Subscribe:

dilluns, 17 de juny del 2013

PETITESES???

Malgrat estem vivint una primavera , que no ens acaba de fer el pes a nivell meteorològic, pel que fa a les petites grans coses, referides a les emocions, no em puc pas queixar:
Primer va ser la presentació de l'Espludansa,  el regal de les companyes que m'han posat un poema al seu blog... El diumenge passat, que vaig anar amb una coral del poble a Sant Vicenç dels Horts, i em  van fer llegir la meva havanera abans de cantar-la...

I ara us n'explicaré una que potser és la que més em va sorprendre. Ara veureu per què...

Vaig rebre un correu  d'una mestra de P5, (l'Hel·lena) de l'escola de Ginestar, un poble del Baix Ebre, on em deia que un nen havia portat a la classe un poema meu, que a tots els havia agradat molt, i se l'havien aprés  de memòria. Però resulta que en aquesta escola, tenen un mestre de música molt  "enrollat", el Joan, ( un dels components del grup musical Xeic) i els xiquets li van demanar que els en fes una cançó. I ves per on, la cançó, em va arribar fent companyia a l'email. 

El poema infantil és aquest:

ELS  PLANETES  DE  COLORS




Els planetes dalt del cel
semblen boletes daurades,
però jo els vull dibuixar
amb tonalitats variades.

En faré un color de mel,
un igual que el blau del cel,
un de gris com l’ull del llop
i un de negre com un corb.

Tots juntets i amb tants colors
faran un cel tan lluent,
que dirà tota la gent:
-Quin firmament tant preciós!

I si voleu gaudir de la cançó, cliqueu aquí 


Jo els agraeixo molt el seu regal, perquè m'ha  fet molt feliç i els envio molts petons i somriures.


M. Roser Algué Vendrells

50 comentaris:

  1. Roser!!! Quin detall més bonic! Estàs contenta? Un poema fet cançó, una cançó feta alegria!

    Moltes felicitats!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que estic contenta Judith, a mi aquestes coses em fan sentir feliç, i més quan et ve de persones que no et coneixen i tenen la voluntat de fer-te regals com aquest...

      Moltes gràcies Judit i nolts petonets.

      Elimina
  2. Que boniiic!!! Ha quedat de meravella la cançó i que els nens se l'aprenguin de memòria i els agradi és un regal que no té preu. I no m'estranya perquè és un poema molt maco i acolorit. Enhorabona, M. Roser!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sílvia, tot plegat és molt bonic, i com molt bé dius tu , es d'aquelles coses que no tenen preu...La vida, que de vegades et dóna sorpreses agradables!

      Petonets de cap al tard.

      Elimina
  3. M'agrada moltíssim! La meva filla fa P-5 i és de la classe dels planetes. Si em dones permís, el passaré a la professora perquè els el llegeixi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Loreto, i tant que et dono permís! Per a mi, és una gran alegria que les quatre cosetes que faig, siguin d'utilitat per a algú...I el món és ple de casualitats!

      Petons de benvinguda.

      Elimina
    2. De res noia, sempre que trobis alguna cosa que et faci pes, ja ho saps.
      Bona nit.

      Elimina
  4. Oooooh!!!!

    Preciós: el poema, el nen per portar-lo a l'escola, la mestre i la classe per aprendre'l i el músic per posar-hi la música i la veu.

    Moltíssimes felicitats Roser, ha quedat un poema/cançó deliciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Carme! Has vist, és com una garlanda que a partir d'una rotllana, ha anat creixent fins a convertir-se en un esclat de música de les que fan més agradable el dia a dia.
      Petonets musicals.

      Elimina
  5. Me n'alegro molt, M. Roser, de tot aquest ramell de flors precioses que vas recollint d'ací cap allà. T'ho mereixes, bonica! M'agrada molt la cançó amb el teu poema! Efectivament, senbles tenir un ganxo especial per connectar amb els menuts. Endavant sempre!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montse, no sé si m'ho mereixo, però no em puc queixar del que vaig recollint.
      Amb això del "ganxo" hi estic d'acord. Suposo que la mainada dona el que rep i jo sempre els he estimat molt. M'encanta entrar a les classes i que em demanin ajuda i em respectin com si fos una mestra més de l'escola.
      Petonets de cap al tard.

      Elimina
  6. Ja ho crec que has d'estar molt emocionada per tot plegat, però si que he de dir que el fet que un nin hagi triat un poema teu és per estar molt i molt feliç!! Ja no et dic res que a sobre li posin música i així tots els nins i nines puguin gaudir-lo i nosaltres també. :)
    Enhorabona nina!!

