MINIVACANCES AMB LLUNA

Els primers dies de Setmana Santa, vaig estar fent camí per uns indrets del nostre país que, normalment, són força àrids(Calonge de Segarra). Aquest any, però, el paisatge era d'allò més verd i per tot arreu trobaves reguerons d'aigua. Aquests són uns dies que pots anar tranquil·lament pels llocs, ja que no hi ha aglomeracions de gent, ni caravanes de cotxes. A més, com que aquesta setmana sempre fa el ple la lluna, també es pot gaudir del paisatge a la nit. Hi ha tanta claror que, fins i tot pots fer passejades sense ensopegar amb les pedres dels camins que, per cert, ja en queden ben pocs perquè l'asfalt els està envaint. La lluna plena, amb l'encís del seu cercle màgic, vigila el descans dels qui hem tingut la bona pensada d'escollir el turisme rural com a lloc de descans i completa el fascinant quadre d'aquest paisatge, veritable regal de la natura.

Hi ha qui es pregunta per què la Pasqua no es mai la matèixa data... molt senzill, és el diumenge després de la lluna plena de març que, gairebé sempre, s'escau a l'abril.

Les fotos són del lloc on vaig fer estada (cal Ros). Van quedar una mica d'estar per casa, doncs amb una càmera senzilla és difícil captar la lluna plena i l'artista tampoc és que sigui gaire "professional".

M. Roser Algué Vendrells