No us ha passat de vegades que, sense saber perquè, teniu un dia una mica ennuvolat, i de cop i volta, els núvols es trenquen i un raig de sol us il·lumina la mirada?
Doncs avui el meu estat d'ànim era una mica així i el meu raig de sol ha estat trobar en el post de l'amic Jesús, aquest preciós punt de llibre de regal...Doncs si, m'ha alegrat el dia. GRÀCIES!
Faré un retalla i enganxa, i tindré un preciós punt de llibre personalitzat!
M. Roser Algué Vendrells
És així, són les petites coses les que poden donar sentit a tot un dia, o tota una setmana... O tota una vida.
ResponEliminaÉs molt bonica la frase del punt de llibre, i la imatge també.
Besets :)
La frase és d'un poema meu, la imatge no...És que jo sóc una defensora de les coses petites que són les que ens ajuden a fer camí...
EliminaPetonets.
A mi m'ha passat de vegades el que tu dius, M. Roser. Un moment, una mirada, una paraula tendra, una abraçada... i m'ha arreglat el dia. En aquest cas no he fet el punt de llibre per "arreglar-te" el dia sinó per a agrair-te les innumerables vegades que em visites al meu blog. Si a més a més t'ha ajudat en la teua vida diària, millor que millor. Gràcies a tu M. Roser.
ResponEliminaSalut i poesia!
I tant que si, Jesús, les coses que considerem petites, són les que més ens ajuden a fer camí...
EliminaNo m'ho has pas d'agrair, perquè ho faig amb molt de gust, ja que normalment, és fàcil captar el missatge dels poemes que poses( de vegades m'ho salto, si penso que no els sabré comentar)...
Gràcies un altre cop, per la teva delicadesa!
Petons i somriures.
Olá minha querida,
ResponEliminaExistem realmente dias que são difíceis, as vezes até sufocante, mas sabemos que o sol está logo ali por trás das nuvens e vai brilhar a qualquer momento,mas se for inevitável chorar que assim seja , mas que seja breve esse momento, por teu sorriso é necessário para iluminar o mundo ao teu redor.
Lembre-se que vc é importante para todos que te admiram.
Beijos
Joelma
Hola amiga , Joelma,
EliminaHi ha dies que tot ho veus una mica gris, però sense saber perquè...Però és veritat que el sol sempre brilla darrera els núvols, i finalment acaba sortint.
Si estem alegres, els que estan al nostre costat també ho estaran. M'agrada somriure i que la gent també em somrigui quan em mira...
Jo em vaig inventar una frase que diu: Cada cop que somrius, neix una flor al jardí de l'alegria.
Un petó i un somriure.
Un regalet molt maco del Jesús!. M'alegro molt que hagis trobat el teu petit raig de sol particular... Un somriure compartit sempre és millor.
ResponEliminaM'ha fet molta il·lusió Carme...Hi ha dies que necessites un copet a l'espatlla (afectuós)...
EliminaI tant que sí, i trobo que un somriure és molt encomanadís i si estàs amb d'altres persones tot és molt més agradable.
Un petonet i un somriure.
La gran màgia del compartir!!... Passant pels blogs que t'agraden sempre s'hi troben "petites espurnes d'alegria" que ens canvien el dia... I aquestes són una més de les "petites coses" com molt bé tu ho dius en la teva frase.
ResponEliminaQueda molt bé la imatge que ha triat el Jesus per acompanyar la teva frase!!
Mot bon reconeixement a la teva feina...Enhorabona!!
Una abraçada
I tant, noieta, compartir és màgic i molt agradable...I és veritat que passejant pels blogs amics, sovint trobes petiteses que t'enamoren i amb les quals vas fent un farcell de sentiments, que segur t'ajudaran a superar algun moment una mica de capa caiguda...
EliminaMoltes gràcies Montse.
Petonets i somriures.
És un detall preciós, les petiteses ens alegren la vida! Petonets, M. Roser.
ResponEliminaI tant Sílvia?...I moltes petites alegries et fan viure petits moments feliços...
EliminaMolts petonets també per a tu.
Espero amiga Roser que aquesta claror duri molts dies!!! Però saps? Porta l'orella que et dic un secret... (Els dies ennuvolats són bons en aquest temps i si plovisqueja una mica millor, així menjarem rovellons =:) )
ResponEliminaPetonets de tardor!!!
