Subscribe:

dimarts, 12 de gener del 2021

 Conèixer el país

(Estanys i llacs de somni)

No sé si coneixeu la revista Descobrir Catalunya, us asseguro que és tota una font d'informació. Jo, fa molts anys que hi estic suscrita. Aquests dies he aprofitat per repassar-les i he trobat aquesta meravella de llacs o estanys del Pirineu.(El reportatge venia signat per l'ANNA Maria SANCHEZ i jo n'he fet un petit resum) Tots els estanys, comparteixen les mateixes característiques, tenen una gran bellesa i un valor paisatgístic únic. Aigües cristal·lines, paratges encisadors, aire pur... Ens permeten descobrir la natura del nostre territori, amb rutes de diferents dificultats que ens fan somiar. 

Estany de Banyoles

L’estany de Banyoles és l’estany natural més gran de Cataluya. Format fa més de 250.000 anys. Les seves aigües provenen d’una font interna ( origen carstic), és un espai natural únic, de gran valor geològic, ecològic, cultural i paisatgístic; característiques que el van integrar dins del Pla d’espais d’interès natural. Passejades a la vora dels seus 2.150 metres de llargada, o activitats esportives i de lleure en les seves aigües, són algunes de les opcions per gaudir d’aquesta meravellosa zona.

Estany de Sant Maurici

Al Pirineu, és on es concentren la major part del estanys i llacs del Principat. Ens situem al Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici, l’únic parc nacional de Catalunya que abasta 105 km² d’alta muntanya. Concretament, ho fem al seu estany principal, el de Sant Maurici, on gaudirem de l’aigua —un dels elements més representatius del parc, amb nombrosos rius, valls glacials i gairebé dos-cents llacs de muntanya. El trobarem envoltat de boscos de pi negre, als peus dels Encantats. Sens dubte, aquest espai s’ha convertit en un dels paisatges més emblemàtics de Catalunya.

Estany de Ratera

Al costat del poble  d’Espot, també dins del Parc Natural d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, trobarem un altre llac que destaca per la seva bellesa. L’estany pirenaic de Ratera; és el lloc adequat per gaudir de la natura verda, de les muntanyes que s’alcen imperials i de les aigües cristal·lines, tot un conjunt de tresors naturals que podreu descobrir a una altitud de més de dos mil metres.

Llacs del circ de Colomers

Encara sense deixar l’entorn natural extraordinari del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, trobarem l’espectacular circ de Colomers, una de les concentracions més grans d’aigua cristal·lina i d’origen glacial dels Pirineus. En aquesta zona de gran riquesa natural, a més, ens podem enamorar de paisatges encisadors i de llacs maquíssims amb formes i mides diferents.

Estany de la Colomina

I l’última proposta del parc nacional és a la comarca del Pallars Jussà, concretament, a la vall Fosca. Podem conèixer l’estany de la Colomina, un llac d’origen glacial que es troba a 2.415 metres d’altitud. En aquest racó d’alta muntanya, podrem gaudir de paisatges espectaculars i d’unes aigües completament cristal·lines, uns elements que conviden a relaxar cos i ment.

Estany de Moncortés


Seguim al Pallars, però fora del parc nacional. L’estany de Montcortès, d’origen càrstic, com el de Banyoles, es troba a una zona de gran bellesa encisadora i d’un alt interès faunístic i geològic. Arribar-hi no genera cap dificultat i es pot  fer el recorregut amb la canalla. 
Junts descobrirem i gaudirem d’un paratge lacustre excepcional i de característiques úniques a Catalunya i la Península.

Estany d'Ivars i Vila-Sana

Continuem cap al Pla d’Urgell, on l’element comú de totes les seves rutes és l’aigua. Entre un paisatge lacustre i estepari, niu de moltes espècies, trobarem la joia biològica de la comarca, l’estany d’Ivars i Vila-sana, el llac interior més gran de Catalunya. En aquest oasi al bell mig de la plana d’Urgell, gaudirem de la natura encisadora, de l’observació d’aus i d’activitats de lleure per a totes les edats.

