El meu blog em demana un petit descans i com que me l'estimo molt, no li puc pas dir que no...Però jo em quedo aquí i aniré passant per casa vostra, si hi teniu un banc amb una bona ombra, de tant en tant, seuré a descansar.
Si resulta que algun dia no teniu plans i les hores no acaben de passar, us deixo l'entrevista feta al poeta Joan Margarit, ja fa uns anys, quan jo tenia el programa de radio...Dura mitja hora (qui avisa no és traïdor)...
Que tingueu un bon estiu tan si us quedeu, com si alceu el vol , cap el mar o la muntanya...
Fins aviat.
M. Roser Algué Vendrells
Et deixo la porta oberta i alguna cosa per beure i picar perque el descans sigui més complet..... Bon descans.
ResponEliminaMoltes gràcies Joan, ja ho tindré en compte, és d'agrair per recuperar forces...
EliminaBon estiu.
Que passes un bon mes d'agost i un descans estiuenc que a tots ens ve bé, jo també me n'aniré d'ací uns dies. Fins a setembe doncs. Bon descans.
ResponEliminaMoltes gràcies, jo no me'n vaig, però la imaginació necessita fer vacances de tant en tant...
EliminaOn vagis, que t'ho passis molt bé.
Petonets.
Bones vacances M. Roser. Carrega piles! Una abraçada
ResponEliminaBones vacances també per a tu Loreto, que en gaudeixis amb la família.
EliminaPetonets estiuencs.
Jo des de la muntanya, també duré un altre ritme, però no desapareixeré pas del tot. :) Bon agost, M Roser!!! Que descansis molt!
ResponEliminaQue bé Carmeta, tu respirant aire pur, jo aniré donant la tabarra a la gent...
EliminaBon agost també per a tu i aprofita per prendre apunts dels paisatges!
Petonets :)
Tots necesitem un descans de tant en tant
ResponEliminaaprofita el teu i torna amb ganes renovades
petons
Tens molta raó, perquè de vegades trobar temes pels posts, també es fa una mica feixuc.
EliminaDe totes maneres si se me n'acut algun, els vaig guardant.
Petonets estiuencs.
A pausa se faz necessário as vezes mas não se afaste muito a perder nosso carinho de vista.Estaremos aqui aguardando seu retorno com lindas inspirações que toca nossa alma.
ResponEliminaBeijos e até a vota.
Joelma
Si que va bé de tant en tant deixar descansar la imaginació, però jo us aniré visitant, no em vull pas perdre les teves petites obres d'art.
EliminaMoltes gràcies per la teva amabilitat, Joelma, per a mi és tot un plaer passar per casa teva.
Molts petonets.
O prazer é meu em te-la por perto, me sinto honrada por receber sua visita até mesmo quando estais em férias.
EliminaPara mim as margaridas são as flores mais lindas e significativas, são fortes sem perder a doçura uma verdadeira pérola da natureza assim como seu talento não só na arte de escrever mais de fazer amigos.
Beijos
Joelma
El meu blog fa vacances , però jo estic a casa i aprofito per visitar els blogs amics i no perdre el contacte...
EliminaQuan era joveneta, amb les margarides dèiem, m'estima, no m'estima...cada vegada que arrencàvem un pètal i procuràvem que l'últim fos, m'estima...
Penso que fer amics, és qüestió de respectar i valorar les persones i ser humil.
Molts petons, Joelma.
Com m'agraden les teves "petiteses". Que tinguis un bon i aprofitat descans, M.Roser; fins la tornada.
ResponEliminaMoltes gràcies Gabriel, per les teves paraules, intentaré aprofitar el temps per descansar i fer una mica el mandra, que de tant en tant, és molt saludable...
EliminaPetons estiuencs.
Hola amigueta.
ResponEliminaDoncs si m´asseuré en el teu banc a escoltar l´entrevista.
I tu vina quan vulguis, ja saps que ets ben rebuda.
Avui et parla la meva nena interior, per això et dic amigueta. No deixem de ser mai una mica nenes.
Saps vareig fer un taller de psicología de la nena interior i m´encanta.
Reb molts petonets desde Valencia, Montserrat
Hola guapíssima,
EliminaJa has vist que jo aviso de la seva durada, no vull que a ningú l'agafi de sorpresa...
Ai les nenes, estic d'acord, sempre hem de conservar la seva innocència una mica trapella...
