És un dia clar, sol, sorra daurada;
És el primer dels jorns de primavera;
Un suau ventitjol m'empolsina d'aigua
i la salabror em resseca la cara.
Allargo la vista sense veure flors,
però a les altes crestes de les ones,
endevino tots els vells colors
de les margarides, tulipes i roses.
La mar està inquieta, plena de frisança,
potser sent enveja dels enamorats
que, aprofitant-ne aquesta bonança,
tendrament es besen i es donen les mans.
I veu en sos ulls espurnes de platacastells d'il·lusions, noves esperances,
segurs que l'amor irà refermant-se...
que de primaveres sempre en vindran d'altres!
I quan els anys passin hi haurà alguns infants,
infants de pell bruna o blanca de lluna,
d'ulls negres com ell o molt blaus com ella...
que amb molta tendresa veuran fer-se grans.
I que allà a la sorra amb el vent de cara,
faran onejar-ne resplandets estels;
que s'enlairaran com vol d'ocellada,
fent mil giragonces pels camins del cel.
Penso que és això el que la mar somnia,
quan després de la llarga hivernada,
sent del sol la càlida alenada...
De la primavera...,n'és el primer dia!
quan després de la llarga hivernada,
sent del sol la càlida alenada...
De la primavera...,n'és el primer dia!
------------------------------------------------
M. Roser Algué Vendrells
M. Roser Algué Vendrells
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada