Subscribe:

dilluns, 23 de juliol de 2012


UN  CAP  DE  SETMANA  A  CAL  ROS  (Calonge de Segarra
Abans era de la comarca de la Segarra i ara és de l'Alta Anoia...
Però per a mi sempre serà una terra segarrenca...

Aquest darrer cap de setmana vam fer una petita escapada familiar a aquestes terres que per a mi, tenen un encant especial. Els seus colors ens asenyalen el pas de les estacions d'una manera molt gràfica. A la tardor, els camps llaurats són d'un color marró, que contrasten amb les clapes d'algunes arbredes com illes flotants en un mar sorrenc. A l'hivern els camps comencen a verdejar, i a mida que s'acosta la primavera, tenen  unes tonalitats cada vegada més fosques i s'arriben a confondre camps i boscos...I a l'estiu , és un esclat de matisos ocres, les espigues daurades es gronxen amb el vent, fins que els pagesos que abans feien servir la falç o el  volant   i si passaven força jornades, ara en passen via amb les grans "cossetxadores" que porten ordinador i fins i tot, aire condicionat, a la cabina...I als camps hi quedarà el rostoll com a record, fins que es torni a llaurar la terra i continuï el cicle de la natura.

Vam aprofitar per fer una visita al poble de Prats de Rei, on hi vam viure un any, i  ja fa un temps us en vaig explicar alguns records d'infància...Com que es van cremar els voltants volíem saber la  magnitud  de la catàstrofe que, de fet, va arribar a tocar del poble i va rodejar algunes masies, però per sort no en va cremar cap. A alguns pagesos, aquest any, no els caldrà pas segar els camps... Passejant pel carrer on havíem viscut, vam trobar una antiga companya d'escola. Ella no ens havia conegut, però quan ens vam presentar, de seguida ens va parlar del pare, que hi havia fet de mestre i vam reviure vells temps...Però ens va passar un anècdota molt curiosa: parlant amb un senyor amb el qual de seguida ens vam posar al dia , ens va dir que ell no hi havia anat a escola amb el pare, perquè era més petit...Ens va portar a la plaça, on estaven muntant un decorat per fer un sopar romà, va cridar el que ho dirigia i li va preguntar, assenyalant a la meva germana i a mi :-Les coneixes? Ell ens va mirar i va dir: -Sí, són les filles del mestre que cantava tan bé, que ens va ensenyar caramelles per Pasqua i amb els diners recollits vam fer una excursió...Tots els que estàvem allà, vam quedar d'allò més sorpresos, penseu que feia una cinquantena d'anys, i no ens havíem vist més i vam fer-nos un bon tip de riure, perquè ens va dir que corríem molt...Com que veníem d'un lloc encara més petit, érem molt de jugar al carrer, tan amb nenes com amb nens, i jo vaig dir que potser sí que érem una mica trapelles, mentre recordava que un dia, vaig corre per tot el poble, mentre m'empaitava un vailet de la meva edat per fer-me un petó, i no em va poder atrapar( potser era ell qui em perseguia)... Mare meva, si teniem nou anyets!!! Però si que vam riure...


Vam fer estada, tan dormir com menjar, a Cal Ros, a Calonge de Segarra. Una antiga masia restaurada amb molt de gust, enmig d'una petita plana envoltada de petits turons. Jo us recomano que si us agrada el turisme rural, i feu alguna escapada, i podreu comprovar que és un lloc molt tranquil on les persones que hi viuen us tractaran com si fossiu de casa. Si sou de bon menjar quedareu d' allò més satisfets , tan per la qualitat com com per la preparació dels menjars, ja que la Mercè, excel·lent cuinera, combina la cuina tradicional amb la moderna, li agrada experimentar...Si fins i tot vam menjar unes postres, del que ara en diuen "cuina d'autor"...Ah, i vaig descobrir que la Marta Pérez Sierra, coneguda per molts/es de vosaltres, de vegades s'hi perd!


