(Real com la vida mateixa)
Per fer companyia al racó de sa Lluna.
El passadís de l'escola, dos quarts d'una, sona el timbre; mestres, monitors de menjador, mainada...
La Roser, surt d'una classe i l' Erik, fornit monitor de menjador, la veu venir:
-Rosario!- És el què li sol dir quan té ganes de fer-la enfadar...
-Erik el Rojo! -si torna ella( és pel-roig)...
-Noooo!!!
- Baixa'm que em faràs caure!
- Estàs com un llum, algun dia em desintegraràs!
Riallades de la concurrència...
.gif)
M. Roser Algué Vendrells
hehe, quin riure! Si és tan fornit, haurà de vigilar la Rosario, que depèn quines abraçades si no es calculen bé poden acabar malament. Molt divertit, M. Roser! (ets tu la Rosario?) Petonets
ResponEliminaÉs que jo sóc de l'època que no ens podien inscriure en català a la partida de naixement i durant molts anys vaig ser, segons els papers, la "Rosario" i havia de signar així, t'imagines? Sort que després vaig poder canviar el nom, però de bromes brometes...
EliminaPetonets de M. Roser.
Ha,ha,ha, compte amb les aferrades massa fortes que, fins i tot, poden fer caure les roses del roser:):)
ResponEliminaPerdona , havia contestat el comentari, i ha volat, com l'aferradeta...
EliminaUi, espero que no, perquè un roser sense roses, seria com una nit sense somnis...
Ara que si és la Rosario, es podria trencar i rodolar per terra tots els granets...
Petonets de bon humor.
Ai ai ai ai ... que a la Rosario li agrada el fornit Erik!! A veure com acabarà això?? ;)
ResponEliminaDivertidíssim!!
Aferradetes, no tan fortes per si de cas :)
PS: mira que ha trigat a veure's eeeh!! Ho pujo ara mateix!! :)
No , no, res de res...que una ja li passa molts anys, i no està per aquestes volades; pensa que quan el veig venir, procuro camuflar-me darrera la mainada( cosa bastant fàcil)...
EliminaSaps què passa Lluneta, que era una prova, perquè no hi havia manera d'enganxar l'enllaç, però com que no me n'he sortit, l'he pujat igual i quan vingui el meu ajudant , ja ho arreglaré. Abans no sortien i podies fer els assajos que calgués...
Això, aferradetes suaus, que una és de sucre!!!
M'hauria agradat veure aquesta escena tan fresca!
ResponEliminaHe, he, t'asseguro que no és pas una escena puntual...
EliminaAferradetes.
Tens molta imaginació! Quins monitors més simpàtics!
ResponEliminaSaps què passa, que jo els conec des que tenien 4 o cinc anyets i quan hi ha molta confiança, doncs passen aquestes coses...Són més de trenta anys a la mateixa escola...
EliminaPetonets.
Renoi l'Erik!, si que està engrescat amb la Rosario.
ResponElimina(Ara, pel roig no m'ho sembla)
El de veritat si que ho és, per això, li dic el rojo ...Erik el Rojo era un cabdill vikingo y li va com anell al dit, té una pinta semblant,
EliminaPetonets de bona nit.
Molt divertida l'escena, m'hauria agradat veure-la. Saps que encara recordo quan et deies, o signaves Rosario.
ResponEliminaUna abraçada
A mi no em fa gaire feliç, que algun dia em desmuntarà...No em diguis que recordes la meva època de Rosario? És clar a l'escola havia de signar així, sort que els temps han canviat.
EliminaAferradetes voladores, Cantireta.:)
ResponEliminaHola M. Roser.
ResponEliminaMolt bó, molt bó.
Si la "Rosario", tenía vocació de feminista, encare com no li va donar un clatellot aixó que l´aixequés amunt... aquest "musculitos" ja, ja...
Jo amb el tercer fill ja li vaig poguer posar Albert.
Els dos més grans, després es van cambiar el nom del castellà al catalá.
Bé t´envio una abraçada, Montserrat
La veritat noia, no és per despreciar ningú que se'n digui, però a mi el mossèn em va posar Roser...De seguida que me'l vaig poder canviar, també vaig fer-ho. Quan ensenyava el carnet em miraven estranyats i és que era tan diferent , el nom.
EliminaQualsevol s'atreveix amb un "musculitos", jo de paraula si...
Molt bon diumenge, Montserrat.
Una aferradeta, des de El Far, amb la claror a l'alça!
ResponEliminaBon diumenge tinguis...
Una aferradeta per a tu, en aquest cas a l'horabaixa, des del peu de Collserola, amb el mar reflectit a la llunyania...
EliminaPetonets, i somriures.
Ai, aquest fornit monitor! digue-li que vagi amb compte a no fer-te mal, necessitem a la Rosario (jeje, no t'enfadis dona!)per molt temps.
ResponEliminaPer sort el meu nom, no necessita canvis! ;)Petonets
He, he, Montse, m'he hagut d'empassar moltes brometes a causa de tenir dos noms...
ResponEliminaQue el carnet posi una cosa i que també hagis de signar igual, quan no és el nom que em van posar, es una mica psicodèlic...Com a mínim, això s'ha normalitzat.
Tu has estat de sort. Aferradetes de capvespre.
Mil gracias querida y admirada poetisa por hacernos participes de tan bello recuerdo. Muchos besinos de esta amiga que siempre te lleva en el corazón.
ResponEliminaAmiga Ozna, muchos besinos también para ti, con todo mi cariño. Gràcias por tus bonitas leyendas.
Eliminaguau! bon caram amb erik el rojo! :)
ResponEliminadius que a vegades intentes camuflar-te, però estos moments "vinkingos" també alegren la vida :)
los xiquets deuen xalar quan veuen i senten estos "piques" vostres tan carinyosos :)
bona nit, roser
Hola Iruna,
EliminaSón anècdotes divertides, però de vegades aquesta jovenalla, no calcula la seva força, per això intento passar desapercebuda...I no em costa gaire, perquè molts xiquets són més grans que jo!
Petonets.