Subscribe:

diumenge, 22 de gener del 2012

CERTAMEN  DE  POESIA
(infantil i juvenil)


Ja fa un temps que col·laboro amb la revista digital  Lo Càntich. Aquest any passat van organitzar un concurs de poesia infantil i juvenil i jo vaig formar part del jurat. Ara han editat un poemari amb tots els poemes premiats i finalistes, per tal que cadascun dels participants en tingui un record. Van ser molt amables i em van oferir  fer el pròleg . A mi, em va fer molta il·lusió.

http://www.bubok.es/libros/208824/Silenci-Sensacional----poemari


Pròleg


Fer el pròleg d’aquest recull de poemes infantils i juvenils...Tot un  repte!
Però he pensat que la poesia em volia fer un regal, perquè jo sempre me l’he estimada molt i he procurat que els infants i adolescents, tinguessin una actitud poètica davant la vida.
A les meves classes les parets estaven plenes de poemes, com si fossin quadres, tant se val l’edat de l’alumnat. Puc presumir que, fins i tot els més petits, aprenien a llegir bo i contemplant-los. Solíem jugar a veure qui trobava el poema que jo llegia i estic molt satisfeta dels resultats obtinguts. Qualsevol tema que tractàvem a la classe tenia el seu poema i si no en trobàvem cap, ens l’inventàvem. Quan els llegia a la classe, em deien:- “ Roser, es nota que sents el que estàs llegint”... Penso que d’això es tracta, de saber-ho transmetre.
Però, és clar, també havien d’aprendre a fer- ne... Hi ha molts exercicis que ho permeten, però jo preferia que s’expressessin lliurement, sense dirigir-los. Després els ajudava a acabar-los d’arrodonir i, a més a més, cada any fèiem l’àlbum de poemes de la classe.
Si que recordo una activitat, una mica guiada. Quan en Miquel Martí i Pol va fer setanta anys, amb el títol del seu poema “Plou i fa sol”, cadascú se’n va inventar un de diferent i en vam fer un recull per felicitar-lo.Va ser una activitat molt maca.

M’oblidava que aquest és un concurs de poesia digital...i sembla que l’ordinador no és massa poètic...però si aconseguim que els infants i adolescents siguin sensibles, el llapis, el bolígraf o l’ordinador, només seran els estris que us facilitaran compartir amb els altres els vostres sentiments.

Moltes felicitats a tots i a totes, ja que pel sol fet de participar, demostreu que teniu  un gran cor amb molts calaixets per guardar-hi tot el que us ha impressionat en alguna ocasió ...

I, sisplau, no us quedeu aquí...Us llenço un petit repte, com si fos una pilota:
Poesia , busca poetes i poetesses per transmetre a tothom un xic de sensibilitat...qui l’entoma?

M. Roser Algué VEndrells

Avui el poso aquí, perquè si l'adquiriu, podreu veure la qualitat dels poemes i és que els infants i joves també  tenen moltes coses per dir i saben compartir sentiments. Si voleu saber com aconseguir-lo, cliqueu el link que hi ha sota el llibre. Espero que tot plegat us agradi...

36 comentaris:

  1. Un pròleg escrit amb molt de sentiment. Gràcies M. Roser. Que per molts anys poguem veure les parets plenes de poemes autodidàctes. La creativitat va néixer lliure!

    ResponElimina
  2. Totes les feines, dedicacions i passions tenen els seus fruits. I tu continues molt a prop de la poesia, potser més que mai.

    Un pròleg molt bonic. Molt sincer i molt autèntic.

    ResponElimina
  3. Gràcies Carme, sembla que em contradigui fent de jurat d'un concurs...però en aquest cas és molt diferent,era un concurs infantil i jo està ben clar, que no hi participava, i no coneixia els nens i nenes...
    A l'escola mai he fet un concurs a la classe, sempre que he fet algun treball poètic hi han participat tota la quitxalla...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  4. Pilar, jo he fet algun pròleg per algun poeta amic, però pels nens i nenes és molt diferent...
    Ara que faig aula d'acollida, dóna gust veure com, malgrat els costa aprendre el català, s'aprenen de memòria els petits poemes que els proposo...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  5. Amb la sensibilitat que desprens segur que fins i tot jo que sóc una negada per la poesia aprendria amb tu de professora.
    Es nota a les teves paraules que t'agrada el que fas.

    ResponElimina
  6. Ai, que em posaré vermella...jo no sé si n'aprendries, però ho intentaríem!
    I tens raó, per sort o no, la meva feina ha estat la meva vida...
    I m'ha donat molts maldecaps, però també moltes alegries!!!
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  7. M. Roser, n'estic segura que en tu es podria aplicar allò de: "Un bon mestre sota un arbre pot impartir classes magistrals". Els qui us heu dedicat al vostre ofici amb vocació autèntica, no heu necessitat gaire cosa més que la vostra sapiència, i n'estic segura que tu n'ets una bona mostra. Has conreat la terra de molts futurs poetes, n'estic segura.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  8. Ja m'hagués agradat a mi tenir algun/a mestre/a amb prou sensibilitat per dur a terme aquest tipus d'iniciatives (em refereixo al que esmentes de penjar poemes a les parets)i així, desencarquerar el pla d'estudis mecànicament planejat pel sistema imperant en cada moment.
    Jo, a l'escola, vaig tindre ensenyadors de matèries, els teus alumnes, en canvi, han tingut -i tenen- el mestratge d'una mestra. No t'oblidaran. Felicitats!

