Subscribe:

diumenge, 4 d’octubre de 2015

Un matí, a Catalunya Radio, després de les vacances, van fer un petit concurs. Amb cinc minuts havies d'escriure alguna cosa relacionada amb la tornada, després et trucaven i ho havies de llegir...Vaig guanyar, però el premi era simbòlic, la satisfacció d'haver-lo aconseguit!!!

TORNEM A CASA

Quan el pare obre la porta rep un petit ensurt. Una munió de boletes peludes , feien la seva particular olimpíada pel passadís.
El pare ha de fer equilibris per a no provocar un accident entre aquells éssers rodonets que emeten uns petits grinyols, sorpresos davant d'aquella inesperada intromissió.
La família té una gosseta, que no s'en van endur de vacances, perquè a molts llocs no accepten animals i a més, estava prenyada. La veïna va dir que ja se’n faria càrrec, segurament no devien pensar que la cosa anés tan ràpida…
La quitxalla de seguida es posà a jugar amb aquelles petites sorpreses, rodolant tots per terra immersos en pels i babes…
I , ves per on, per primera vegada pensen que el millor de les vacances, ha estat la tornada a casa…

M. Roser Algué Vendrells

53 comentaris:

  1. Hi ha tornades que s'esperen i es desitgen. La tornada a casa, a la llar i amb aquestes sorpreses peludes...Quina festa per la canalla! Pels grans...ja no tant!
    Enhorabona, M.Roser!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Teresa, ho vaig fer sense pensar gaire, és clar que després l'he repolit...I això que m'acabava de despertat!!! Segur que havia tingut somnis bonics...
      Petonets.

      Elimina
  2. La tornada a casa, després de les vacances, sovint et regala alguna sorpresa.
    Bon diumenge, M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí... Sortir a la terrassa i veure com s'han mantingut de bé les plantes, fins i tot han florit aquelles que no en tenen costum, trobar algun missatge que no t'esperaves al contestador...
      Bon diumenge a tu també.

      Elimina
  3. Una tornada ben agradable sens dubte, i quina capacitat per escriure un conte tan bonic només en cinc minuts! Felicitats, M. Roser!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira que m'acabava de despertar, segurament havia tingut somnis bonics... És clar que, després, l'he repolit una mica!!!
      Petonets Montserrat.

      Elimina
  4. Felicitats pel premi a Catalunya Ràdio Roser.
    Quina sort tenen aquests cadellets de, a més de tenir una mare que els cuida, trobar una família que se'ls estima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Xavier, suposo que pels nens seria tota una sorpresa agradable, els pares potser ja no estarien tan contents...
      Petonets.

      Elimina
  5. una tornada molt tendra .....felicitats

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies noia, això és pensar una idea i estirar una mica del fil...
      Petonets.

      Elimina
  6. Qui diu que tornar a la rutina no ho desitgem pas?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira, l'altre dia vaig sentir un metge de molt de renom, que deia que això de la depressió post-vacances no existeix, que no és res més que la mandra que ens fa tornar a la feina...Penso que té molta raó!
      Petonets.

      Elimina
  7. una tornada del més tendre :)
    Felicitats pel premi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi que sí, Núria? I és que com a casa... Sobretot si hi ha sorpreses guapes!
      Petonets.

      Elimina
  8. Felicitats pel premi!!!

    Molt tendre, aquest conte, sobretot si el deixem en el regne decla ficció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Carme, suposo que els va sobtar la rapidesa, però això va com va,
      són els capricis de la inspiració...Ciència ficció del tot, però també pot ser dolça!
      Petonets.

      Elimina

  9. Primer de tot felicitats, M. Roser. El teu relat em fa pensar en la idea que d'alguna manera sempre estem tornant a casa, ni que sigui des d'un punt de vista simbòlic.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies. Doncs sí Jordi fem com els animalons, que sempre tornen al cau...
      Potser perquè ens hi trobem protegits, rodejats de les coses que ens hem fet nostres i a recer de lladres d'intimitats...
      Petonets, camí del Far.

      Elimina
  10. Moltes felicitats Roser!!, una dolça tornada i acollidora, tot un regal! .

    Abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Audrey, m'imagino la cara dels marrecs, si en arribar a casa es trobessin amb tan bonica sorpresa...
      Petonets.

      Elimina
  11. ¡Hola Mª Roser!!!

    Perdona mi tardanza, ando muy liada escasa de tiempo, tengo reformas en mi hogar, voy poco a poco visitando mis blgs amigos. Aunque tarde un poco, no quedará nadie por visitar.
    Por lo que intuyo creo que tus letras hoy tratan de un regalo... Premio que estoy segura te lo mereces, pues nada regalan sin merecerlo.
    Me encanta la foto de los cachorros.
    Siempre es un placer pasar por tu casa virtual y leerte. Aunque me cueste aprender tu idioma.
    Te dejo mi gratitud y mi estima siempre.
    Un abrazo grandote. Feliz tarde de domingo. Por aquí lloviendo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marina!
      Gracias por passar , a pesar de tener poco tiempo...Tampoco yo me he prodigado mucho por las movidas que ya sabrás por la tele...

      En la radio , después del verano, hicieron un concurso ...Tenías que escribir algo sobre la vuelta a casa en cinco minutos, luego te llamaban y tenías que leerlo...No sé como me salió tan linda la història, pues una família, al llegar a casa se encontraró que su gata havia tenido gatitos...Los niños pensaron que la vuelta a casa habia sido lo mejor de las vacaciones!

      Aquí también llevamos un par de días de tiempo lluvioso y és que el otoño, és así!
      Muchos besos y sonrisas, amiga.

