Aquests dies es celebra a Igualada la Setmana de l'Aire, amb la trobada de globus aerostàtics més important del sud d'Europa.
Jo vaig anar-hi fa 5 o 6 anys i, és clar, vaig aprofitar per fer una voladeta.
Us he de dir que és tot un espectacle per la vista, fins i tot quan els globus estan a terra a punt d'enlairar-se; és un festival de colors, i ja us podeu imaginar quan aixequen el vol ...Veus un autèntic paisatge de somni ja que, miris on miris, sembla que el cel estigui pintat de boles de colors, que es mouen suaument...
Preparats, llestos i...
...A volar , cel amunt !
Anar en globus és molt plàcid, ja que et mous a ritme del vent, jo diria que és un vol molt elegant, el seu...
Us he de dir que és tot un espectacle per la vista, fins i tot quan els globus estan a terra a punt d'enlairar-se; és un festival de colors, i ja us podeu imaginar quan aixequen el vol ...Veus un autèntic paisatge de somni ja que, miris on miris, sembla que el cel estigui pintat de boles de colors, que es mouen suaument...
Preparats, llestos i...
...A volar , cel amunt !
Si alguna vegada en teniu ocasió, no us perdeu l'experiència !
Sol, muntanyes, boira, solitud...
És fantàstic volar per sobre la boira!
M. Roser Algué Vendrells
*****************************************************************************************************************
JOC LITERARI commemoratiu dels 100 anys del naixement de Pere Calders.
DESOLAT--- El van convidar a pensar i no li va agradar, és que algú creia que no pensava?
(Publicat al bloc Antaviana l'1 de juliol)
No he pujat mai en globus, ha de ser una sensació fabulosa i, volar per sobre de la boira ha de ser espectacular. Son bonics els esquitxos de colors, donen sempre alegria.
ResponEliminaA ningú li agrada que li diguin que faci una cosa quan ja l’està fent, bona participació al joc literari.
Si que és espectacular, mentre no hi hagi boira tota l'estona, a més no mareja gens perquè et mous amb el vent...Volar en globus és molt relaxant...
EliminaAixò mateix, jo també em sentiria ofesa.
Molts petons.
Jo tampoc hi he pujat mai... però crec que m'agradaria.
ResponEliminaL'únic a cosa que trobo és que esteu una mica estretets a la cistella, no? O m'ho sembla a mi. Clar que tu estàs en bona posició, eh? A primera fila!
Gràcies per les fotos, són boniques, al menys els colors ja ens els has regalat.
Segur que t'agradaria Carme, i a mi tornar-hi, l'únic inconvenient són els calerons, és una mica car...
EliminaTens raó Carme, però aquest perquè era bastant gran la cistella i tenia força capacitat, i en un dia així s'aprofita tant com es pot, però n'hi ha de menys cabuda. Una vegada vaig pujar a Vic,en un de quatre places i era molt més agradable. L'ideal és que et puguis moure sense haver de demanar permís per passar...
Vam fer un fotimer de fotos, això és una petita mostra.
Petons de bona nit.
Ha de ser fantàstic, M. Roser, però és caríssim. Un company de feina porta el globus de Vilafranca, l'Elis-elis, i constantment ens intenta captar com a clients..., però costa 160 € per barba. Un any volíem convidar el meu fill d'Irlanda i la seva companya a pujar-hi, aprofitant que venien uns dies de vacances, però ens hauria costat més de 600 €. Així que de moment, els globus els mirarem des de terra quan estiguin al cel. Una forta abraçada!
ResponEliminaSí, si Montse, tu ves fent dentetes, però la que hi he pujat sóc jo,he,he...Això no pot ser, s'ha de quedar bé amb els amics! El noi que portava el nostre, havia sobrevolat un Pol(no recordo si el Nord o el Sud)...
EliminaI pensa que abans, amb el preu, i entrava un esmorzar de forquilla i ara, res de res...
Podeu anar fent guardiola per alguna celebració especial, de totes maneres, veure-ho des de terra, és un espectacle impressionant...
Una gran abraçada també per a tu.
Uala Roser! Que bonic! Oitant que m'hagués agradat veure-ho. I tu, ets molt valenta! Jo no podria. No sóc gaire amiga de les alçades, crec que tinc vertígen, perquè quan estic molt amunt, em fa pànic mirar avall i només pateixo tota l'estona. Quan vaig a fer cims, no m'acosto mai a la vora, m'ho miro amb distància =:(
ResponEliminaSegur que t'hagués agradat, es un bon regal visual...