Vols dir que cal que la portis al psicòleg? millor intenta reviure algunes coses que li feien il·lusió, i segur que t'ho agrairà!
Molts petons també per a tu i ja ens trobarem per casa teva.
Jo ja he fet vacances! Que et vagi molt bé!
ResponEliminaCaram Helena, si que les vas fer aviat, però suposo que el mes d'agost , és tranquil a la feina...
EliminaGràcies i bon estiu.
Descans escollit, el millor sens dubte!
ResponEliminaGaudeix de tots els moments com saps fer, a glops petits i ben assaborits. :)
Fins aviat, Roser!
Bessets.
Intentaré gaudir del petits moments...Tinc ganes d'anar a la platja, a posar-me moreneta.:)
EliminaI fer unes bones passejades cap al tard.
Ens anirem veient pel camí dels blogs, igual algun dia podem seure al mateix banc...
Petonets estiuencs, Lluneta.
Si mai vols pots passar-te pel meu Far. Afegit a l'estructura, hi ha un pedrís de cara al mar on poder badar matí i nit mentre mires els vaixells com naveguen lluny enllà...
ResponEliminaBon estiu, Roser!
Moltes gràcies Jordi, per l'oferiment. Segur que en aquest pedrís si deu estar d'allò més bé i l'espectacle des de la primera fila, impressionant...De tant en tant alguna onada et deu venir a saludar!
EliminaBon estiu a tu també.
Vina quan vulguis, M.Roser! de fet espero la teva visita cada dia.
ResponEliminaGaudeix molt de les vacances, això sempre és convenient.
Petonets!
Gràcies, Glòria, és el meu blog que fa vacances, jo continuaré fent el tomb per visitar els blogs amics...
EliminaAlgunes escapades a la platja, si que tinc ganes de fer-les.
Petonets estiuencs.
Espero que siguin "petites" les vacances, gaudeix-ne molt! Petonets
ResponEliminaPS: Me'n vaig a escoltar l'entrevista, gràcies per compartir-la.
Suposo que tocarà tornar a l'hora d'enllaçar els blocs...I encara que em quedi a casa, segur que alguna escapadeta, podré fer.
EliminaTinc un fotimer d'entrevistes, el que passa que algunes no estan gaire ben grabades( l'època dels cassets)...Potser faré una tria, i les posaré en un apartat diferent...
Petonets cap a la Plana.
Que et sigui profitós el descans, M. Roser, i que quan tornis ho facis amb el sarró de les rondalles ben ple de coses maques.
ResponEliminaUna forta abraçada i fins a la tornada!
Gràcies Montse, però tu si que podràs omplir el sarró de l'esperit de les Valls...Els que ens quedem a casa, podem sortir a la terrassa a prendre la fresca ( quan en fa) o a mirar la lluna com va canviant, per cert , ara es fa petita...
EliminaPetonets estiuencs.
Jo tinc un banc prop de casa,
ResponEliminai vaig a seure quan vull estar tranquil,
te'l puc deixar sempre que tu volguis i si vols podem seure junts una estoneta, deixar passar el temps, deixar passar les hores, xerran del que ens vingui al cap i quan hi hagi silenci, contemplarem els núvols, que passaran lentament tal com fan les hores dolces de la nit.
Caram Pep qualsevol diu que no a aquest oferiment tan llaminer...Doncs no estaria malament fer petar una mica la xerrada, o simplement, com dius tu, estar en silenci veient com van passant els núvols o mirant com es pon el sol...Que bé tenir un raconet tranquil prop de casa!
EliminaPetonets i bon estiu.
Estaré atenta a qualsevol banc on hi toqui la ombreta i hi corri l'aire, qui sap? Potser qualsevol dia ens hi trobem prenent la fresca!
ResponEliminaBon estiu per a tu també guapa, més que guapa!
Ves a saber Judit, el món és molt petit, però com a mínim ens hi podem trobar amb la imaginació...Ara fa dos dies que s'està d'allò més bé aquí, suposo que tornarà la canícula...Quina mandra!
EliminaGràcies i bon estiu també per a tu bonica, més que bonica!
m'ha agradat molt escoltar l'entrevista, roser, esta conversa que vau tenir amb el joan margarit, on vau parlar de tantes coses i amb molt de suc...
