TARDOR AL MONTSENY
(Fotos de Ramon Mas)
Quadre de tardor |
Somni de tardor |
Tardor entre sol i boira |
Guarnit de tardor |
Emprentes de tardor |
Boires de tardor |
Tonalitats de tardor |
Camí enboirat |
Ambient de tardor |
Comença la tardor, Martí i Pol sempre té un poema adient per cada estació i pels estats d'ànim que dins nostre ens produeixen. Gran poeta i bon coneixedor de l'esser humà.
AMB LA TARDOR VINDRÉ
Amb la tardor vindré per la vora del riu,
pels camps ben plens de boira
i amb galls que matinegen,
quan tot és tan llunyà, del llit estant, que a penes
ens allibera del no-res un horitzó de pluja.
Amb la tardor i amb els carrers deserts
i el silenci a la nit i la certesa
de saber-me a recer, com una barca vella
en qualsevol port oblidat.
L'estiu s'allargà molt
i tant de sol m'ha colrat en excés.
Tinc les mans matusseres i endurides
de la pols dels camins
i els ulls cansats de combatre la llum.
Amb la tardor vindré i ens partirem de nou
el pa de quietud a la mateixa taula.
Jo hauré envellit i ploraré sovint
i essent de nit passejaré en silenci
pels carrers, pels jardins,
per les cases antigues.
Miquel Martí i Pol
M. Roser Algué Vendrells
Les fotos del Mas estan ben escollides. I també la "tinta" que has emprat per al vers del Martí Pol, un poeta que sempre és un goig de llegir.
ResponEliminaEn Ramon Mas fa unes fotos fantàstiques i he escollit el carbassa perquè és un bon color de tardor!ÉS veritat sempre ve de gust llegir els grans poetes.
EliminaBon vespre, Xavier.
Una joia de fotografies !! I seria un goig veure aquests paisatges al natural ... així que agraïts de que els comparteixis i a la vegada els acompanyis de tant bones lletres.
ResponEliminaSalut ;)
Doncs mira és bastant fàcil, només cal anar al Montseny, que tot ell és un garbuix de colors!!! Ja que no hi he anat aquest any, com a mínim gaudir-ne en fotos i compartir-les...
ResponEliminaI els poemes d'en Martí i Pol sempre fan de bon llegir!!!
Bon vespre, Artur.
M. Roser la tardor és una estació per gaudir dels colors i de la llum, sobretot aquests dies clars, tot en calma, sense vent i quan el sol no mata la brillantor dels mateixos. Les fotos magnífiques i què dir de poesies tan boniques. Per això petonets de tardor
ResponEliminaDoncs si Alfonso, la tardor és la meva estació preferida segurament perquè el meu Sant i el meu aniversari, són a l'octubre; hi ha una mica de tot, dies clars que ressalten els colors de les fulles, dies de tempesta, dies emboirats...Sempre amb un toc de nostàlgia!
EliminaPetonets dels colors de la tardor , també per a tu.
Boa noite minha querida amiga. Obrigado pelas imagens lindas. Preciosidade total.
ResponEliminaBona nit Amic Luiz. Que bé que t'agradin aquestes fotos, a mi m'agradaria saber-les fer aixì de boniques!
EliminaPetons de tardor.
Beijo e grande abraço do seu amigo carioca.
EliminaPetons i una abraçada de la teva miga , catalana!
EliminaEls colors de la tardor a MONTSENY són realment bonics per a mi ..., el paisatge de tardor no és al meu país, així que em va impressionar veure-ho. Salutacions d’amistat.
ResponEliminaTens raó, pensa que aquí les estacions de l'any són molt diferents l'una de l'altre i els colors de tardor, és perquè els arbres perden les fulles i per això van del verd al marró, passant pel groc, taronja, vermell...Fins que cauen i el paisatge torna a canviar.
EliminaPetons, Himawan.
Unes imatges precioses de la tardor, molt ben acompanyades de poesia.
ResponEliminaTemps de castanyes, panellets i bolets, per degustar el paladar, bon profit!
Una abraçada M.Roser.
Aquest fotògraf fa molt de temps que el vaig descobrir i poso les seves fotos que són fantàstiques amb el seu permís...
EliminaDoncs sí, és temps de tot això que dius i dels colors dels arbres que canvien les fulles. Si vas al bosc sents una olor que et fa reviscolar!