El diumenge al matí vam aprofitar per visitar un camp d'entrenament de l'exèrcit republicà, a un poblet que es diu, Pujals. Va ser molt interessant, ja que se'n conserva vestigis, tan a l'exterior amb restes del campament, com uns bons refugis antiaèris. I de tant en tant et trobes uns soldats abillats com els de l'època , fets de cartró pedra i de tamany natural, que sembla que s'hagin de posar a parlar , per explicar-te les seves cuites...
També hi havia un petit museu amb coses interessants.I a més, teniem una guia que ho explicava fil per randa, per nosaltres sols. Un cap de setmana ben reeixit. 


M. Roser Algué Vendrells.

Aquest és el post que tanca la temporada...El blog també ha de reposar. Jo no  vaig de vacances, faré alguna escapadeta com la d'aquest cap de setmana i prou.  Us ho dic, perquè aniré passant per casa vostra, no us deixaré pas de petja... 

Bon estiu per a tothom, tan si marxeu com si us quedeu...

54 comentaris:

  1. I diumenge, 29 de juliol, encara estaràs de recés? Bones...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que curiós noia, mentre tu campes per les Irlandes, jo vaig a les teves terres...
      Doncs no ho sé, potser faré una altra escapadeta amb la família...De totes maneres encara falten uns dies i jo sóc de decisions d'última hora...
      Bones i santes...

      Elimina
  2. M. Roser, és un privilegi poder visitar i gaudir d’aquestes contrades. A cada racó hi podem trobar un munt d’històries molt ben guardades a la memòria dels seus habitants. És una sensació magnífica passejar per camps i arbredes mentre la natura et saluda al teu pas, i la brisa ens porta el romaní, la farigola o l’espígol.
    Abraçades d’anada amb bon descans estiuenc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Papallona és tot un privilegi i tu d'això en deus saber un niu, sempre voleiant al voltant de les flors silvestres...Potser perquè els pares sempre ens havien ensenyat a estimar i respectar la natura, sembla que ella ho agraeix i em sento acceptada com si en formes part...I precisament en aquesta terra tan de secà, les olors de les plantes aromàtiques t'amaren els sentits, i cada racó guarda algun record dolç, malgrat l'aspror de la terra.
      Abraçades de tornada i un bon estiu també per a tu.

      Elimina
  3. Quina entrada tan bonica, M. Roser! Tens el do de fer reviure les teves experiències i records amb les teves paraules. Has descrit molt bé el paisatge de la Segarra, els seus colors, els seus treballs, i les fotos són espectaculars. Imagina't si estàs encara joveneta, que t'han conegut 50 anys després!
    Que passis un bon estiu i que descansis força. Jo també seré per aquí, a part d'alguna escapada, així que ja ens anirem trobant.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diuen que la Segarra t'enamora a primera vista o costa d'entrar-hi. Per sort a mi em va passar el primer. Les fotos les fa la meva germana, però jo he triat les que he sortit més "afavorida", ja que sempre quedo fent ganyotes...La veritat és que si no ho hagués viscut, no m'ho creuria...A mi em solen dir que sempre estic igual i jo sempre contesto el mateix: que em vaig fer vella molt aviat o que em conservo molt bé! Millor el segon oi? Però t'imagines que et coneguin després de tants anys? Suposo que com que m'assemblava molt al pare...D'ell tothom qui la conegut, sempre se'n recorda, i cantava molt bé, perquè havia estat uns anys a Montserrat compartint gregorià amb els monjos...
      Bon estiu també per tu i segur que coincidirem de tant en tant per aquests varals virtuals.

