Subscribe:

diumenge, 12 de febrer de 2012

LLUERNES




No fa gaires dies comentàvem en una tertúlia d'estar per casa, si imaginació i fantasia eren el mateix...Segons el diccionari són paraules sinònimes, però vam arribar a la conclusió que de vegades hi havia petits matisos que les podien diferenciar. Sovint, la imaginació i la fantasia caminen plegades. Tant l'una com l'altra sempre hi són, esperant que truquem a la seva porta...

I si es tracta de fantasiejar, miro el cel i m'imagino que cadascun dels puntets que brillen a la nit, són petites cuques de llum gronxades suaument pel vent i portades fins a l'infinit. I rememoro que, de petita, les veia al costat dels caminets i aleshores m'imaginava que eren petits estels...
I vull posar la cirereta al pastís amb aquest petit poema del gran
Pere Quart:

-Cuca de llum, què cerqueu
pels marges  amb la llanterna?
I diu ella sense veu:
-Una lluerna. 

M. Roser Algué Vendrells

31 comentaris:

  1. Sempre m’han agradat molt les lluernes, M. Roser. Les havia vist molt, pel jardí de casa a l’estiu, quan era una petita papallona. Ara fa temps que no en veig, deu ser perquè els meus esvoletecs són més de ciutat. Fa poc vaig llegir un petit conte que parlava d’una lluerna que s’escapava del setge d’una serp, perquè la serp li tenia enveja per la seva llum. Penso que tots hauríem de fer com les lluernes i brillar amb la nostra llum interior, espantant la tenebra i il•luminant el nostre camí sense por.
    Una abraçada de llum.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Papallona, tu sempre tan amant de la natura, és clar, és el teu món.Segur que quan erets una papalloneta devies jugar-hi...
      Trobo que les cuques de llum, són uns animalons màgics i fan molt bonic a les vores dels camins.
      Seria fantàstic si tothom fes el que dius, brillar amb la llum interior il·luminant el nostre camí i també el dels que n'estesin mancats, compartir brillantors...
      He vist venir l'abraçada d'un tros lluny, una altra també per a tu,

      Elimina
  2. A les lluernes les anomenàvem llumenetes, i eren, com dius, uns animalons màgics que es podien trobar pels camins, i que a través de la nostra fantasia es convertien en màgics, també.
    Jo la fantasia l'entenc més com imaginar coses materialment impossibles que passin, més en l'estadi potser dels contes, mentre que la imaginació pot dur-nos a estadis força més terenals. Però bé, no em facis cas, que no sóc filòloga ni res que s'hi assembli.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Galionar, aparentment semblen la mateixa cosa, però suposo que tens força raó. Tampoc jo en sóc de filòloga, per això penso que siguin la mateixa cosa o no l'important és posar-ne a la nostra vida...
      Fa molts anys que no n'he vistes de cuques de llum, però recordo que eren com puntets màgics a la nit. I segons sembla fan llum els mascles i les femelles... Són uns animalets molt il·luminats!!!
      Un abraçada també per a tu!

      Elimina
    2. Jo també ho veig com diu la Galionar... fantasia és l'impossible, imaginació és inventar coses que abans no existien, però possibles... ah! i tampoc sóc filòloga.

      Elimina
    3. Sí: jo també ho veig bastant així. La fantasia trenca barreres, o se les salta, no ho sé.
      La imaginació és més obrera, s'ho ha de treballar més, amb materials propis, acceptables.
      La fantasia és enlluernadora, però ho té més fàcil. Potser.
      He dit molts disbarats, oi?

      Elimina
    4. Carme , has vist que sense voler acabo d'obrir un petit debat...hi ha coses en les quals mai havies pensat , però en algun moment , algú et fa dubtar i aleshores intentes treure'n l'entrellat, tot i que tampoc sigui tan important...
      Petons,

      Elimina
    5. No Jordi, no has dit cap disbarat, em sembla que tots arribem a la mateixa conclusió, encara que sigui amb paraules diferents...Per tot el que dieu sembla que la imaginació toca més de peus a terra i la fantasia es més de fer volar coloms...
      Penso que l'important és que en fem us, tan de l'una com de l'altre.
      Una abraçada,

      Elimina
  3. Quan la imaginació esdevés fantasia, d'un cuc de terra neix una lluerna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres Pilar, acabes de posar un exemple, amb la teva capacitat de síntesis, molt aclaridor...tot i que són dues coses reals!
      Petons,

      Elimina
  4. Fa poc també s'ha produït aquesta distinció en algun blog. Totes dues són produïdes pel nostre cervell. El que passa és que amb una hi entenem una relació amb el món dels fantasmes i aparicions (fantasia) i amb l'altra ocurrències més o menys aventureres que potser podrien ser possibles. En algun moment, el savi Coromines, al diccionari etimològic, dóna el mateix significat a les dues paraules, respectant, però les diferències que la gent hi sol atribuir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé aleshores veig que no sóc jo sola que tinc dubtes...veig que el que tu dius és que la imaginació és més fàcil que es faci realitat i la fantasia és més etèria...en canvi al diccionari de sinònims tenen la mateixa entrada...
      M'encanta això d'intercanviar punts de vista!
      Una abraçada,

      Elimina
  5. Bon debat, com cadascú diu el que pensa, jo també ho faré, crec que que es pot imaginar sense fantasia, però que no pot haver fantasia sense imaginació. En resum com han dit, també trobo que fantasia es d'alguna cossa més irreal,i imaginació és més possible. (M'imagino que aniré amb avió, tinc la fantasia de ser una fada.)A veure qui li posa el picarol al gat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imma tu amb la teva imaginació, em vols explicar un conte ple de fantasia...
      (no sabia que t'agradaria ser una fada,je, je). Tot i que em sembla que pensem el mateix, cadascú i troba algun matís diferent en aquest tema, és clar si no tenim imaginació, la fantasia no vindrà...I no et preocupis per les faltes, no ens hi hem fixat!!!