    ResponElimina
  9. Per la manera com parles de la teva feina, q a la vegada sembla la teva passió, no subto gens que els teus alumnes tenen una GRAN professora, q no només ofereix classes, sinó també espais per compartir i crear.

    Petons blocaires!

    ResponElimina
  10. Galionar, m'has fet somriure amb la teva cita...Saps que passa, que el pare era mestra de poble, d'aquells que els ex-alumnes deien que no n'havien conegut mai cap de la seva qualitat humana, jo no li vaig arribar mai ni a la sola de la sabata, però alguna cosa potser sí que se'm va encomanar...
    Gràcies per les teves paraules tan generoses!
    Una abraçada també per a tu,
    M. Roser

    ResponElimina
  11. Jo sempre he dit que dels meus mestres no en tinc ni bons records, ni mals records, i em sembla una mica trist, per això he fet els possibles perquè això no em passes a mi i no per vanitat, sinó perquè si els nens i nenes se senten estimats, també t'estimen. I això no vol dir tenir la màniga ampla, sinó tractar-los amb afecte , però també amb fermesa...
    I crec que sí, que tenen un bon record de mi, tant la canalla com els pares ( nens contents, pares contents)i això és una gran satisfacció...
    Petonets,
    M. Roser

    ResponElimina
  12. Rachel, jo he fet sempre , en consciència, el que m'ha semblat millor per la mainada, i potser he sigut una mestra poc convencional, ni millor ni pitjor, però si diferent...
    Molts petons per a tu també,
    M. Roser

    ResponElimina
  13. M. Roser, ets una apassionada de la poesia, a més de gran poetesa, els teus escrits traspúen poesia. Segur que els teus alumnes estaven encantats amb les teves clases.
    Felicitats pel pròleg!

    ResponElimina
  14. Hola Anna M. He tingut la sort de connectar bé amb la canalla i també amb els pares i mares, però pensa que jo he viscut pràcticament per la meva feina i m'ha donat disgustos, però també moltes satisfaccions...
    Veig que t'ha agradat el pròleg , jo n'havia fet per algun amic, comentant els poemes, però en aquest cas m'havia de dirigir a tots els participants i penso que me'n vaig sortir...
    Encara recordo quan a Navàs , tu escrivies teatre i jo poemes i encara en guardo algun...
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  15. M. Roser, no puc dir-te res que ja no t`hagin dit els companys blogaires. És un repte i també una il•lusió fer un pròleg per algú que diposita la seva confiança amb tu. Veritablement m’ha agradat molt i et dono la meva felicitació conjunta amb tots, doncs la poesia és universal i ens uneix arreu on sigui que estiguem. M’hagués agradat de tenir una mestre com tu en el meu temps d’estudiant.
    Una abraçada amb batecs de papallona.

    ResponElimina
  16. Papallona, moltes gràcies, m'has deixat sense paraules...
    Jo (encara que no ho sembli), sempre he tingut problemes d'autoestima, i quan algú valora el que faig, és un "subidón" com diuen ara...
    És veritat això que dius que la poesia és universal i ens uneix, sobretot a les persones que mostrem una actitud favorable...
    I estic segura que a mi m'hauria agradat molt, tenir-te, d'alumne...
    Una abraçada també per a tu,
    M. Roser

    ResponElimina
  17. Veus a mi m'hagués anat bé tenir una mestra com tu per haver viscut més d'a prop la poesia...
    T'ha quedat molt bé aquest pròleg que els has dedicat!!.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  18. Més que un pròleg és una explicació de com estimes els nens i la poesia. No hi ha dubte que els nanos tenen molt sentiment, és bonic que perdin la por i s'atreveixin a expressar-lo.
    Per això la meva mare va començar a escriure per a nens, per que si no es comença a estimar la poesia de petit, després costa més entrar-hi.

    ResponElimina
  19. M.Roser, no tinc cap dubte de que els teus alumnes et recorden amb un somriure de felicitat. Quin pròleg més sentit, felicitats :)

    ResponElimina
  20. Hola Montse, però pensa que, de vegades, encara que ningú et motivi, també arribes a estimar la poesia. Tot depen de l'actitud que tinguis davant la vida i penso que les teves fotos són autèntica poesia gràfica...
    Molts petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  21. És que Imma, fer un pròleg per una persona que publica un llibre, és diferent. Pots fer un petit estudi dels seus poemes i captar la seva personalitat i a partir d'aquí...
    Amb la quitxalla és diferent, has d'intentar que se sentin estimats i
    valorats si volem que no es tanquin en ells mateixos...
    La mare Joana, són paraules majors, per treure's el barret.
    El proper post espero que t'agradi!!!
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  22. Gràcies Rafael, quan faig una cosa pels infants, intento posar-me al seu nivell,( que no vol dir baixar de nivell, sinó posar-me al seu costat) perquè ho entenguin, els agradi i se sentin valorats i estimats...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  23. Enhorabona pel pròlleg, M Roser, Es nota que vius la poesia i la respires en cadascuna de les lletres que has escrit.
    I enhorabona per participar en activitats tan gratificants com la que ens comentes.

