FANTASIA
De vegades, m’imagino que sóc
la
caixa de música del meu tocador.
L’obro
suaument, amb compte,
i
veig un niu de somnis tendres,
de
fantasies i d’il·lusions incomplertes.
Tanco
la capsa ràpidament,
perquè
penso que si s’escapen,
s’esvairan
com núvols de pols.
I
si perdo aquest tresor de coses,
tinc
por de sentir-me sola i buida,
perquè
tot això em fa companyia.
I
les lligo ben fort amb llaços de seda.
Però
de tant en tant,
sentiments
nostàlgics desfan la llaçada
i
sense voler-ho, s’escapa una espurna
que
va desgranant amb màgiques notes,
tota
la dolcesa d’una poesia.
I
sento que he perdut alguna cosa,
o
potser l’he guanyada?
Perquè
si algun caminant solitari
s’identifica
amb la meva sensibilitat
i
en llegir el poema se sent entendrit,
la
meva riquesa serà un nou amic.
no li tenia.
M. Roser Algué Vendrells ( Petiteses 2001)
És una fantasia bonica! Ja el vaig llegir a ca la lluneta...
ResponEliminaSempre és difícil saber què perdem i què guanyem... perquè a vegades passa tot a la vegada, perdem alguna cosa i en guanyem una altra... sovint, sovint.
Mira Carme, que el tenia a punt de ja feia dies, aquest post! De vegades en preparo tres o quatre i els trec quan em sembla adient. He pensat posar-lo igualment perquè per cada blog hi poden passar persones diferents...
EliminaI tant, i sort en tenim que hi ha un equilibri.
Petonets bonica.
És fantàstic que el que s'escapa d'una capsa de tresors connecti amb alguna cosa que s'ha escapat d'una altra capsa, això és fer-se companyia a un nivell força profund, diria, no?
ResponEliminaÉs que de capses de música n'hi ha moltes i si se n'escapen sentiments i coincideixen pel camí, pot ser molt plaent la trobada , si tenen una bona sintonia...
EliminaPetonets de dessabte.
Jo us posaria totes dues juntes al so d'aquesta música que encara us faria més màgiques. No saps com m'agrada veure aquest bon rollo a la xarxa de blogs.
ResponEliminaTens raó Joan, és tota una satisfacció que amb persones que no coneixes sinó per mitjà de la xarxa, es puguin construir aquests llaços de bona harmonia...He tingut la sort de coincidir amb algunes a la vida real, i ha esta un plaer.
EliminaDoncs , apa, posem-hi música!
Les capses de música són màgiques i els teus versos ens ho recorden com si fossin una olor que ens transporta un record enregistrat a la memòria.
ResponEliminaSaps Consol? de joveneta , tenia com una obsessió que me'n regalessin alguna i no hi havia manera, al final ho vaig aconseguir...Jo penso que si poden guardar records tangibles i també emocions, perquè quan les obris, la música els hi posi llum i color...
EliminaBon dia Consol.
Es preciós !! ..... posar música als records més apreciats, perquè volin amb ella !! però ben segur que tornen a la capseta un cop i un altre per no ser oblidats !!
ResponEliminaMoltes gràcies Artur!
EliminaSegurament hi tornaran, quan hagin fet una bona volada, i pel camí, hagin trobat d'altres records, amb qui compartir somnis...I jo, de tant en tant, tornaré a obrir la capseta, perquè els records s'amarin de sentiments...
Petons.
Quan diu: "I sento que he perdut alguna cosa, o potser l’he guanyada?" em fa pensar en l'acte d'escriure, que un cop acabat un poema o un escrit ens sentim com si deixéssim una part nostra i d'alguna manera la perdéssim perquè ja no tornarà en la mateixa forma, però que si és llegit s'enriquirà del lector i els sentiments es faran més forts. És una metàfora molt bella la de la capsa de música i el poema és preciós, enhorabona perquè el poemari n'està ple. Bon cap de setmana, sense platja pel que sembla. Una abraçada!
ResponEliminaÉs veritat, Sílvia, sembla que allò que has escrit, ara ja no et pertany, però si el sentiment que hi has posat fa que algú s'hi senti identificat, aleshores tot plegat és molt gratificant , perquè et retorna, com dius tu , amb sentiments nous...
EliminaMoltes gràcies per les teves paraules, sovint no hi ha manera de trobar imatges que t'ajudin a reflectir el que vols transmetre, però de vegades les coses surten soles, només cal un paper i un llapis ( jo,que sóc de l'escola antiga), per poder-les plasmar .
Una abraçada també per a tu i potser demà podràs anar a la platja, que ara fa un bon sol.
" Perquè si algun caminant solitari
ResponEliminas’identifica amb la meva sensibilitat
i en llegir el poema se sent entendrit,
la meva riquesa serà un nou amic".