ResponEliminam'han sorprès los teus silencis després de cada poema que recitava, la teua capacitat de deixar el poema com suspès en l'aire, sense afegir-hi cap comentari. m'ha agradat. suposo que estic tan acostumada a llegir comentaris a tot el que escrivim als blogs, que se m'ha fet estrany i al mateix temps com un regal trobar este silenci teu.
també m'ha agradat que no l'afalagues gens, encara que es nota que t'agrada. i com deixaves que ell anés explicant, com obrint-li l'aixeta de les paraules i escoltant-lo, sense posar-li impediments.
hi ha unes quantes coses de les que diu que m'han sorprès... però ara m'allargaria massa.
i els poemes, quina passada... m'han semblat molt impactants.
espero que pugues gaudir la pausa que vols tranquil·lament. m'ha sorprès llegir-te que a vegades se't fa feixuc això d'escriure al blog, trobar de què escriure, o com escriure-ho... però no m'hauria de sorprendre. a vegades és així com mos sentim. potser és que també les paraules tenen ganes d'anar a banyar-se entre les oles del mar :)
una abraçada, roser.
Caram si que ets una bona alumna, has fet els deures molt de pressa...
EliminaM'agraden els comentaris que em fas, pensa que el Joan ja era el segon dia que venia i per a mi, sent en una emissora petiteta, era molt important!
Parles dels meus silencis...És que jo era molt respectuosa amb tots els convidats i sempre els deixava que se sentissin els "protas", i és que havia sentit entrevistes, que semblaven fetes per lluir-se l'entrevistador...De vegades els companys joves de la radio, em deien com m'ho feia per portar persones importants, i jo sempre els deia que demostrant respecte i admiració per la seva obra. Pensa que de totes les persones que vaig intentar entrevistar, només tres no em va ser possible: el Serrat( no vaig poder arribar a parlar amb ell), el LLac, que sí que hi vaig parlar, però finalment res de res i un poeta , el Miquel de Palol, que em va dir que ell es guanyava la vida amb això, o sigui que de venir sense cobrar... Però en vaig entrevistar tants( El Raimon, en Martí i Pol, la M. Mercà Marçal, la M. del mar Bonet...), que això va,ser només una petita espineta, sobretot en Serrat, que jo n'era molt seguidora...
Doncs si que de vegades em passa que em costa trobar algun tema per fer un post, en canvi de vegades en tinc quatre o cinc preparats , fen cua...Va com va.
Les paraules no ho sé, però jo si que tinc ganes de xipollejar per la platja.
Petonets i bon estiu.
Bones vacances, a descansar!
ResponEliminaQuan tingui una mica de temps escoltaré l'entrevista.
Quant et vingui de gust, ja em diràs que et sembla; tinc ganes de fer un apartat al blog i anar-ne posant algunes, les que estiguin més ben grabades, o jo consideri més importants...
EliminaPetonets i bon estiu Carme.
Molt bones vacances, M. Roser. I ja ho saps: casa meva és casa teva si és que hi ha cases d'algú. Quan vulguis, vine i farem petar la xerrada al pedrís de casa tot prenent la fresca. Bon estiu!
ResponEliminaMoltes gràcies Consol, bones vacances també per a tu. I el mateix et dic, m'agrada aquesta cançó...Tu tens un pedrís al costat de la porta? Potser mi deixaré caure algun moment, fa temps que no sec en cap i és tan agradable...
EliminaPetonets estiuencs.
Caram, veig que arribo a casa teva un xic tard! Llàstima... Però com has deixat dit a poqueta estona al meu blog, si és la teva tria, bona tria és. Descansa, reposa, refresca't (si és possible en aquestes nits d'estiu) i si et ve de gust i ganes, torna-hi! Aquí t'esperaré per recuperar aquest fil tot just recent descobert!
ResponEliminaNo et preocupis, les coses bones fan de bon esperar i sempre són benvingudes...Els únics luxes que em permetré serà anar algun dia a la platja...i les refrescadetes de la nit, és clar!
EliminaSegur que el recuperarem ( el fil), per si de cas i faig una llaçada, que no s'escapi...
Petonets i bon estiu.
hola hermosa amiga, paso a dejarte mi cariño y a disfrutar la lectura de tus siempre agradables y hermosos post.
ResponEliminabesos,amiga.
Hola bonita, cuanto tiempo sin saber de ti. Supongo que se deberá a situaciones de trabajo, espero que ningún problema te impida regalarnos tus bellos poemas.
