Subscribe:

dimecres, 23 de setembre del 2020

Els poemes dels carrers de la Vilella Alta, els va escriure un senyor que era pintor. Es deia Ramon Viñes. Havia viscut ja fa anys al poble, a l'època de la Renaixença (segona meitat del segle dinou).

Si trobeu a faltar algú que us abraci, només cal que aneu a Vimbodí i Poblet. Si passeu per aquest carrer, us abraçaran poèticament!

CARRER DE LES ABRAÇADES


En una de les parets s’ha instal·lat una placa amb una poesia escrita per la vimbodinenca Teresa Duch i Dolcet. La poesia  s'afegeix al rètol turístic que s'hi va instal·lar fa uns anys i que explica, en quatre idiomes, les peculiaritats d'aquesta via, que uneix el carrer Major amb la placeta de la Verdura. Durant el mercadet nadalenc de Santa Llúcia del proper 8 de desembre, l’Ajuntament distribuirà en paper el poema de les Abraçades entre els veïns, a canvi d'un donatiu que anirà a parar a la Marató de TV3. Felicitats Teresa!!!

Abraça'm amor
Abraça'm amor
la nit serà clara,
més càlid el fred,
la solitud menys aspra.

Abraça'm amor
no tinguis recança,
al pas d'un instant
la vida s'escapça.

Abraça'm amor
fonguem les mirades
i tots el malsons
seran endebades,
al vell carrer estret
de les abraçades.

Teresa Duch Dolcet.

M. Roser Algué Vendrells.
Publicat per a

37 comentaris:

  1. xavier pujol23/9/20 17:51

    Una poesia preciosa.
    Dono per fet que es tracta de la mateixa Teresa Duch de Vimbodí, del blog https://salsa-ficcio.blogspot.com/

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser24/9/20 19:55

      A veure si ara tinc sort...
      Dons sí, es tracta de la nostra Teresa. Buscant pobles que tinguessin carrers amb poemes, el vaig trobar! S'està fent famosa la noia!!!
      Bon vespre, Xavier.

      Elimina
  2. Sergi24/9/20 10:16

    Caram la Teresa tu, com triomfa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser24/9/20 19:47

      La meva resposta al Xavi s'ha esborrat, a veure si tinc més sort amb la teva...
      És una mica com allò de diner crida a diner; fama crida a fama!!!
      Bon vespre, XeXu.

      Elimina
  3. artur24/9/20 11:19

    Què bonic !! Un bon reconeixement per la Teresa !. Gràcies, Roser per donar-ho a conèixer !.
    Salut :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser24/9/20 19:48

      M'ho vaig trobar de casualitat i em va fer molta gràcia...La Teresa bé es mereix que ho compartim!
      Bon vespre, Artur.

      Elimina
  4. espai de contes24/9/20 11:31

    M'encanta el nom del carrer, Abraçades! És molt dolç i original.
    Un poema molt bonic i tendre.
    El carrer és molt antic i estret, ja no en queden gaires com aquest.
    Una abraçada M. Roser!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser24/9/20 19:51

      És que dues persones passant per aquest carrer, per força s'han de donar una abraçada...Provaré algun dia d'anar-hi a veure si tinc sort!
      Avui en lloc de petonets una abraçada, Marta.

      Elimina
  5. Ateliê Tribo de Judá24/9/20 14:40

    Não lugar mais gostoso de estar que dentro de um abraço mesmo que poético.
    Obrigada pelo lindo post,jamais descobriria algo tão lindo!!!

    Beijo

    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser24/9/20 20:01

      Oi que és bonic? tan el poema com el carrer...La Teresa és amiga meva i m'ha agradat compartir-ho!
      Petonets Joelma i...una abraçada!

      Elimina
  6. Luiz Gomes24/9/20 21:42

    Boa tarde meu caro amigo M. Roser. Obrigado pelo seu abraço poético. Espero um dia lhe dar um abraço Real.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser24/9/20 22:46

      Bona nit, Luiz...Em sembla que ens haurem de conformar amb l'abraçada poètica. Seria agradable una abraçada real, però sempre la podem somniar!
      Petons.

      Elimina
    2. Luiz Gomes26/9/20 1:18

      Sinta-se abraçado pelo seu amigo carioca. Espero que um dia nossos sonhos sejam realizados. Um beijo em seu coração. Um excelente final de semana.

      Elimina
    3. M. Roser26/9/20 18:53

      Moltes gràcies Luiz,fins aquí m'ha arribat l'abraçada... Els somnis sempre és bonic que es compleixin!
      Que tinguis un bon diumenge.
      Petons.

      Elimina
  7. Carme Rosanas28/9/20 22:52

    Vaig veure aquest carrer a Vimbodí, però jo diria que encara no hi havia el poema de la Teresa o potser vaig badar molt... es mereix sense cap dubte que ho compartim. Gràcies M Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser29/9/20 19:21

      És que fa poc que l'han posat, em va fer il·lusió...Realmemnt aquest carrer et garanteix abraçades!!! S'està fent famosa la Teresa.
      Bon vespre, Carme.

      Elimina
  8. Luiz Gomes1/10/20 2:48

    Boa noite meu querido amigo. Fico feliz em ter a sua amizade. Se desejar posso te passar meu WhatsApp.