I aquí em tens, perquè només veure'l em vaig identificar amb la teva sensibilitat.
Aferradetes agraïdes!! :)
Gràcies Lluneta, és una sort trobar persones com tu, amb les quals poder compartir sentiments...I és curiós perquè de vegades els qui tens a la vora passen una mica i en canvi a la xarxa, t'identifiques amb persones que no has vist mai...
EliminaL'agraïda sóc jo, per la teva delicadesa.
Molts petonets, bonica.
me sembla bonic guardar en una capseta somnis tendres... però també fantasies i il·lusions incomplertes. me crida molt l'atenció, roser. me sembla especial. guardar-les amb carinyo per tu mateixa, com confidències que compartiu tu i la capseta, potser amb una certa recança, però sense dixar que el sentiment principal sigue un malestar, sinó posant-les juntament amb els somnis tendres... d'alguna manera cuidant tot lo que et guardes a dintre i que forma part teua...
ResponEliminai que a vegades siguen los mateixos sentiments qui "desfan la llaçada", obrint la capseta... en part, "se t'escapen", i en part t'adones que ets tu mateixa qui els dixes anar...
me sembla molt tendre com mos ho expliques ensenyant-mos què et passa amb esta capseta de música :)
bona nit, carinyeta
Hola Iruna, caram quina bona dissecció que has fet del poema...És que en una capseta si poden guardar moltes coses, sobretot de sentiments ni caben molts. I no sempre són plaents, però com diu tu, mai són amargs, perquè en contacte amb els somnis tendres, es tornen nostàlgics i tots plegats són un petit tresor.
EliminaÉs que compartir-ho amb la capseta, és com fer-ho amb un mateix, encara que embli una mica absurd.
I no sé si de vegades s'escapen, o es deixen anar dissimuladament, per veure si troben d'altres sentiments amb alguna afinitat, i amb els quals enriquir-se. I al final t'adones de com n'és de bonic, tot el que guardes.
Petonets, noieta i que tinguis un bon diumenge..
No tinguis por d'obrir la capseta, es compartin que es fan amics. Encara que a vegades siguin llunyans i despistats o massa enfainats :))
ResponEliminaHola Montse, quina alegria tornar-te a veure per aquí...
EliminaTens raó Montse, però de vegades costa una mica compartir, per això posant-li una mica de fantasia i explicant-li a un full blanc, sembla que és més fàcil...
Molts petonets noieta.
Infinitas gracias mi querida y admirada poetisa por acariciar nuestra alma y nuestros sentidos con la suprema belleza que nos obsequias en letras.
ResponEliminaMiles de besinos de esta amiga que te desea feliz tarde de domingo con inmenso cariño.
Amiga Ozna, muchas gracias por tus amables palabras. Tus historias son también un precioso regalo que nos emociona, al leerte.
EliminaMuchos besinos también para ti y una semana llena de momentos felices.
Hola M. Roiser.
ResponEliminaJa n ' és de bonic aquest poema!
Saps M. Roser amb fas sentir com una nova amiga.
De moment no he cambiat el perfil perque amb fa por perdre coses, ja que l´obció era tornar al perfil de blogger limitado i conque la gent que vol comentar també d´una manera o altre entren en el blog de sempre.
El meu fill mitxá diu que m´esperi que ja mo mirará i amb dirá si val la pena
Molt agraida per la teva explicació.
Una abraçada, Montserrat
Hola Montserrat, jo també et considero una bona amiga...
EliminaSi em dieu tantes coses agradables dels meus poemes, al final m'ho creuré, he, he...
Tu mateixa, has de veure que et resulta més pràctic. Això de tenir algú que t'ajudi va molt bé. El noi que ve a casa, va començar amb setze anys i ja en fa tres que m'ajuda...Gairebé sembla un net meu.
Molts petonets, Montserrat.
Preciós!
ResponEliminaDimecres posaré el teu poema a "El que em passa pel cap"
Petonets!
Gràcies Glòria, estaré encantada de llegir-lo al teu blog...
EliminaPer cert, vaig patir per vosaltres quan vaig veure ploure a bots i barrals, com us va anar per Sudanell?
Molts petonets, Glòria.
Quina fantasia més bonica M. Roser, guardar somnis i il·lusions dins una capseta de música, i que de tant en tant se'n escapi algun...i es connecti, amb un nou amic.
ResponEliminaPetonets de bona nit
Gràcies Anna, ja ho veus , la Roser que és nostàlgica i enyoradissa, vol guardar tots els sentiments, per recordar les coses que en algun moment l'han fet somniar (desperta o adormida), però penso que, de vegades, els deixa sortir dissimuladament, encara que ella digui que s'escapen...
EliminaMolts petonets.
Si s'obre mai sobra res. Perquè el que et pensaves que era teu també és dels altres, en obrir la capsa. Guanyes complicitat i paraules, perds el neguit que t'ofegava en tenir-la tancada.