Estanys de Tristaina

Si anem cap a Andorra, concretament, a Ordino, trobarem  els tres estanys de Tristaina, llacs d’alta muntanya. Són una de les excursions de senderisme més populars de tot el Principat d’Andorra, sobretot a l’estiu. La ruta completa, que us porta fins a l’estany Primer, el del Mig i el de Més Amunt, és un recorregut circular d’uns 4,4 km que podem acabar en unes tres hores. El primer tram, fins a l’estany Primer, és ideal per gaudir d’una primera experiència a la muntanya en família.

Estany de Malniu

Seguim el nostre viatge pels estanys i els llacs dels Països Catalans, a la Cerdanya. L’estany de Malniu és un estany natural d’origen glacial que es troba envoltat de boscos de pins als peus del massís del Puigpedrós, a la Cerdanya. A uns 2.250 metres d’altitud, la seva vegetació litoral i submergida el fa d’especial interès paisatgístic i li confereix un bon potencial com a indret per a la divulgació dels valors naturals i de l’educació ambiental. Sempre respectant-ne la fauna i l’espai, gaudireu d’un indret encisador.

Llac de Puigcerdà

  Tot i que és artificial, la seva bellesa i el paisatge meravellós que l’envolta el fan digne d’aquesta selecció. Des de fa segles, l’estany ha sigut essencial per a la vida del puigcerdanenc, ja que ha estat el seu principal subministrador d’aigua, tant com a aigua potable, com per a extingir els focs o dipòsit de glaç. Actualment, descobrirem un espai encisador que es configura com a niu d’ànecs i d’altres espècies d’aus.

(Resum d'un reportatge fet per l'Anna Maria Sánchez, a la revista Descobrir, amb data 2 del 12 del 2020)

M. Roser Algué Vendrells.

31 comentaris:

  1. Tots ells son ben macos , tot i que només he estat en un d'ells, el de Banyoles!, però espero tenir la oportunitat de anar a alguns més, així que puguem viatjar amb més tranquil·litat !.
    Bonic i encertat reportatge ! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo els trobo tots preciosos cadascun d'ells amb les seves característiques. Jo he estat als de Banyoles, Ivars d'Urgell Puigcerdà, Sant Maurici i Ratera...
      Bon vespre, Artur.

      Elimina
  2. Els llacs és una de les coses que més m'agrada de la natura i del paisatge i això que m'agraden totes. No conec tots aquests llacs però sí una bona colla... hauré de recuperar els que em falten. Fa dies que m'agradaria anar a l'estany de Montcortés.

    La revista Descobrir és molt maca. Jo no hi estic subscrita, però me l'he comrpat motles vegades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, els llacs tenen un encant especial...Al de Moncortès no hi estat però el trobo preciós.
      Jo fa anys que hi estic subscrita, ja que a més de donar-nos molta informació del país és molt barata!!!
      Bon vespre, Carme.

      Elimina
  3. Només en conec dos, l'estany de Banyoles i el llac de Puigcerdà i em van fascinar. Tot i ser molt complicat, espero que en pugui recórrer algún altre.

    Aferradetes, Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre que tinguem ganes de caminar per la muntanya, en podem visitar algun altre, perquè tots, és molt difícil i això que són tan espectaculars...
      Petonets, Lluneta.

      Elimina
  4. Un reportatge fantàstic! Dels llacs que s'anomenen només n'he vist dos. Tots els llacs són preciosos, espero poder veure'n més, perquè la veritat, és que val la pena viatjar per Catalunya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, el reportatge de l'Anna és fantàstic!
      Cal fer una llista de prioritats i anar-la ratllant a mida que els visitem...I tant que val la pena, tenim un país petit, però bonic!!!
      Petonets, Marta.

      Elimina
  5. Que bonic retornar a contemplar els estanys. Encara que sigui des de la cadira de l'ordinador.
    De tots els que poses en fotografia em resten pendents de visitar els estanys de Tristaina, a Andorra, si bé hi he estat a prop.
    Tant a la fotografia de l'estany de la Colomina com a la de Colomers s'hi veuen els refugis. Hi he dormit a tots dos... Paradisíacs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram Xavier, es nota que tu ets "xirucaire" per naturalesa, n'has vist una bona col·lecció i a més has estat a alguns refugis, ja m'imagino que deu ser fantàstic...
      Bon vespre.

