo una amiga brasileña y otra mejicana , que entienden perfectamente lo que escribo , utilizando el traductor, que aunque no sea perfecto, más o menos,,,
      Con la mejicana los comentarios los hacemos las dos en castellano, però con la brasileña, ella los escribe en portugués y yo en catalán...
      Y hasta me comuniquè durante bastante tiempo , con un amigo de Rumanía...Pienso que actualmente , es muy fácil entenderse!

      Te deseo unas felices vacaciones, Abrazos y hasta siempre.

      Elimina
  22. Anna Guilanyà28/6/13 12:29

    Quin munt de coses maques en aquest... Voldria ser, però em quedo amb, el ser el teu somni... perquè quan et desvetllis pensi en mi. Preciós poema .
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser28/6/13 19:35

      Gràcies Anna, i és que penso que aquest somni, porta incloses totes les altres coses...Un dia que la Roser estava especialment romàntica!
      Petonts i bon cap de setmana.

      Elimina
  23. Gemma Sara28/6/13 22:51

    Sí que estaves romàntica, Roser! Molt sensual i tendre, segur que l'objecte del desig pensa en tu, pobre d'ell!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser28/6/13 23:26

      Noia, a la vida hi ha moments per tot! T'asseguro que aleshores, sí que pensava en mi, però el tren va passar de llarg per l'estació de la vida, doncs de vegades val més no pujar-hi, perquè pot descarrilar...
      Petonets de bona nit.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)