    Petons

    ResponElimina
  24. miles de gracias querida y admirada poetisa por hacernos participes de tu bello prólogo y por el enlace, muchos besinos con todo mi cariño .

    ResponElimina
  25. Gràcies per les teves paraules Joana.
    Penso que es pot tenir una actitud poètica davant la vida , sense necessitat d'escriure poesia...
    I ,és clar, quan em conviden a col·laborar en una activitat com aquesta em sento bé.
    Espero que els teus Esqueixos, arrelin en la sensibilitat de moltes persones.
    Bona nit,
    M. Roser

    ResponElimina
  26. Ya ves , amiga Ozna, la poesia agradece los desvelos que le dedicamos, con algunos regalos que nos llenan de ilusión...
    Un beso de buenas noches.
    M. Roser

    ResponElimina
  27. Jo, com els nens, també penso que rere cada mot, hi ha un missatge d'amor i admiració, no només per les paraules, sinó també per les persones. Aquesta és la teva millor poesia, saber transmetre amb il.lusió allò que estimes!
    Enhorabona pel llibre!
    Li farem un cop d'ull, i quan ens arribi el pressupost d'enguany, és probable que caigui al sac!

    ResponElimina
  28. fins pel cel volarà la paraula escrita ple de paperets d'infants.
    .................Anton.

    ResponElimina
  29. Gràcies Judit, és que si no fem les coses amb il·lusió, què ens queda?
    I una bona actitud que ens faci estimar les coses amables de la vida
    i sobreposar-nos a les que no ho són,
    ens pot fer una mica més feliços...
    I si sabem transmetre tot això i ho amanim amb un somriure, doncs molt millor.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  30. Antòn, i quan al cel hi hagi moltes paraules, formaran núvols d'il·lusions i una pluja fina caurà sobre els nostres cors, amb suavitat, com llàgrimes dolces...
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  31. Molt bon pròleg, Roser. Sovint les criatures saben crear poemes millors que alguns poetes que es diuen mestres de poesia. I, el que tu dius, amb un petit detall d'arrodoniment n'hi ha prou.
    Després de la infantesa, la poesia es perd o es conrea en el secret d'alguns adolescents.
    D'adults, la gent se la mira amb recel i diu: no l'entenem. És que ja han perdut el do preciós de la infantesa.

    ResponElimina
  32. Hola Olga, quan vaig començar a treballar la poesia a l'escola, no tothom s'ho mirava amb bons ulls, després es va posar de moda i tothom en sabia un niu...de vegades m'hi discutia perquè si feien fer poemes a la quitxalla, deien que no se'ls podia corregir res (segurament no ho sabien fer)i jo no hi estava d'acord, ja que de vegades per una paraula incorrecta o una expressió inadequada,
    el resultat final no era gens satisfactori, en canvi si jo els deia: mira això quedaria més bé si busquessis una altra paraula més adient...el sentit del poema no tenia perquè canviar, però Deu ens guardi de la prepotència...Igual que els aconsellaràs amb un dibuix,
    si estudien música...

    Però entre tu i jo Olga, de vegades ensopegues amb alguns poemes que has de fer un curset per entendre'ls o has de ser molt lletraferit...
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  33. Llegint els comentaris de Olga Xirinacs i la teva resposta,no he pogut deixar de dir-vos que estic perfectament d'acord amb vosaltres, hi han escriptors que els sembla que posar paraules rebuscades o ja fora d'us els facin més llestos, més intel·lectuals. Jo crec que amb la senzillesa i utilitzant paraules que entenguem tothom, les que normalment fem servir a la vida quotidiana un si troba millor llegint-ho i no treu categoria al escrptor.

    ResponElimina
  34. I tant Imma, pensa que de vegades això m'ha passat amb alguns poemes d'algun blog i no hi he posat cap comentari, perquè no entenia res i
    també m'ha passat amb poetes de primera fila, que hi farem...cadascú escriu com vol o com pot!!!
    Bon diumenge,
    M. Roser

    ResponElimina
  35. Ja fa dies que no entrava i tinc que posar-me al dia en la qüestió blocaire.
    El pròleg m'agrada moltíssim, la veritat és eixa que tu fas les coses perque les sents i això val molt. Jo també ho veig als comentaris que me fas, i mira si estem lluny i ens acosten els poemes i l'ordinador. El més important es el sentit del que escrius i no com ho fas.
    Més besets

    ResponElimina
  36. Hola Neus, gràcies per les teves paraules.
    És veritat que el que faig és perquè ho sento, sinó seria molt avorrit i no importa la distància, les sensibilitats s'atrauen...
    Molts besets també per a tu,

    ResponElimina