(la parelleta)
PETITA I BONICA
L'Empordà és fruit de l'amor
d'un pastor i una sirena,
així ens ho diu la cançó...
emblema d'aquesta terra.
Tot seguint la tradició
la nostra jove parella,
després d'un nen molt bufó
ara tenen una nena...
És blanqueta i riallera
i bonica com un sol,
a la petitona estrella
bé caldrà posar-li un nom
Com li direm a la nena?
i és que n'és tant d'eixerida,
que ja tothom l'anomena...
la princeseta Idolina
M. Roser Algué Vendrells ( juny 1997)
(Idolina és un nom portuguès)
Ja veig que el pastor i la sirena no podien quedar-se sense pubilla.
ResponEliminaBona ocurrència, i el poema mol tendre.
El de la Joana pot ser ben bé una conversa d'infants.
Records, doncs, per a la princesa Idolina, eixida del bell amor empordanès.
ResponEliminaJa torno, Roser.
Gràcies Imma i encara falta el del 3r nadó...
ResponEliminaHas vist , el de la Joana avui hi queda com anell al dit.
Petons,
Hola Jordi, quan de temps...espero que hagi estat profitós i ens regalis moltes paraules rescatades de l'oblit...
ResponEliminaPetons i bon diumenge, malgrat el fred,
M. Roser, fa dos dies que el teu espai no m'accepta els comentaris; es veu que m'he tornat tan lletja que no em reconeix:) Deia que el teu és un molt bonic poema per celebrar l'arribada d'un nou infant, i que la poesia de la Joana Raspall és sempre entranyable.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Tranquil·la noia, a mi també em passa de tant en tant...quines coses de dir, tu que ets tota una senyora.
ResponEliminaEncara falta el poema del 3r nadó, però esperaré un temps. Ara he descobert com fer-ho perquè no sempre s'hagin de posar comentaris, ahir va ser un experiment. Passa que de vegades si vols informar d'alguna cosa, va millor així...
Ptons i bona setmana
Molt tendre i bonic. me l'emporte cap al col·legi com l'altre!!!
ResponEliminaB7s
Jo encantada Joana, ja saps que en pots disposar
ResponEliminai jo molt contenta, espero que als xiquets els agradi...
Petons una mica glaçats!!!
miles de gracias mi querida amiga y admirada poetisa por regalarnos la belleza de tus versos, muchos besinos con todo mi cariño y feliz inicio de semana.
ResponEliminaQue bonics Roser! Uns poemes xulíssims! És així com es desperta en els infants el gust per la poesia!
ResponEliminaUn petó fresquet d'hivern!!!
Amiga Ozna, escuché que por Asturias, estos días teneis muchos problemas con la meteorología...
ResponEliminaEspero que el sol pronto os vuelva a regalar su sonrisa.
Un besín.
Celebro que t'agradin Judit...
ResponEliminasi ensenyem als infants a ser sensibles, segur que de grans també ho seran.
T'envio un petó i un somriure i espero que no es glacin pel camí!!!
Bona nit
Una caricia de versos llenos de ternura e inocencia para disfrute de los pequeños y los adultos que tenemos alma de niños =)
ResponEliminabesitos y abrazo.
Muchas gràcias Atlántida, y tienes razón aunque sean poemas infantiles, también a los mayores de vez en cuando nos viene bien un bañito de inocencia, que nos recuerde que una vez fuimos peques...
ResponEliminaBesitos y abrazos también para ti.
M'agrada molt la tria de poemes que has posat ultimament, són molt tendres, tant aquesta pubilleta de l'Empordà, i el de la neu, o el de la masia que evoca vells records passats.
ResponEliminaUna abraçada
Hola Anna, al final tindre complex de pa de pessic...Això va com va, depen el moment hi poso una cosa o una altra. Ara estic preparant un post de records infantils, però en prosa i em falta arrodonir-lo.
ResponEliminaUna abraçada també a tu,
M'ha arribat a la meva fibra més sensible!!...Tinc un net i ara estem esperant una nena, així és que ja et pots imaginar!!
ResponEliminaUna abraçada.
Ai que bé Montse, això d'arribar a les fibres sensibles...Encara em falta el poema de la 3a germaneta, però esperaré uns quants posts i és més bonic que aquest...només canviant un vers, es pot adaptar per qualsevol nadó.
ResponEliminaPetons,