      Elimina
  6. Oh, quines imatges tan boniques, et transporten a aquests llocs. M'agraden molt els estanys, i tot el que sigui relacionat amb la natura. He estat a algun d'aquests llacs, però fa molts anys, espero que quan es pugui sortir, recórrer aquests i altres llocs que m'agradaria conèixer.
    Gràcies per fer-nos un resum d'aquest reportatge, conec la revista Descobrir, sempre que vaig a la biblioteca la fullejo.
    Una abraçada, Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat mirant les imatges sembla que t'hi trobis, però quan hi ets de veritat, sembla que realment en formis part... A mi també m'agrada molt la natura i de jove m'hi endinsava sovint, ara em miro les fotos...Què hi farem!!!
      Petonets, Núria.

      Elimina
  7. Alguns d'aquests llacs i estanys els conec bé i hi he passat grans moments de vacances i descans. Alguns d'ells, els d'Aigüestortes, m'hi van veure aquest mateix estiu en el que la muntanya va ser protagonista, i Banyoles també va ser testimonis d'una escapada molt, molt xula i especial fa uns anys. Però a la llista hi trobo a faltar uns estanys pirinencs que aquest estiu per mi van tenir significat especial, per la seva bellesa i perquè hi vaig pujar dos caps de setmana consecutius. Són els de Gèmena, i no cal dir que en recomano totalment la seva visita. S'hi arriba des de la Vall de Boí i te'ls trobes de camí al Besiberri Sud i el Comaloforno, però hi ha gent que hi puja només per admirar-ne la bellesa i la pau que s'hi respira, sense seguir pujant cap amunt. Arribar-hi no és senzill, poden ser, potser unes tres hores de camí amb alguna pujada forta (nosaltres el segon cop hi vam estar una hora i mitja però a un ritme molt alt), però no cal dir que, quan se t'apareixen a davant, tot l'esforç ha valgut la pena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que no hi són tots aquí, suposo que és una selecció. Alguns són força assequibles d'arribar-hi, d'altres ja s'ha de tenir una mica d'experiència muntanyenca. Tu estàs de sort d'haver-ne pogut gaudir de molts i tens raó encara que alguns siguin dificils d'arribar-hi, quan els veus, quedes meravellat.
      Bon vespre, XeXu.

      Elimina
  8. T'has lluït, Roser, amb aquesta magnífica exhibició de llacs, que em fan somiar... N'he vist algun, i al Malniu, de molt joveneta, m'hi vaig rentar el cap sense sospitar que l'aigua seria tan freda..., he, he. Recordo els nerets florits rosa viu a les vores dels llacs. Molta enyorança.
    Que tinguis una bona nit avui, M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Olga!
      Si que en tenim una bona col·lecció de llacs i tots molt bonics...Jo em sembla que n'he vist cinc! Només d'imaginar-me el cap dins l'aigua d'algun llac de muntanya, em venen esgarrifances de fred.
      Si que fan bonic els nerets, convinent molt bé amb l'aigua i la verdor de l'entorn.
      Petonets i resguardat del fred, encara que aquí no ens ha nevat gaire...
      Bona nit, Olga!!!

      Elimina
  9. ¡Qué belleza! Tienes suerte de tener esos lugares maravillosos tan cerca.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que son unos paisajes preciosos, pero no te creas, no los tengo muy cerca, pues yo vivo tocando a Barcelona y para llegar a los Pirineos, hay que hacer unos cuantos kilómetros...Yo he visitado cinco!
      Petonets , Rocío.

      Elimina
  10. Boa tarde minha querida e grande amiga M. Roser, as fotos são maravilhosas, mais fiquei apaixonado pela quinta foto, com um azul maravilhoso. Um excelente final de semana do seu amigo carioca.