    Aferradetes!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai Lluneta, de tant en tant, alguna emoció, sempre és benvinguda. Sinó la vida seria molt avorrida. I sí que me' n sento de feliç, és allò dels petits moments, que sempre dic jo.
      En aquest cas acompanyats de música...

      Moltes gràcies bonica i petonets.

      Elimina
  7. Amb poemes com aquest faràs que als infants els agrade la poesia. Molt bonic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo, si d'alguna cosa puc presumir, és d'haver treballat la poesia a l'escola, quan les persones que tenia al voltant, eren força més prosaics( amb perdó). Pensa que tenia la classe empaperada de fragments de poemes que utilitzàvem per aprendre a llegir a més de fomentar sensibilitats...

      Petonets de capvespre.

      Elimina
    2. M'agraden els/les mestres que quotidianitzen la poesia.

      Elimina
    3. És que ben mirat, les coses quotidianes, sovint tenen molt de poètiques...

      Elimina
  8. No m'estranya que estiguis satisfeta, doncs són moltes coses boniques les que t'estan passant. Segur que és que te les mereixes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo Glòria, que a la vida hi ha èpoques de tot i aquesta és bastant satisfactòria per a mi. Si en sóc mereixedora o no, són els altres que ho han de decidir...
      Petonets de capvespre.

      Elimina
  9. Hola M. Roser.
    Es molt bonic.
    Saps el Poema es molt tendre.
    I resulta que la meva amiga de joventud M.Lluisa Fraxanet, canta i es Presidenta de la Coral El Llessamí de S.Vicens dels Horts.
    M´en alegro que t´ho hagis passat bé.
    Una abraçada desde Valencia, Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Montserrat, m'agrada que ho trobis bonic...
      I quina casualitat, això de la teva amiga, potser també hi era al concert!
      Jo m'ho passo bé amb les petites (o grans) coses, sobretot quan vessen sensibilitat pels quatre costats.
      Un petonet i un somriure.

      Elimina
  10. quina passada! i quina sorpresa!
    ara ja saps que "per aquí baix" mos agrades molt a uns quants :)

    lo poema és molt bonic, i la cançó ha quedat preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has vist, noieta? Aquest era el post misteriós!
      Suposo que ara m'entens, quan jo et parlava de la sorpresa...
      Això de "mos agrades", m'ha arribat a l'ànima, i si sou uns quants, fantàstic.

      Un petonet amb acompanyament musical.

      Elimina
  11. Felicitats, M. Roser. M'ha fet pensar en "l'efecte papallona" que diu que el vol d'una papallona pot desencadenar fenòmens tals que faci ploure en l'altre punta del món. El poema i la cançó m'han agradat molt. I a més, fas havaneres? Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Consol, M'ha agradat això de "l'efecte papallona", si que és veritat que sovint una cosa en porta una altra...Dona , no vull pas presumir, només n'he fet una, la lletra. La música li va posar un component d'un grup d'havaneres, que tenia un estudi de gravació a Barcelona, ja fa anys...
      Petons de bona nit.

      Elimina
  12. Hi ha gent que si sap i vol fer la seva feina. Felicitats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, Joan, jo l'he feta tan bé com he sabut la meva feina( no sé si me n'he sortit) i li he dedicat una bona part de la meva vida...Gràcies.
      Petonets.

      Elimina
  13. Que bonic totes aquestes coses bones que et passen aquesta primavera. Ara crec que el millor regal és el d'aquest nen que va portar el poema a l'escola, el van aprendre tots i el van fer cançó. M'ha agradat moltíssim. Felicitats

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has vist Anna, jo no em puc pas queixar del temps, només donar gràcies per aquestes flors plenes de sensibilitat que m'ha regalat la primavera...
      Petonets de bona nit.

      Elimina
  14. Quina il·lusió!!! Que bonic que et facin una cançó...

    Felicitats M Roser! Tots aquests reconeixements són una alegria per a tu i per tots els que t'estimem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcie Carme, si que és bonic i més quan no t'ho esperes...Moltes gràcies pel teu suport...
      Petonets, il·lusionats.

      Elimina
  15. La lletra,
    amb música entra.

    :0) Felicitats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant Cantireta, és ben bé tal com dius, seria fantàstic que sempre fos així...
      Moltes gràcies:)

      Petonets amb lletra i música.

