Tinc una amiga blogaire, que té un blog de poemes i són molt i molt bonics, es diu " Descubriendo nuestro interior". Em va cridar l'atenció, perqué fa uns quants posts hi va posar un poema del Joan Margarit, NO TIRES LAS CARTAS DE AMOR, que és preciós. Per això he volgut fer un post amb un poema seu i a més, n'hi he posat també dos del Joan.
Las cosas por su nombre:
Si digo ventana
aquel atardecer.
Si digo miel
tus ojos.
Si digo música
tu risa.
Si digo árbol
tus brazos.
Si digo nido
tu corazón.
Si digo pájaro
yo.
ADRIANA ALBA.
"Si digo belleza
tu alma."
(Estos dos versos los añadí yo.)
MUJER DE PRIMAVERA
Detrás de las palabras solo te tengo a ti.
Triste quien no ha perdido
por amor una casa.
Triste el que muere
con un aura de respeto y prestigio.
Me importa lo que sucede en la noche
estrellada de un verso.
Joan Margarit
LA MUCHACHA DEL SEMÁFORO
Tienes la misma edad que yo tenía
cuando empecé a soñar con encontrarte.
Entonces ignoraba, igual que tú lo ignoras,
que el amor se transforma en el arma cargada
de soledad y de melancolía
que ahora está apuntándote en mis ojos.
Tú eres la muchacha que busqué
durante tanto tiempo, cuando aún no existías.
Y yo, el hombre hacia quien querrás
alguna vez encaminar tus pasos.
Pero estaré tan lejos de ti entonces,
como lo estás ahora de mí, en este semáforo.
Preciosos poemas. Se nos fue un genio y un maestro.
ResponEliminaPetonets.
Llevas razón Rocío, realmente sus poemas són de los que te enseñan a ver la vida con visos de realidad. Descanse en paz.
EliminaPetonets, Rocio.
Molts bells poemes ens ha deixat.
ResponEliminaGràcies per compartir-los.
Aferradetes, nina.
Doncs si, Lluneta, poemes bells i dels que s'entén el missatge que ens deixa, sempre positiu, encara que de vegades amb una mica de tristor...
EliminaPetonets, bonica.
Margarit escrivia de molts temes. Intensament.
ResponEliminaTot i que l'amor i la mort, eren temes molt recurrents en els seus poemes, ens deixava també d'altres missatges, relacionats amb la vida quotidiana!
EliminaBon vespre, Xavier.
Un poeta molt profund Joan Margarit.
ResponEliminaConsultaré aquest blog que dius. Aquest poema: Las cosas por su nombre és preciós!
Una abraçada!
Si , Marta, profund però entenedor. Els seus missatges sempre eren transparents...
EliminaL'Adriana fa uns poemes preciosos, fa molt de temps que ens trobem pel blog i em va sorprendre, perquè abans de que el Joan es morís , ella va posar un poema seu. La vida és plena de casualitats.
Petonets, Marta.
Ben escollits poemes , Roser. Ell ha marxat, però la seva obra ens segueix acompanyant.
ResponEliminaJo tinc bastants llibres del Joan i vaig intentar triar els que fossin profunds dins de la seva senzillesa.
EliminaPetonets, Artur.
Els poetes no marxen mai... se'n va la persona de carn i ossos, però el poeta es queda en els sus versos. Profund i trist, per acompanyar-nos en els moments necessaris.
ResponEliminaTens raó Carme, profund i trist, així són molts dels seus versos.
EliminaEn qualsevol moment de la vida els versos sempre ens fan companyia.
Petonets Carme.
Muchísimas gracias estimada amiga, es una alegría compartir mi humilde poema en tu espacio.
ResponEliminaEstas ventanas mágicas (como yo las llamo) tienen la particularidad de estrechar lazos y compartir de alguna manera nuestros sentimientos.
Una verdadera pena, la partida de Joan Margarit, a quien admiro profundamente, y estoy convencida que a través de sus letras siempre estará entre nosotros.
Te dejo un afectuoso abrazo
Gràcias a ti, Adriana, por tus poemas que siempre llegan al corazón!
EliminaQue casualidades tiene la vida...Cuando vi su poema en tu blog, pensé que era muy bonito que compartiéramos la admiración por este gran poeta cuyos versos siempre nos acompañarán.
Molts petons, amiga.
Que bonic tot, Roser. Tant els dos poemes de Margarit com el primer. Ens ha deixat un gran poeta però que tindrem present amb tota la seva poesia, amb les seves belles paraules.
ResponEliminaPetonets.
Doncs si noia i jo no sabia pas que estigués malalt, descansi en pau.
EliminaM'agrada que t'hagi agradat el post, vaig intentar buscar poemes dels que tenen missatge que arriba, perquè són senzills.
Amb aquesta noia fa molt de temps que compartim l'espai dels blogs, té molta sensibilitat.
Petonets, Núria.