Som al gener i quan ens pensàvem que passaríem de la tardor a la primavera, sembla que en alguns llocs comença a treure el nas l'hivern. Les primeres flors de l'any (d'un àrbre fruiter), van obrint-se camí, contemplant embadalides un paisatge mai vist, però ja intuït en la història genealògica de l'arbre, que la natura ha anat forjant any rera any...i no voldríem pas que de cop i volta unes glaçades engelosides, malmetessin aquests petits tresors, font de vida. Després vindran les abelles a libar el seu deliciós nèctar i fabricaran una mel, que els àngels i cantaran...
Doncs sí, els ametllers ja comencen a ser una delícia per a la vista i l'olfacte.
La nostra llengua és molt rica en refranys i dites que de vegades es contradiuen, però aquest cop ens en regala una, que només cal alçar la vista per comprovar la seva veracitat :
FLOREIX L'AMETLLER.
Dolçor de mel
taques de neu rosada;
Flors d'ametller.
M. Roser Algué Vendrells***Per a la Carme, que avui fa un canvi important de dècada...
Col·lecionista de sentiments
d'il·lusions i de tendreses,
de somnis i d'aquarel·les,
de colors, de llums, de sols,
de nits, de llunes i estrelles
i de flors fetes ramells...
Carme, tu sempre ens sorprens,
col·leccionant bons moments!
Moltíssimes gràcies, M Roser!
ResponEliminaT'enllaço també al meu post, bonica...
La Natura és sàvia i sap quan ha de florir, malgrat alguna gelada caigui inoportuna.
ResponEliminaBonica poesia i bona reflexió. Per la platja de Castelldefels també estan florint petites flors en la vegetació de costat del passeig
Quin bonic poema, M. Roser!
ResponEliminaTens raó, bé que se'l mereix!
Una abraçada!
Bonic poema, sens dubte la Carme se'l mereix.
ResponEliminaTinc alguns cactus que ja comencen tímidament a voler florir.
Ja han començat a florir els ametllers? Hauré de sortir de la ciutat per adonar-me que la vida no s'atura. Molt bonic el poema dedicat a la Carme; i tant que se'l mereix!
ResponEliminaUna abraçada, M. Roser.
De res Carme, va ser una improvisació, primer em vaig equivocar , pensava que era un 5...
ResponEliminaLa veritat és que no ve d'un, l'important és tenir ganes de fer coses i salut per fer-les...
Un petó,
M. Roser
Si que és sàvia la natura Imma, però de vegades ens dona algun ensurt...
ResponEliminaPensa que avui, mentre contemplava els ametllers florits pensava que si vingués una glaçada forta, malament... a la Catalunya interior , plena de gebre, floreixen més tard...
Petons,
M. Roser
Gràcies Fanalet, pensa que canviar de dècada no es fa gaire sovint (bé , cada deu anys) i aquesta és important
ResponEliminaespero que la Carme la gaudeixi com les anteriors i que nosaltres ho veiem...
Petons,
M. Roser
I tan que sí Quaderns, ella sempre que li demanes et dóna un cop de mà!
ResponEliminaEls cactus encara que després fes més fred aguantarien , jo a la terrassa en tinc bastants, però les flors de l'ametller són delicades...
Una abraçada també per a tu,
M. Roser
Pensa Galionar que jo els ametllers florits els he vist a un parc d'aquí d'Esplugues i a Collcerola també n'hi ha molts...es que aquí no ha fet fred com a l'interior.
ResponEliminaEl poema l'he fet amb tota la meva bona voluntat...
Una abraçada per a tu també,
M. Roser
A les meves contrades està fent fred aquests dies. A primera hora del matí, el gebre cobreix el terra de les vinyes i sembla que hagi nevat. Quan neixin les flors dels ametlles, el paisate també serà de somni.
ResponEliminaBonic regal, el que li has fet a la col-leccionista.
Una abraçada.
M. Roser t'expliqeus molt bé. De vegades la Natura té pressa per florir, i també és la Natura que v al seu aire, i quan faria falta caliu ens dóna fred...
ResponEliminaEncara falta el març: Març marçot mata la vella i la jove si pot...
Des del far una abraçada amb caliu.
onatge
Bon any Roser.
ResponEliminaPer aquí a Lleida millor que no floreixin encara, per que sinó ens quedarem sense collita d'ametlles, els temps a canviat i ara els ametllers que es planten son de floració tardana.
Una abraçada.
Hola Pilar tu també has florit!!!
ResponEliminaAquests dies he gaudit veient les gebrades de la Catalunya Central, realment unes imatges ben boniques. A mi que hi vaig viure força temps, també me n'havia tocat alguna i ja sé que en aquest cas no resulta tan bucòlic..
Cada contrada té el seu propi cicle de la natura.
Vaig pensar que li faria il·lusió, encara que no sigui cap meravella.
Petons,
M. Roser
Vols dir que m'explico com un llibre sense fulls!!!
ResponEliminaA cada indret, la natura actua d'una manera diferent. Imagina't que aquestes gebrades haguessin trobat els arbres florits...I és veritat , aquí de vegades també fa fred tardà,
però esperem que el març sigui bon minyó...
S'agraeix el caliu de l'abraçada,
M. Roser
Bony any a tu també...si ja sé que per aquí esteu ben gebrats i emboirats, però suposo que quan surt un raig de sol se'n gaudeix molt més.
ResponEliminaQuan les flors d'aquí es marceixin, podré venir a veure les lleidetanes...
Una abraçada també per a tu,
M. Roser
Amb aquests freds que sembla que ens vindran es fara malbé tota aquesta florida!... Quina llàstima tan macos que es veuen els ametllers quant estan florits!!
