Subscribe:

dijous, 4 de febrer del 2016


UNA  GOMA  D'ESBORRAR, MOLT  ESPECIAL
(Primera part)

metàfora...
Una tarda de dissabte, d’un dia gris, d’una tardor nostàlgica, tal com ha de ser una tardor. Sóc nou a la facultat i, tímid de mena, no he tingut temps de fer gaires coneixences.

Estic corregint el primer treball dels nous alumnes i m’hi perdo una mica, perquè a mi m’agrada identificar el que llegeixo amb la persona que ho ha escrit. Estic avorrit i no paro de badallar. I, tip de tanta monotonia, arracono els meus papers damunt la taula que, com de costum, està un bon xic desordenada. Però és un ordre dins del desordre, perquè quan busco una cosa sempre la trobo.

Agafo la caçadora, tanco la porta de cop i baixo els esglaons de dos en dos. El fet de pujar i baixar per les escales és una gimnàstica obligada, que m’he imposat, a manca de temps per fer-ne d’altra

Pujo al cotxe i, com un consumat Fitipaldi, enfilo l’ autovia de Castelldefels en una hora força concorreguda. Abstret en els meus pensaments melangiosos, de sobte, em criden l’atenció uns llums, sentinelles nocturns, que hem fan l’ullet. M’hi apropo i llegeixo un gran rètol:

       DISCOTECA  “MIRA’M  I  NO  EM  TOQUIS”.

Globus de discoteca, dels 70?
M. Roser Algué Vendrells

32 comentaris:

  1. Ja tenim la presentació, ara a veure com continua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha semblat que era una mica massa llarg i n'he fet dos posts , així també és manté el suspens!!!
      Bon vespre, XeXu.

      Elimina
  2. A veure... No té pinta, aquest noi d'entrar en una discoteca, però no se sap mai...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui Carme, de vegades les aparences enganyen, i el més tímid resulta ser el més llençat i a l'inrevés...
      Per fi m'han pogut arreglar el post d'abans, que cada vegada feia més pena, sort de tenir un ajudant!
      Petonets, Carme.

      Elimina
  3. De moment no sé... esperarem la continuació.

    ResponElimina
  4. De vegada va bé posar una mica de misteri a les coses, és una manera d'obligar-nos a fer gimnàstica imaginativa...
    Petonets de bona nit.

    ResponElimina
  5. Ara cadascú podriem continuar la història i sortirien coses ben diverses.
    Espero el final...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això mateix Imma, seria un bon exercici per veure cap on s'encamina la imaginació de cadascú...
      Petonets, Imma.

      Elimina
  6. A aquest xicot se'l nota avorrit. Una discoteca on ja adverteix que es pot mirar però no tocar no sembla la millor distracció.
    Estarem atents a veure si hi entra o no...
    Bon febrer Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una mica cara de cansat si que fa , el pobre...Ve li cal esbargir-se una mica...Ves a saber, de vegades bé més de gust passar desapercebut!
      Bon vespre, Xavier.

      Elimina
  7. La introducció em porta a la memòria dies i nits amb sensacions iguals. Esperarem

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada, que aquest relat et porti records, espero que agradables...
      Petonets.

      Elimina
  8. Trobo curiós això de "perquè a mi m’agrada identificar el que llegeixo amb la persona que ho ha escrit". Tots els professors són així?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no ho sé Helena, suposo que hi ha de tot, si parlo per mi, et diré que jo sí...
      Petonets.

      Elimina
  9. hi va haver una època en la que jo em transformava quan estava molt a prop d'una bola d'aquestes.....i que sens dubte repetiria quantes vegades fes falta, quines tarda nits més productives.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, vaja , vaja, eren les èpoques de ballar arrambats...Ay pillín! Recordo una vegada que portava un jersei una mica curt i estava una mica incòmoda i el ballador (pobre) me l'estirava avall, per no " sobar-me" l'esquena, tot un cavaller, vaja!!!
      Petonets, Joan.

      Elimina
  10. A veure com continua en "Mira'm i no em toquis" (això pensen molts gats, no?).

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure, a veure, però i les gates què???
      Petonets, Consol.

      Elimina
  11. em deleixo per saber la continuació

    ResponElimina
  12. No us faré esperar gaires dies, que no vull que ningú pateixi d'insomni, he, he...
    Petonets.

    ResponElimina
  13. Interesant aquest començament M. Roser. Esperant la continuació...
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. De tant en tant, va bé jugar una mica, sinó seria tot molt avorrit...
      Petonets, Anna.

      Elimina
  14. De seguir aquest xicot m'entra la badallera. ¿I si mirant, mirant, s'estavella...?

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades , després d'una bona estona de corregir, és força natural fer aquesta fila...
      Havia entès m'entra la balladera i he pensat que de vegades una mica de marxeta no està malament...
      Ui pobre noi, espero que no tingui tanta mal sort, he, he...
      Petonets, Olga.

      Elimina
  15. Comença bé, seguiré atenta a veure que passa.
    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha semblat que era un pelin llarg i així puc posar-hi més imatges...
      Petonets i bona setmana, Glòria.

      Elimina

  16. Ara serà qüestió d'esperar la continuació del relat, ens has ben enxampat!

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De tant en tant cal posar una mica d'humor i suspens al blog...No us faré pas esperar gaire!
      Em sembla que vaig sentir que demà participaves en el programa de Catalunya Radio "Els viatgers de la gran anaconda", estaré a l'aguait...

      El vent porta petonets, cap el teu Far, Jordi.

      Elimina
  17. Bona nit, torno a ser jo per dir que de pluja gens ni mica. Ara, hi ha unes ratxes de vent que fan por i tot. Pobra terra...
    Que tinguis un son tranquil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ahir a la tarda i a la nit, jo em pensava que el vent se m'enduria els tendals...Aquí no estem acostumats a aquestes ventades, tot i que jo, com que visc a la part alta del poble i tinc tres cares fora, em ventilo per tots cantons...A veure si avui tenim més calma.
      Petonets Olga.

      Elimina
  18. ¡Hola Mª Roser!!!

    Muy buenos días, por aquí con mucho viento y lluvia azotando también mi fragilidad.

    Ya te imagino bajando los escalones de dos en dos... Eso hacia yo cuando era joven, ahora debo agarrarme bien al pasa manos. Si he entendido bien tu idioma, yo intuyo lo que vas contado en el relato. Has echado un baile en la discoteca? O no has entrado, como dice mirar y no tocar... Trato de poner tus letras en el traductor y me lo traduce fatal, no se parece en nada a lo que yo voy intuyendo al leerte.

    Pero bueno algo es algo. Deseo que tengas un feliz día y abundancia de to lo bueno.
    Un abrazo, mi gratitud y mi estima.

    Estaré ausente un tiempo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marina!
      Aquí mucho viento, pero lluvia, nada de nada...
      Que los años no perdonan amiga, yo tambíén voy con mucho cuidadito, pero, es lo que hay!

      La historia trata de un profe aburrido de tanto corregir, que
      decide salir para darse un garbeo. De pronto , por la carretera
      se da de bruces con una discoteca con un nombre divertido: Discoteca "Mira'm i no em toquis" (Mírame y no me toques).

      En la segunda parte la curiosidad le empuja a entrar...Y a ver que acontece!!!
      En mis tiempos jóvenes sí, también me recorrí alguna que otra
      discoteca...

      Espero que la ausencia no sea para nada negativo. Aquí estaremos mi blog y yo esperando tus amables palabras con todo nuestro afecto...
      Muchos besitos y sonrisas.

      Elimina