      Elimina
  4. Que tinguis unes bones vacances, millor un bon estiu! Jo aprofitaré les meves per preparar alguna coseta pel blog. (impossible millorar els teus relats). De moment i gràcies a vosaltres he decidit apuntar-me al slow-blog. Aniré fent pas a pas, sense atabalar-me.
    Em fa molta gràcia les trifulgues que es tenen la Carme i l'Assumpta amb tot això del slow i el quick.

    petonets i a conservar-se (vaja això ja ho fas, que després de 50 a. encara et reconeixen.... :) i es recorden de les teves entremaliadures? trapella... ai, ai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que dius Montse, si jo escric el que em surt del cor en cada moment, i de vegades no hi ha gran cosa...Tu fas uns contes molt eixerits i molt agradables de llegir, no t'infravaloris pas...
      Jo sempre m'ho agafo amb calma, ja veus que escric de tant en tant, sinó no tinc temps per passar per les vostres cases tan agradables...
      És que jo de petita era molt innocent, però molt juganera, igual m'enfilava als arbres, que jugava amb nines, amb la baldufa, a saltar corda, a patacons, a bales i fins i tot a futbol amb els bordegassos del poble...he, he, quins temps!!!
      Bon estiu. I si puges a Bellmunt, ben d'hora.

      Elimina
  5. Una sortida molt maca, M Roser... tal com l'expliques ens la fas viure amb tu.

    Bones vacances de blog i bones sortides amb la família!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Carme, em va fer molta gràcia quan al llibre de la casa on els estadants escriuen les seves impressions, vaig descobrir alguns poemes de la Marta Pérez i em van dir que hi anava sovint.

      Bones vacances també per a tu i ja ens trobarem a casa teva.

      Elimina
  6. Quin cap de setmana més bonic! Tal com ho expliques va ser ben aprofitat i molt interessant. Reviure moments de d'infantessa és entendridor, però que et reconeguin 50 anys després es sorprenent!
    Aprofita tant com puguis aquests bons moments, que en família encara és gaudeixen més.
    I bones vacances blogaires, tot i que pel que dius no ens abandonaràs pas del tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara ho has dit, sorprenent, pensa que tots els que érem allà vam quedar ben astorats i, ves per on, ens va donar per riure...
      A mi sempre m'ha agradat recordar coses de quan era una nena( de vegades encara m'hi sento), perquè jo les coses les vivia molt intensament...
      Bones vacances a tu també, encara que amenaço amb seguir donant la llauna he, he...
      Petons.

      Elimina
  7. Ho expliques amb molta màgia, es nota que t'estimes aquestes terres. I això que et reconeixessin és que no deus haver canviat gens amb els anys. Quin riure l'anècdota del vailet que t'empaitava!

    Bones vacances i ben merescudes!

    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo m'estimo aquestes terres en particular, però m'estimo la natura en general, perquè els pares que eren de pagès, em van ensenyar a estimar-la i respectar-la...Per això em fa molta tristesa quan veig tants boscos cremats, ja que tots guarden records d'infància d'algú...
      Saps que passa, que jo sempre he estat primeta i tinc les mateixes faccions de nena, però engalanades amb algunes arrugues, en canvi, hi ha persones que canvien molt.
      Ai l'anècdota... Els vailets, eren una mica murris!

      Bones vacances per tu també que ben segur també te les mereixes.

      Elimina
  8. Quina sortida més bonica. La meva filla va fer un treball de la Segarra fa anys i després varem anar a fer la ruta, hi ha racons i curiositats molt interessants. A mi m'atrau el color terrós dels camps, malgrat la calor.

    Jo també estic de vacances de post, em fa mandra fer-ne, encara que continuo llegint força. Quan em vingui de gust tornaré a penjar post.

    Bon estiu!!

    Bon estiu!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que si la teva filla es va perdre per aquelles terres, també se'n devia enamorar, a més és la terra dels castells, alguns els ha malmès el pas del temps i d'altres estan en bon estat i, fins i tot, es poden visitar. La Catalunya verda té racons molt bonics,però les terres de secà tenen un encant especial, potser perquè la seva aridesa, el seu color terrós com dius tu, ens atrapa i quan cau la tarda les postes de sol arrodoneixen el seu encant...

      Bon estiu per a tu també.

