Dins una verda prada
molt propera al camí,
tot de cavalls pasturen;
pas allà, pas aquí...
Enmig d’ells, una euga,
tota altiva i senyora
tota altiva i senyora
i al seu darrera un poltre
com petita penyora.
com petita penyora.
Té un, dos o tres dies,
i va seguint la mare
amb passos poc segurs,
tambalejant-se encara.
i va seguint la mare
amb passos poc segurs,
tambalejant-se encara.
El petit ve que es cansa,
s’ajau i s’endormisca;
l’euga, que sembla mansa,
no es mou del seu costat.
s’ajau i s’endormisca;
l’euga, que sembla mansa,
no es mou del seu costat.
un grup de jovenalla,
quasi uns infants diria,
quasi uns infants diria,
s’empaiten dins dels prats.
La vida mai s’atura;
la jove mare euga,
amb el seu petit poltre,
reposen uns instants.
la jove mare euga,
amb el seu petit poltre,
reposen uns instants.
I als camps d'allà a la vora,
a l’hora del capvespre,
a l’hora del capvespre,
uns vailets de pell tendra
juguen a fer-se grans.
juguen a fer-se grans.
Un bon paral·lelisme, una poesia profunda i a la vegada molt sensible.
ResponEliminaGràcies Imma, penso que així és la vida, plena de coses que podem relacionar.I visca el Barça, que acava de guanyar la lliga...
ResponEliminaUna abraçada,
M. Roser
Com es nota la teua empatia amb la natura, M. Roser. M'agrada el poema i t'imagino enmig del camp, bloc a la mà i escrivint poemes.
ResponEliminaBesadetes
Jugar y vivir es lo mismo en cualquier faceta como que toda la creación se toca y fluye en armonia...me gusto tu poema esta lindo para analizarlo mas, hay amiga pero yo ando con el caballo cansado jajaj muy cansado y hoy no puedo, pero prometo volver, me gusto mucho...
ResponEliminabesitos
Tens raó Dolores, de vegades he tingut la impressió que formava part del paisatge. I això del bloc a la mà, en un temps era gairebé una obsessió que no em deixava gaudir del que veia...i el bloc es va quedar a casa.
ResponEliminaBesadetes envoltades de natura,
M. Roser
Mónica, si vamos por la vida con espíritu observador, encontraremos por doquier metáforas y coincidéncias. I, por favor, bájate del caballo y descansais un poco los dos(otra metáfora)...sinó acabará tirándote al suelo como me passó a mi!!!
ResponEliminaBesos también para ti.
M. Roser