    ResponElimina
  9. M. Roser1/10/20 19:03

    Bona nit Luiz...També m'agrada ser amiga teva...
    Com tu vulguis.
    Petons.

    ResponElimina
  10. Olga Xirinacs2/10/20 10:41

    Roser de la bona nit,
    cada pètal un bell somni,
    tu ja saps per què t'ho dic:
    cada vespre et tinc present
    i de tant en tant t'escric.
    ==========================
    Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser2/10/20 21:40

      Que bonic Olga, les teves paraules són com pluja d'estels i perfum de flors per a mi! Espero que estiguis bé, abriga't aquests dies que farà fred i el teu mar estarà esvalotat!
      Gràcies per pensar en mi i com sempre...
      Bona nit, Olga.

      Elimina
  11. Teresa Duch2/10/20 17:31

    Ostres, Roser! Veig que has fet investigació, no només de la Vilella Alta, sinó d'un altre Vi... Bé, gràcies per esmentar-lo i gràcies a tots per les felicitacions. A primers de 2019 van arreglar el carrer i per arreglar-lo una mica més em van demanar el poema. Podríem dir que el meu poble contradiu la dita que ningú es profeta en la seva terra. Em va sortir un poema amorós: amb l'amor tot se supera. Seria aquest amor que tots voldríem, però que costa de trobar (i de mantenir). Petonets a tothom!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser2/10/20 21:52

      Què et pensaves que el tarannà detectivesc de la Roser no descobriria els teus secrets més amagats, he, he...
      Estic molt contenta per a tu i he volgut compartir-ho amb qui visita el meu humil blog! Realment el nom li escau al carrer, perquè és una bona excusa per abraçar qui pugi o baixi!
      Felicitats i petonets, Teresa.

      Elimina
    2. Teresa Duch16/10/20 20:03

      Tarannà detectivesc? A veure si hauràs d'anar de bracet amb la Mimí!
      Escolta, m'agrada molt entrar al teu blog i veure el meu poema, però ja et toca escriure una altra vegada eh?
      De bon rotllo, Rosó, i petonets!

      Elimina
    3. M. Roser16/10/20 22:06

      A mi m'hagués encantat ser investigadora privada, he, he...
      Ara estic preparant un post de colors de tardor, però com que han canviat moltes coses he d'esperar que vingui el noi que m'ajuda, perquè em faig un embolic....I ara fa molt de temps que no he escrit res, no estic prou inspirada, m'hauré d'esforçar.
      Petonets per a tu també, guapa.

      Elimina
  12. Luiz Gomes6/10/20 15:13

    Bom dia meu querido. Você conquistou esse brasileiro. Uma ótima terça-feira. Um beijo em seu coração.

    ResponElimina
  13. M. Roser6/10/20 19:21

    Bona nit Luiz, gràcies per les teves paraules...Petons per a tu !!!

    ResponElimina
  14. Adriana Alba6/10/20 20:09

    Hermoso poema de la Calle de los Abrazos!
    Me encanto!
    Te dejo uno bien grande a la distancia y te deseo buen comienzo de Octubre.

    ResponElimina
  15. M. Roser7/10/20 19:35

    Gràcias bonita, me llegó la calidez de tu abrazo, uno también enorme para ti!
    Octubre és un mes especial para mi...

    ResponElimina
  16. Marina Filgueira15/10/20 20:17

    ¡Holaaa M. Roser!

    ¡Qué alegría volver a leerte y dejarte mi abrazo! Me he acordado mucho de ti y de todos los blogueros que comunicamos.
    Ni mi salud ni mi ánimo me han permitido escribir ni para mí ni para nadie.
    Lástima que esté lejos de la calle de los abrazos, necesito abrazar y que me abracen, echo mucho de menos los abrazos y los besos.
    Me alegra mucho saber que estás ahí, reina.
    Te dejo un abrazo largo y bendiciones. Gracias por tu huella.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser16/10/20 19:55

      Hola amiga , Marina!
      También me alegró encontrarte otra vez por estos caminos virtuales!
      Has estado enferma? Yo también lo estuve , pero gràcias a Dios, ya pasó.
      Lo de los ànimos va según el dia.
      Con mucho gusto te daria un gran abrazo y esto que yo no soy mucho de manifestaciones afectivas...
      Que te mejores, la salud y los ànimos.

      Elimina
  17. http://azulgenia.blogspot.mx/20/10/20 0:40

    Es un poema precioso, cómo lo es la calle estilo callejón con esas escaleras que invitan a subirlas para caer en ese dulce abrazo.

    Te dejo un cálido y cariñoso abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser20/10/20 18:38

      El passar por este callejón es la excusa perfecta para darse un abrazo o un achuchón, je, je...
      Besitos , bonita.

      Elimina
  18. Rajani Rehana20/10/20 15:22

    Fabulous blog

    ResponElimina
  19. Rajani Rehana20/10/20 15:23

    Please read my post

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser20/10/20 18:37

      Amb molt de gust llegiré el teu post...
      Salutacions.

      Elimina
  20. Rocío G. Tizón15/11/20 10:02

    Es una callejuela mágica y curiosa. Muchas gracias por descubrírnosla.
    Petons.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)