      Elimina
  9. Tota una mostra de com de bé ens ho podem passar coneixent la nostra terra... es que hi ha gent que si no se'n pot anar de vacances ben lluny no sent que les estigui fent... A mi m'agrada molt el turisme rural. Crec que la seva popularitat ha provocat que s'organitzessin activitats al seu voltant per tal de gaudir d'un oci cultural que, sens dubte, afegeix al bagatge que duem en sortir un munt de coneixements, sensacions i experiències que ens fan créixer com a persones.
    Per cert, penso que potser també et vas creuar amb el noi agosarat que t'encalçava fa uns anyets... d'aquest encontre segur que no ens n'haguessis explicat re... oi, punyetera? Mira mossa, que n'arribaves a ser d'esquerpa, eh? suposo que no era el teu tipus, esclar!
    Gaudeix molt d'aquests dies amb horaris més lliures i relaxats i gràcies per aquests posts autobiogràfics tan sentits!
    Petons d'estiu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara que ho dius, l'altre dia una senyora deia: -Aquest any amb la crisi, no podrem anar de vacances, haurem d'anar al poble...No me'n vaig poder estar i li vaig dir:- Vostè rai que té un poble per anar, què més voldria jo i molta gent...Em va mirar com si jo fos d'un altra planeta...També penso que és molt important conèixer el propi país, sinó, com el podrem estimar?
      No sóc pas de les que s'amaguen de les coses, no...Et diré que en una de les meves escapades nostàlgiques al poble, ens vam retrobar i vam recordar vells temps. Curiós, per suggeriment de la seva dona, vam anar a dinar a un restaurant per poder parlar tranquil·lament...Sort que la Roser és de fiar, ja que potser ara, si que em deixaria atrapar, perquè és un galant d'aquells una mica madurets, o sigui que està de molt bon veure...Ui, ui, sort que no ens sent ningú!
      Que tinguis un bon estiu amb molts moments feliços.
      Petons de colors segarrencs.

      Elimina
  10. mil gracias querida y admirada poetisa por compartir tan bello viaje. Muchos besinos con todo mi cariño y te deseo feliz verano .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcias a ti Ozna por compartir también bonitas historias muy agradables de leer, porque estan llenas de sentimiento...

      Un feliz verano también para ti, i sigue recopilando bellas leyendas.

      Un besin grande.

      Elimina
  11. Quands records i quantes vivències, en aquesta sortida de cap de setmana, de la manera que les expliques,fas que les revisqui amb tu, sembla que em trobi en un d'aquest poblets de secà segarrens, m'entren ganes de coneixer aquesta part del pais poc conegut.
    Et desitjo unes bones vacances. Penso que tan es pot gaudir fen algun viatget, com fent petites sortides o quedant-te a casa amb un bon llibre. La qüestió es fer el que cadascú li agrada.
    BON ESTIU!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Anna, sembla que si no agafes un avió i fas molts quilòmetres, ja no són vacances...I ben a la vora i tenim llocs preciosos que no coneixem. Celebro qu t'hagi encomanat una mica de curiositat segarrenca...I el que tu dius, cadascú que s'organitzi com vulgui o com pugui.
      Que tinguis tu també un molt bon estiu.
      Petons estiuencs.

      Elimina
  12. Bon estiu m roser, jo també tancaré la paradeta aviat, marxo quinze dies fora i va bé fer una mica de paradeta en aquest món virtual, com en tot vaja !
    fins aviat i gràcies per totes les visites i comentaris que m'has fet fins ara,
    fins la tornada, una bona abraçada
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Joan i, tu que pots, aprofita bé les vacances... Guarda a la memòria totes les coses agradables que vagis descobrint i fes fotos ben guapes, per després donar la tabarra als amics...
      Que t'ho passis molt bé i una abraçada també per a tu. A reveure!

      Elimina
  13. M'encanten els colors de es teves vivències! Els daurats i els entics, són encisadors!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Pilar, són uns colors molt bonics, d'aquells que no es descoloreixen mai, sempre brillen com petits sols que il·luminen moments feliços...
      Una abraçada

      Elimina
  14. Molt bon descans blocaire i per moltes escapades de cap de setmana com aquesta!!! I moltes gràcies per la visita, és molt d'agrair.

