El meu primer vídeo...
Tots els poemes que poso al post, són d'un únic llibre de poesia que tinc. Es diu Petiteses. Els vaig escriure ja fa un temps en una època que em sentia especialment nostàlgica. Si us hi fixeu bé, la majoria reflecteixen aquest manera de ser. Fins i tot, em vaig "atrevir" a d'escriure'm, amb un poema que és diu, Sóc (com no podia ser d'una altra manera.
Tots els poemes que poso al post, són d'un únic llibre de poesia que tinc. Es diu Petiteses. Els vaig escriure ja fa un temps en una època que em sentia especialment nostàlgica. Si us hi fixeu bé, la majoria reflecteixen aquest manera de ser. Fins i tot, em vaig "atrevir" a d'escriure'm, amb un poema que és diu, Sóc (com no podia ser d'una altra manera.
Jo no tenia cap intenció de publicar-los, però un editor que coneixia, un any, per Sant Jordi, em va donar la sorpresa. Ell ja m'havia editat un llibret de records de la meva infantesa a la masia de la meva mare, on anava de vacances. Són com unes petites cróniques de la vida a pagès, anys enrera. El llibre es diu Sota un vel de cendra, i porta aquest títol perquè el vaig escriure després d'uns incendis devastadors que va haver-hi en aquells paratges. La llàstima és que l'editorial, com moltes altres de petites, ja fa temps que va tancar les portes...
Ah, i la meva petita obra literària publicada, s'acava amb un conte infantil que es diu La Kika no s'agrada (La Kika no se gusta). Ara faig col·laboracions en algunes revistes, articles per algun homenatge...També alguns relats curts, algun altre conte...petites coses que , de moment, tinc guardades.
SÓC
Aquest és l'únic poema que he fet en català i en castellà, i l'he triat per fer el meu primer vìdeo. És molt senzill, però és que m'està costant molt( com tot el que fa referència a la informàtica). Espero anar millorant. Al vídeo hi ha la versió en català. La música de fons és el ramito de violetas de la Cecilia
Sóc com l’oreneta,
que no troba aixopluc
en les nits fredes.
Sóc com la gavina,
que va volant pel cel
sola i perduda.
Sóc com la violeta,
que amaga amb timidesa
sentiments tendres.
Sóc com el vaixell,
que ha perdut el timó
i va a contravent.
Sóc com la lluna nova,
que a recer de la nit
sempre vigila.
Sóc com la pluja fina,
que cau suau i silent
i et tranquil·litza.
Sóc com la vesprada
que la tardor ha daurat...
dolça i nostàlgica!
SOY
Soy como un gorrión,
que no sabe posarse
cuando hay tormenta.
Soy como la gaviota,
que vuela por el cielo
buscando el norte.
Soy como un velero,
que no encuentra su rumbo
y va a la deriva.
Soy como la violeta,
que esconde cautelosa
sus sentimientos.
Soy como la luna nueva,
que tu no puedes ver
pero presientes.
Soy como la lluvia,
que cae mansamente
dejando huella.
Soy como la tarde
que el otoño doró...
dulce y nostálgica.
Aquest és l'únic poema que he fet en català i en castellà, i l'he triat per fer el meu primer vìdeo. És molt senzill, però és que m'està costant molt( com tot el que fa referència a la informàtica). Espero anar millorant. Al vídeo hi ha la versió en català. La música de fons és el ramito de violetas de la Cecilia
Sóc com l’oreneta,
que no troba aixopluc
en les nits fredes.
Sóc com la gavina,
que va volant pel cel
sola i perduda.
Sóc com la violeta,
que amaga amb timidesa
sentiments tendres.
Sóc com el vaixell,
que ha perdut el timó
i va a contravent.
Sóc com la lluna nova,
que a recer de la nit
sempre vigila.
Sóc com la pluja fina,
que cau suau i silent
i et tranquil·litza.
Sóc com la vesprada
que la tardor ha daurat...
dolça i nostàlgica!
SOY
Soy como un gorrión,
que no sabe posarse
cuando hay tormenta.
Soy como la gaviota,
que vuela por el cielo
buscando el norte.
Soy como un velero,
que no encuentra su rumbo
y va a la deriva.
Soy como la violeta,
que esconde cautelosa
sus sentimientos.
Soy como la luna nueva,
que tu no puedes ver
pero presientes.
Soy como la lluvia,
que cae mansamente
dejando huella.
Soy como la tarde
que el otoño doró...
dulce y nostálgica.
M. Roser Algué Vendrells
PRECIOSOOOOOOOOO , me encanto ese poema es de una magía inigualable y el video te quedo bellisimo como un dulce sueño del que no da ganitas de despertar, FELICITACIONESSSSSSSSSSS y el proximo en castellano siiiii jaja
ResponEliminaUn abrazo grandote y sabes me encanta tu luz, nunca dejes de brillar...
Molt bonic el poema, i el video molt ben fet, estas feta una gran técnica audiovisual.
ResponEliminaEl só se sent una mica baix, al menys al meu ordinador.
Hola Roser, sácame de una duda ¿Es tu voz? A pesar de que no entiendo del todo las palabras, lo que sí sietno es el ritmo interno de este bello poema. Te quedo muy bella, dulce y tierna.
ResponEliminaBesos desde Lima para ti.
Mónica, eres un amor...pues no sabes lo que me costó hacerlo. Ya sé que es una pena el no hablar todos el mismo idioma. Yo hablo y escribo perfectamente tanto el catalán como el castellano, però cuando hay que hablar de sentimientos, siempre lo hago en catalán que es mi lengua materna y la de mi tierra chica. Y la traducción, en este caso, no refleja bien el mensaje. Intentaré hacer algún vídeo con un poema en castellano, aunque no sea mío.
ResponEliminaY sabes, con tanta luz (la tuya y la mía), algún día el sol va a tenernos envidia...
Besos grandes , grandotes.
M. Roser
Gràcies Imma, "yo també t'estimo", però em sembla que no mi guanyaria la vida. I sort d'un noiet que m'ajuda...
ResponEliminaJo el so de la veu el sento normal, el de la cançó és més fluixet expressament.
Una abraçada,
M. Roser
Hola Oriana, gràcias por visitarme a pesar de tu problemita, que espero tenga una pronta solución.
ResponEliminaPues si, es mi voz y es la primera vez que hago un vídeo, pero con ayuda. Es que a mi la informática se me da muy mal, pero seguiré insistiendo. Me sabe muy mal lo del idioma, si lees el comentario que le he escrito a Mónica en este mismo post, entenderás el porque. Puse un traductor, no se si te has fijado en la icona, pero es bastante malo, sobre todo en los poemas. Pero te permite tener una idea de lo que trata el escrito. Espero que a pesar de todo me sigas visitando y si tienes alguna duda, con mucho gusto te la resolveré.
Estoy continuamente pendiente de tu blog, pero lo primero es recuperarte, ya habrá tiempo de continuarlo.
Muchos besos y abrazos con colores de primavera, que aquí recién acaba de comenzar.
M. Roser