TROBADA DE GLOBUS


He vist per la tele la trobada internacional de globus d'Igualada, i m'ha portat molt bons records. És que jo vaig anar-hi l'any passat. El temps passa(mai millor dit) , volant. Recordo que a les set del matí, la boira cobria bona part de la plana igualadina i no estàvem segurs de poder-nos enlairar. De mica en mica es va anar esquinçant el vel d'humitat i jo vaig pujar al primer globus, encarregat d'inspeccionar si la meteorologia permetia fer l'activitat tal com estava prevista.





De cop i volta, una munió de boles de tots colors van començar a pujar cel amunt com si fossin estrelles diürnes. Era un espectacle meravellós ja que, a més, la boira s'arrossegava al peu de les muntanyes de Montserrat que emergien d'aquell mar blanquinós com vaixells en la llunyania. No sabies on mirar, ja que tot el paisatge era com un gran quadre impressionista.
Si podeu, no us perdeu aquest petit plaer, i és que anar en globus, a més de ser un regal per a la vista, és la manera de desplaçar-se més tranquil·la i relaxant que us podeu imaginar.

ANIMEU-VOS ¡¡¡

M. Roser Algué Vendrells