Subscribe:

dissabte, 11 de novembre de 2017

  Passejant per l' Alta- Anoia,  la Segarra, el Solsonès, el Bages...


Ermita de Sant Sebastià a un turonet des d'on podem contemplar 
el poble de Calaf.

Calaf (Alta Anoia)

Aquest poble té una fàbrica molt important de ceràmica i em va fer gràcia fotografiar els munts de terra de colors diferents...

I aquí arribàvem a cal Ros

La Nuca , molt educada ella, em dóna la benvinguda.

A l'Antoni, un enamorat de la terra, aquest any l'hi ha fet il·lusió plantar una vinya,  ja veieu que els ceps són petitets, però amb aquest sistema de rec, potser aviat podrà collir raïm.

El girasol que des de l'hort, va seguint, la nostra estrella...

La carabassa de fer bonic, a l'altra punta de l'hort.

El poble de Torà ( la Segarra) té uns carrerons estrets i molt bonics.

I ja veieu que són molt catalans...

Té una construcció antiga que és una font

i també els antics safarejos públics.

La torre de guaita de Vallferosa ( la Segarra) és molt especial, perquè és l'única que tenim al fons d'una vall.

Al peu d'aquesta enorme torre, hi ha la restes d'una església que sembla que volen restaurar.

Pujant de la torre cap a la carretera, feia un sol de justícia i jo no portava gorra...
(Només cal una mica d'imaginació)

El Santuari de Pinós, al cor de Catalunya, (Solsonés-Bages))ja fa temps vaig fer-ne un post força complert.

Les dues germanes seient sobre un tronc , amb la fantàstica vist dels Pirineus , al fons.
I aquí tenim el llogarret de Lloberola (Solsonès), fet a mida per enamorar les càmeres fotogràfiques dels "caçadors" de paisatges de natura.

Des de totes bandes tenies la garantia de fer una foto bonica.


Fins i tot el cel era preciós, amb aquest sol de claror somorta de cap el tard, que té un aire màgic...

Al post , "des del bressol" hi ha el final d'aquesta passejada( al Bages)

M. Roser. Algué Vendrells.

28 comentaris:

  1. El gira-sol i la carabassa fan de molt bon veure, i tu, habillada de mora, també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Van ser tres dies molt ben aprofitats. Era al migdia i costa amunt, amb un sol de justícia... Els mocadors del coll aturen el fred i la calor!
      Petonets, Novesflors.

      Elimina
  2. És més que un passeig M. Roser: és una llarga i entretinguda excursió.
    Fas entrar ganes de tornar-hi i de, amb el temps, brindar i beure amb el vi que sortirà d'aquestes vinyes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un passeig una mica llarg, a de retorn al passat. Em sembla que pr veure vi haurem d'esperar 4 o 5 anys, però tot arriba!!!
      Bona tarda, Xavier.

      Elimina
  3. una passejada molt ben aprofitada M Roser quins paisatges tan bonics té la nostra terra!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uns paisatges molt bonics i tots formen part de la meva vida...
      Jo sóc molt nostàlgica i m'agrada reviure el passat!
      Petonets, Elfre.

      Elimina
  4. Gràcies per deixar-nos passejar una miqueta amb tu, M. Roser, ni que sigui a través d'aquestes imatges tan boniques! No cal anar gaire lluny per gaudir d'indrets encisadors!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Montse , sembla que si no vas a la quinta forca, no ets ningú i de vegades ens oblidem que la nostre terra té llocs molt bonics i si a més estan lligats al nostre passat...
      Petonets, Montse.

      Elimina
  5. Quin luxe poder anar a fer una passejada així, i fer país d'aquesta manera. Necessito vacances, i quan les pugui fer tocarà muntanya!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si noi, per a mi si que va ser un luxe, perquè és l'única sortida que vaig fer aquest estiu ( tret d'algun dia a la platja), però mira, d'altres ni això...Qui no es conforma!!! Pensa que a la casa rural jo fa una quinzena d'anys que vaig començar a nar-hi, és com anar a casa d'uns parents...
      Bon a tarda, XeXu.

      Elimina
    2. Ai, volia dir "a anar-hi"...

      Elimina
  6. Quines fotos més xules! Les has fet tu?
    Veig que aquests tres dies van ser molt ben aprofitats. Quins llocs més bonics tenim a casa nostra!!!
    Petonets, M.Roser!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó noia tenim un país bonic perquè sí...Les fotos, algunes les va fer ma germana i algunes jo, que de tant en tant també me'n surt alguna de bé.
      Petonets, Glòria.