      Elimina
  16. això si que és un GRANDÍSSIM regal M Roser, et felicito per tot plegat

    una abraçadeta
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Joan, grandíssim i jo que els estic molt agraïda, perquè són dels que et fan sentir bé...Moltes gràcies!
      Petonets de cap al tard.

      Elimina
  17. Es fantàstic !! El poema ,la cançó ....tot, tot i tot !!!
    Enhorabona Roser !!!....ja veig als nens de l'escola fent un video d'aquests de moda, amb el teu poema, per fi de curs !! ;))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai Artur, moltes gràcies! és tan agradable que hi hagin persones tan sensibles a l'hora de fer regals!
      Sembla que a la festa amb dels pares, va ser tot un aconteixement, amb alguna llagrimeta d'emoció pel mig...
      Petonets i somriures.

      Elimina
  18. Mil gracias querida poetisa por concedernos el privilegio de ser testigos de tan bello obsequio.
    Muchos besinos de esta amiga que te quiere un montón y muchas felicidades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amiga Ozna, a veces , la vida te da alegrías que se agradecen especialmente, porquè estan hechas con sentimiento, desde el corazón.
      Muchas gracias y besinos, también para ti.

      Elimina
  19. M'agrada el missatge de pintar les coses de colors, a la Sara també li ha agradat! Moments ben especials, els teus, grandeses, i tant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic contenta que us hagi agradat a les dues, sempre és bonic que em valorin una cosa que he fet amb il·lusió i si a més mi posen música...Doncs són petits moments de felicitat...
      Petonets a tu i a la Sara.

      Elimina
  20. Hola de nou M Roser.
    De passada que torno a llegir aquest bonic Post, et volía dir, que ja he arreglat el ultim Post meu El Foraster.
    Resulta que amb vareig deixar de posar l´ultima página escanejada de la versió catalana, encare que en castellá ho vareig traduir tot, perque anava fento directament del llibre.
    Sort que en Julio m´avisat.
    En quan a la meva amiga demà es el seu Sant i quan la truqui li preguntaré.
    Petons, Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Holaa Montserrat,
      Vols que et digui que no mi vaig fixar, com que no veig un bou a set passes, ho llegeixo una mica per sobre, i com que li vaig trobar sentit...Una mica despistada jo, també!
      Doncs a veure si vam coincidir...
      Saps aquests dies, m'he quedat completament sense veu i això que jo no acostumo a tenir problemes, suposo que aquests canvis de temps, m'han passat factura...
      Petonets, silenciosos, Montserrat.

      Elimina
  21. Contemplar a criação do universo nos faz pensar no quanto Deus é detalhista, temos cores as mais lindas ocres em toda a criação, nas pedras que podemos tocar e nos planetas suspensos tão longe de nós.
    Seu poema é um encanto de cores, sons e reflexões...com doçura de criança .
    Beijos
    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Joelma, contemplar la natura , és tot un regal de Deu. Tot són petites meravelles que que ens proporcionen moments de felicitat.
      El poema dedicat als nens i nenes, és ple de colors, i amb la música l'han convertit en un petit tresor per a mi.
      Petons i somriures.
      ResponElimina

      Elimina
  22. D'això se'n diu felicitat!
    Va, una empenta més i en tindrem per a un disc sencer (ara en diuen CD).
    Però jo encara estic una mica orfe, eh?
    La dedicatòria, la dedicatòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, Jordi una petita felicitat...que són les més importants.
      Però el detall és tan bonic! que més voldria jo, però sempre es pot somniar. Es veu que el dia de la festa d'acomiadament amb els pares( és una escola rural), el nens la van cantar i van explicar-ne la història,. Em va dir una de les mestres que havia vist alguna llagrimeta, snif!
      Em sap greu això del llibre , segur que trobarem l'ocasió...Per cert, vaig comprar el del teu amic de Sora i me'l va enviar sense signar! No li he dit res, segur que va ser un despiste.
      Bona revetlla, xin, xin...

      Elimina
  23. Felicitats, M. Roser !! Com diu la Consol Rusiñol, el batec d’ales d’una papallona pot fer girar moltes coses, per això a la capçalera del blog dic que: quan una papallona enlaira el vol tot el món es mou.
    T’han fet un gran regal per posar a recer del cor.
    Abraçades d’anada i bona revetlla.





    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Papallona! En aquest cas van ser papallones grans i papallones petites, les que es van enlairar per fer una volada i portar-me aquest preciós regal, que com molt bé dius, és d'aquells que es guarden sempre en un raconet del cor.
      Abraçades de tornada i una bona revetlla també per a tu, xin, xin!!!

      Elimina