EliminaValenta dius? No, si no fa gens de por, ni mareja ni res, és un vol molt tranquil, pensa que hi havia mainada i avis ben grans...
Si tens vertigen és diferent, perquè sinó pots contemplar el paisatge no té gràcia...Però si vas a fer cims, penso que es més o menys el mateix, amb l'avantatge que del globus no pots caure!
Petons.
Deu de ser emocionant! Encara que el preu també és una emoció. I forta. Haurem de fer estalvis, perquè segur que val la pena.
ResponEliminaEt felicito, M.Roser, per l'experiència viscuda i per lo valenta que ets!
Si que és molt emocionant...El preu si que és pujadet, però també és qüestió de prioritats, els pots estalviar per un altre cantó!
EliminaCom he dit abans, és una experiència molt tranquil·la, jo he fet coses més espectaculars des de l'aire...
Petonets.
PD,. La peli de la Puntaire, és la última que va fer en Fructuós Gelabert al 1928. Rodava als seus propis estudis, però eren pelis mudes i és clar, quan va començar el cinema sonor...
A la plana gairebé cada cap de setmana enfilen globos cel amunt. No hi he pujat mai i no se si t'envejo. El que si m'agrada molt es retratar-los i cada cop que en tinc ocasió els faig fotos.
ResponEliminaUn peto amb els peus tocant el terra i mirant cap el cel. a veure si t'arriba?
Si noia, jo la primera voladeta la vaig fer a la Plana...Cadascú té els seus propis gustos, ja em diuen que sóc una mica rareta...
EliminaVeure'ls també és tot un plaer.
Ara recordo que vaig sentir unes pessigolletes, devia ser el pressentiment del teu futur petó...
Petonets també.
M'has fet venir ganes de tornar a enlairar-me. L'última vegada ho vaig fer a la vall del Loira; quin espectacle!!! Pots creure que no en vaig fer fotos? No volia perdre'm ni un racó de la panoràmica.
ResponEliminaOi Pilar, quina enveja que em fas...Volar per sobre una vall tan preciosa, ha de ser com un somni!!!
EliminaSi que ho puc creure això que dius de les fotos, perquè alguna vegada també m'ha passat, d'admirar un paisatge preciós i no voler que res em distragués...La imatge et queda grabada per sempre!
Petons.
Quina enveja M. Roser, això de volar. M'encanta volar, amb el que sigui. Sempre he pensat que m'agradaria volar en globus, però encara no he tingut l'ocassió de fer-ho . Quan pugui ho he de probar... volar per sobre els núbols, les muntanyes... que emocionant. Fer-ho en mig d'un festival amb tans globus, com has fet tu, super... emocionant. Les fotos una meravella!!!
ResponEliminaAquí al Bergadà que es tiren tant en ala delta i en parapent, no fan vols en globus? Perquè des de Queralt es veu mig Catalunya i serien unes vistes de somni...Volar envoltada d'altres globus és molt bonic, però també ho és en un de sol...
EliminaA veure si t'animes!
Petonets.
mil gracias querida y admirada poetisa por concedernos el privilegio de sentir tu maravillosa experiencia. Muchos besinos con todo mi cariño
ResponEliminaAmiga Ozna, esto de volar como los pájaros és una sensación muy agradable y muy plácida, és como sentirte mecida por el viento en una gran cuna...Son experiencias que producen una gran emoción...
EliminaMuchos besinos también para ti.
Apa, M. Roser !! Això sí que és fer una bona volada. Personalment no he fet mai un vol com aquest, i no dubto que deuria ser una molt bona experiència. Potser algun dia una papallona s’esmuny dins el teu globus i et fa companyia més enllà dels núvols, qui sap.
ResponEliminaAbraçades enlairades.
A veure, tu que ets una Papallona, no em crec que no hagis fet volades magistrals...Potser diferents d'aquesta, això sí.
EliminaLa propera vegada miraré i remiraré fins que trobi unes ales blaves i aleshores m'enlairaré i em faran companyia...
A més si ho mires des de terra, ja ho sembla un estol de papallones, de tots colors...
