QUINA NEVADA!!!
Després de la inesperada nevada d'aquests dies, he mirat si tenia algun poema que parlés de la neu i n'he trobat un. Penso que ara és el moment de posar-lo al blog.

Feia molt de temps que no havia vist nevar, i em va fer molta il·lusió i és que el paisatge era tan i tan bonic...( les fotos de la neu les vaig fer des de casa)

SÚPLICA AL VENT I A LA PLUJA

Vent...
no bufis amb força
que la neu tremola,
talment una núvia
amb el vestit blanc;

tot ell esquitxat
de fines espurnes,
de perles precioses
i cristalls brillants.

Si suau remoreges
el polsim que aixeques,
és un vol d’estrelles
sota un cel daurat.

Si furient rebufes
i embrutes ses gales,
no serà una núvia
digna d’estimar.

I el sol de la tarda
que l’ha vista blanca,
tenyint-la de rosa
sense cap recança,
no l’enyorarà.

Pluja...
no ploris gaire,
que les teves llàgrimes
marciran l’encís
de la blanca amant.

Tes perles salades
seran com espases,
que aquesta blancor
aniran desfent.

I quan a l’albada
el sol, galant nuvi,
cerqui l’estimada
per poder-la fondre
en tendra abraçada,

trobarà amb desfici,
enlloc de neu blanca,
uns bassals terrossos
com del plor del temps.

Llàgrimes amargues
com les que algun núvol
volent consolar-lo,
tornarà a vessar.

Pluja, vent...
no trenqueu l’encís de la neu!

M. Roser Algué Vendrells