      Elimina
  6. perdoneu, per fer-ho ràpid m'han quedat moltes faltes.

    ResponElimina
  7. Roser, imaginació i fantasia són dues princeses que van de la mà. En un lloc del camí, es separen... Una seu a la branca d'un arbre i somia que algún dia esdevindrà una cuca de llum, l'altra es queda a la voreta del camí i pensa que ja és una cuca de llum!
    Petons!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Judit, tu ens has donat una visió molt poètica del tema.Ara penso quina de les dues princeses m'agradaria ser...La que seu a la branca es pot passar la vida intentant abastar un somni, en canvi a la de la voreta del camí, ja no li cal, viu el somni...Potser vull ser aquesta!
      Petons per a tu també.

      Elimina
  8. Respostes
    1. ESTEVE, amb la imaginació, vinc fins aquesta preciosa illa de Menorca que suposo que aquests dies la abellit la neu...
      Petons de fantasia amb puntets de llum.

      Elimina
  9. Les cuques de llum son uns animalons fantàstics, que donen a la nit un toc de misteri que convida a fer volar la imaginació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trescant per les comarques lleidetanes sovint n'havia vistes a les vores dels camins. I fan molt bonic, semblen petits estels caiguts del cel!
      Això serà l'imaginatiu debat, sobre la fantàstica cuca de llum!!!
      Gràcies per l'ajuda.

      Elimina
  10. miles de gracias querida y admirada poetisa por alumbrar nuestros sentimientos con la sublime belleza de tus versos, muchos besinos de esta amiga admiradora que te desea con cariño feliz inicio de semana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias amiga Ozna, ya sabes que me gusta recibir-te en mi pequeño rincón y compartir palabras y versos contigo... igual que me gusta que nos presentes a personajes llenos de sensibilidad.
      Muchos besines.

      Elimina
  11. cada uno de los puntitos que brillan en la noche, son pequeñas luciérnagas mecidas suavemente por el viento y llevadas hasta el infinito.

    divina imaginacion bordada con luceros de fantasia... que seriamos si no existiera eso...
    es lindo visitarte y disfrutar tus inspiraciones que me dejan un delicado sabor dulce.
    un besoteee va en camino con pequeñas lucecitas Mesicanas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tienes razón amiga Atlántida, que seria de nosotros sin el velo de la imaginación, bordado con hilos de fantasía!!!
      Las mariposas y las luciérnagas son un regalo bello de la naturaleza, que te parece si lo compartimos...
      El viento me trajo tu beso con lucecitas, igual se cruzó por el camino con el mio.Que te vaya bonito...

      Elimina
  12. Imaginació, fantasia....
    us heu adonat de tot el que poden provocar unes petites cuques de llum? Més que un debat sobre el sentit de les paraules. La comunicació, el fluir de l'amistat que es palpa i s'intueix entre aquests curts missatges i el respecte, respecte mutu, encara que les ideologies puguin o no ser distants.
    Roser, amb fantasia o no, les teves cuques de llum s'han esdevingut màgiques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Montse, de vegades una cosa tan petita com una cuca de llum, pot servir perquè les persones comparteixin molt més que el significat de les paraules... "bon rollo" com diu el jovent i sobretot un amistós respecte per totes les opinions. Jo m'ho estic passant molt bé amb aquest petit debat...
      I com dius tu aquests puntets de llum són màgics!!!

      Elimina
  13. Certament, apreciada Roser, no és fàcil distingir ambdós conceptes ( per cert, a cas teva hi ha terulies de nivell)
    Potser es qüestió de matisos:
    el que en un primer moment imagino, s'acaba convertint en fantasia
    sempre i quan parlem de coses positives, perquè es pot donar el cas que fent volar la imaginació de forma desmesurada aquesta s'acabi convertint en pesadilla
    no sé si m'explico, missis Vendrells

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mister Gregori, encara hi ha classes!
      Penso que compartir punts de vista, és donar-li una bona utilitat al blog...
      Tu estàs dient que fent volar la imaginació més del comte, el què hem imaginat, en lloc de convertir-se en fantasia, pot ser una pesadilla...
      Veus, és un altre manera interessant
      de veure-ho. Estic d'acord que és qüestió de matisos...
      I sí, t'expliques com un llibre sense fulls!

      Elimina
  14. He estat pensanat en les dues paraules i no he sabut què pensar, per aquesta raó m'he posat a buscar el significat de totes dues, el resultat que he trobat no m'ha acabat de fer el pes i encara m'ha fet dubtar més. Aquí poso la troballa:
    La imaginació és la facultat de la ment humana de crear imatges mentals o pensar en realitats no percebudes abans, d'inventar noves versions del món.
    Fantasia és la facultat de reproduir per mitjà d'imatges les coses passades o llunyanes, de representar-les ideals en forma sensible o d'idealitzar les reals. Una fantasia és quelcom irreal, fictici, o quelcom que imita la realidat. Una fantasia és una imaginació o ilusió d'un desig.

    No sé, no sé, Maria Roser ens fas pensar molt
    Un petonet

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Carina, jo també vaig mirar els llibres que tinc i les definicions no m'acabaven de convèncer, perquè en alguns, fins i tot, hi havia exactament la mateixa accepció...
      Sembla que la majoria pensa,que la imaginació és més factible i la fantasia més irreal...
      I pensar és molt bo, perquè fem treballar les neurones.
      Un petó de bona nit.

      Elimina