JO TENIA...
Jo
tenia un bell jardí,
on hi plantava roses vermelles;
la
hivernada me l'ha glaçat...
Sense
les roses jo m'he quedat.
Jo
tenia un rossinyol,
que
em dedicava dolces cantades,
el rossinyol s'ha enamorat...
Sense els seus cants jo m'he quedat.
Jo
tenia un príncep blau
quan
somniava de matinada;
però
de sobte m'he despertat...
Sense el príncep jo m'he quedat.
Jo
tenia una nina de drap
que
sempre reia quan la gronxava;
la
nina s'ha empolsinat...
Sense
els somriures jo m'he quedat.
Jo
tenia un bon amic
en
el qual sempre confiava;
però quan a prova l'he posat...
Sense l'amic jo m'he quedat.
M. Roser Algué Vendrells.
Les roses tornaran a florir a la primavera.
ResponEliminaEl rossinyol també tornarà.
Amb la República no necessitarem prínceps. Ni blaus ni verds.
La nina de drap la canviarem per una pepona
L'amic és insubstituïble... o no! Potser també n'apareix un altre.
M'agrada e teu sentit de l'humor...Els amics és possible que en surtin d'altres que no calgui posar-los a prova!
EliminaBon vespre, Xavier.
És una mica trist aquest poema,però el comentari d'en Xavier m'ha fet somriure.
ResponEliminaAquest poema és tret de la famosa capsa dels records de fa una pila d'anys, m'agrada recuperar escrits antics... A mi també m'ha fet somriure el comentari del Xavier...
EliminaBon vespre, Carme.
La matinada ens portarà altre vegada el regal de nous i grans miracles.
ResponEliminaUna Abraçada Roser.
Sort en tenim , oi? no hem de perdre mai l'esperança...
EliminaPetonets, Olga i Carles.
Un poema molt bonic i amb un toc d'humor. No sempre podem decidir com es succeïxen els aconteixements, cal gaudir dels bons moments.
ResponEliminaPetonets i no perdis mai el sentit de l'humor.
Trobo que el que és més difícil de suplantar és l'amic...Sovint confies en algú, però quan els necessites, giren el cap a un altre cantó...
EliminaPetonets també per a tu Marta i procurem somriure sovint, que és molt sa!
Llàstima de jardí,rossinyol,príncep blau,nina de drap...pel bon amic, no pateixis , doncs no ho era tant i potser hi has sortit guanyant !.
ResponEliminaBona setmana ;)
Tens raó les primeres coses es poden refer facilment, però l'amic, ell s'ho perd...
EliminaBona setmana per a tu també.
Caram, em sembla que aquesta darrera estrofa és la que marca tot el poema, segur que és la pèrdua que fa més mal.
ResponEliminaDoncs tens tota la raó perquè les altres coses es poden recuperar fàcilment, però un amic...Potser és que no era el què semblava!
ResponEliminaBon vespre, XeXu.
Molt bonic el poema, de fet és ven bé que les coses son fugiseres, en un moment et pots quedar sense res. El més trist és quedar-te sense un amic, encara que potser en el fons no ho era tant.
ResponEliminaUna abraçada M. Roser
Tens raó Anna, un bon amic sempre et respondrà, per més que el posis a prova...Sinó, ell s'ho perd!
EliminaPetonets, Anna.
Més val no posar a prova a ningú per perill a quedar-se sense amics! Una abraçada
ResponEliminaTens raó Eva, però si realment fossin amics de debò, estarien sempre
Eliminaa l'alçada de les circumstàncies...
Petonets.
Ohhh beijos amiga, muitos beijos e depois ru me chama! Chama, chama agora mesmo por que eu quer trabalhar contigo tambem amiga. Nao pensa mais, so Chama!
ResponEliminaPetons també per a tu!
EliminaBon dia, M. Roser. Avui fa vent i el vent s'emporta moltes coses que volíem o que teníem. Fins i tot s'emporta les llàgrimes, i ens quedem mirant endavant, quiets i preguntant: ¿per què?
ResponEliminaQue el teu dia sigui feliç.
A mi el vent em porta mal de cap...Davant d'algunes situacions, jo també em pregunto per què? i la resposta també se l'endu el vent!
EliminaPetonets i bona nit, Olga.
A veure, Roser, digues què vols? Roses, cants, prínceps, somriures? Digues, que t'ho vaig a buscar. Passa a vegades amb els amics, i a vegades sense posar-los a prova. Amb les amigues, no, eh?
ResponEliminaPetonets per a tu!
Jo vull coses boniques, com més millor.Potser somriures de tots colors i cants i refilets d'ocells...
EliminaAi els amics, que quan desapareixen no saben el què es perden!!!
Petonets també per a tu i gràcies per voler-me fer contenta amb les troballes que a mi m'agraden.
Un bello poema.
ResponEliminaMe has recordar al jardín de mi infancia, al que muchas acudo para embriagar mi alma con perfume a rosas.
Un abazo.
No se porquè nos atrae tanto recordar la infancia, será porque a pesar de poseer poco( por lo menos en mi lugar) lo suplíamos con una gran imaginación i nos sentíamos felices.
EliminaMuchos besitos, Adriana.
Hola paso para dejarte mis buenos deseos en esta visita, me encanta el poema as plasmado en el toda la naturaleza precioso. Saludos
ResponEliminaBuenas tardes..NaNy..
EliminaMuchas gracias por tu amable visita a mi blog... Espero devolverte la visita lo más pronto posible...
Que tengas una feliz semana.
¡Hola, Mª-Roser!
ResponEliminaPor tener, teníamos muchas cosas bonitas, pero por alguna intemperie de la vida, sin ellas nos hemos quedado, pero hoy nos damos cuenta de que pocas cosas han cambiado o ninguna, pues hemos descubierto que no bailan la pena.
Son unas bonitas cuartetas gemelas, bien asonantadas. Felicidades.
Un abrazo largo, mi inmensa gratitud y estima.
Bendiciones para todos los días de tu vida
Hola Marina!
EliminaEs verdad, algunas cosas que apreciábamos han desaparecido y las echamos de menos, pero no hay mas remedio que conformarse, sin embargo algunas pérdidas duelen...
hace tiempo que hice este poema y pensé que podía salir a respirar un poco de aire fresco, he, he...
Muchos besitos Marina y que la felicidad sea siempre tu compañera de viaje.