ResponEliminaM'agrada... Bon dia, xiqueta!
M'agrada aquest joc de paraules...És possible que hi surti guanyant, perquè hi entraran sentiments nous , que potser també hauran fugit de la capsa d'algú, amb un tarannà semblant...Tens raó mai sobra res, tot suma.
EliminaGràcies Montse, i petonets voladors cap a terres segarrenques.
¡Hola Roser!!!
ResponEliminaPor lo poco que entiendo de catalán, intuyo que se trata de una caja de música donde guardas un nido de sueños, fantasías e ilusiones, la cierras porque temes que se escapen.
Has creado un bonito poema que suena mágico, nostálgico y abrazado a los más dulces sentimientos y sensibilidad que enriquece los corazones y también tus letras.
Gracias por compartir este bello poema.
Te dejo un cálido abrazo y mi estima siempre.
Feliz semana, amiga.
Caramba Marina, no seas modesta, has entendido el poema perfectamente...Es que en lo referente a nostálgica, yo me llevo la palma! Però tal vez si los suelto, mis pequeños tesoros me traerán sentimientos como regalo...Y si me sigues diciendo cosas lindas, me pondré más colorada que una amapola.
EliminaGràcias a ti bonita, por tus amables palabras.
Un beso grande y cariñoso.
De segur que en tens molts, d'amics.
ResponEliminaHola Novesflors, benvinguda...
EliminaNo et pensis, tinc molts coneguts, però amics, amics, poquets, que sempre he anat molt per lliure jo, ves per on, jo sempre dic que sóc d'una espècie en vies d'extinció! Però sempre que calgui fer un favor...
Petonets.
Molt bonic M Roser, de ben segur que els teus tresors ja fa temps que es van escampant i fent companyia a gent sensible com tu
ResponEliminauna abraçadeta !
joan
Moltes gràcies Joan, espero que hagin anat a parar a mans sensibles, perquè un cop s'ho ha endut el vent, no se sap mai...
EliminaJa m'he assabentat que veu tenir un dia fantàstic, a Sudanell, amb cigonyes incloses, m' n'alegro molt.
Petonets de cap al tard.
Hola M.Roser,.
ResponEliminaJam´he atrevit i m´ho he arreglat jo sola, bueno amb les teves instruccions i d´una altre amiga, que amb guiaba a través del tfno.
Per fi tinc el meu perfil de blogger. Això si tinc feina a actualiutzarlo doncs s´havian perdut datos.
La questió que ja no suten els cercles.
Gràcies per tot una abraçada.
Ara si que siu vols provar de clicar el costat de la foto del comentari, sortirás el meu perfil i desde I els blogs, mONTSERRAT
Molt bé Montserrat, de vegades no gosem arreglar les coses per por d'espatllar-les més, per ja veus que ens en podem sortir. Estic contenta d'haver-te pogut ajudar una micona...
EliminaJa ho he provat i veig que tot està molt bé.
Molts petonets, bonica.
Posso sentir a suavidade da música assim como toda a doçura da tua poesia, que só nos faz ganhar uma gama de emoções uma verdadeira riqueza para nosso dia.
ResponEliminabeijos
Joelma
Moltes gràcies per les teves amables paraules, Joelma. Si la poesia desperta sentiments, que són com una cançó dolça que fa més agradable la vida, val la pena haver-la escrit.
EliminaBeijos e sorri.
Hola mi linda amiga, te cuento que ha sido un triunfo para mi poder dejarte mi saludo, seguramente es problema de mi ordenador.
ResponEliminaAgradecerte tus visitas y tu compañia en mis textos.
y decirte que este post es hermooso y me he identificado mucho con el, resalto unos versos que me han fascinado.
Cierro la caja rápidamente,
porque pienso que si se escapan,
desvanecerán como nubes de polvo.
Y si pierdo este tesoro de cosas,
tengo miedo de sentirme sola y vacía,
porque todo esto me hace compañía.
Un gran abrazo y mi cariño queda para ti.
Hola Atlántida, a veces la tecnologia nos juega malas pasadas, y no te preocupes les hago compañia a tus textos, con mucho gusto...
EliminaCelebro que te guste el poema, pienso que cuando nos identificamos con las palabras de alguien, és porquè compartimos sensibilidad.
Un beso grande, linda amiga.
Esta amiga que te quiere y admira un montón querida poetisa visita tu morada para darte infinitas gracias por visitar la mía y obsequiarme siempre bellos comentarios.
ResponEliminaMiles de besinos y feliz tarde te deseo con inmenso cariño.
Amiga Ozna, tu sabes que la admiración és mutua. Me gusta dejar comentarios, que no siempre salen como una quisiera, depende del estdo de ánimo del momento.
EliminaMuchos besinos cariñosos, también para ti.