Petonets, Marta.
Quines fotos més precioses que has trobat!
ResponEliminaI el poema de Martí Pol, que no em cansa mai de rellegir i rellegir... un post de tardor que ens convida a gaudir-la al cent per cent, sense deixar perdre'ns res de res... ni els boscos ni els sentiments ...
Has vist Carme? jo, quan trobo fotos guapes, demano permís per utilitzar-les i sempre me'l donen. En tenia moltes més, però em sortia un super-post...I aquest poema d'en Martí i Pol és dels que m'agraden a mi, senzill i entenedor, és un doll de sensibilitats!
EliminaPetonets, Carme.
Quines imatges de tardor més fantàstiques. Sempre ho dic, la tardor és la meva estació preferida, que bé que hi siguem.
ResponEliminaFixa't, i no cal anar gaire lluny, perquè el Montseny és aquí mateix, que siguin tan guapes ja depèn de les dots artístiques del fotògraf...
ResponEliminaAquí coincidim, també és la meva estació preferida!
Bon vespre, XeXu.
Quines imatges més guapes! No hi ha com la tardor per trobar aquests bonics colors i molt ben acompanyades pel poema del Martí Pol.
ResponEliminaUna abraçada M. Roser.
Són tan guapes com les del Berguedà...Tens raó a la tardor la natura canvia els seus colors i si va acompanyada de les paraules de Martí i Pol, que més es pot demanar???
EliminaPetonets, Anna.
Quina preciositat de paisatges, Roser! Jo només hi he estat una vegada i era a l'estiu. Un estiu calorós que ho havia deixat tot rostit. Quan s'acabi tot això hi he de tornar a la tardor com el poeta.
ResponEliminaPetonets, guapa!
El Montseny, a la tardor, és meravellós...És podrien fer molts àlbums de fotos!A veure si la propera tardor ens és més favorable.
ResponEliminaJa t'he felicitat al Facebook.
Molts petonets de colors.
Qué lugar tan maravilloso. No conocía tu blog. Me quedo de seguidora y te invito a que te pases por el mío si te apetece.
ResponEliminaUn abrazo.
Si que es una montaña llena de parajes y paisajes maravillosos, sobretodo en otoño. Gràcias por pasarte, aunque yo no hago muchos posts, mas o menos uno al mes. Luego iré a visitarte!!!
EliminaBesitos, Rocío.
Eu amo o outono, amo de paixão...
ResponEliminaCá estamos na primavera, na cidade onde resido a primavera é uma tempestade com todas as estações em um dia só, não me sinto preparada emocionalmente para tantas mudanças em um unico dia rssss.
A maturidade trouxe a calma de experimentar tudo a seu tempo...calmamente sem os arroubos da juventude,ao final do dia apreciar uma boa xicara de café e refletir como o dia foi bom, isso no outono é perfeito...
beijos
Joelmaa
Hola, Joelma!
EliminaA mi, la tardor, és l'estació que més m'agrada, potser perquè vaig néixer un mes d'octubre...
La primavera també és bonica, perquè té molta llum, però la tardor és molt melancòlica...
Segur que tu ho gaudeixes tot, perquè encara ets molt " joveneta" he, he!!!
Petonets.
hum que boa coincidência, eu também nasci no outono rsss somos flores outonais....
EliminaE já que somos flores de outono,
Eliminaé por isso que somos muito sensíveis ...
Beijos, Joelma!
Bello y nostálgico poema otoñal.
ResponEliminaY las imágenes realmente un lujo.
Gracias por compartir.
Cariños y buen comienzo de Noviembre.
Buenas noches Adriana.
EliminaDesde luego el poema y las fotos, són preciosos y nos transmiten sensibilidad...
Muchos besitos, amiga y que el mes de noviembre también te sea favorable.
Una bona representació de la tardor, els colors parlen sols i amb aquest poema, de Martí Pol, t'ha quedat preciós.
ResponEliminaVaig passar, però no s'obrien les fotos i ho he deixat per avui que sí es veuen.◠‿*
Aferradetes, Roser.💝
Estic contenta que t'hagi agradat Lluneta, realment La tardor al Montseny, és una autèntica meravella...
EliminaFa dies que l'ordinador fa coses rares, què hi farem!
Petonets, bonica.