    B7s

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joana, no sé perquè t'havia perdut, ja saps que jo sempre he seguit el teu blog amb molt d'interès, però tenies els comentaris bloquejats en molts posts, ho he tornat a mirar i si que ho estaven...Devia ser un problema meu...
      Molt bon estiu.

      Elimina
  15. També m'encanten aquestes escapades, en pobles petits fora de la urbanització. Quina gràcia això de retrobar-te amb persones de la infància. A mesura que parles amb ells vas recordant tot allò que creies haver oblidat. Potser sí que mai no podràs reviure aquells temps, però sempre quedaran els records d'ara. Bones vacances, M. Roser!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que jo m'ho passo molt bé, visitant el llocs on havia arrelat de petita i parlar amb la gent, tot recordant vells temps...I no vull pas dir que fossin una temps millors o pitjors que els d'ara, però si que jo els vivia molt intensament i per això, procuro que no se m'esborrin els records...
      Bones estiu per a tu també.

      Elimina
  16. Roser! Mira-la ella que trionfona als seus 9 anys! Jajajajaj, Que xulos que són els records de la infància eh? i poder-los reviure amb il.lusió encara més.
    Espero que tinguis molt bones vacances! Si baixes per les meves terres, ja saps que hi tens una casa!
    Petons!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Judit, però aquest any li trauré profit a la piscina que tinc al costat de casa...
      Has vist? jo petita, però eixerida...I què faríem sense els records...
      Que tinguis també un bon estiu i sempre que et calgui, si has de baixar pels vols de can Barça, ja ho saps!

      Elimina
  17. que bonito paseo nos compartes, al mismo tiempo nos haces disfrutar de la belleza de el lugar a través de tus ojos y fotografías, que bello revivir recuerdos tan gratos e inolvidables.
    disfruta tu descanso y vacaciones pero por favor... no nos olvides y recuerda que te espero en mi rinconcito de mariposas :d te quiero amigo mía, un beso y bendiciones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai Atlàntida, tengo una especie de obsesión por los recuerdos, si són bellos, claro i me gusta de vez en cuando volver a los lugares donde los viví. I es bonito ver que a pesar de los años, la gente se alegra de verme...
      No voy a ir a ningún sitio en especial, estaré tranquilita en casa. Por eso aunque mi blog esté descansando, me pasearé por los vuestros i vendré a visitar a tus mariposas, como siempre.
      Linda amiga, un beso grande y un abrazo de oso, viajan por el mar hacia tu tierra mejicana.

      Elimina
  18. Querida amiga, después de mucho tiempo entro a mi blog y me he puesto a ver el tuyo, lo que he podido entender de tu último post, es que era el ultimo de la temporada. Espero querid aamiga que tus ojito sy tú estén bien, yo como verás tratando de seguir viviendo con tristezas, esperanzas y alegrías.
    Un beso enorme para ti y que todo te vaya bien.
    Besos a tu alma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Amiga Orianna , cuanto tiempo sin saber de ti! Si, es que el blog me decia estoy cansado necesito vacaciones, he, he y pensé que tenía razón. Parece mentira, pero estar siempre pendiente de lo que vas a escribir, también cansa...
      La vista, gràcias a Dios, la tengo estabilizada, però algo se quedó en el camino. Después pasaré por tu casita y leeré con atención todas tus cosas... Ya es importante que tengas ganas de volver a escribir.
      Muchos besos, para ti, mi amiga, que espero crucen los mares y lleguen bien.

      Elimina
  19. Que passis molt bon estiu, Roser. I ben reposat, que ens l'hem ben guanyat. Les bones sentors segarrenques ens acompanyaran. Gràcies. Moltes gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi el mateix et desitjo, però segurament tu no el reposaràs gaire... Penso que arreu on vagis aniràs furgant per trobar paraules que s'han despistat en el temps...Les sentors de la natura, sigui on sigui, sempre fan companyia.
      Gràcies a tu, per les teves paraules i per totes les lliçons magistrals!
      Bon estiu.

