Subscribe:

dissabte, 13 de juliol de 2013

AFERRADETES !    
(Real com la vida mateixa)   
Per fer companyia al racó de sa Lluna.

El passadís de l'escola, dos quarts d'una, sona el timbre; mestres, monitors de menjador, mainada...
La Roser, surt d'una classe i l' Erik, fornit monitor de menjador, la veu venir:

-Rosario!- És el què  li sol dir quan té ganes de fer-la enfadar...

-Erik el Rojo! -si torna ella( és pel-roig)...
-Noooo!!!
- Baixa'm que em faràs caure!
- Estàs com un llum, algun dia em desintegraràs!

Riallades de la concurrència...




M. Roser Algué Vendrells      

26 comentaris:

  1. hehe, quin riure! Si és tan fornit, haurà de vigilar la Rosario, que depèn quines abraçades si no es calculen bé poden acabar malament. Molt divertit, M. Roser! (ets tu la Rosario?) Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que jo sóc de l'època que no ens podien inscriure en català a la partida de naixement i durant molts anys vaig ser, segons els papers, la "Rosario" i havia de signar així, t'imagines? Sort que després vaig poder canviar el nom, però de bromes brometes...
      Petonets de M. Roser.

      Elimina
  2. Ha,ha,ha, compte amb les aferrades massa fortes que, fins i tot, poden fer caure les roses del roser:):)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perdona , havia contestat el comentari, i ha volat, com l'aferradeta...
      Ui, espero que no, perquè un roser sense roses, seria com una nit sense somnis...
      Ara que si és la Rosario, es podria trencar i rodolar per terra tots els granets...
      Petonets de bon humor.

      Elimina
  3. Ai ai ai ai ... que a la Rosario li agrada el fornit Erik!! A veure com acabarà això?? ;)
    Divertidíssim!!

    Aferradetes, no tan fortes per si de cas :)

    PS: mira que ha trigat a veure's eeeh!! Ho pujo ara mateix!! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No , no, res de res...que una ja li passa molts anys, i no està per aquestes volades; pensa que quan el veig venir, procuro camuflar-me darrera la mainada( cosa bastant fàcil)...

      Saps què passa Lluneta, que era una prova, perquè no hi havia manera d'enganxar l'enllaç, però com que no me n'he sortit, l'he pujat igual i quan vingui el meu ajudant , ja ho arreglaré. Abans no sortien i podies fer els assajos que calgués...

      Això, aferradetes suaus, que una és de sucre!!!

      Elimina
  4. M'hauria agradat veure aquesta escena tan fresca!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, t'asseguro que no és pas una escena puntual...
      Aferradetes.

      Elimina
  5. Tens molta imaginació! Quins monitors més simpàtics!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps què passa, que jo els conec des que tenien 4 o cinc anyets i quan hi ha molta confiança, doncs passen aquestes coses...Són més de trenta anys a la mateixa escola...
      Petonets.

      Elimina
  6. Renoi l'Erik!, si que està engrescat amb la Rosario.
    (Ara, pel roig no m'ho sembla)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El de veritat si que ho és, per això, li dic el rojo ...Erik el Rojo era un cabdill vikingo y li va com anell al dit, té una pinta semblant,
      Petonets de bona nit.

      Elimina
  7. Molt divertida l'escena, m'hauria agradat veure-la. Saps que encara recordo quan et deies, o signaves Rosario.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi no em fa gaire feliç, que algun dia em desmuntarà...No em diguis que recordes la meva època de Rosario? És clar a l'escola havia de signar així, sort que els temps han canviat.

      Elimina
  8. Respostes
    1. Aferradetes voladores, Cantireta.:)

      Elimina
  9. Hola M. Roser.
    Molt bó, molt bó.
    Si la "Rosario", tenía vocació de feminista, encare com no li va donar un clatellot aixó que l´aixequés amunt... aquest "musculitos" ja, ja...

    Jo amb el tercer fill ja li vaig poguer posar Albert.
    Els dos més grans, després es van cambiar el nom del castellà al catalá.
    Bé t´envio una abraçada, Montserrat

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat noia, no és per despreciar ningú que se'n digui, però a mi el mossèn em va posar Roser...De seguida que me'l vaig poder canviar, també vaig fer-ho. Quan ensenyava el carnet em miraven estranyats i és que era tan diferent , el nom.

      Qualsevol s'atreveix amb un "musculitos", jo de paraula si...

      Molt bon diumenge, Montserrat.

      Elimina
  10. Una aferradeta, des de El Far, amb la claror a l'alça!

    Bon diumenge tinguis...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una aferradeta per a tu, en aquest cas a l'horabaixa, des del peu de Collserola, amb el mar reflectit a la llunyania...
      Petonets, i somriures.

      Elimina
  11. Ai, aquest fornit monitor! digue-li que vagi amb compte a no fer-te mal, necessitem a la Rosario (jeje, no t'enfadis dona!)per molt temps.

    Per sort el meu nom, no necessita canvis! ;)Petonets

    ResponElimina
  12. He, he, Montse, m'he hagut d'empassar moltes brometes a causa de tenir dos noms...
    Que el carnet posi una cosa i que també hagis de signar igual, quan no és el nom que em van posar, es una mica psicodèlic...Com a mínim, això s'ha normalitzat.

    Tu has estat de sort. Aferradetes de capvespre.

    ResponElimina
  13. Mil gracias querida y admirada poetisa por hacernos participes de tan bello recuerdo. Muchos besinos de esta amiga que siempre te lleva en el corazón.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amiga Ozna, muchos besinos también para ti, con todo mi cariño. Gràcias por tus bonitas leyendas.

      Elimina
  14. guau! bon caram amb erik el rojo! :)

    dius que a vegades intentes camuflar-te, però estos moments "vinkingos" també alegren la vida :)

    los xiquets deuen xalar quan veuen i senten estos "piques" vostres tan carinyosos :)

    bona nit, roser

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Iruna,
      Són anècdotes divertides, però de vegades aquesta jovenalla, no calcula la seva força, per això intento passar desapercebuda...I no em costa gaire, perquè molts xiquets són més grans que jo!
      Petonets.

      Elimina