Subscribe:

dijous, 11 de febrer de 2016

UNA GOMA D'ESBORRAR, MOLT ESPECIAL
(Segona part)

Entro, disposat a seguir l’ordre al peu de la lletra. El mirar se’m fa dificultós per la mitja llum que ho abraça tot. El no tocar ja em va bé, perquè avui no tinc pas l’ànim predisposat per aquestes frivolitats..
Visca la marxeta setentera...
Estic rodejat de gent i em sento més sol que la una .De cop i volta m’adono d’una cabellera rossa  i llarga que es mou a ritme de la música i que em produeix una certa fascinació. Per tal d’aferrar-me a la realitat em disposo a fumar-me una cigarreta i a l’ agafar el tabac, ensopego amb una suggeridora goma d’esborrar, que es deu haver introduït d’esquitllentes a la meva butxaca. Me la miro i un pensament picardiós em passa pel cap com una llambregada. I em dic:
- Per què no?
Agafo la provocativa eina de treball i intento encertar la cabellera rossa i llarga.

Un parell de "pin ups" discotequeres...
 Però es veu que avui no és el meu dia, perquè el projectil rebota en el got que en aquell precís instant el cambrer retira d’una tauleta , i va a parar dins de l’escot d’una pitrera força generosa, veïna de la cabellera fascinadora . Aquesta es gira en l’instant precís. Uns ulls  que brillen com dos fars en una nit de galerna, em miren divertits i sorneguers, mentre l’exuberant companya m’etziba:
- No et sembla que ja ets una mica grandet?
En aquell moment vaig agrair de tot cor la llum somorta del local, mentre m’esmunyia dissimuladament cap a la porta.
El dilluns, quan ja m’havia refet de la ridícula situació, vaig entrar a l’aula decidit a comentar la poesia amorosa del segle XV.

El regal misteriós...
Damunt la taula hi havia un paquet embolicat amb paper blau, amb una gran llaçada blanca.  Em vaig quedar una mica palplantat intentant esbrinar si m’havia oblidat  d’alguna data especial...El vaig obrir amb parsimònia davant d’un munt de mirades encuriosides. A dins hi havia una capsa de gomes d’esborrar amb una nota que deia: “perquè practiquis, a veure si la propera vegada encertes l’objectiu".

Segurament vaig envermellir fins les orelles i , a l ’alçar la vista vaig topar-me amb la brillantor dels fars discotequers abans esmentats, que em miraven amb simpatia.

Ja no em sentia sol i el futur sorgia davant meu molt esperançador. Aquest fet fins i tot, m’ha proporcionat tema per a la meva tesi doctoral , que feia bastant de temps que se’m resistia. Serà:  
La causant de la situació...
LA GOMA D’ESBORRAR COM A FENOMEN DESENCADENANT DE LES RELACIONS HUMANES.

M. Roser Algué Vendrells

36 comentaris:

  1. un plaer tornar a llegir-te

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Xelo, veig que t'havies agafat unes petites vacances...Benvinguda!!!
      Petonets.

      Elimina
  2. Per al protagonista, l'objecte d'esborrar pot canviar la seva finalitat i escriure a partir d'aquest fet.

    ResponElimina
  3. Una cosa ben banal o quotidiana, com una goma d'esborrar, li pot fer canviar també la seva actitud davant la vida i passar de ser pessimista a ser una persona optimista, que veu que la vida li pot oferir coses bones, segur...
    Petonets, Xavier.

    ResponElimina
  4. Divertit i curiós. Diferent. M'ha fet somriure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De tant en tant va bé canviar una mica d'estil...Gràcies pel somriure!
      Petonets.

      Elimina
  5. Sí, tot un altre estil M Roser... sorprenent i divertit...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui la Roser de les flors i violes i romaní, se n'ha anat a la discoteca...Gràcies Carme.

      Elimina
  6. si va començar jugant amb aquestes gomes....segur que va acabar jugant amb altres, d'altres formes.
    Bon relat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Joan!
      Segur que li va donar idees, que tot es començar...Com va acabar, ja no depenia d'ell sol, he, he!
      Bon vespre.

      Elimina
  7. No se'm hauria acudit aquesta història, però es clar el títol indicava que la goma havia de tenir un paper trascendent. Bon relat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La goma era la peça fonamental del relat...De vegades és bo provar diferents estils a veure si te'n surts!
      Petonets, Imma.