EliminaBesos también para ti, linda amiga.
No puc veure l'entrevista des del mòbil, a veure si des de l'ordinador. Que descanseu el blog i tu, jo també estic de vacances però m'agafen rampells blogaires :) petons
ResponEliminaNe et preocupis, ja tindràs temps...El meu blog està de vacances, però jo no i això que avui he anat a la platja, de fet l'he estrenada aquest any, i si estava d' allò més bé...
EliminaPetpnets estiuencs.
Bones vacances Roser!, que carreguis piles i desconnectis i et connectis a altres coses ben boniques!. Et deixo la porteta del meu raconet ben oberta, per si vol passar-te..., sempre sol bufar una suau brisa de mar.
ResponEliminaMoltes gràcies Audrey, és que el meu blog és mol reivindicatiu, i no ha parat fins que no ha pogut fer vacances...Que tinguis un bon estiu tu també i segur que al teu raconet de tants colors, i amb una mica de marinada, si deu estar d' allò més bé, passaré, segur!
EliminaPer cert que avui he estrenat platja, tot un plaer.
Petons de bona nit.
Gràcies per compartir l'entrevista a Joan Margarit, he esmorzat amb la lectura dels seus poemes...:-) La platgeta sempre és un plaer, sí!.
EliminaUna abraçada estiuenca!
De res noieta, de tant en tant n'aniré posant alguna d'entrevista, encara que no siguin actuals, també és curiós veure com pensava la gent, fa vint anys...
EliminaGaudeix d'un merescut descans M. Roser i carrega piles per la tornada. Fins aviat!
ResponEliminaBon estiu!!!
Petons estiuencs.
Gràcies Anna, suposo que tu deuràs fer algun viatget, jo aquest any , a caseta, però mira, avui he anat a la platja i ja m'ho he passat bé.
EliminaPetonets i molt bon estiu per a tu també!
M. Roser, fa dies que ja estic a recer de la calor i no he fet gaire esvoletecs per casa vostra. Això no vol dir que us oblidi doncs, de tant en tant, vaig fent un cop d’ales a la vostra finestra. En aquests moments estic un xic enfeinada fent canvis de refugi i això et deixa les ales una mica esgotades.
ResponEliminaEt desitjo un estiu tranquil i fresc, a l’ombra de pensaments i xerrades de sobretaula.
Abraçades blaves d’anada i fins ben aviat.
Que bé noia si ja fa dies que estàs a la fresqueta...Però ja veig que, de tant tant, vens a fer una ullada. Si noia els canvis de refugi són esgotadors, no et cansis més del compte...
EliminaUn bon estiu per a tu també a l' ombra del què et sigui més còmode.
Petonets de tornada i posat protecció a les ales , que són tan fràgils!!!
Holas de nou:
EliminaTrovar la nena interior, es recodar vivencias i coses de quan erem petites també fer alguna coses que de petites no varem poguer fer, per exemple el día que vareig fer 50 anys amb vareig comprar unes castanyoles perque de petita m´havian fet il-lusió i el meu pare no me les va volguer comprar i quan jugo amb la meva neta amb torno una mica nena, per aixó dic que tots portem un nen o una nena interior .
En quan els tallers, varen ser unes clases per les mestresses de casa que ens van ensenyar habilitats socials, entre altres coses i també una mica de psicología,i el taller de la nena interior.
Petons caluroso, Montserrat
Hola noieta, fantàstic recordar temps passat, sobretot si van ser agradables...M'ha fet gràcia això de les castanyoles, perquè quan tenia deu o onze anys en vaig voler unes ( i no em preguntis per què), però mai vaig aconseguir tocar-les bé, i això que sembla fàcil...Una cosa que vaig fer de gran, perquè de petita no hi havia calerons, va ser comprar-me una bicicleta, la il·lusió de tota la meva vida.
EliminaMolts petonets i bon estiu, Montserrat.
El meu blog ja fa temps que estar de vacances, i sense avisar ni res...hehehe! Que acabis de passar un bon estiu, i que les teves petiteses recobrin força per tornar a ser publicades.
ResponEliminaUna abraçada!
Hola Raquel, quan de temps, espero que estiguis bé...Cadascú fa el que pot noieta! El meu bloc fa vacances, però jo sóc a casa i em passejo pels blogs amics...
EliminaQue tinguis també un bon estiu, amb petits moments agradables.