Judit, no sé si hi ha prou saó perquè surtin rovellons, he, he...Cal que faci unes bones pluges i amarin bé la terra. Aquests raigs de sol, no tenen data de caducitat :)
EliminaPetonets de tardor estiuenca!
Les coses petites són les que ens ajuden a continuar endavant. I de petitesa en petitesa, es pot arribar molt lluny! Un petó i fins aviat!
ResponEliminaI tant noieta, a més, moltes coses petites, si les ajuntem, es poden convertir en una de ben gran; com un globus de colors que vola cel amunt, fins a tocar els estels!!!
EliminaPetonets també per a tu.
Què fariem sense aquestes petites, però tan grans i importants per nosaltres, coses. Un bonic regal que segur que et mereixes moltíssim.
ResponEliminaI tant Carme, que són la sal de la vida...No sé si me'l mereixo, però si que m'ha fet molta Il·lusió...
EliminaPetonets de capvespre.
de vegades només ens falta una espurna per convertir el dia que ha començat gris amb un gran ventall de colors.
ResponEliminaTens raó Joan, ho has dit d'una forma molt poètica, però molt real...I d'aquest ventall de colors també en gaudeixen els que estan a prop nostre, físicament o
Eliminavirtualment...L'alegria s'encomna!
Petonets de colors.
aixo mostra la força que poden tenir les nostres accions en els altres
ResponEliminaes important cuidar-les
feliç dia, bonica !!
Oi tant, penso que hem de posar el cor en el què fem, intentant transmetre sempre, sentiments positius...
EliminaFeliç dia també a tu, amb espurnes de colors.
Doncs a mi ha estat el teu post el que, literalment, m'ha alegrat el dia...
ResponEliminaAbraçades, Roser, des de El Far...
Ho veus Jordi com l'alegria s'encomana? És com fer una Via de sentiments positius i somriures...
EliminaPetonets fins al far, amb espurnes de colors.
preciós. Un punt de llibre per alegrar-te cada dia que el miris.
ResponEliminaGràcies bonica. Segur que serà una motivació per llegir més...
ResponEliminaPetones de capvespre.
Un bon "petit" detall !!
ResponEliminaUna abraçada !!
Sí Artur, un "gran" petit detall, que són els que guardem a la capseta dels sentiments...
EliminaPetonets i somriures.
Petites coses que, per fortuna, són diferents per cadascú. Un punt molt bonic
ResponEliminaTens raó, cada persona gaudeix amb unes petites coses, que són les que sintonitzen amb la seva sensibilitat...Sí que ho és de bonic.
EliminaPetonets i somriures.
Mira-la, que eixerida!
ResponEliminaQuin punt de llibre més bonic i personal!
Molt bona idea.
Petrons
Has vist Glòria...De tant en tant, és d'agrair alguna sorpresa agradable, i és que per sort, hi ha persones sensibles...
EliminaPetonets de mitja tarda.
Ui, que bonic! Aquest tipus de regals són els millors. Gaudeix-lo.
ResponEliminaSi que ho és de bonic, i són els que més s'agraeixen, perquè són fruit de la delicadesa de la persona que els fa...I tant que en gaudiré!
EliminaPetonets de cap al tard.
Roser, m'afegeixo a aquest allau prodigiós de comentaris només per dir que sí, un petit somriure o una mirada comprensiva de bon matí t'alegren el dia que, a vegades se't lleva ensopit. Si a més pots entrar en algun blog i llegir un pensament com aquest, pots dir que avui serà un gran dia. Et contestaré al correu aquest cap de setmana.
ResponEliminaHola Teresa, benvinguda!
EliminaI tant que sí, els somriures ens alegren la vida i ens fan veure el món més bonic...
És com quan un jardí fa florida, que il·lumina tot l'entorn!
Petonets i somriures.
Hola, Roser, per fi puc respondre com cal.
ResponEliminaBonica i delicada com la papallona que t'ha vingut a alegrar el dia.
Volia tafanejar Petiteses 2 però no m'hi han convidat, diu.
Una abraçada.
Ben tornada Olga! Moltes gràcies per les floretes!