    ResponElimina
  11. Bona nit, amic Luiz!
    Doncs si que són boniques les fotos dels llacs i és que a les muntanyes del Pirineu, n'hi ha molts tots amb una aigua molt clara i uns paisatges fantàstics...Jo n'he visitat alguns.
    Que tinguis un bon començament de setmana.

    ResponElimina
  12. Hola, gràcies per les teves amables paraules...Jo els trobo tots molt bonics! Doncs jo encantada de que ens seguim, ara vaig a veure el teu blog.
    Bon vespre.

    ResponElimina
  13. Quins paratges i llacs més idilics, sembla que t'hi trobis, en alguns, poquets hi he estat, en altres m'agradaria anar-hi, però crec que ara el que no sigui mirant-los a l'ordinador o en llibres ja serà difícil. També és bonic gaudir-los així, el que molts diuen... viatjar des del sofà.
    Una abraçada M. Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Anna tens raó són llocs idíl·lics...Jo he estat a cinc i a tots t'hi trobes tan bé, és una sensació de pau que no es pot explicar, sembla que estiguis en un paradís perdut entre muntanyes. Realment també fan goig veient-los des del sofà si no hi ha una altra opció...
      Petonets, Anna.


      Elimina
  14. Um tesouro valoroso sem dúvida nenhuma, aqui tenho buscado explorar também algumas paisagens próximas e a Chapada Diamantina tem sido uma fonte de muitas alegrias, onde lagoas, cachoeiras , nascentes e cânions fazem com que me sinta criança, feliz a desfrutar de cada momento, grandiosa generosidade do Criador.

    beijos
    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que aquests paisatges són com un tresor...
      Però aquí també teniu paisatges meravellosos amb cascades fantàstiques, platges del color del cel, parcs naturals...Tinc un conegut del blog que sempre hi posa uns posts que fan molt de goig!
      Peonets, Joelma.

      Elimina
  15. Bona recopilació, Roser! Són tots una meravella.
    A casa n'hi ha una pila de revistes "Descobrir". La mare en va fer col·lecció una temporada. Com que no tenia gaire oportunitat de viatjar, ho feia gràcies a la revista. I jo, a vegades, quan he de viatjar per Catalunya, també agafo la que toca. A banda d'algunes dades que pot ser que estiguin obsoletes, hi ha articles i recons molt interessants que no surten a Internet.
    Petonets, avui per partida doble!

    ResponElimina
  16. Realment són uns paratges fantàstics...Jo com que no viatjo gaire, m'agrada mirar la revista i gaudir de les meravelles del nostre petit, però bonic país. M'hi vaig subscriure ja fa molts anys i sempre hi trobo llocs interessants que no coneixia, Jo prefereixo viatjar la revista que no pas fer-ho per Internet...Tinc uns quants posts guardats i els aniré posant.
    Petonets per a tu també, com més millor.

    ResponElimina
  17. ¡Hola, Mª Roser!

    Qué maravilla de reportaje transmitiendo frescura y calma, amiga. Lindos lagos, son el corazón de la madre tierra.
    Me encantan todos estos lagos y son un tesoro y los hay en muchos rincones de nuestra España. Un lujo de naturaleza para una mirada detenida, divina naturaleza, donde se respira aire puro a pleno pulmón, dando frescura y encanto a nuestra vida.
    Maravillosa entrada, Roser. Mi felicitación y gratitud por tu buen hacer.

    Te dejo un abrazo y bendiciones.
    Feliz fin de semana, reina.

    ResponElimina
  18. Hola amiga!
    Pues sí, hoy he querido compartir, esta maravilla de lagos del Pirineo, a cual más precioso...Yo he visitado cinco!
    Realmente cuando contemplas tanta belleza el alma se te ensancha y sientes que formas parte de tanta belleza. Muchas gracias.
    Mis mejores deseos también para ti, besitos y cuídate mucho.

    ResponElimina
  19. Hola yo siempre digo que el agua es vida, que preciosidad de fotos me encantan. Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias NaNy y es que la naturaleza nos regala paisajes maravillosos que nos llenan el alma de paz y en estos tiempos, es de agradecer...
      Petonets.

      Elimina