Subscribe:

dilluns, 3 de desembre del 2018

LA  PLAÇA


La plaça no és gaire gran
té porxos en dos costats.
a l'hivern, plovent, nevant
hi passem aixoplugats.

Una font en un racó,
molt petit el rajolí;
les noies en processó,
els càntirs hi van a omplir.
El temps no s'acaba mai,
s'atura, la pressa rai!

Hi ha un estanc i un estanquer
que és baixet gras i ufanós,
viu, garlaire, xafarder;
sempre en sap de tots colors.
Va gent a fer-la petar
que s'oblida de comprar.

Sovint hi ha poc personal
amb la cara  que somriu
i amb posat de no fer mal, 
que hem nascut al mateix niu.
-"Bon dia, Quim, què hem de fer?
-"Cap a l'hort , que us vagi bé".

Surt una dona a escombrar
uns nens fan el pam -i -pet,
el silenci és prim i clar;
sons de lluny i un aire net.
La placeta de l'estanc
la tinc ficada a la sang...


Delfí Abella

Plaça de la Font (Torà).

Porxos molt antics propers a la plaça ( Torà).

Realment les places són el cor del poble, on es reuneixen els veïns  per qualsevol cosa que els impliqui a tots...Festes , fires, acomiadaments...A mi m'agraden especialment les places amb porxos , on poder-te resguardar de la pluja,  de la calor estiuenca, treu-re les cadires fora i fer-la petar els capvespres quan ja comença a fer bonança...És clar que en aquest cas, són les places dels pobles petits, que encara conserven el seu tarannà...

 M. Roser Algué Vendrells

25 comentaris:

  1. Molt bonic aquest poema de la plaça. I també molt temptadores les fotografies de Torà. Hi he d'anar, sempre hi he passat de llarg, tantes vegades, tantes vegades, ara ja no hi passem. Però potser millor, és la manera d'anar-hi expressament i amb calma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja te'n vaig posar un tast al blog, però aquí l'he volgut posar sense, perquè trobo que és molt bonic i a les places hi ha tanta vida!!!
      Tot aquella zona té molt d'encant, val la pena.
      Bon vespre, Carme.

      Elimina
  2. Bonito poema acompañado de bellas fotografías que invitan a visitar ese tranquilo y hermoso lugar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ls plazas de los pueblos són el corazón que mueve todas sus actividades...Las fotos són de un pueblo con muchos años, lleno de calma!
      Besitos.

      Elimina
  3. Quina descripció del que era abans una plaça de poble en fa en Delfí Abella. Ara ja no es va a buscar aigua a la font amb càntir, però d'alguna manera la plaça segueix essent el cor del poble.
    Molt boniques les fotografies, M. Roser. Suposo que són teves?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No em diguis Xavier que aquestes places no eren una autèntica delícia, i tot el què si vivia...Ara encara se'n conserva alguna en algun indret de pagès...En aquest cas les fotos són meves!
      Bon vespre, Xavier.

      Elimina
  4. Són els pobles petits els que conserven aquesta calma que a les ciutats perdem sovint, a vegades de forma definitiva. Ho noto palpablement quan entro al poble, ho trobo a faltar penosament quan arribo a la ciutat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó noia, tot i que de vegades en algun raconet de les ciutats t'endus alguna petita sorpresa...Però per a mi les places de poble són una delícia!
      Petones, guapa.

      Elimina
  5. Hi ha certs governs que les places no els acaben d'agradar, precisament perquè allà és on es troba la gent, on parlen, i on s'organitzen per protestar, si s'escau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs que si posin fulles, perquè continuarem anant a les places a trobar-nos amb la gent per protestar, festejar ( fer alguna festa), o simplement per xerrar...
      Bon vespre XeXu.

      Elimina
  6. Cuanta verdad!
    Bello poema.
    Te dejo un cálido abrazo y mis mejores deseos para las próximas fiestas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcias Adriana, en nombre del autor, que supongo ya tendrà una edad para haver vivido cosas tan lindas creo que nació el 1925...
      Un beso grande para ti y espero poder felicitarte las fiestas cuando esten mas cerquita.

      Elimina
  7. Un retrat molt bonic de la quotidianeitat que , a poc a poc, va perdent-se.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els que ja hem arrancat molts fulls del calendari, encara ho tenim molt present...
      Petonets.

      Elimina
  8. a mi també m'agraden molt les places amb porxos ! belles fotos i un poema molt bonic

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja sé que coincidim en coses molt importants, però també m'agrada que ens agradin les places amb porxos! Suposo que ens porten records, igual que aquest bonic poema...Ves per on aquestes fotos les vaig fer jo!!!
      Petonets.

      Elimina
  9. Les places sempre són el cor alegre dels pobles.


    Una Abraçada Roser.
    Gràcies per compartir les boniques fotografies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, el cor alegre i de vegades trist, perquè és on s'aplega la gent quan alguna cosa afecte tot el poble...
      Petonets, Olga i Carles.

      Elimina
  10. M'ha agradat recuperar aquesta lletra de Delfí Abella; jo era molt petita quan ell va començar, crec, amb els "16 jutges". S'ha perdut aquell esperit de la plaça del poble tal com l'enteníem, però alguns pobles encara ens el fan retornar.
    Una abraçada, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament i jo era una mica més grandeta...És que les places tenen(o tenien) un encant inigualable! Alguns pobles sembla que volen recuperar aquell encant. A mi em duen molts records...Fins i tot pobles no tan petits, que jo encara tinc present les ballades de sardanes dels dissabtes les nits d'estiu, a Cornellà...

      Petonets, Montse.

      Elimina
  11. M'agrada com el poema descriu la vida tranquil·la dels pobles, ara fins i tot en els pobles, tothom va amb presses. Una llàstima!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marta, tot i que tu ets molt jove està molt bé que t'agradi la tranquil·litat dels pobles...Pensa que jo ho havia viscut i en tinc molt bons records! Tens raó i no sé perquè, ja que igualment arribarem on sigui...
      Petonets.

      Elimina
  12. Que bonica la plaça d'aquest poble, conserva tot l'encant del passat, encara en queden algunes, però en molts llocs ja les han modernitzat o hi han fet edicicis alts i han perdut tota la bellesa.El poema ens recorda molt bé tal com eren abans.
    Una abraçada M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant Anna, el poema m'ha portat a la infantesa...A dins de l'edifici de la font hi ha els safareigs públics.
      La part antiga d'aquest poble es conserva tal com era abans i espero que a ningú li passi pel cap modernitzar-la, de fet ara se li dona molt valor a les construccions antigues...
      Petonets, Anna.

      Elimina
  13. O seus blog é uma linda varanda onde posso apreciar coisas que só de uma acolhedora varanda podemos observar.

    Beijos
    Joelma

    ResponElimina