ResponEliminaSort n'hi ha que de tant en tant, alguna bonica sorpresa ens proporciona petits moments de joia...L' autoestima sempre ho agraeix.
Em pensava que no sortia aquest Petiteses 2, és que me'l va obrir el noi que m'ajuda, perquè a l'estiu fes pràctiques sense que ningú les pogués veure...I he pogut comprovar que sola, encara no me'n surto de moltes coses del blog...
Encara et tocarà passa uns quants dies de calor a Tarragona, doncs sembla que la tardor fa el ronso.
Petonets i somriures.
Les petites coses de cada dia, són les que t'omplen la vida de color. Molt bonic aquest detall del Jesús.
ResponEliminaPetonets acolorits
De color i de somriures Anna, la vida sense aquestes petiteses no tindria ni suc ni bruc...
ResponEliminaPetonets somrients.
Oitant!, les petites coses de la vida són molt importants, les que donen sentit, les que capgiren en positiu un dia...són màgiques!. Un regalet ben xulo aquest punt de llibre.
ResponEliminaPetonets Roser!
Molt xulo Audrey...I tant que són màgiques les coses petites i si les sabem valorar, ens acompanyen sempre i ens fan el camí més fàcil.
EliminaPetonets i somriures bonica.
Quin detall més maco!!
ResponEliminaAquestes "petites" coses ens fan més grans.
Felicitats als dos per compartir somriures!!
Aferradetes, nina :)
Moltes gràcies Lluneta, si que és un detall bonic...Aquestes coses ens fan el camí més agradable.
EliminaTrobo que tots hauriem de compartir més somriures, és tan fàcil i tant gratificant!
Petonets i somriures.
Originalísima i xulíssima idea, m'ha encantat. Gràcies per compartir-ho amb tots.
ResponEliminaPetonets.
Les coses boniques si es comparteixen, encara ho són més...Fa il·lusió que algú et faci un detall tan delicat , i més si no t'ho esperes...
EliminaPetons riallers.
Hay querida amiga... he tenido que andar buscando traductores en internet para poder leer tu post...seguramente tengo problema con mi pc, porque de un tiempo aca, no puedo traducir tu pagina.
ResponEliminaque bello regalo y que hermosas mariposas le adorna.
besos te quiero mucho.
Hola bonita, siento que tengas problemas con mi post, però no te preocupes, ya sé que estás ahí pendiente y te lo agradezco. Regalos lindos como este, se agradecen. Se coló alguna de tus mariposas!
EliminaUn beso grande amiga y mil sonrisas.
Quin detall més bonic M.Roser.
ResponEliminaGaudexel.
Una abraçada, Montserrat
Has vist noieta? dóna gust veure que hi ha persones sensibles i detallistes...Segur que els llibres estaran contents de tenir-lo per company...
ResponEliminaBona nit Montserrat.
¡Hola, Roser!!!
ResponEliminaMi querida amiga, yo como Eugenia, no pude traducir esta lectura, el caso es que en otros blogs, si traduce. Me tiene martirizada, a judgar por el comentario de Eugenia, se que se trata de un regalo, serán las mariposas y el verso que se adjunta: que por cierto son preciosas.
Ahora ya non se ven mariposas bonitas como antes, yo que me crié a pie de regatos y fuentes, plantas y yerbas, allí donde las mariposas lucían sus vestiduras de los colores más hermosos volando por los aires y posando en las plantas. Me sale una sonrisa ahora al recordarlo.
Gracias Roser, por compartir esta maravilla con todos nosotros: y por tu cercanía amiga.
Te dejo mi abrazo inmenso y mi estima siempre.
Se muy muy feliz.
Hola Amiga, no sabes cuanto lamento que tengais problemas con la traducción, però con un dosis grande de buena voluntad, todo llega a buen fin.
ResponEliminaPués si, un amigo del blog me regaló un bonito punto de libro, con una frase de un poema mío, y una linda mariposa...Supongo que de vez en cuando levantará el vuelo, para compartir sentimientos con los compañers de la red...
Yo tamién me crié en contacto con la naturaleza, con mariposas de colores, flores perfumadas y luciérnagas que nos alumbraban con sus lucecitas. Quizás por ello seamos más sensibles a las cosas pequeñas y bellas...
Gracias a ti por estar siempre cerca.
Besos y sonrisas