      Elimina
  20. Que disfrutes amiga, para desconectar de la rutina esos lugares son una maravilla.
    que tengas un buen dia.
    un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ricardo, espero que tu también tengas unos días de descanso, en alguno de los preciosos lugares que nos transmiten paz.
      Un abrazo y un buen verano.

      Elimina
  21. Hola, Roser, m'agrada de nou entrar al teu blog encara que reposi uns dies.
    La cobertura aquí és precària, però a poc a poc em permet llegir textos com els teus, sempre tan entranyables, tan compartits amb la moltíssima gent que t'estimem.
    Bon i merescut descans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Olga, estic contenta de poder tornar a contactar amb tu...
      Ja vaig veure per les teves fotos, que tens unes vacances tranquil·les. A mi aquest any m'ha tocat un estiu casolà i ben calorós, tinc moltes ganes que arribi setembre i que plogui!!! Tot i que, de vegades, després de la sequera fa algun disbarat; com diu en Raimon," al meu país la pluja no sap ploure"...
      Tu continua reposant i buscant ombres fresquetes.
      Petons.

      Elimina
  22. Hola el aire del sur me trajo a tu norte entre miles de mariposas para dejarte un abrazo y mi cariño.
    deseo estés feliz descansando, gracias por acercarte a mi espacio.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Después de unos días de un calor sofocante, hoy sopla un poco de airecillo, serà el que me llega de tu sur...
      Y escuché el suave aleteo de las mariposas y las recibo con los brazos abiertos y también con mucho cariño.
      Gracias por tus buenos deseos amiga.

      Elimina
  23. Hola querida amiga, veo que ya no publicas, supongo estarás de vacaciones que siempre viene muy bien el descanso.
    que tengas un buen fin de semana.
    un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ricardo, necesitava hacer un alto en el camino...No he ido de vacaciones, así que aproveché para preparar cosas que saldrán muy pronto. Pero como habrás visto, no me olvidé de visitar mis blogs amigos...
      Gracias por tu interés.
      Besos y feliz semana.

      Elimina
  24. Buenos días querida amiga y admirada poetisa visito tu morada para desearte con inmenso cariño feliz inicio de semana. Miles de besinos e infinitas gracias por visitar la mía y obsequiarme siempre bellos comentarios .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amiga Ozna , gracias a ti por tus bellas palabras que siempre nos hacen ver las cosas con mirada positiva y porquè siempre me quedo embelesada con los dibujos que nos regalas...
      Muchos besines con cariño, también para ti.

      Elimina
  25. ¡Hola Roser!!!

    Que hermosura de entrada nos dejas, con lindas fotografías comentado la belleza de esos paisajes.
    En tus letras también veo que emanan poesía. Me encanta tu espacio.
    Ha sido un placer pasar a leerte: charlar un poquito y pasear por tu blog que es una forma de hacernos compañía.

    Te dejo mi gratitud y mi estima. Un besito y se muy feliz.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marina.
      Me gusta describir, sobretodo, vivencias. Veras que alterno la prosa( me encanta la prosa poética)con la poesía. Supongo que depende del estado de ánimo de cada momento. I és bonito sentirse en buena companyia...Gracias.
      Un beso y una sonrisa.

      Elimina
  26. Molt interessant aquest cap de setmana, sobretot per poder reviure els records d'aquesta manera tan dolça. Ja t'magino corrents per allà...hehehe! Gràcies per compartir-ho. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Raquel, ja saps que jo tinc una mena d'obsessió pels records, i com que de petita vivia en poblets doncs( a part d'anar a l'escola), tot el dia jugant per carrers i camps sense fer la distinció tan antipàtica, de jocs de nens i de nenes...
      Espero que hagis tingut un bon estiu, jo a caseta una mica rostida...
      Molts petons.

      Elimina
  27. Meus pensaments! Un bell capvespre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Cristian, una abraçada!

      Elimina