Molts petonets.
Molt bones vacances!
ResponEliminaGràcies Jordi, bon estiu també per a tu!
EliminaBuen día mi querida amiga.
ResponEliminapaso a agradecer tu visita y a dejarte mi cariño sincero.
Te comento que mis poemas los estaré firmando con mi nombre, intento desaparecer el nick de Atlantida.
J.Eugenia Diaz
siempre estas en mi mente, es solo que estuve de vacaciones, y estoy tomando clases de pintura, ademas estoy en un taller de critica literaria en el que ayudan a mejorar mis textos.
ese el motivo de que me ves poco, pero te aseguro que cuando vengo siempre paso a visitarte.
besitos y bendiciones de dios para tu vida.
Hola bonita, es que me hice un lío al ver otro nombre, y no sabía si eras tu, o era otra persona la que escribía ahora en el blog...Pues fíjate que yo pensava que era tu nombre real...
EliminaDespués de realizar el taller, tus poemas serán auténticas maravillas!!!
Y arriba ese ánimo, que te veo un poco tristona y me gusta sentirte alegre...Hazlo por Ella!
Un beso grande.
Tornes al setembre?
ResponEliminaSi Josep, el dia de l'enllessada...I això que sóc a casa, però necessitava un llarg descans el blog, que ja té més de sis anys pobret... Gràcies per preocupar-te.
EliminaBon diumenge.
Molt bon estiu!
ResponEliminaGràcies i molt bon estiu per tu també!
ResponEliminaPetons.
Se'm fa estrany que una persona capaç de mostrar aquesta sensibilitat sigui també capaç de demostrar un menyspreu tan gran pels qui discrepem de les teves idees polítiques, to i que canviem el sentit del vot: canviar el sentit del vot ja no és democràtic a la Nova Catalunya?
ResponEliminaPerdona, no era la meva intenció ofendre ningú...Però,caram, no sé què entens tu per menyspreu, si precisament em sembla que qui no respecta els altres , no sóc precisament jo, que sempre mesuro les paraules...
EliminaI perquè qui ho llegeixi pugui fer-se una idea del poc respectuosa que tu dius que sóc, poso el que vaig dir en un post:
"Veig que hi ha persones molt poc coherents, ja que a cada blog canvien el sentit del vot", si tu consideres que això és demostrar un menyspreu tan gros, et demano disculpes, però de vegades només veiem la palla a l'ull dels altres...
Bona nit.
Las pausas siempre vienen bien.
ResponEliminaFelices vacaciones.
Un beso.
Así és María, de vez en cuando hay que hacer un alto en el camino.
EliminaFeliz verano a ti también.
Un abrazo.
¡Hola Roser!!!
ResponEliminaHaber preciosa, aún no has terminado tu descanso? Que bueno es un banco en el camino para descansar y meditar que tanto se necesita... Yo por lo menos. Y ese mirlo que tan erguido se posa mirando el paisaje... ¡Que monada!.
Bien pues yo ya estoy de vuelta, pero la vedad sigo un tanto cansada y es que los años no perdonan.
Te dejo un fuerte abrazo y mi estima.
Se muy muy feliz.
¡Hola Marina!
EliminaEs que el banco es tan cómodo que cuesta levantarse, y si encima el mirlo me canta...
Yo no he ido a ningun sitio, pero es que donde vivo es un lugar muy tranquilo. Mi blog, estaba muy cansado pobrecito... Volverá a mediados de setiembre.
Que dices de la edat, si somos unas mocitas!!!
Un abrazo y paso a verte.
¡Ay chiquilla! Tú si que eres mozalbilla Pero lo que es yo.... Estoy pal arrastre.
ResponEliminaPero que no nos falte el buen humor y la ilusión que es el puntal de nuestra existencia.
No sé porque me gusta en banco con ese mirlote ahí tan plantao y además el lugar debe tener el sosiego y la tranquilidad del mundo.
Bueno sólo agradecer tu paso por mi puerto, es un placer para mí.
Te dejo un puñado de besos que llegan a tu mejilla en un suspiro.
Feliz semana.
Siempre con humor, Marina. Más besos para ti.
EliminaSom aquí, Roser. Amb tu.
ResponEliminaGràcies Jordi, us sento molt a prop...El blog està esperant el diumenge, per recomençar amb l'enllaçada...
EliminaPetonets.