      Elimina
  12. Deliciós, M.Roser!
    Això t'ho has empescat tu o és una vivència teva?
    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure , el concurs era real i jo vaig escriure el conte que em vaig inventar, és clar, tot i que també hauria pogut passar...
      Gràcies i petonets.

      Elimina
  13. Maco! Però a veure si pensa el mateix després d'uns dies de cuidar-se de tota aquesta canalla...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo XeXu que els nens continuarien sent feliços, ara dubto molt que ho fossin els pares...Els podien repartir entre els amics i quedar-se'n un ells!
      Petonets.

      Elimina
  14. Sí, d'això se'n diu velocitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira, això va com va Jordi, de vegades no hi ha manera de passar de la primera...
      Petonets.

      Elimina
  15. Respostes
    1. Si podem triar, millor la dolçor...La vida ens ho agrairà...
      Petonets.

      Elimina
  16. Quina cosa més tendre. Una bonica tornada, sobretot pels petits.
    Petonets, M. Roser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'imagines , Anna, la sorpresa tan agradable que tindrien la quitxalla? Millor que moltes vacances...
      Petonets.

      Elimina
  17. el tenies merescut......molt ben trobat. Felicitats!!!!!. Ets bona fent relats.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Joan...Pensa que de vegades vols escriure una cosa amb cara i ulls i la senyora imaginació està dormint i en canvi quan no tens tanta pressió, surten coses, en un tres i no res...
      Petonets!!!

      Elimina
  18. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  19. Quines ganes tinc de tornar a escoltar Catalunya Ràdio sense haver de connectar-me a internet. Ja fa 2 anys més o menys que ens la van apagar i m'imagine que no falte molt per a què també Tv3 torne per ací, i clar, també una nova Ràdio 9 i Canal 9... :)

    Un abraç

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho entenc Ximo, suposo que ara que han canviat una mica les coses tot tornarà al seu lloc, és de justícia...
      Doncs mira, abans aquí veiem canal 9 i jo seguia una sèrie que es deia " La alqueria blanca"...Em va fer molta rabia , perquè no vaig poder saber com continuava. No sé si ara també es podrà tornar a veure...
      Petonets.

      Elimina

    2. Sí! L'alqueria blanca! Jo no la seguia, però era una sèrie molt popular ací al País Valencià, de fet tota la gent que treballava a la sèrie és van quedar a l'atur... Jo m'imagine que la tornaran a fer...
      A veure si prompte se normalitze tot això, perquè tant Compromís com el PSPV (ara en el govern) es van comprometre aquells últims dies de Canal 9 a reobrir la ràdio i la televisió públiques si guanyaven les eleccions. I pareix que sí que ho volen complir, encara que no és fàcil.

      Un abraç, Roser.

      Elimina
    3. A veure si mi puc tornar a enganxar!!!
      Petonets.

      Elimina
  20. Moltes felicitats, M. Roser, aquesta vegada no pas pel conte sinó pel teu sant! Desitjo que hagis pogut gaudir d'un dia ben feliç.
    Una gran abraçada, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Montse, tu sempre tan complidora...I és que a mi em fa molta il·lusió que em felicitin! Aquest any no em puc pas queixar...
      Molts petonets amb gust de bombons.

      Elimina
  21. Encara que amb una mica de retard...Moltes Felicitats pel dia del teu sant i l'enhorabona pel premi...T'ha sortit un conte molt maco!!
    Una abraçada molt i molt forta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montse...De vegades les coses et surten millor del què et pensaves...I no et preocupis, ja saps que diuen que tots els Sants tenen vuitada!
      Petonets.

      Elimina
  22. Hola M Roser:
    Quina preciositat de relat.
    Moltes felicitats, amb retard.
    I t´envio molts petons desde Valencia, he sentir rumors de que quan posin de nou el Canal 9, a Valencia tornarem a veurer la TV 3.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Montserrat, les coses bones, encara que arribin una mica tard,
      benvingudes siguin...Jo vull tornar a veure el Canal 9!
      M'agrada que trobis bonic el relat, de vegades les coses surten soles...
      Petonets.

      Elimina
  23. Felicitats! Molt bonic, el relat, l'hi llegiré a la Sara, que li encanten els gossets, records de la Kika!

    ResponElimina
  24. Felicitats! Molt bonic, el relat, l'hi llegiré a la Sara, que li encanten els gossets, records de la Kika!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Gemma...Segurament que li agradarà, perquè és un petit conte, suposo que deu ser deformació professional.
      Gràcies pels records de la KiKa, a veure si la Sara l'anima perquè s'agradi tal com és...
      Petonets a les dues. ( i una moixaina a la Kika)

      Elimina
    2. La vida s'escampa de manera sorprenent, encara que, malgrat la delicadesa que ens expliques, terroristes en llocs distants o propera la vulguin eliminar.
      Però si la tendresa tingués la potestat de propagar-se, com tu ja procures, al món hi guanyaríem molt.
      Una abraçada, M. Roser.

      Elimina
    3. Tens raó, les coses no van pas com voldríem, ni de bon tros, però malgrat tot, hem de fer el què podem...
      I tant un mon ple de tendresa, seria com un petit paradís!
      Em sap greu aquests dies tan poc afortunats que estàs passant, em sembla que molts hem hagut de fer el cor fort...Però és un pal.

      Petonets Olga.

      Elimina
  25. Nosaltres, un estiu, vam marxar de vacances 4 i vam tornar 5. També va ser una sorpresa, per nosaltres i per la Cuca, que va trobar una família.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ves per on , la fantasia i la realitat, no és pas tan diferent...
      Loreto fa un temps que et vaig dir que si em donaves una adreça, et faria arribar el meu conte, per la teva nena...(7- 8 anys?)
      Petonets.

      Elimina
  26. Hem d'estaroberts
    al que és inesperat per renovar-nos.

    Gràcies

    ResponElimina