ResponEliminaM'agrada molt la poesia que li has dedicat a la Carme.Has sabut recollir molt bé totes les seves habilitats!!
Una abraçada.
Sí que ha arribat l'hivern de veritat, jo aquests darrers dies estic passant molt fred... o el que a Barcelona es pot dir molt fred. Crec que un nòrdic se'n riuria de mi, però jo estic a prop del meu límit tèrmic.
ResponEliminaQuan arribo a la feina i veig gebre al parc, malament.
Molts petons
Les teves paraules i imatges, Roser, tenen la virtut de confortar els ànims gairebé com una carícia.
ResponEliminaJa fa temps que hem vist flors d'ametller,
i mimoses, que són flors solars.
Com sempre, la natura ens dóna una lliçó de vida doncs la seva saviesa és immutable amb la seva constant mutació.
ResponEliminaBell poema i molt adient, M. Roser.
Una abraçada.
No sé Montse, em sembla que aquests del temps van una mica perduts...
ResponEliminaÉs el que té la natura, que et dona moltes alegries, però de tant en tant
també algun disgust glaçat...
Potser aquest any les flors arribaran a bon port.
Vaig pensar fer-li un petit regal i em va sortir d'una tirada...
Una abraçada també per a tu,
M. Roser
Jo sóc molt fredolica, però algun d'aquests dies encara m'he tret l'anorak, anant a fer un vol(al migdia,és clar).
ResponEliminaAquí pels meus barris, no n'hi ha hagut cap dia de gebre i m'agradaria , perquè fa bonic i mira, amb una bona bufanda i tapada fins el nas, qui diu fred???
Petons,
M. Roser
Olga , jo no sé si reconforto els ànims(ja m'agradaria ja), però tu ets un sol que dóna caliu.
ResponEliminaSegur que els ametllers han florit pels teus barals prop del mar, abans que aquí. De fet l'ametller és el primer arbre fruiter que floreix i les mimoses( que també n'he vist alguna)flors solars com dius tu, és el primer arbre de jardí que ens alegra la vista i l'olfacte...
Un petó i un somriure,
M. Roser
Papallona, la natura és sabia i sovint ens sorprèn de forma agradable i ens dóna alegries. Tan se val que cada any veiem el mateix cicle, sempre ens enamora...
ResponEliminaQuan torni a veure els ametllers , miraré si hi ha papallones blaves voleiant al seu entorn i si en veig alguna, la saludaré amb un somriure!
Petons,
M. Roser
Bonic haiku, bonic poema i molt delicada i merescuda la dedicatòria a Carme.
ResponEliminaEnhorabona!!!
Gràcies Joana , no n'havia fet mai de haikús i ara i estic trobant el gust.
ResponEliminaLa Carme bé es mereixia el regalet , encara que no és res de l'altre món, però està fet amb tot el meu afecte...
Una abraçada,
M. Roser
Amb aquestes paraules dona gust rebre el gener!
ResponEliminaPetons!
Gràcies Raquel, és clar que és un gener molt primaveral, potser per això ens cau més bé i dóna gust sortir a admirar la natura...
ResponEliminaPetons a tu també,
M. Roser
es un placer para nuestros sentidos visitar tu morada y sentirse acariciados por la suprema belleza y sensibilidad de tus letras, muchos besinos multicolores con todo mi cariño querida y admirada poetisa.
ResponEliminaRoser síiii! Els ametllers ja comencen a despertar! De totes maneres, aquest any, potser hem tingut la sensació de que no ha fet tant de fred, però, com dius tu, els arbres estan a l'aguait. Hi han hagut anys, en que els ametllers han florit més avançats. Jo en tinc un aprop de casa, que és molt primerenc i aquest any tot just comença a esclatar. Les temperatures diurnes han sigut suaus, però les nocturnes, han estat baixetes.
ResponEliminaI ja que t'agraden els refranys, el meu pare té una dita pròpia que diu:
Que ni el fred ni la calor se'ls menja el llop (Vol dir que tard o d'hora, fa el temps que ha de fer)
Petonets!
Hermoso poema dedicado a Carmen, que lindo tener ese privilegio de tu pluma en versos.
ResponEliminasaludos hermosa, cuidate mucho esos ojos.
besitos
Amiga Ozna , como siempre agradezco tus visitas, siempre eres bienvenida a mi rincón particular...
ResponEliminaEn tu blog una siempre encuentra un pequeño remanso de paz, aunque a veces llego un poco tarde.
Un beso.
M. Roser
Hola Judit, és que jo estic molt pendent de la natura i de seguida m'adono de qualsevol canvi...
ResponEliminaAquests anys que fa un hivern suau com ha fet fins ara, floreixen abans. De fet és el primer arbre fruiter que treu flor, igual que la mimosa és el primer arbre de jardí que ens regala el seu perfum groc tan intens...
Jo l'ametller l'he fet servir alguns anys per explicar a la quitxalla el cicle de la natura "en vivo y en directo", doncs cada quinze dies portava alguna flor a la clase i feiem el seguiment fins el mes de juny, que ja portava ametlles...
El teu pare té raó amb això del temps, i de vegades les glaçades tardanes fan força mal, però de moment podem gaudir d'uns dies molt bonics( que la factura del gas agraeix)...però encara queda el febrer i el març marçot...
Petons ben florits,
M. Roser
Amiga Atlántida gracias por tus bellas palabras, pero si hablamos de privilegios ¿qué te voy a decir a ti que eres pura poesia? A lo mejor tienes un lápiz mágico que te va escribiendo las lindas palabras de tus poemas, je, je...o alguna estrellita que te las susurra al oido!!!
ResponEliminaMil besos y cuidate también mucho.
M. Roser