Subscribe:

diumenge, 23 de febrer del 2020

Sovint estem molt segurs del què tenim, però, de cop i volta, alguna cosa ens desapareix i no sabem ben bé per què...I és clar, ens fa una mica de tristesa!!!

JO TENIA...

Jo tenia un bell jardí,
on hi plantava roses vermelles;
la hivernada me l'ha glaçat...
Sense les roses jo m'he quedat.

Jo tenia un rossinyol,
que em dedicava dolces cantades,
el rossinyol s'ha enamorat...
Sense els seus cants jo m'he quedat.

Jo tenia un príncep blau
quan somniava de matinada;
però de sobte m'he despertat... 
Sense el príncep jo m'he quedat.

Jo tenia una nina de drap
que sempre reia quan la gronxava;
la nina s'ha empolsinat...
Sense els somriures jo m'he quedat.

Jo tenia un bon amic
en el qual sempre confiava;
però quan a prova l'he posat...
Sense l'amic jo m'he quedat.




M. Roser Algué Vendrells.

28 comentaris:

  1. Les roses tornaran a florir a la primavera.
    El rossinyol també tornarà.
    Amb la República no necessitarem prínceps. Ni blaus ni verds.
    La nina de drap la canviarem per una pepona
    L'amic és insubstituïble... o no! Potser també n'apareix un altre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada e teu sentit de l'humor...Els amics és possible que en surtin d'altres que no calgui posar-los a prova!
      Bon vespre, Xavier.

      Elimina
  2. És una mica trist aquest poema,però el comentari d'en Xavier m'ha fet somriure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest poema és tret de la famosa capsa dels records de fa una pila d'anys, m'agrada recuperar escrits antics... A mi també m'ha fet somriure el comentari del Xavier...
      Bon vespre, Carme.

      Elimina
  3. La matinada ens portarà altre vegada el regal de nous i grans miracles.


    Una Abraçada Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sort en tenim , oi? no hem de perdre mai l'esperança...
      Petonets, Olga i Carles.

      Elimina
  4. Un poema molt bonic i amb un toc d'humor. No sempre podem decidir com es succeïxen els aconteixements, cal gaudir dels bons moments.
    Petonets i no perdis mai el sentit de l'humor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobo que el que és més difícil de suplantar és l'amic...Sovint confies en algú, però quan els necessites, giren el cap a un altre cantó...
      Petonets també per a tu Marta i procurem somriure sovint, que és molt sa!

      Elimina
  5. Llàstima de jardí,rossinyol,príncep blau,nina de drap...pel bon amic, no pateixis , doncs no ho era tant i potser hi has sortit guanyant !.
    Bona setmana ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó les primeres coses es poden refer facilment, però l'amic, ell s'ho perd...
      Bona setmana per a tu també.

      Elimina
  6. Caram, em sembla que aquesta darrera estrofa és la que marca tot el poema, segur que és la pèrdua que fa més mal.

    ResponElimina
  7. Doncs tens tota la raó perquè les altres coses es poden recuperar fàcilment, però un amic...Potser és que no era el què semblava!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  8. Molt bonic el poema, de fet és ven bé que les coses son fugiseres, en un moment et pots quedar sense res. El més trist és quedar-te sense un amic, encara que potser en el fons no ho era tant.
    Una abraçada M. Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Anna, un bon amic sempre et respondrà, per més que el posis a prova...Sinó, ell s'ho perd!
      Petonets, Anna.

      Elimina
  9. Més val no posar a prova a ningú per perill a quedar-se sense amics! Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Eva, però si realment fossin amics de debò, estarien sempre
      a l'alçada de les circumstàncies...
      Petonets.

      Elimina
  10. Ohhh beijos amiga, muitos beijos e depois ru me chama! Chama, chama agora mesmo por que eu quer trabalhar contigo tambem amiga. Nao pensa mais, so Chama!

    ResponElimina
  11. Bon dia, M. Roser. Avui fa vent i el vent s'emporta moltes coses que volíem o que teníem. Fins i tot s'emporta les llàgrimes, i ens quedem mirant endavant, quiets i preguntant: ¿per què?
    Que el teu dia sigui feliç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi el vent em porta mal de cap...Davant d'algunes situacions, jo també em pregunto per què? i la resposta també se l'endu el vent!
      Petonets i bona nit, Olga.

      Elimina
  12. A veure, Roser, digues què vols? Roses, cants, prínceps, somriures? Digues, que t'ho vaig a buscar. Passa a vegades amb els amics, i a vegades sense posar-los a prova. Amb les amigues, no, eh?
    Petonets per a tu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo vull coses boniques, com més millor.Potser somriures de tots colors i cants i refilets d'ocells...
      Ai els amics, que quan desapareixen no saben el què es perden!!!
      Petonets també per a tu i gràcies per voler-me fer contenta amb les troballes que a mi m'agraden.

      Elimina
  13. Un bello poema.
    Me has recordar al jardín de mi infancia, al que muchas acudo para embriagar mi alma con perfume a rosas.
    Un abazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No se porquè nos atrae tanto recordar la infancia, será porque a pesar de poseer poco( por lo menos en mi lugar) lo suplíamos con una gran imaginación i nos sentíamos felices.
      Muchos besitos, Adriana.

      Elimina
  14. Hola paso para dejarte mis buenos deseos en esta visita, me encanta el poema as plasmado en el toda la naturaleza precioso. Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buenas tardes..NaNy..
      Muchas gracias por tu amable visita a mi blog... Espero devolverte la visita lo más pronto posible...
      Que tengas una feliz semana.

      Elimina
  15. ¡Hola, Mª-Roser!

    Por tener, teníamos muchas cosas bonitas, pero por alguna intemperie de la vida, sin ellas nos hemos quedado, pero hoy nos damos cuenta de que pocas cosas han cambiado o ninguna, pues hemos descubierto que no bailan la pena.
    Son unas bonitas cuartetas gemelas, bien asonantadas. Felicidades.

    Un abrazo largo, mi inmensa gratitud y estima.
    Bendiciones para todos los días de tu vida

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marina!
      Es verdad, algunas cosas que apreciábamos han desaparecido y las echamos de menos, pero no hay mas remedio que conformarse, sin embargo algunas pérdidas duelen...
      hace tiempo que hice este poema y pensé que podía salir a respirar un poco de aire fresco, he, he...
      Muchos besitos Marina y que la felicidad sea siempre tu compañera de viaje.

      Elimina