Abraçades cel amunt.
molt boniques imatges m roser, jo no he volat mai en globus de moment però sembla que ha de ser realment fantàstic
ResponEliminagràcies de nou per les teves visites al meu bloc
una abraçadeta i vigila els virus !!!
joan
Doncs a veure si t'animes, que tothom que hi puja queda encantat de l'experiència.
EliminaGràcies a tu també.Ja vigilo, però m'assetgen...
Petons de bona nit.
Això m'ho apunto. Per quan ens posem a volar.
EliminaQuines fotos més boniques!!! M'imagino que veure-ho en directe ha de ser impressionant. Només he pujat una vegada en globus, va ser un regal quan vaig fer divuit anys, i em va encantar la sensació.
ResponEliminaÉs impressionant volar en un globus sol, perquè tens una gran sensació de llibertat( suposo que ja ho has viscut), però així, en grup, sembla que estiguis al mig d'un estol de papallones de colors escampades pel cel...
EliminaPetons.
Volare, volare.
ResponEliminaLes fotografies conviden a volar.
Però la que més m'agrada és la de la cistella on vas tu.
Ets realment polifacètica!
Sentir-se ocell, de tan en tant, és tot un plaer...
EliminaAnar experimentant coses noves, és agradable i de vegades faria més coses, però no sempre és possible...
En aquest globus vaig estar una mica incòmode, ja que semblàvem un llauna de sardines...a mi m'agraden els globus màxim de quatre places, que pots mirar el paisatge en totes direccions, sense haver de demanar permís per passar...
Petons.
Genial! Sempre m'hauria agradat pujar en un globus. És quan voles quan comprens que petit ets i que immens és l'univers, no? Des de dalt es veu tot d’una manera diferent, fins i tot les idees! Fa molt bonic veure tots els globus de colors pel cel. A Vic, si no recordo malament, ho he vist algun cop. Quina cara de felicitat a la fotografia. Era la primera vegada que pujaves? Es tractava d’una cursa o era per fer una volta únicament? Fins aviat!
ResponEliminaTens raó és genial, i molt relaxant,i sí que es veu tot molt petitó...La primera vegada, precisament, hi vaig pujar a Vic. Aquestes fotos són de la trobada que es fa cada any a Igualada; no és cap cursa, que en globus és difícil ja que depens del vent;
Eliminaés simplement una gran concentració internacional, i n'hi ha uns quants amb els quals pots volar, però a mi em va tocar un on hi cabia molta gent...És més agradable anar-hi amb poquetes persones, et pots moure millor.
Petonets.
Es un hermoso expectaculo, acá lo vivimos hace una semana es hermosos verles en el cielo adornando con sus colores tan variados.
ResponEliminasaludos hermosa!!
Recién pensé que te perdiste en alguna nube blanca...Claro, por eso viste los globos tan de cerca,je, je...
EliminaSi que es lindo verlo, y darte un paseo en ellos, te llena el alma de paz...
Besos cariñosos bella amiga.
Què valents! jo tinc vertigen i crec que m'agafaria un atac de cor si estigués tant amunt i tant lliure de proteccions...
ResponEliminaQuè va, t'asseguro que no es necessita ser gaire arriscat,( és veritat que no portes cap protecció) és més tranquil que anar en cotxe per aquestes carreteres tan transitades...
EliminaAra, si tens vertigen, ja és tota una altra història, jo n'he tingut alguna vegada i es passa molt malament...Però pensa que el globus no és com un precipici, no pots caure!
Petonets.
No hi he volat, però va coincidir que passava per l'autovia el dia que es celebrava, realment era bonic veure tans globus de tots colors.
ResponEliminaQuè no has fet Roser?
Ui Imma, moltes coses no he fet que m'agradaria, però les circumstàncies, no sempre són favorables a les meves inquietuds...
EliminaSi vas veure l'enlairada de globus, és com i hi haguessis participat una mica...És tot un espectacle!
Petons.
Guauuuuuuu, fantàstic. És una de les experiències que tinc present complir algun dia. Igual aquesta tardor...
ResponEliminaUna abraçada, Xesús
Doncs sí, és una experiència que val molt la pena, un cop ho has provat tens ganes de tornar-hi...Només falta que faci una miqueta de vent, perquè d'això depèn que puguis fer més recorregut. Si en tens l'oportunitat, t'ho recomano.
EliminaPetons.