      Elimina
  8. Eiii però què bonica! Qui ho hauria dit que una goma seria el començament d' una història d'amor!! Aquestes pin-ups discotequeres m'encanten, amb ulleres de sol i tot dins la disco! ah i a més s'inspira per trobar tema de tesi, que això sí que és complicat de trobar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Ada, de vegades es fan les mil i una per trobar parella i una cos ben senzilla, aconsegueix que ens enamorem...No sé pas com si veu amb les ulleres, que les discos eren més aviat fosques, però crida l'atenció! Aquesta goma té un doble ús...
      Bon vespre.

      Elimina
  9. Em deixe el teu blog obert perquè m'encanta la música que poses, sobre tot la tal "For Elena",q ue és la música de la peli "Cinema paradiso"... qué bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'hi vaig passar dies buscant músiques que m'agradessin i el meu ajudant me les va instal·lar..."Cinema paradiso", és una de les meves pelis preferides.
      Petonets.

      Elimina
  10. boníssima la segona part supera fins i tot la primera !!!! m'ha sorprès i agradat molt !!!1

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que la primera part només era la presentació, la segona el nus i el desenllaç( que es noti la professió)...M'agrada que t'hagi agradat i d'això es tracta, de sorprendre!
      Petonets , guapa.

      Elimina
  11. És tan curt que ho hauries pogut posar en una sola entrada, però la intriga sempre ajuda!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, però em venia de gust posar-hi una mica de suspens...
      Bona nit Helena.

      Elimina
  12. Vaja, la M.Roser ha canviat el registre! Doncs te'n has sortit molt bé. Un relat sorprenen i molt divertit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, ja sé que jo sempre escric més o menys amb el mateix estil, però de vegades és bo posar-se reptes un mateix, per veure què passa...Repte aconseguit!!!
      Petonets, Glòria.

      Elimina
  13. Ep, aquesta tesi doctoral promet, després que en faci una versió divulgativa :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, poc s'ho devia pensar ell que la jugada li sortís tan bé...Aquesta versió, sobretot, que sigui planera, que jo la vull entendre!!!
      Petonets.

      Elimina
  14. Molt bon relat, M. Roser. I ben aconseguit. Has sabut posar-te en la pell d'un home i imitar la seva manera de parlar, més directa i simple que el de les dones quan escrivim. Ai, la goma..., com m'agradava ensumar-les quan eren noves!
    Una abraçada, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montse, he volgut experimentar i veig que me n'he sortit força bé...Tens raó amb això de les gomes, sobretot les altres Milán que eren més tovetes que la del post i d'uns colors pastel molt suaus...
      Petonets i bon cap de setmana, Montse.

      Elimina
  15. No se m'havia acudit que una goma d'esborrar podia tenir aquesta utilitat... si m'ho haguessis dit uns anys enrere...

    ResponElimina
  16. La imaginació, que té els seu cops amagats...No cal forçar les coses, perquè on menys i quan menys esperes es pot solucionar el problema de la solitud, si és un problema, és clar!!!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  17. Molt divertit i sorprenent aquest relat. Ben diferent d'altres , va bé provar coses noves, t'ha sortit molt bé.
    Petonets M. Roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha vingut de gust canviar una mica d'estil i penso que si que me n'he sortit força bé...Gràcies
      Petonets Anna.

      Elimina
  18. Apa, noia, has canviat d'alumnes i d'aula. Aquest relat és divertit i la tesi doctoral del protagonista d'allò més suggeridora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I he canviat d'estil( i de sexe, he, he)...Per sempre no, només volia fer una proba! De vegades pensem i pensem i el què ens pot ajudar ho tenim ben a prop a, a l'abast de la mà...
      Petonets.

      Elimina
  19. M´agradat M Roser, he llegit les dues parts.El podríes presentar algún concurs.Petons desde Valencia, Montserrat

    ResponElimina
  20. Gràcies Montserrat. Saps què passa que, per un concurs, és massa curt...Per a mi ja és un plaer compartir-lo amb tots vosaltres.
    Petonets i bon diumenge.

    ResponElimina
  21. Molt divertit, Roser! Sort que el professor tímid i solitari no va aprofitar per abordar les noies després del llançament de projectil. Potser s'hauria tornat més tímid encara, en trobar-se-les després a classe.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Teresa...Pobre noi em sembla que va tenir sort de la poca il·luminació del local, i potser ningú més se'n va adonar...Però sembla que la timidesa ja deixa lloc a la il·lusió!
      Petonets , guapa.

      Elimina