      Elimina
  7. Caram, Roser, que lleugereta que vas pels camps, felicitats per estar tant en forma, quina enveja.
    Això sí, val la pena trescar per aquests llocs tan bonics, interessants i entranyables que ens ensenyes.
    Bona nit i una abraçada càlida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, gràcies...Com que soc petita i escardalenca, encara vaig tirant costes amunt, he, he! Tots aquests llocs tenen el seu raconet en la memòria del passat!
      Petonets de bona nit, Olga.

      Elimina
  8. Quina sortida més guapa, per aquests poblets plens d'encant, i tant a tocar que tenim, saps que per aquesta zona no hi he estat mai, però encara i soc a temps, penso. És la la Dolors amb la que estàs a la foto, saluda-la de part meva i felicita-la per les fotos que penso, les deu haver fet ella. La teva protecció del sol molt escaient.
    Una abraçada M. Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser un petit recorregut per aquestes comarques de la Catalunya central, que ja coneixiem, però ens feia gràcia retrobar records...Si que és la Dolors i si, la majoria de fotosle va fer ella, però jo també en vaig fer alguna.
      És que quan el sol pica i fa pujada, be t'has de protegir, he, he...
      Petonets, Anna.

      Elimina
  9. Rosereta, espero que la passejada no fos en un dia, eh? Mira que després ens fan mal els genolls. Almenys a mi. M'agrada especialment el barret per protegir-se del sol venint de la torre de Vallferosa.
    Que bonic és el nostre país! I que maco que això no ens ho puguin prendre!
    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tereseta, la passejada vaser de divendres a diumenge...Jo també tinc algunes articulacions que ja grinyolen i un feix de contractures nervioses, allò que abans en deien l'edat del sinó fos...Creatiu el barret, i tant!
      Tenim un país bonic perquè sí...
      Petonets, guapa.

      Elimina
  10. doncs veig que no vares perdre el temps, molt bona sortida. Tenim un país maravellós

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que si, no cal pas anar molt lluny per gaudir-ne i com que era l'única sortida que feia, bé ho havia d'aprofitar...
      Bon vespre, Joan.

      Elimina
  11. ¡Hola Mª Roser!!!

    Que bello recorrido he hecho de tu mano, amiga. Son preciosas todas las fotos y tienen esos pueblos antiguos una especial belleza y encanto con esas calles estrechas entre otras muchas cosas que hacen las delicias del visitante; habéis hecho un bonito viaje, que bien te veo en esa tierra labrada con una sonrisa de oreja a oreja, y es que se disfruta mucha del campo o, yo por menos lo hago y seguro tú también.
    Bueno pues ha sido un inmenso placer pasar por esta tu casa y deleitarme con ese recorrido, en esta entrada de lujo, gracias, preciosa.

    Te dejo mi gratitud y mi gran estima siempre.
    Un abrazo y ten una genial semana, amiga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marina!
      Pues si que ha sido un viaje bonito, he vuelto a reencontrar paisajes que ya tenia un poco olvidos...
      En el campo me encuento como en casa, seguramente porquè toda mi família procede de él y la tierra es uno de mis grandes amores!
      Celebro que te haya gustado acompañarme por su recorrido...
      El próximo post será una sorpresa, porquè me van a publicar un libro y me hace mucha ilusión, ya te contaré! a pesar de haber hecho ya algunos pinitos en este campo!

      Un besito cariñoso y qe seas muy feliz.

      Elimina
  12. Una preciositat!!!
    Gràcies.

    Rl nostre bolg bellesaharmonia per problrmes tècnis ha deixat dr funcionar a nivell de publicar entrades, per tan n'hem tingut que obrir un altre, el seu nom és: saviesaharmonia.blogdpot.com
    Si vols hi estàs invitada.

    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I és que això de la tecnologia de tant en tant falla...Estaré encantada de passar per la vostranova caseta!
      Petonets, Olga i Carles.

      Elimina
  13. Amei toda a postagem , lindas imagens
    Como não se divertir com tantas cores? a doçura do cachorro , e principalmente o improvisado chapéu, flores e frutos que são uma verdadeira riqueza....amiga adorei tudo, me senti em meios aos sorrisos.

    beijos
    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amiga, estic contenta que t'hagi agradat el post...Tornar , de tant en tant als llocs on has estat feliz és important i que no falti el sentit de l'humor, ni la imaginació. El barret em va ser molt útil , sota el sol del migdia... I el gosset, que bonic, sempre que vaig a la casa es recorda de mi i em saluda, és clar!
      Joelma, espero que aquestes petites vacances siguin ben profitoses per a tu.
      Petonets.

      Elimina
    2. Coisas simples que nos trazem muito felicidade, isso sim é o tesouro de uma vida.
      estarei ausente do blog até janeiro mas assim que puder eu volto a dar uma espiadinha nos seus post.
      beijos

      Elimina