Subscribe:

dilluns, 16 de setembre del 2013

La meva col·laboració a la Via Poètica



Tinc un bell somni,
estrella i quatre barres.
És l'estelada

Entre la boira
hi ha espurnes de claror,
la llavor és nova.

S'albira, una
petita independència.
És Catalunya.

La meva terra
ara somriu contenta,
ja se sent lliure.

Poc a poc i amunt -- Ramon Mas  


CANT  D'ESPERANÇA

Llaurarem la terra amb l'arada dels sentiments;
l'adobarem amb la il·lusió dels nostres cors.
Sembrarem les llavors dels nostres somnis,
les regarem amb llàgrimes de joia.

El temps passarà i el sol i el vent,
faran florir les plantes més nostrades.
Un cant, un himne a la bella florida...
Ens darà els fruits de la llibertat!


Fruits engalanats--Ramon Mas


M. Roser Algué Vendrells

Publicat per a

24 comentaris:

  1. Quadern de mots16/9/13 8:18

    Tan de bo els bells somnis es facin realitat molt aviat. Tenim presa i ja no volem ni podem esperar més.

    Bonics poemes.

    Bona setmana, Roser!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser16/9/13 11:55

      Gràcies Carme, com a mínim la il·lusió hi és...I si hi podem arribar, encara que ho fem al pas del cargol...
      Petonets i bon cap de setmana també per a tu.

      Elimina
  2. Jordi Dorca16/9/13 8:28

    I una gran Roser, alegre i combativa, com un himne a la llibertat.
    I ben matinera.

    ResponElimina
  3. M. Roser16/9/13 12:03

    Hola Jordi,
    Moltes gràcies, això de gran deu ser metafòricament...Alegre ho intento i combativa, faig el que puc. I més aviat noctàmbula, el post el vaig posar ahir a la una!
    Bon dia bona setmana.

    ResponElimina
  4. Relatus16/9/13 17:51

    Que bonic. Ben aviat somriurem contents en un país nou de trinca

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser16/9/13 19:25

      Gràcies noieta. Mentrestant mantindrem la il·lusió i l'esperança, que és l'últim que es perd...
      Petonets.

      Elimina
  5. Jordi Solà Coll16/9/13 22:22

    M'agraden els estels... ja ho saps del meu darrer post al Far. Un estel et guia, tot marcant un camí. Només cal seguir-lo sense por a perdre's.

    Abraçades, Roser, des de El Far...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser17/9/13 0:25

      Moltes gràcies Jordi per ser un "fan" dels estels... Però hem d'aprendre a observar-los, per trobar el nostre, i segur que ens il·luminarà el camí...El meu, deu ser l'estel de l'alba, ( pico molt alt, jo), o del dia, o bover...Perquè és el primer que es veu, i no puc deixar de mirar-lo, ni un sol dia!
      Petonets estelats, cap el far.

      Elimina
  6. Glo.Bos.blog17/9/13 0:03

    El dos poemes són molt inspirats. Confiem que no triguin a fer-se realitat els nostres somnis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser17/9/13 0:32

      I el nostre País florirà, i el vent, serà el nostre himne, i amb la seva música naixeran els fruits de la llibertat.
      Petonets, Glòria.

      Elimina
  7. Montserrat Llagostera Vilaró17/9/13 23:17

    Hola Roser aquest Poemes reflexan la teva estimació per Catalunya.
    Són molt bonics.
    Petons desde Valencia, Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser17/9/13 23:26

      Moltes gràcies Montserrat, cadascú estima la seva terreta, però sempre ( en el meu cas, sí) respectant la dels altres.
      Petonets de bona nit.

      Elimina
  8. Consol18/9/13 12:00

    Atrapar els nostres somnis ens ha de donar força d'esperit i de ment. Els teus poemes són com flors delicades i tendres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser18/9/13 13:26

      Moltes gràcies Consol, potser fins i tot podré fer un jardí de somnis, fets poema...
      Petonets.

      Elimina
  9. Joan Abellaneda18/9/13 12:34

    moltes gràcies m roser per compartir amb nosaltres aquests poemes i aquesta iniciativa i il.lusió
    records ! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser18/9/13 13:28

      Gràcies a tu Joan, les il·lusions compartides són més agradables...
      Petonets.

      Elimina
  10. Anna Guilanyà18/9/13 23:58

    Uns bonics haikus per expressar un bell somni i un gran cant d'esperança del nostre anhel de llibertat. Tant de bo es facin realitat aviat.
    Petonets de bona nit M. Roser

    ResponElimina
  11. M. Roser19/9/13 0:57

    Com a mínim, no ens podran prendre la il·lusió, ni les ganes de llibertat...
    Gràcies Anna, petonets de bona nit, també per a tu.

    ResponElimina
  12. J.Eugenia Mares19/9/13 19:38

    Hola hermosa amiga!! :( sabes desde unos meses no logro traducir tu pagina, pero deseo dejarte la huella de mi visita,mi cariño,gratitud por tus visitas y un abrazo mexicano.

    tkm dios te bendiga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser19/9/13 20:23

      Hola bonita, ¿què raro no? Serà algun problema del traductor...Te agradezco con toda el alma el detalle de venir a visitarme, a ver si se soluciona pronto.
      Aprovecho para decirte que siento mucho los problemas que estais sufriendo estos días en tu bello país, por culpa de los fenòmenos meteorològicos. Espero que estés bien.
      Muchos besos, amiga y recibido el abrazo mexicano!

      Elimina
  13. Ateliê Tribo de Judá22/9/13 1:25

    As esperanças e os sonhos devem ser cuidados para brotar, crescer e expandir.
    Uma luta se vence quando não perdemos o foco do objetivo e cuidamos disso como semente.
    beijos e bom final de semana.
    Joelma

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser22/9/13 1:44

      Tant de les esperances com dels somnis, n'hem de tenir cura com si fossin un petit tresor, igual que ho fem amb una bona llavor si volem aconseguir bons fruits...
      Petons, bon cap de setmana també per a tu, amiga Joelma.

      Elimina
  14. Marina Filgueira23/9/13 22:54

    ¡Hola, Roser!!!

    Pues a mí tampoco me traduce!... Y me da no sé que!- Pero intuyo lo que dicen algunas letras, como poder alcanzar... o ver cumplidos los sueños de un pueblo.
    No sé si me equivoco... Creo que dice, I pasará el tiempo y el sol saldrá y el viento hará florecer las plantas mostraremos un canto un himno, a la bella florida la que dará el fruto de la libertad. Creo que no es exactamente así jaja, pero lo intenté

    Cero que es un poema precioso un canto a tu pueblo o tu país, que va en la dirección y trata del problema de la independencia del un País que es Cataluña. Mi deseo es que veáis cumplido ese sueño. ¡Corrígeme si no es así!

    Te dejo mi gratitud y mi estima siempre.
    Un abrazo grandote y se muy feliz.

    ResponElimina
  15. M. Roser24/9/13 19:35

    ! Hola Marina!
    Como te voy a corregir, si lo has interpretado perfectamente !!! La tècnologia suele fallar, pero ya ves que la buena voluntat , ayuda mucho.
    Y se agradece ver que hay personas que entienden lo que para muchos de nosotros es una ilusión perseguida durante muchos años, però incomprendida por otros.

    No se hasta donde llegará nuestro sueño, pero nadie nos quitará el esfuerzo que hacemos entre todos para llegar felices a nuestro puerto...

    Yo si, te agradezco tus palabras de apoyo y solidaridad.

    Muchos besos de colores, Marina

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)